El que a Rondelet o Gesner era només una qüestió terminològico-descriptiva, esdevé error en altres textos, a alguns dels quals a més a més es creuen els noms mullus i mulus -aquest segon de les llisses:
Comenius el 1631 en un llistat de peixos de riu (el moll només arriba als rius molt accidentalment) semblava considerar sinònims Barbus i mullus (mullus seu barbus). Aquesta traducció francesa separa els dos peixos (això sí: dóna el nom barbeau a un peix que apareix més endavant al llistat) i aquesta anglesa de fet els separa també en l´edició del text llatí -i tradueix el capito que els precedeix amb Codfish.
De nou un sol peix a l´obra més coneguda de Comenius, Orbis... Però a edicions molt posteriors -com aquesta de 1842- apareixen encara junts però com a peixos diferents l´un de l´altre:
Un altre exemple alemany aquí
Ara des d´Anglaterra: en aquesta obra (James 1743) el barb va acompanyat de la sinonímia científica corresponent, però se li atribueix el nom grec del moll Trigla. L´edició francesa va fer més gran l´error en anomenar el barb 'peix de mar':
(el dos fragments citen Belon; aquí trobem el seu text: Belon va comentar que el moll podia ser anomenat Barb de riu, però en cap moment va confondre els noms clàssics de barbs i molls. Pel primer va fer servir el nom Mystus i va citar un nom grec relatiu també als "moustaches". En aquesta web veiem que, en efecte, el barb rep a Grècia el nom citat per Belon, Μουστακάτο -i un gobi el molt semblant Μουστακάς. Un altre nom grec del barb és Μπριάνα, emparentat amb noms romanesos i eslaus que veurem més avall)
Alguns dels errors venen de grans erudits i latinistes com L.Quicherat -que en el fragment que pengem a continuació cita a més el vers d´Ovidi sobre peixos de la mar Negra on sense dubte s´havia referit al moll -peix marí; Quicerat però en diu peix de riu, i no sabem si l´estava confonent amb el barb o amb les llisses:
confusió també a textos catalans, com aquest diccionari plurilingüe -a les veus Barb -que rep el nom científic del moll, Mullus barbatus, i Moll:
Una cerca a Internet amb paraules com Barbeau, Barbus, Mullus barbatus ens proporciona immediatament un munt d´exemples de confusions a textos antics. De fet també encara n´hi ha a alguns autors actuals: en aquest interessant i utilíssim llistat de noms clàssics elaborat des de Caen, comenten els errors d´autors anteriors que van confondre barbs molls i lisses però en cometen un ells també en dir que aquestes, les llisses, són peixos amb barbillons le barbeau possède sous le menton un barbillon, dont il tire son nom, caractéristique qui est aussi celle des mulets et surmulets,
(i a més el que a Gesner era un símil -el barb pot ser considerat un mulet amb barba- és en aquest text una identificació: Identification 2 : le mulet.Étude(s) : Gesner 1548, f. 231r.)
un text on veiem resumides les ambiguïtats i confusions: el barb és segons alguns el mullus (moll); rep també el nom Bar (homònim d´un dels noms francesos del llobarro), i a Bordeus és el surmulet -de nou el moll; ja autors anteriors com Cotgrave es van fer ressò d´aquesta darrera circumstància
Hi ha més casos encara on els noms dels barbs s´han creuat amb els d´altres peixos amb barba: amb el silur per exemple: algun glossari medieval centreeuropeu els identifica, i ho fa també algun manuscrit de la Física de Hildegarda -tot i que, tal i com recorden aquí, ella havia deixat clar que el silur era un altre peix:
o aquest cas que veiem tot seguit:
a l´obra didàctica de N. Pluche, l´Espectacle de la natura, veiem que barbs i les llisses de riu són considerats peixos molt semblants:
la traducció anglesa complica una mica les coses perquè veu en el Têtard -el capito llatí- no una llissa de riu sinó un cavillat, peix molt diferent però també de cap gros
però el més interessant aquí és la nota de la traducció italiana (publicada a Venècia) que apareix al final del text que pengem:
el barb és considerat un "peix pla". Això és un error però no una invenció: sembla que alguns peixos plans reben a zones d´Itàlia el nom Barbo -vegeu aquí per exemple. El llibre de cuina La cuoco milanese parla del Barbo di mare
Hi ha peixos plans amb espines a les aletes semblant a barbillons -per exemple la Barbue- i creiem que el nom prové d´aquí. Ara bé, en parlar d´un nom provençal de peix pla citat per Mistral i sospitosament semblant a Barbo, Larbo, Schuchardt (i Barbier) va semblar no tenir en compte els noms italians i francesos, ni una possible relació amb el factor barba, donant així com a única opció etimològica el mot Larva
en romanès el barb és la mreana (un dels noms del gobi el relaciona amb el barb: Mireană-porcească; un altre nom regional del gobi és Morun). En aquest cas sembla que el nom vindria del de la murena (via búlgar possiblement) o d´un proto-slàvic *merna. En tot cas sembla que hi ha molts més peixos implicats:
En aquest text, però, l´anomenen Barbun, i l´explicació posterior amb referències al venecià ens fa pensar que s´està referint en realitat al nom del moll. Pengem el text romanès i al costat el del diccionari venecià Boerio (on per cert el moll és definit com a mugile i també amb un encara més improbable Acarna)
(Dos textos més, Zoologies de 1935 i 38, on el barb és el Barbun i mreana és nom de la morena)
encara a l´Est, aquesta és l´entrada d´un diccionari rus-francès on confonen barb i moll, ciprínids i mulli:
Passem a uns peixos molt més difícils de veure a Catalunya: durant unes vacances a Cessenon (Llenguadoc) hem vist aquest que es deixa apropar tant -al video n´apareix un altre que veurem millor al segon filmat
És el Goujon, Gobio gobio. El perfil del cap i el fet que se´l trobi al fons remenant el substrat amb els seus barbillons fa que ens recordi els molls, peixos de mar. De fet sembla que Juvenal els va comparar (amb victòria del moll a la comparació) i que un dels noms occitans pel goujon, Moulet, és un derivat de Mullus -fet interessant tenint en compte el poc èxit d´aquest mot llatí a l´hora de designar precisament els molls en les varietats d´òc
No sembla trobar-se a Catalunya: molts estudis no l´esmenten però a Viquipèdia el donen present a la Cerdanya (seria en tot cas una presència molt limitada geogràficament). Una mena germana, Gobio lozanoi, semblaria autòctona però aquí i aquí la diuen introduïda. El gobi del Nord d´Itàlia seria també també una espècie germana -en aquest cas autòctona: Romanogobio benacensis
Absent en tot cas a la major part d´Itàlia i a Grècia: no és estrany, per tant, que els clàssics no la coneguessin; en paraules de Rondelet
Opinió matisada per Cuvier (o millor dit el seu continuador Valenciennes), per qui el Gobius d´alguns autors llatins podria ser el nostre peix -tot i que, afegeix, aquest no és gaire habitual a Itàlia. Nosaltres afegiriem potser que la majoria dels autors citats no eren padans i podien no conèixer el peix
L´altre gobi -Gobio gobio-, per cert, tampoc es troba a l´Est del Var segons Réguis.
El nostre peix és en tot cas el Gobio fluviatilis tant de Rondelet com de ValenciennesA no confondre amb el Gobius fluviatilis de Cuvier/Valenciennes, que és un burret. Al voltant d´aquest nom hi ha vàries curiositats: la primera, que el nom científic ja existia, aplicat a un peix de l´Est d´Europa, i per tant no era vàlid. Altres les veiem en aquest text de Vinciguerra, i en destaquem aquesta: els naturalistes francesos van situar geogràficament el peix a Sardenya, però probablement provenia del Piemont -de l´altre extrem del Regne del Piemont-Sardenya: 
Aquí veiem com alguns autors han confós els noms italians Gobione -dels gobis- i Ghiozzo dels peixos del gènere Gobius
(més sobre el nom llatí i el nom grec Kobios -que no hauria designat els nostres peixos- aquí. Aquí un fòrum on comenten que el Gobi europeu ha estat introduït a Itàlia i amenaça la supervivència de l´autòcton)
El nom científic del gobi padà (Romano)gobio benacensis data del 1816 (C.Pollini; Viaggio al Lago di Garda). Al seu text veiem que a la zona del Garda s´aplicava al nostre peix el nom que a altres llocs designa un salmònid (Thymallus, vegeu també aquí). No és ni de bon tros l´únic creuament amb els noms d´altres peixos, com veurem a continuació
petxines i castell de Cessenon-sur-Orb
Un parell de noms dialectals
Al començament d´aquest segon video apareix un barb, i a la part final un parell de gobis queden alineats amb el peix que a França anomenen Vairon (Phoxinus phoxinus): el Vairon no es troba a Itàlia però té, de nou, un germà padà -el Vairone italià és un altre peix; el Bairons catalans són peixos de mar.
Podem apreciar que els Gobis tenen unes grosses taques fosques al llarg de la línia lateral. Al Vairon, en canvi, les taques són més allargades i les trobem també més amunt, a l´esquena. Això i el perfil del cap els fa fàcilment distingibles uns dels altres; però també tenen una certa semblança, i això fa que a alguns llocs els noms passin de l´un a l´altre. Llegim P. Barbier (però cf. aquí, on expressen dubtes)
No sabem perquè Valenciennes va afirmar (vegeu el fragment més amunt) que Belon no havia parlat del goujon; ho va fer, i el seu text és molt interessant -hi comenta que a punts del Nord d´Itàlia anomenaven el gobi Vairon, i al paràgraf següent va parlar del Vairon francès (pel qual va donar un nom norditalià que ens és desconegut):
També a punts del Vènet sembla que qui duu el nom derivat de Varius és el Gobi
Al Canton Ticino un nom semblant el rep l´ablette italiana:
Aquest ictiòleg llombard (Pavesi 1896) va fer notar com n´era de multiusos el nom Vairon:
(més noms locals -en aquest cas suïssos- del vairó aquí. En un article de 1949 G.Alessio suggereix per cert que Vairon podria provindre no de Varius sinó d´una vella base mediterrània: vairon (..) probablement avec Varus, fl. (le rapprochement avec varius peut être d’ordre secondaire)
Un altre nom compartit al Nord d´Itàlia, tal i com veiem en aquest lèxic zoològic de Cremona: fréga-sàs, frìga-sàs (cr., sn.); frìga-gèra (cr.); fréga-gèra (cs.): gobione (Gobio benacensis), ma anche talora la sanguinerola (Phoxinus phoxinus) e il barbo canino (Barbus caninus): pesci rintracciabili presso il fondo ghiaioso di fiumi e ruscelli dalle acque limpide, che, per tale motivo, sembrano sfiorare con il ventre la ghiaia.
(les referències al fregament del substrat semblen habituals: suposem que d´aquí ve el nom romanès porcușor 'porquet' pel gobi. Potser també el Büriun piemontès pel barb: derivat de Burìa 'melma'? i un nom basc que veurem més avall)
en aquest text de Barbier més noms del vairon, francesos, occitans i italians, que semblen relacionats amb el verb Fregar. Barbier afirma, però, que li són aplicats degut a la mida petita del peix
Algunes curiositats creuades entre peixos diferents però també amb trets en comú:
-Un dels noms llenguadocians que va donar Rolland pel Goujon és Jòl. Aquest nom Jòl sembla el nom catala-occità de les atherines o joells.
-El joell rep a la Ligúria el nom Cheunau/Cönaru (Curnale al Sud d´Itàlia). Però segons Belon un nom que sembla el mateix, Cuieuneuri, s´aplicava a l´anxova/seitó -fet remarcable per cert perquè per alguns el mot Anxova es va originar precisament a la Ligúria-
-Aquí es fan ressó de l´existència d´aquest mot (tot i que creiem que erren en considerar-lo espanyol) i comenten una altra cosa interessant: la possibilitat que el peix anomenat Rivalis Alecula a l´obra de Columel.la sigui el vairó, que hauria estat així comparat amb l´Allec, és a dir amb el seitó o un peix similar que servia per fer la salsa clàssica de mateix nom. Un dels noms científics del Vairon és de fet Cyprinus aphya -aphya és el nom clàssic grec d´on potser prové Anxova (El naturalista suís S.Franscini va atribuir aquest nom C.aphya al vairone italià. Potser va creuar els noms Vairon-Vairone, o directament es va pensar que eren un sol peix?)
La darrera curiositat no té a veure amb noms sinó amb comportaments: hem dit que el goujon ens recorda el moll; doncs bé, així com el moll és "parasitat" pel sard, que aprofita el terra remenat pels molls, el goujon ho és pel Vairon:
Aquí un text de R.Domergue on dubta de la traducció exacta de (D)jol: djols, petits poissons dont j’ai du mal à trouver la traduction exacte en français. Goujons d’eau douce? Vairons?
Més denominacions del gobi: el nom llombard Bertòn el podem trobar en aquest text -on va aparèixer per primer cop un dels noms científics que avui dia es consideren sinònims del gobi padà (un altre dels actuals sinònims es deu a Bonaparte):
el suposem relacionat amb aquestes denominacions de la perca que trobem en un altre text de Barbier -i que el posen en relació amb la garsa (ocell):
******
En aquesta obra publicada a Mòdena trobem una discussió sobre les possibles espècies i varietats del gobi. I en aquesta altra, també modenesa, el nom local del peix -al final d´aquesta fitxa tan complerta del peix que pengem
Aquest nom local s´assembla a un altre que hem vist al fragment de Bellon:Moline -amb vaga localització geogràfica "les autres"-. A Reggio, veiem aquí, el gobi és el Munarèin o Mulinêr. A Parma trobem el que sembla l´equivalent: Molinarètt de nou el nom del gobi: vegeu el diccionari Pariset (1892) o aquí. Sembla per tant que el gobi potser ha rebut noms que són un diminutiu del de la bagra, anomenada en francès Meunier -tot i ser peixos, gobi i bagra, poc semblants. De fet tots aquests noms semblen confirmar l´etimologia proposada per Rondelet, i habitualment acceptada, que connecta Meunier a 'Molí'
(no sabem què pensar del mot alemany Munne -i variants com Minuua-, que localment designa el meunier; o del mot anglès Minnow. Hi ha qui sembla donar-li un origen totalment diferent. Seria un dels dos noms -l´alemany per una banda, el francès/itàlic per l´altra- anterior i hauria estat reinterpretat en la llengüa receptora?. D´altra banda el nom neerlandès Molenaar i el Nord-francès Meulenard semblen designar un peix marí, el Merlan -vegeu aquí i aquí pel primer mot, aquí pel segon)
El diccionari parmigià de Malaspina, però, complica una mica les coses: hi veiem que aquest nom potser designa en realitat un altre peixet: segons la sinonímia científica que suggereix el Malaspina, el Molinarètt seria el vairone nord-italià -que, aquest sí, s´assembla més al Meunier/bagra (Il Cavedano può essere confuso con il Vairone, quando è di piccole dimensioni, llegim aquí)
a la WP lígur també comparen el vairone -en lígur Gulla (Gólla?)- amb la Bagra: A Gulla, Leuciscus muticellus; L'aspetto o ricorda 'n atro ciprinide, o scaggion (Squalius cephalus)
tan semblants que de fet a la veïna Lunigiana sembla que el nom Scaggion designa precisament Telestes/Leuciscus muticellus:
(i al Piemont el semblant Scajun s´aplica a aquests o altres peixos semblants i d´escates amples 
vegeu també aquí o aquí. Al darrer lligam trobem també un munt de noms del barb relacionats amb el "fregament" del substrat)
desconeixem si aquest nom lígur Gulla estaria relacionat amb 'gola'; o amb 'gorrí' -que aquí veiem que antigament era en lígur el Gullu
A la web Ittiofauna.org veiem encara un altre peix -el triotto, de nou similar al meunier- a qui es dona a terres emilianes el nom Molinaret.
En tot cas el nom Parmigià, i potser el modenès, són diminutius -segurament perquè aplicats a un peix més petit que el Meunier. Desconeixem de moment si hi ha un corresponent no-diminutiu, i en cas que sí, si s´aplica al Munier, al Gobi, o a un altre peix.
(els noms populars que el Malaspina va donar, Lasca i Mozzella, són els d´un altre peix. Aquest autor (1860) va creure necessari aclarir que no han de ser aplicats al vairone:
Per cert que pel nom català del Munier, tot i ser aquest un peix d´aspecte gens variat i molt mono-ton, també ha estat suggerit una derivació del llat. Varius. Llegim J.Trumper: lat. varius: dal fr.vairon (..) fino al calabro-lucano (..) varrònë Leuciscus cephalus L., forse all’ant. spagn. bayro>bagre, catal. Bagra Leuciscus cephalus L.12 12 Coromines, DECLC 1. 547-8 catal. bagra, Corominas-Pascual DCECH 1. 456-7 bagre ipotizzano un derivato dal lat. Pager (.) che passa per il mosarabico bagar. I referenti dell’arabo bagar ecc. sono Pagrus pagrus L., Pagrus Ehrenbergi Cuv. e Pagrus auriga Val., troppo diversi sia come pesci di mare sia come pesci in senso morfologico per prestare il loro nome al cavedano
Creiem que a Cessenon no vam veure meuniers, però sí el molt semblant Vandoise -o potser era el peix anomenat Sofie, no n´estem segurs
També vam veure, creiem, ablettes. El seu nom sembla derivar d´alburnus, però amb la seva visible ratlla verdosa als costats poser li escau més el nom regional francès Dos-vert. De fet recorda el peix blau, i tan lluny com Finlàndia rep, veiem aquí, el nom Salakka. Al Nord d´Itàlia hi ha, de nou, una espècie germana, anomenada a l´Emília Sarachèin -a la Ligúria Buga-. Però en alguns llocs sembla que rep el nom.. Gobio ******
A Màntova, pel que llegim en aquesta Ictiologia de Verona, el gobi rep un nom que sembla derivat del del Barb. Al text trobem també el nom del què parlarem més avall
A la Catalunya Nord i a parts d´Occitània existeix un altre nom per designar el gobi: tragan/trogan, que estaria per alguns relacionat amb llatí Tructa 'truita' (aquí, a pàgina 38, una crítica a aquesta teoria). A Niça el barb meridional rep un nom similar recollit per Mistral: Durgan (un provençal Turgan designa la Vandoise)
aquest autor, H.Coupin, Animaux de nos pays, va citar també el nom Durgan; no especifica que el mot sigui occità però s´aplica, tal i com diem, a un barb catalano-occità (v. Ittiofauna):
Sembla clar que no és mot francès; no té entrada al Tresor de la llengua francesa; i a la veu Barbeau citen el text de Coupin però amb el mot mal transcrit: Appelé aussi durgau. (H. Coupin, Animaux de nos pays, 1909, p. 209).
Barbier va donar dos origens diferents per aquests mots (Tragan i Durgan), cap dels 2 relacionat amb tructa. Al FEW van rebatre la seva teoria (a més afegim que Barbier va semblar confondre el ghiozzo italià, que és el Gobius, amb el gobione, el gobi. En tot cas el seu text és interessant i ens mostra un altre nom del gobi, 'vell', que retrobem al Vènet). Vegem també una altra teoria sobre el mot tragan, la d´Alessio:
També a Barbier devem un text sobre aquests mots que tant recorden el seu cognom; pel lingüista francès Bar pot designar tant el llobarro com el barb, però seria aquest darrer el que apareixeria als escuts d´antigues famílies. En tot cas no veiem -adjuntem imatge com a prova- que els peixos d´alguns d´aquests blasons s´assemblin als barbs: amb dues dorsals i sense barbillons No trobem que barb i goujon s´assemblin gaire -vegeu de tota manera l´apèndix final sobre els noms bascos- però la semblança potser depèn de la mena concreta de barb i de l´edat: fa uns dies vam veure a Barcelona els peixets del video de sota; com que els vam trobar a la riera de Vallvidrera, hauria de tractar-se del Barb cua-roig; i veritablement en aquest cas sí que s´assembla al gobi i al vairó -que per cert en català rep el nom oficial Barb roig) :
és només amb més llum i amb els peixos més a prop que vam veure clarament que eren barbs -la forma del cos, del cap i de la boca:
i quan els exemplars són adults ja no hi pot haver dubte:
els més petitons podrien, tal i com diem, passar per altres peixos; en paraules de la WP piemontesa j'avanòt a son anònim e a smijo a tanti d'àutri pess.
Petit apèndix basc: en euskera hi ha un nom curiós: zarbo, que sembla un creuament entre Sarg i Barb, i que segons el lloc s´aplica a un dels dos, i un seu derivat diminutiu al gobi; vegem Fabre i sobretot Azkue:
(Zarbo com a sinònim de Barbo ja apareix en un text basc de 1810 recollit aquí)
Per d´altres autors Zarbo seria només el nom d´un sarg (marí per tant): Al diccionari de l´Acadèmia basca només hi ha una entrada Zarbo -a la qual reenvia el que per Azkue és el diminutiu Xarbo-; de manera que en resulta una entrada complexa amb moltes variants i molts possibles significats: zarbo xarbo sargo goujon, chabot, lotte, barb
a Iparralde trobem pel gobi el nom Xarboa i un segon nom Margua 'pintat' (una mena d´equivalent de 'variat')
Pel que sembla els manuals de zoologia acostumen a donar pel barb el nom Barbo(a) i pel Gobi o bé Zarbo(a) -per exemple
aquí- o el nom que hem vist que sembla un diminutiu: Xarbo(a) -
aquí.
aquí veiem que a algunes localitats basques donen al barb noms que més habitualment designen altres peixos: per exemple Aborna, que seria en realitat la bagra (el chevesne o munier) -però vegeu els dubtes d´Azkue, resolts aquí:
o Loina (nom que
potser prové de lohi 'fang' i que és sovint aplicat al peix que a Catalunya anomenem
madrilla, semblant a la Lasca italiana). A l´entrada d´Azkue dedicada a Loina (que pel que veiem al text de més amunt Azkue semblava creure un mot castellà) trobem de nou el nom Boga per descriure el peix:
(
aquí per cert identifiquen Loina amb el Gobi;
aquí veiem l´equivalència habitual Loina-madrilla, i pel gobi -
gobioa- donen el sinònim
Barbo txikia 'barb petit')
Un altre cas interessant -però accidental- a Eibar -on el barb és el Bargo, amb aquesta G que torna a fer pensar en un creuament amb Sarg, i el gobi és el Zarbo. I on gobi i vairon son sovint pescats alhora i reben aleshores un nom suma dels dos noms individuals: Ezkaillo bermejuela (Phoxinus p.) Zarbuak ta ezkailluak gehixenetan batera harrapatzen dittuk. Eta jente askok zarboezkailluak dana bat diralakuan. Tot i ser, segueix el text, peixos evidenment diferents Zarbuak ta ezkailluak konpletamente diferentiak dittuk. A l´Atles lingüístic que trobem a la web de l´Acadèmia basca (mapes 100-103) un resum de noms -molt barrejats, tal i com diuen als textos explicatius:
(just quan tancàvem aquesta entrada hem vist una notícia basca recent: el salmó està desapareixent del riu Bidasoa. Motiu; el canvi climàtic)
Hem parlat de més noms bascos en aquesta entrada que es troba en estat d´esborrany però és consultable
https://llengualigur.blogspot.com/2013/11/armes-gats-ratolins-moixons-i-petons.html
un altre esborrany consultable és aquest, sobre ictiologia llombarda
resum d´entrades relacionades:
https://llengualigur.blogspot.com/2013/11/armes-gats-ratolins-moixons-i-petons.html
https://llengualigur.blogspot.com/2019/07/llegendariament-miserable.html
https://llengualigur.blogspot.com/2019/11/un-mon-variat.html
https://llengualigur.blogspot.com/2022/03/els-noms-classics-de-molls-i-llisses.html
https://llengualigur.blogspot.com/2013/04/anxoves.html
