Esborrany de juliol del 2024
Alberto del Prato, naturalista parmigià. A part d'estudis exòtics -com aquest sobre fauna d' Eritrea; des de la Ligúria se'n van fer ressò - en va fer sobre la local: col.laborador parmigià a la Inchiesta ornitologica d'Enrico Giglioli, va formar la seva pròpia col.lecció ornitològica i zoològica , i va publicar també un grapat d'estudis propis que seran el tema d'aquesta entrada: un d'ornitologia, de 1881; un any més tard un sobre peixos (que no hem localitzat); un sobre rèptils el 87, i un recopilatori/ampliació dels tres anteriors, de 1899 (d'aquest conservem el fitxer, no el lligam).
De la comparació de les primeres monografies (ocells i rèptils; la dels peixos, tal i com hem dit, no l'hem poguda trobar) amb el recull final en surten coses que ens han semblat interessants (ajuntarem en una imatge text antic -a dalt- i el del 1899 a sota):
.Natrix maura/Tropidonotus viperinus a Parma? La vam veure fa poc, la serp d'aigua amb un límit oriental a Ponent lígur i, una mica més al Nord, al riu Trebbia a Piacenza. Del Prato va afirmar haver-la trobada encara més a l'Est, a sud de Parma -això sí, la va dir poc habitual
El text més recent deixa clar que Del Prato coneixia la varietat "ratllada" d'aquesta serp -i per tant també l´altra, la més habitual. Suposem que això fa menys probable un error d´identificació; potser sí que va veure la nostra serp tant a l'Est.
a la dreta, la zona aproximada on Del Prato va veure la viperina; més a orient del Trebbia -que desemboca al Po a Piacenza. A sota, la maura que vam veure recentment a Vallvidrera menjant barbs.
A la web del Museu Del Prato veiem una de les (suposades) N. maura que el parmigià va recollir. La veritat és que ampliant la imatge potser sembla intuir-se les línies en ziga-zaga característiques d´aquesta serp
de fet alguns estudis recents no citen Del Prato però situen la serp exactament on ell la va localitzar. Vegeu per exemple aquí o aquí -al segon text veiem que en canvi algunes (no totes) suposades localitzacions de la serp a Nord del Po són dubtoses. Seria en certa manera el cas contrari de l´escurçó (ara sí, perillós) nord-italià, V. berus, que no baixa a Sud del Po. Del Prato al seu estudi del 99 el va dir -erròniament doncs- a Parma, però pel que sembla considerava les dues Viperes (aspis i berus) com a varietats d'una de sola: (en canvi sembla que sí que es poden descartar amb tota certesa algunes suposades identificacions de la maura encara més a l´Est o al Sud. Per posar dos exemples d´autors pioners: Metaxà -1823- va afirmar haver vist la maura/viperina a Roma, Bendiscioli -1826- a Mantova. La descripció de la serp romana és poc mauresca -serp gran i poc aquàtica- i la identificació amb N.maura ja va ser descartada per De Filippi el 1840: en realitat es tractava segurament, va dir, d´una variant de N.natrix -i en textos recents ho veiem confirmat: una variant apennínica en concret. Pel que fa a la suposada maura mantovana, gairebé tots els autors citats a l´entrada que vam dedicar a la serp atribueixen l´error a una confusió amb la Natrix oriental, la tessellata; vegeu per exemple Gené,1839)
i aquí els texts de Del Prato sobre els barbs de Parma
textos ictiològics, aquests de Del Prato, breus i sense sinonímia científica. Vegeu en canvi la riquesa informativa d´aquest catàleg de peixos de la (quasi)veïna Mòdena, escrit dècades abans.
més rèptils: un breu comentari per dir que a l´obra del 99 del Prato semblava tenir clars els llangardaixos que hi havia a la zona -més que a l´obra anterior del 87, on només n´hi ha 2; probablement perquè no distingia la sargantana italiana (L.serpa, actualment P. sicula) de P.muralis. Sigui com sigui, el que ens interessa és que al diccionari parmigià del Malaspina la sinonímia sembla incorrecta: el mot local Arsintèla es fa correspondre amb una sargantana que només es troba als Alps (i als Pirineus) i que a més a més anomena Lucerta:
.Observació directa i ocells poc freqüents. Vegem el cas dels Columbidae: al primer text només en va citar un.
No és tan sorprenent però: a la breu introducció al primer tractat Del Prato deixava clar que només citaria els ocells que hagués vist ell personalment. Sembla clar que tudons i coloms salvatges no eren gaire habituals -però a la seva col.lecció ja n´apareixen 2, de tudons. Potser més estrany el fet que no cités el colom domèstic o "mig domèstic". En tot cas en aquest llistat dels ocells de la veïna Piacenza -de 1897; amb referiments al primer catàleg de Del Prato- els Colúmbids es redueixen, de nou, a la tórtora de bosc.
el camí invers: l´estudi piacentí va ser citat per Del Prato el 1899; per exemple en parlar d´aquesta merla que no apareixia al catàleg del 1881:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada