La Mala Via

A anteriors entrades els protagonistes han estat vells diccionaris emilians. Avui toquen els genovesos:

 - Olivieri 1841. Ampliat en l´edició del 1851

 - Casaccia del 1851. Ampliat el 1876 -aquest és el diccionari genovès més conegut

 - Bacigalupo. 1873

 - Frisoni, 1910

Un altre gran diccionari és el Paganini del 1857. Com que es tracta d´un diccionari temàtic, el farem servir en una propera entrada de tema zoològic.


 Comencem per la lletra A amb un verb que ens intriga i que vam veure als diccionaris emilians: Aviàrs 'acostumar-se'. Tots aquells diccionaris -també un de l´altre extrem de l´Emília, aquest de bolonyès- semblen relacionar el verb amb Via; no seria, per tant, parent de l´italià Avvezzare i el català Ave(s)ar -derivats de Vici.

piacentí i parmigià:

 

  En lígur sembla passar el mateix que en emilià, amb l´interès afegit que el que sembla el participi del verb, 'aviòu/aviàu', és gairebé equivalent al nostre adverbi temporal Aviat.

 Abans de veure què en diuen els diccionaris genovesos, dos petits apunts sobre grafia: 

 -a Parma fan servir la versió escurçada Viär, com en aquesta frase (extreta d´aquí. El fitxer inclou àudios on es pot escoltar la pronúncia de les "a"s àtones a l´Oltretorrente parmigià: són gairebé "e"s)

quan va sencera, els diccionaris Peschieri i Malaspina l´escriuen amb una sola "v". Al diccionari piacentí Foresti, en canvi, la veiem, a l´igual que al diccionari bolonyès, amb dues. El piacentí té més tendència que el parmigià a fer consonants dobles, però en aquest cas concret desconeixem la pronúncia de la paraula.

 En lígur en general no hi ha consonants dobles. L´Acadèmia creadora de l´autoanomenada "grafia oficial" només les marca en uns pocs casos (per exemple en paraules acabades en vocal on la penúltima vocal és tònica però breu). Per això en aquest cas escriu Aviòu -i, per cert, el diccionari vinculat a l´Acadèmia no recull el significat 'acostumat'. Als textos ponentins (de Ventemiglia) sempre escriuen la paraula amb una sola "v" i un diccionari modern, l´Aprosio, recull aquesta grafia

El que trobem en aquest diccionari recent és un Aviàu 'de seguida' però d´altra banda un verb Aviar 'acostumar'. Tots dos posats en relació amb Via
 aviàu avv. “presto, subito, rapidamente” ADL (Vent.) FDT 1.59 (Triora)(..) (Pigna) “di mattina presto, per tempo” D avià.
 avià vb. “avviare, assuefare” CAD. RAN 164. PVG. D asviar. avviaou. via. L aviamentum

Un diccionari del dialecte de Spezia -ara a l´extrem llevant-dóna per Avvio un únic significat, proper al de 'Hàbit, costum': 'àndio, portante'sto're

 El primer diccionari genovès, l´Olivieri del 1841, no va registrar ni Aviòu ni Aviâ, només un participi 'avviziou' -que traduit tal i com el tradueix no té res a veure ni amb Via ni amb Vici: Invizzito és ´rebregat'

Si Avviziòu tingués a veure amb Vici estaríem temptats de veure-hi una forma precursora de Aviòu; però aquesta darrera ja existia en escrits del segle XVII, com aquest  (avviòu à ra giassa dro tò cuoe 'abituato al ghiaccio del tuo cuore'). I un Avviòu apareix, precedint avviziòu, a la segona edició (1851) del diccionari:

 Cosa interessant: en aquesta nova definició Avviziòu ha canviat de sentit i sí que sembla una paraula derivada de Vici, 'viciat'; com si l´Olivieri hagués confós inicialment Avviziato/inviziato amb Invizzito. La traducció d´Avviziòu del Casaccia del 1876 és exactament igual que aquesta segona de l´Olivieri, per cert


Al 1er Casaccia (1851) el que trobem en canvi és el verb Avviâ,  traduït com a 'acostumar'; i un exemple on el significat del participi femení és semblant a '(posada) en marxa'

el segon, del 1876, és molt més complet: verb Avviâ bàsicament relacionar amb 'acostumar(-se)' però entrada Avviòu on també es recull el sentit 'de pressa'

Les definicions del Frisoni (1910), semblants:

incloent-hi l´exemple de la botiga exitosa... és com si els genovesos haguessin donat "sentit comercial" a aquest 'posar en la bona via' que en francès, per exemple, té, un sentit més moral

 La sensació és que el significat Aviat del mot Aviòu s´ha anat afermant de mica en mica... però sense arribar a fer-ho del tot: bàsicament només com a acompanyant de verbs com Dâ(ghe) o Fâ. Si a Ventimiglia Aviàu pot arribar a voler dir 'aviat, de seguida' i fins i tot  'd´hora', a Gènova no sembla haver anat gaire més enllà de ser un participi..

Hem deixat pel final el diccionari del Bacigalupo; el que aporta aquest diccionari del 1873 és la confirmació que el simple Aviòu en el sentit de 'acostumat', sigui quin en sigui l´origen, no té implicació negativa (com d´altra banda tampoc en té el nostre Avesat o l´italià Avvezzato, que no és sinònim d´avviziato)  -perquè el 'mal acostumat, enviciat' és qui està Mal Avviôu 

  

 potser semblant a l´occità Mal avia(t) 'débauché'

Aprofitem per tornar a penjar -ja ho vam fer aquí- una vella il.lustració lígur que ens mostra dos joves que, segons Nostru Senyor, segueixen "la mala via", la del Vici

 Potser us pot interessar també:
https://llengualigur.blogspot.com/2012/11/fer-via.html