Una cançó del Nord

 Sciur padrun da li beli braghi bianchi ´Senyor patró dels bonics pantalons blancs´ La cantaven les Mondine, les antigues treballadores dels arrossars 

 Giovanna Daffini, l´ex-mondina que va fer aquest primer enregistrament de la cançó, era de Màntova -Llombardia. Una primera versió de la cançó havia estat "descoberta" i transcrita per primer cop a la província de Reggio -Emília-. I aquests arrossars on treballaven eren a Novara i Vercelli -al Piemont.

Amb tot això, la pregunta ve sola: la cançó és dialectal, però de quin dialecte concret es tracta? Si llegim els comentaris al video de Youtube, hi ha tantes teories com comentaris. I quan un d´aquests comentaristes va penjar la lletra de la cançó, la resta va respondre una cosa de l´estil "aquest dialecte s´assembla al meu"

 No sorprèn gaire, per tant, el que diu l´article de la wikipedia francesa sobre la llengua d´aquesta cançó:

Sciur padrun est chanté dans une langue inventée pour communiquer ensemble par les mondine provenant de diverses régions d'Italie et ne connaissant que leur propre dialecte. On retrouve dans cet espéranto des mondariso des termes des dialectes du sud de la Lombardie, de la Vénétie, de l'Émilie ou du Piémont

 A l´article trobem la lletra i traducció de la versió de Daffini. En pengem el començament

Sciur padrun da li béli braghi bianchi föra li palanchi föra li palanchi sciur padrun da li béli braghi bianchi föra li palanchi ch'anduma a cà A scüsa sciur padrun sa l'èm fat tribülèr i era li prèmi volti (..) ca 'n saiévum cuma fèr

Monsieur le patron aux beaux pantalons blancs Sors tes sous, sors tes sous Monsieur le patron aux beaux pantalons blancs Sors tes sous pour qu'on rentre à la maison Excuse-nous monsieur le patron Si on t'a donné du fil à retordre C'étaient les premières fois (..) On ne savait pas comment faire

(Des de Vercelli una altra versió de la cançó, ara amb els plurals femenins no en -i sinó en -e, i on no hi ha vocals germàniques: diuen Fòra i no Föra). Des de Mòdena una altra.

Hem marcat en vermell les capitals de les províncies implicades... que potser en realitat són més, perquè les mondine venien una mica de tot el Nord d´Itàlia



 Els trets dialectals vènets de què parla l´article de WP no els sabem veure, i des del Vènet ens confirmen aquesta sensació; però sí que sembla que el text de la cançó sigui un esperanto amb components de les altres províncies implicades. Per exemple a les línies que hem transcrit apareixen dues desinències diferents per les primeres persones de plural: -uma, piemontesa i novaresa (el novarès és llombard amb influències piemonteses), i -em. 
 Com que no som, ni de bon tros, grans coneixedors de totes aquestes varietats (o, més ben dit, de totes les possibles subvarietats provincials) vam preguntar en alguns fils de discussió l´opinió de dialectòfons. En aquesta web de Pavia (Llombardia) alguns van considerar que el text era més emilià, d´altres el van creure més novarès.. D´altres recordaven una versió local de la cançó (amb els plurals femenins en -e). Un comentari ple de sentit comú al.ludia a la paraula Palanche (al text de la cançó Palanchi): és lígur (tot i que també es troba a la Llombardia, afegim nosaltres) però la seva inclusió dins la cançó obeïa a necessitats de rima: Bianchi-Palanchi

Un altre dels comentaris pavesos deia que el dialecte semblava de Vercelli però des d´aquesta pàgina de Vercelli el consideren més aviat emilià i ens feien arribar una de les respostes més completes:

 La desinenza -uma è tipica delle parlate piemontesi e le distingue da quelle lombarde. Si trova però anche in qualche parlata di transizione, tra cui il novarese (transizione lombardo-piemontese) e alcuni dialetti della provincia di Pavia (nonostante siano dialetti lombardi). "L'em" per "l'abbiamo" è invece lombardo, in piemontese (e anche in novarese) sarebbe "l'uma". L'infinito -er invece pare più emiliano (piemontese avrebbe tribulé, lombardo e novarese - e anche piemontese valsesiano - avrebbero tribulà. Quindi credo proprio sia una koiné, che avrebbe senso perché le mondine arrivavano proprio da queste zone.

  A aquest comentari afegim que la desinència -em, que l´internauta anomena llombarda, també es troba a Màntova, a la terra de la cantant de la nostra versió. On també hi ha plurals femenins en -i, tal i com veurem (i escoltarem) al video final de l´entrada.  
 En canvi a la majoria de varietats mantovanes no hi ha, creiem saber, infinitius de la primera conjugació en -è/er; però com que Daffini venia de l´Oltrepo mantovà, de la Bassa, on el dialecte s´assembla al Reggià, potser a la seva varietat dialectal aquests infinitius eren habituals.. O sigui que el text de la cançó és un esperanto però probablement Daffini, de manera totalment comprensible, va escombrar cap a casa


En ple 2020, una altra cançó des de la província de Màntova, obra del rapper Quel dal Formai. 

                       En aquest punt de la cançó parla de diners a la Bisàca, la Butxaca..


 Ell ve de Borgo Virgilio, el primer municipi a Nord del Po, però el considera part de La Basa. Un internauta fa un comentari al video dient que la Basa comença a Sud del riu -cita precisament el Municipi natal de Giovanna Daffini. I afegeix que en aquests municipis d´abaix  "parlen reggià". Qüestió de matisos i de varietats -i de subvarietats. 


Potser us pot interessar:

Assaig sobre dialectes sense Passat