Armes, gats, ratolins, moixons i petons

       Entrada amb una colla de mots -moixó, moixarra, l'aragonès mincharra/occità missaro i variants-  que ens parlen d´animals d´aire, mar i terra, i que no semblen gaire presents al Nord d´Itàlia; i un peix, Diplodus cervinus, poc habitual a la Ligúria -i també fins fa poc al nostre litoral. És interessant constatar presències i absències -lingüístiques i zoològiques-  que separen diferents zones geogràfiques.

aquesta és la primera atestació lígur del peix esmentat

que de fet seguia sent l´única a la dècada dels 60 del segle passat -ho veiem en aquest llibre d´E. Tortonese de 1965:

En aquest article de 1966 veiem que els pescadors Nord-catalans no el coneixien encara:  Cette espéce est assez rare sur nos côtes. Deux vieux pêcheurs de Banyuls à qui je l'ai montrée ne la connaissaient pas. 

de fet nosaltres hem parlat recentment amb algun pescador cambrilenc i segueix sent un peix mig desconegut i sense nom. Tot i que ja es veu sovint a les nostres platges: el vam veure recentment a la platja del Somorrostro -hi vam arribar baixant per un carrer molt genovès:

                                                                ***********

  Segons wikipedia una de les denominacions occitanes (i franceses) del sard, Diplodus sargus, és mo(u)chon. Paul Barbier va escriure un interessant article on relacionava el nom amb el mot 'moixó' -que com a ictiònim en català és el nom dels joells. Tal i com veurem sembla que aquest mot és nom de sargs sobretot en Basc i tangencialment en occità (gascó)

https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k19878g/f172.image

  a principis d´estiu els sards revolotegen al voltant dels banyistes, com moixonets. 

Però aquest peix de seguida es fa gran; i de fet a les Terres de l´Ebre un nom semblant, moixarra, s´aplica a l´aurada -que és un peix macís, que dificilment evoca petits ocellets

Ja Duhamel al seu Tractat sobre la pesca havia identificat el Mouchou de la Gasconya amb l´Aurada

fotos extretes de viquipèdia amb alguns dels peixos de l´entrada. El primer, un joell, és clarament més petit i molt diferent dels espàrids de les altres fotos

 

A Iparralde no sembla gaire estesa la denominació Muxar(ra) -en aquest diccionari només apareix Muxoin. Però si tornem a Duhamel, que va contactar amb pescadors basco-francesos, trobem les dues denominacions: Moucharra i Mouchogna, amb il.lustracions dels dos peixos a qui suposadament s´aplicaven. La primera semblaria correspondre més aviat a un Diplodus cervinus. La segona, el Mouchogna, sembla un sard (tot i que la forma del cap recorda una mica una aurada, i en la descripció del peix Duhamel va parlar d´una taca a l´opercle com la de S.aurata; aquí l´identifiquen amb la mabre)

     en aquest llibre recent veiem que, en efecte, un dels Muxar és el cervinus, amb la franja negra que travessa l´ull i que falta al dibuix de Duhamel; el sard n´és un altre (el muxar handia 'gran', no un Mouchogna/muxon etc):

El Muxar comú és el sard i sobretot la Variada. Aquest darrer peix té un morro allargat i quan pica el seu menjar sembla que l´estigui petonejant, però no és probable que el nom estigui relacionat amb Musu/Muxu 'llavi, petó' -de tota manera vegeu un dels textos més avall; i, com passa sovint amb els ictiònims, no creiem descartable que un mot inicial hagi estat reinterpretat per etimologia popular i apropat, en aquest cas, al concepte de 'morro punxegut'      

Més sobre aquests noms bascos en apèndix al final de l´entrada.

                                       una variada fent petons al seu menjar

        a la Barceloneta vam veure aquest D. cervinus, al costat d´un sard (i un moll). 

La qüestió es complica encara més perquè en euskera i llengües veïnes també alguns mamífers rosegadors reben noms semblants als que estem veient. Semblen d´origen diferent però veurem que alguns autors els van tractar conjuntament. 

  En aragonès per exemple: Mincharra; fet derivar aquí (text de R. Vidaller), tentativament, de mus 'ratolí'. Si la primera part fos efectivament 'mus', caldria explicar la 2ª; Vidaller de nou ens fa en el seu blog un resum d´opcions:

Charra se puede relazionar con l’oczitán garri / jarri, “zorz, rata”,(..)  Otra posibilidá ye que charra deribe de –kar, “piedra” y/u “carrasca, caxico”. (..) Allora mincharra podreba esplicar-se como “zorz de carrasca/caxico”, bien amanato a o nombre zientifico Elyomis quercinus,  

al text veiem l´extensió del mot Mincharra i variants -una extensió que no inclou el domini català: Mincharra ye a traza aragonesa de un nombre emplegato dende Burgos (ORIA de RUEDA, 1988), dica a Oczitania mediterránia, en os departamentos de Aude, Herault e Aveyron (THESOC), pasando por a Rioja, Nabarra e o País Basco: Mincharro, muxar, musharra, muserra, musiarra, micharra, muserra, micharro, missaro, mixiarra, landarra..

en canvi per 'moixó (ocell petit)' l´aragonès diu Muxón.

 .Aquí dediquen als noms bascos del rosegador dues entrades separades per les variants que comencen amb B o M, amb un munt d´opcions etimològiques -però amb predomini, de nou, de les que relacionen els mots amb mus. Pel que fa als peixos, vinculen una forma Muxoin amb Muxar i, basant-se en Coromines, ho relacionen tot plegat, de nou, amb "moixó" -com havia fet Barbier

Curiositat: com que l´etimologia apareix en una veu derivada, el lingüista M.Morvan no la va veure ni va establir la relació entre els diferents ictiònims i la va reclamar en el seu comentari a la part final del text tot just citat: Busarra (..). Oui, certes, les var. "vascongadas" sont bien données, mais quelle est l'étymologie?

 .Al diccionari de l´Acadèmia basca separen les entrades pels mamífers i els peixos.

 .També al diccionari d´Azkue hi ha dues entrades, però la segona veu -Muṡar, la que correspon a Muxar, és un diminutiu que inclou els petits del mamífer i els petits espàrids (i també un cuc que serveix d´esquer):

 

.aquí ajunten els noms dels mamífers i els peixos en una sola entrada, els relacionen amb denominacions gregues -en darrera instància del nom grec pel ratolí- ..però al final de l´entrada reenvien a Musu 'petó, llavi'

MUXAR/BIXAR, zoologie : 1º MUXAR ARRUNTA, “lirón gris, loir”, Glis glis, de la famille des gliridés ; 

2º MUXAR, “Sar à tête noire ou Sargue”, Diplodus vulgaris, poisson ostéichthyen de la famille des sparidæ; (..)
  Probable emprunt très curieux: gr. μυωξάρια (muōxária) “petit trou de loir”, terme d’insulte (..) Le mot μυωξάρια (muōxária) « signifie “trou de souris” ».(..). Voir P(H)OZOZ et MUSU.

MUSU : 1º “visage” ; 2º “nez” ; 3º “lèvre, museau” ; 4º “baiser”. 

  Toute la famille MUSU, MUSUIKA,(..)  MUXAR/BIXAR,(..) tourne autour de l'idée de “lèvre”

(l´origen de Muxu o Musu -i de francès Museau,italià Muso- no està clar; pre-llatí segons Morvan -vegeu també aquesta llarga disquisició de Chaho-. Sense relació amb Mus 'ratolí'. En tot cas els nostres peixos poden evocar tant el concepte 'llavi, morro' com el de 'Ratolí': abans hem dit que la variada sembla petonejar el menjar, però també podríem dir potser que el rosega)

Rohlfs per la seva banda havia parlat de nou alhora dels noms dels rosegadors i els peixos -si més no el de l´aurada- però els havia fet derivar tots de moix

 però encara ens queda l´opció àrab que separaria ictiònims de rosegadors relacionant els primers amb el nom d´un arma, una llança -de fet recordem que el mot d´on prové el nom de la família, sparus, també tindria aquest significat. Llegim què ens diu Joan Veny

  També Coromines -però, estranyament en ell, amb dubtes; de fet la veu és inclosa, ho hem vist més amunt, dins l´entrada Moix (i a la veu el peix amb denominació Muxarra és petit):

 En suport de l´opció arabisme: aquí veiem que encara existeix en castellà la variant almojarra. 

 Aquest significat i etimologia que hem vist al text de Veny ja havien estat recollits per Cuvier en parlar dels noms dels sargs i dels gerrets -però el naturalista francès va semblar considerar que els noms bascos tenien un altre origen:

En aquesta Zoologia valona trobem un munt de veus interessants -hi falten només els nostres ictiònims àrabs:

Aurada -en primer pla- amb Sards (i sorells blancs, i una dormilega que li vol robar el protagonisme a l´aurada- aquest estiu 2024. A la vora hi havia també una altra aurada de grans dimensions, variades i sargs imperials, però es van mantenir tots ells en un discret segon pla.

aquest dibuix ens el regala un amic que és de les terres on de l´aurada en diuen moixarra

Un parell de coses suplementàries -i potser un pèl desordenades- sobre els mots bascos: 

en euskera, pel que veiem aquí o aquí, apliquen a algunes localitats el nom muxarra (o la variant castellana mojarra) a un altre peix de la família, la mabre.

Per Cuvier la moucharra de Duhamel seria un sarg atlàntic (però més amunt hem vist un altre text seu -de Cuvier- on aplica el nom al sard; també Guichenot va identificar el Moucharra de Duhamel amb el sard); podria doncs tractar-se de cervinus -que s´ha fet comú a la Mediterrània només a les darreres dècades

de fet Cuvier no podia identificar amb precisió el peix de la il.lustració de Duhamel perquè no coneixia D. cervinus: Cervinus no apareix a la seva Histoire des poissons -sí a la posterior història dels peixos de les Canàries de Valenciennes; abans l´havia descrit Lowe aquí; aquí un resum de les primeres atestacions d´aquest peix (que fins el 1893 no va ser vist a Gènova). 

Segons  Doderlein per la banda atlàntica només arribava fins a Portugal -però pel que veiem sembla que els bascos ja el coneixien de molt abans; i probablement Duhamel va ser el primer a fer-lo dibuixar.

Al text de Doderlein, per cert, hi ha el que suposem un (divertit) error tipogràfic, per mitjà del qual el nom castellà de cervinus, mojarra, es transforma en això 

Per d´altres autors el Moucharra basc és l´esparrall. Veiem en aquest darrer text enllaçat (també a Cuvier) que el nom va ser traspassat per Bloch i Lacépède a un peix americà

aquests són els noms -francesos, científics i bascos- d´alguns sargs en aquest vell llibre de la Societat de ciències de Baiona. Musonia és clarament el mot Mouchogna de Duhamel, amb una grafia diferent

el pas de Mouchon a Bouchon -el nom francès del sard- és fàcil. Desconeixem però si el camí podria haver estat el contrari, i si hi ha alguna opció que tots aquests noms siguin d´origen romànic i derivin senzillament de 'boca'. Aquí veiem que una variant basca del nom del sard és Buzoin

 El text genera altres dubtes:  el Sargus Salviani -la variada- rep el nom basc Erla, que és més aviat el de la mabre. El nom francès al text és Sargue rosé, que també sembla ser una denominació de la mabre. Sembla per tant que al text hi podria haver confusió entre els dos peixos

Erla té etimologia poc clara; ho veiem aquí -on apareix una estranya sinonímia merula/sarg- i aquí: 

Segurament està relacionat amb el nom càntabre Perla -que sí que descriu bé l´aire marmori d´aquest peix- però desconeixem quin dels dos ictiònims, erla o perla, és anterior (un dels dos deu d´haver estat una reinterpretació de l´altre):

Muxar i variants probablement deriven del castellà (i tirant més enrera de l´àrab, com hem vist), però tenen un gran interès. Es podria pensar que el duet Muxar-muxoi tenen origens diferents i que les formes muxoi sí que estan relacionades amb Muscio 'moixó', per designar peixos petits i primets com els aterínids; però el cas és que designen majoritàriament espàrids (a Iparralde per exemple) i a més a més s´aplica als de major mida -muxar en canvi, tal i com hem vist al diccionari Azkue, sembla un diminutiu. Sigui com sigui, els joells acaben apareixent també enmig de la nomenclatura dels sargs -amb noms que potser són diminutius del diminutiu?.

 Aquí (léxic d´Ondarroa) hi ha dues entrades: Muxar pels sargs, i una altra pel peix semblant al joell.

múxar//muxárra (Diplodus sp.) mutxárri//mutxarríxe; arraiñe, abixoi; (sin sangre) "mutxarriak baino odol gitxiago, ezegaitik kezkatu edo miñik artzen ez dauanagaitik"

qui rondina per no res és comparat amb un mutxárri, ens diu la part del text entre cometes..

Són dues entrades separades però a la veu corresponent als joells hi ha una cita que fa referència als sargs:  Ondarroan muxarrari sarbaista be deitzen doutse 'A ondarroa anomenen el muxar també sarbaista' (un altre nom en aquest i altres lèxics és Sarbu, que sembla un creuament entre Sarg i el nom d´un peix de riu, Zarbu, el Chabot francès)

encara una tercera veu Mujoi, tot i que el mot sembla residual a Ondarroa (i el parèntesi (erd.) al.ludeix a erdara 'llengua no basca' i indica que la paraula és d´origen forana. O potser més concretament que no existia a Ondarroa?):

mújoi // mujói (erd.)(Diplodus sargus) 

 Al Diccionari de l´Acadèmia basca inclouen el mot Mutxárri dins la veu Muxar -ho fan citant aquest text, on Mutxárri és una veu independent-; Muxar resulta així en la seva entrada tant un spàrid com en darrera instància també a un peix que respon a la descripció del joell/moixó: Pez sin sangre, pequeñito y débil.. Sota la veu Muxoi situen un altre spàrid, la xopa

 aquí veiem més variants semblants al cat. moixó; l´interrogant darrera de sargo expressa dubtes sobre la identificació, però la descripció ('semblant al múxar') indica de nou un spàrid:

de fet sembla que Muxoí no només no designa un peix petit, sinó que dins dels spàrids s´aplica al(s) més gran(s) que el muxar -o el mateix muxar un cop crescut:

muxar (..)  Diplodus vulgaris”. M-d: muxoaren kumea izatea legez baina ez da muxoa. Beti da txikia.  

muxoi (..) Def.: iz. “G. sargo”. Mundakakoa muxue dela dirudi, hala ere batzuetan muxoye esaten du Dimasek. M-d: muxarra baino haziagoa,

 'el muxar sembla la cria del moxó, sempre és petit.. el muxó està més desenvolupat que l muxar' diuen els textos -extrets d´aquí. On veiem encara una forma "híbrida" de mida intermitja entre el muxar i el muxoi muxo-muxar muxarra baino haziagoa, baina muxoa baino txikiagoa

al llarg de tot el diccionari Azkue, la identificació de noms com muxar o mujarra o mujarrilla no és gaire clara i sembla aplicar-se a molts peixos; en aquest cas a un peix descrit amb "una taca vermella a prop de les brànquies". Una descripció semblant a la que trobem a Duhamel d´un peix anomenat pels bascos Tablarina. Aquest mot designa per alguns l´aurada: vegeu aquí o aquí (on Lafitte escriu: Taularin, daurade,ne pas confondre avec dorade. Al seu diccionari Azkue havia escrit Dorade) Per d´altres és la Salpa: aquí o aquí (al segon text no apareix enlloc l´aurada). 

No tenim clar quin seria aquest peix de taca vermella; la xopa -un spàrid molt semblant a la salpa i també a uns peixos que apareixen al final de l´entrada, els gerrets? O potser un pagell? -hauríem apostat per aquest, una de les mojarras andaluses.. si no fos perquè fins fa 5 anys no havia estat detectat al Pais Basc:

en aquesta guia del Golf de Bizkaia publicada fa 15 anys ni tan sols apareix..

en aquest document sonor un vell pescador d´Hondarribia parla de la muxarra; ens sembla entendre que s´hi refereix, de nou, com a un peix amb una taca vermella (gorrixka) a prop del cap. Fa servir el mot Muxarra, clarament, com a nom del peix en un dels 3 estadis de creixement -a mesura que es fa més gran passa a ser anomenat Xartobikoa (o xartomikoa?) primer, Doala més tard: Arrain klase bati tamainaren arabera 3 izen ematen omen dizkiote: "muxarra", "xartobikoa" eta "doala".  

Potser hem d´entendre que el darrer nom és una modificació de Dorada? per cert que la taca al cap de la dorada més famosa, l´aurada, és habitualment descrita com a negra, però com veiem en aquesta foto de WP, tendeix al vermell:

Sense ser peixos gaire habituals, els nostres sargs -sard i variada per exemple- es troben “des de sempre” al litoral basc i gascó. En aquest estudi, a pàg.68, llegim que a Hondarribia hi ha restes fòssils de Diplodus sargus, Muxar handia

Entrada relacionada: Or.

Panses del Llenguadoc

     Cada cop que tornem del Llenguadoc vitícola ho fem havent omplert la maleta d´un dels nostres menjars preferits, fet amb panses

Cessenon (antiga Cecinone)

La veu Pansa a Mistral

a la completíssima Flore populaire de Rolland veiem aquesta i altres denominacions (com per exemple l´equivalent occità del Zebibbo que trobem més avall); també veiem que les panses de Corint devien de ser les més habituals un o dos segles enrera -moltes de les denominacions que va recullir Rolland hi al.ludeixen. Al diccionari català de P.Labèrnia, de 1840, el mot Pansa no té un sentit restringit a cap de concreta -a la veu hi trobem també la denominació clàssica (i moderna) grega, staphida, que va passar al romanès:

 

Panses a Heròdot -i a una traducció romanesa:

 Stafida i més noms en aquest text de L.L.Bonaparte:

 En aquest llibre torinès  de 1921 veiem quines panses  hi havia a l´època -a part de la turca i la de Corint n´apareixen més, que potser però no eren tan conegudes unes dècades abans. Tal i com veurem les panses de Corint, més petites, rebien el nom llombard Ughetta.

Dos exemples des de la Llombardia: aquest diccionari brescià de 1817, on les principals protagonistes eren ja les panses de Corint (i on veiem un verb 'empasir') però on no ens ha semblat trobar aquest mot Ughetta

O aquest diccionari pavès de 1874, amb entrades molt escuetes però precises. Aquí van citar també les panses turques:

 A la Ligúria: veiem les entrades Ughetta dels 2 Casaccia (1851 i 1876). A part d´algunes diferències d´estil en els redactats (potser el Casaccia, com molts altres ciutadans del nou estat -o imminent nou estat-, volien anar perfeccionant el seu toscà), podem veure com a la segona edició va afegir en segon lloc l´accepció "uva spina'; s´està referint a una (o més d´una) planta similar al raïm. A tots dos diccionaris hi ha també l´entrada Zebibbo, per les panses d´Orient i de Sicília 

A l´Olivieri, diccionari genovès anterior als dos Casaccia (2ª ed.1851), el sentit primer d´Ughetta és aquest segon sentit del segon Casaccia: 'uva spina'. Tal i com comentat més amunt, és una planta (en català Riber) de fruits semblants al raïm. Suposem que aquest és, en efecte, el sentit originari -i el secundari 'pansa' potser es va acabar fent més habitual. A més d´això el sentit 'pansa' de l´Olivieri sembla no cenyir-se només a la de Corint -tot i que potser s´hi estava referint perquè parla d´un raïm petit 

entre els 2 Casaccia es va publicar el Vocabolario domestico d´ Angelo Paganini (1857). Ughetta hi designa en primer lloc, com al Casaccia2, la pansa grega -en segon lloc la planta 'uva spina'. Però aquí trobem una entrada Üga passa per designar de manera genèrica totes les panses. 

A Parma: el Malaspina (1859) va semblar copiar la veu Uva passa del Peschieri (1841). Però va ampliar molt les entrades Uvètta i Uva spen´na (d´aquesta segona de fet hem tret algun paràgraf per tal de poder equilibrar la mida dels fitxers). Com al Peschieri l'una reenvia a l´altra, però al Malaspina veiem que són entrades només semi-sinònimes, perquè Uvètta ja sembla especialitzat en el sentit 'Pansa' (de Corint)   

Comparem amb el Boerio venecià (1829)

és a dir: hi trobem Uva passa amb sentit de nou "restringit" a aquest raïm de Corint que devia de ser el més present a les taules de l´època. I una entrada Uèta no referida a les panses sinó a una planta semblant. A les posteriors Giunte al Boerio, Ninni  va creure oportú afegir que Uèta pot voler dir 'pansa' -tot i que de nou en va restringir el sentit

 Sembla, per cert, que van ser precisament els venecians els qui van introduir les panses a Grècia: de la WP grega  

Υπάρχει όμως και μια καταγραφή από έναν Γάλλο πρόξενο της ονόματι Βωζούρ ο οποίος το 1790 λέει : ‘’Το φυτό δεν είναι αυτόχθον στη Πελοπόννησο , ούτε το μνημονεύει κανείς που έχει γράψει κάτι πριν τον 16ο αιώνα περί σταφίδας , το συμπέρασμα μου μέσα από έρευνα είναι πως το φυτό εισήχθη στη Πελοπόννησο από τη Νάξο το 1580 από τους Ενετούς . Σήμερα αυτό το φυτό δεν υπάρχει στη Νάξο , υπάρχει στην Κόρινθό αλλά και εκεί από τους Ενετούς ‘

en aquest blog grec -a l´entrada i als comentaris- van parlar sobre aquesta possible introducció vèneta de l´elaboració de les panses, o una hipotètica presència a la Grècia antiga. També van comentar que el raïm i les panses de Corint potser no eren en realitat corínties -així com el raïm turc Sultanina potser no era turc sinó persa. També hi trobem més confusions o generalitzacions de noms -com per exemple el de la denominació anglesa Currant 

grecs i venecians en aquest text de 1798 del sicilià Saverio Scrofani. Text molt interessant, però on semblaria que Uva passa no vol dir 'pansa' sinó que té el sentit 'raïm (de Corint')

Al diccionari milanès del Cherubini (1843) Uva spina i Ughètta designen dues plantes semblants al raïm. Però hi trobem també la forma Ughètt per les panses de Corint

en tot cas ja a textos més antics -aquest és també milanès, de 1809- Ughètta designa una pansa. Text interessant, però que ens anuncia noms concrets per a cada mena de pansa.. i n´acaba donant només 2:

 Acabem amb dos textos recents: Aquest diccionari d´un dialecte llombard del Ticino és "fidel" a la primera acepció 'riber'. I un plural Üghìt (com al Cherubini?) és el que designa les panses -que al diccionari anomenen també Sultanines, per extensió del nom d´un dels raïms amb què s´obtenen. Al segon text, des de Gènova, deixen clar que aquesta extensió es fa "impropriamente" :

Üghéta - Ribes (it.wikipedia), in particolare quello rosso, Ribes alpinum (..) e Ribes rubrum (..), ma altri tipi di ribes. Il plurale üghìt indica gli acini di uva passa (o uvetta o uva sultanina - it.wikipedia), impiegati nella confezione di dolci. (ügheta, üghit, üghitt)

uva passa = ughétta varietà di uva sottoposta a un procedimento di essiccazione; è chiamata anche uvetta o, impropriamente, uva sultanina; è anche detta uva di Corinto, varietà a chicchi più piccoli e neri, conosciuta negli USA come uvetta di Zante o di Thompson)