Avui parlem de dos (grups de) dialectes que Bernardino Biondelli, al seu fundacional Saggio sui dialetti gallo-italici va situar dins el grup emilià: els de Pavia i Màntua
Aquesta entrada s´hauria pogut anomenar també "dialectes al marge" o una cosa semblant: Pavia i Màntua formen part de la regió Llombardia tot i tenir una part de les respectives províncies a sud del riu Po -que durant part del seu trajecte estableix el límit entre la Llombardia i l´Emília. Les parts centrals i nord de les províncies, capitals incloses -és a dir les dues "banyes" superiors que veiem al mapa- són actualment* a la banda nord (o esquerra en termes fluvials) del riu, però segons el Biondelli són també bàsicament* emilianes pel que fa a la llengua.
*hem escrit "actualment" perquè fa uns segles gairebé tot el sud de Màntua, abans dels canvis de trajecte del riu, era a la banda nord del Po.
A tots dos grups dialectals, pavès i mantovà, trobem les famoses vocals "germàniques" ö i ü -però això no els fa no-emilians, perquè a zones properes o a zones conservadores (lingüísticament parlant) de Mòdena o Reggio, per exemple, encara hi són presents.
Que el mantovà sigui lingüísticament emilià no sembla discutit per (gairebé) ningú. Pel que fa al pavese, en canvi, la cosa no està tan clara. Si mirem l´article de la WP llombarda i, sobretot, el de la italiana, en alguns paràgrafs sembla que ens diguin que es tracta d´un grup de parles originàriament llombardes amb influències posteriors emilianes, i a d´altres, en canvi, el contrari. I a la wikipèdia emiliana semblen donar aquest dialecte per "perdut": no li han dedicat de moment cap entrada ni, el que és més significatiu, cap espai entre el llistats de dialectes que composen aquesta wikipedia
A tots dos grups dialectals, pavès i mantovà, trobem les famoses vocals "germàniques" ö i ü -però això no els fa no-emilians, perquè a zones properes o a zones conservadores (lingüísticament parlant) de Mòdena o Reggio, per exemple, encara hi són presents.
Que el mantovà sigui lingüísticament emilià no sembla discutit per (gairebé) ningú. Pel que fa al pavese, en canvi, la cosa no està tan clara. Si mirem l´article de la WP llombarda i, sobretot, el de la italiana, en alguns paràgrafs sembla que ens diguin que es tracta d´un grup de parles originàriament llombardes amb influències posteriors emilianes, i a d´altres, en canvi, el contrari. I a la wikipèdia emiliana semblen donar aquest dialecte per "perdut": no li han dedicat de moment cap entrada ni, el que és més significatiu, cap espai entre el llistats de dialectes que composen aquesta wikipedia
(sí que hi trobem l´opció Cararin: els dialectes emilians de Massa i Carrara, dins de la regió Toscana, no van ser inclosos pel Biondelli al seu llibre)
Un dels aspectes que el Biondelli va destacar sobre els dialectes pavès i mantovà és que no tenien cap mena de tradició literària; en el cas del mantovà, en concret, no va localitzar cap obra literària impresa. Només unes poques poesies manuscrites i un diccionari mantovà-italià escrit per un milanès -un diccionari que va considerar meritori però amb mancances i errors-.
Pel que fa al Pavès, el Biondelli es va mostrar, també aquí, sorprès per com havia estat negligit pels autors locals: només dues breus poesies del segle anterior i dos poetes que escrivien a l´època del Biondelli. Més dos diccionaris; un de massa breu ("esigua lista di voci") i un altre encara pitjor, a ulls del Biondelli: tan poc extens i poc rigurós, i tan farcit d´italianismes, que ni el va considerar d´ajuda en la seva tasca.
De fet a un dels fragments pavesos que va reproduir el Biondelli, el d´una poesia manuscrita, l´autor anònim del poema ja es meravellava que la llengua local fos "invisible" al món literari de l´època:
Aquest és el començament d´un dels textos manuscrits en mantovà -la sola mostra de literatura mantovana que hi havia hagut fins a l´època del Biondelli:
al text hi ha coses interessants -com per exemple la posició de la particula negativa no només al davant del verb (avui dia la negació és postverbal) sinó també davant del subjecte; potser seria, no ho sabem segur, un tret degut a la proximitat dels dialectes vènets.
El que ens ha cridat més l´atenció és trobar en aquest text el que sembla que és el símbol de la cultura popular/gastronòmica de la gent humil de l´època al Nord d´Itàlia: la polenta. Pel cap baix a tres altres textos emilians dels que va reproduir el Biondelli la tornem a trobar; dos de parmigians i un de piacentino:
La protagonista del primer text parmigià no té res més per menjar que polenta, i compara aquesta situació amb la dels "good old days" on podia disposar de pa
el segon text
(entre parèntesi: una mica més amunt al text, veiem aquest interessant ngòtta:
que algun diccionari parmigià definia, tal i com vam veure que feien els diccionaris bolonyesos, com a veu "contadina". Un altre fet interessant és que la traducció que se´ns en dóna és no només 'niente' sinó també 'punto': aquest ´ngotta seria doncs proper al nostre Ni gota en el sentit de 'gens')
el text piacentino torna a deixar clar que la dieta basada gairebé exclusivament en la polenta era la dels que no tenien cap altra opció
"Poléinta e spüd" també hauria pogut ser un títol d´aquesta entrada
Pel que fa als diccionaris citats pel Biondelli: per sort tots 3 es troben a Internet, i hem pogut consultar què diuen sobre una paraula concreta no triada a l´atzar precisament: Pole(i)nta
El primer, pavès -i recordem: massa exigu segons el Biondelli. Recollim les seves entrades sobre el fajol i el blat de moro ("melga"). I a continuació l´entrada Polenta:
una mica exigu, efectivament.. Interessant de tota manera veure que pel nostre compilador un mot italià Polenta no debia d´existir encara, tot i ser ben present a la Toscana. Avui dia ja se´l considera part de la llengua italiana standard
El que ens ha cridat més l´atenció és trobar en aquest text el que sembla que és el símbol de la cultura popular/gastronòmica de la gent humil de l´època al Nord d´Itàlia: la polenta. Pel cap baix a tres altres textos emilians dels que va reproduir el Biondelli la tornem a trobar; dos de parmigians i un de piacentino:
La protagonista del primer text parmigià no té res més per menjar que polenta, i compara aquesta situació amb la dels "good old days" on podia disposar de pa
el segon text
(entre parèntesi: una mica més amunt al text, veiem aquest interessant ngòtta:
que algun diccionari parmigià definia, tal i com vam veure que feien els diccionaris bolonyesos, com a veu "contadina". Un altre fet interessant és que la traducció que se´ns en dóna és no només 'niente' sinó també 'punto': aquest ´ngotta seria doncs proper al nostre Ni gota en el sentit de 'gens')
el text piacentino torna a deixar clar que la dieta basada gairebé exclusivament en la polenta era la dels que no tenien cap altra opció
"Poléinta e spüd" també hauria pogut ser un títol d´aquesta entrada
Pel que fa als diccionaris citats pel Biondelli: per sort tots 3 es troben a Internet, i hem pogut consultar què diuen sobre una paraula concreta no triada a l´atzar precisament: Pole(i)nta
El primer, pavès -i recordem: massa exigu segons el Biondelli. Recollim les seves entrades sobre el fajol i el blat de moro ("melga"). I a continuació l´entrada Polenta:
Al segon diccionari, durament criticat pel Biondelli, la informació és però molt més completa.
Hi veiem a més a més que l´autor sembla considerar el mot Polenta com a propi de l´italià. De fet al final del vocabulari Pavese-italiano segueix un breu glossari italià-pavès amb entrada Polenta
Aquestes entrades són del diccionari mantovà del Cherubini:
semblen menys completes. Potser la cultura del Cherubini (o la de Màntova) era menys "contadinesca", o potser menys arrelada al territori -ell mateix admet a la introducció al seu diccionari que el va començar a compilar precisament perquè no entenia moltes de les coses que sentia dir en aquest dialecte que no era el seu. En tot cas la seva recerca sembla que va ser profunda: en aquesta mateixa introducció esmenta tota la bibliografia, impresa o manuscrita, que havia consultat. Reprodueix en part, entre d´altres, la mateixa poesia manuscrita que trobem a l´obra del Biondelli; i també va llistar la resta de títols dels poemes d´aquell mateix autor; un d´ells era aquest:
Aquestes entrades són del diccionari mantovà del Cherubini:
semblen menys completes. Potser la cultura del Cherubini (o la de Màntova) era menys "contadinesca", o potser menys arrelada al territori -ell mateix admet a la introducció al seu diccionari que el va començar a compilar precisament perquè no entenia moltes de les coses que sentia dir en aquest dialecte que no era el seu. En tot cas la seva recerca sembla que va ser profunda: en aquesta mateixa introducció esmenta tota la bibliografia, impresa o manuscrita, que havia consultat. Reprodueix en part, entre d´altres, la mateixa poesia manuscrita que trobem a l´obra del Biondelli; i també va llistar la resta de títols dels poemes d´aquell mateix autor; un d´ells era aquest:
*****************
Sense historia escrita -si més no a l´època del Biondelli, però amb futur. A hores d´ara hi ha webs sobre el mantovà (com aquesta, articles sobre la polenta inclosos), i hi ha joves que canten i escriuen en dialecte:
"Me a vardi föra".. primera persona de present amb desinència -i, tret típic llombard (de fet tal i com llegim a la Treccani l´únic tret panllombard exclusiu) i que també trobem en pavès
en un altre video del mateix cantant trobem citat el blat de moro, furmentun -creiem que el fa servir com a sobrenom-
pel que fa al pavès, trobem també grups com aquest i webs o, més ben dit, projectes multimèdia com aquest. Des d´on miren cap endavant però no obliden la tradició gastronòmica -com per exemple la recollida de la Melga:
Aquí un
cantant pavès acompanyant Davide Van De Sfroos amb la cançó Pulenta e Galena
fregia
I ja que parlem d´aliments, aquí hem après que per dir que una cosa és "Més dolenta que el pebre", el pavès fa servir aquesta expressió:
*************
A la província de Pavia hi ha un municipi que ha estat notícia per l´absència total de casos positius de Coronavirus. Que duri. Potser són els avantatges de ser una mica "al marge"
Potser us pot interessar també
Llegendàriament miserable
A l'escrit aquests dialectes s'asemblen molt... es nota que són la mateixa llengua.
ResponEliminaSí que ho són sí...
Eliminade tota manera per mi que vaig viure a Parma el dialecte de Piacenza em resulta fonèticament estrany -si els vols escoltar tens videos a Youtube en parmigiano i pel piacentino tens els de Parlumm piasintein. O també els que trobes aquí: https://www.bulgnais.com/ventoesole.html
En canvi el video que hi ha penjat a l´article en pavès l´entenc tot, i més fàcilment que el piacentí, quines coses... :)
Ai que no ho he dit al missatge anterior: he comentat que em resulta xocant la diferència entre els dialectes de Parma i Piacenza perquè són províncies veïnes i a més van formar part del mateix (mini)Estat durant molt de temps :)
Elimina