Dues coses aviades

            Textos en dialecte de Ventimiglia:

[el burret] u se pesca cu’a cana e u l’é retegnüu in pesciu da pivéli, percose u pita assai aviau. '(..) pica ràpidament/aviat'

[els pops] i nöa megliu e ciü aviau, andandu indarré pe’ avé caciau föra, da in tübu (..) ch’i l’àn inta pansa, ina schìta d’aiga '(..) neden millor i més ràpidament (..)'

[a l´aranya de mar, peix verinós] Besögna tagliàghe aviau a spina velenusa (.) Deme a mente, se duvessi esse punzüi, feve ve’ aviau da in meigu 'tallar-li de seguida/ràpidament (..) 'aneu de seguida/ràpidament al metge'  

                  E. Malan; pesci e bestie de marina intu parla ventemigliusu 


 
El Gran Diccionari de la Llengua Catalana ens recorda que l´adverbi temporal aviat, provindria de formes antigues catalano-occitanes com viats o ivaç.  

[s. XVII; dels antics viats, vivats, ivaç, der. del ll. vivacius 'més vivament, més ràpidament', amb la a- inicial d'altres adverbis (a-hir, a-vui, a-prés, a-prop)]

Es tracta de l´etimologia clàssica d´en Coromines, que relaciona les variants esmentades amb el toscà avaccio, ja emprat per Dante. Del qual deriva più avaccio (més aviat; it. mod. piuttosto).

  Ens sembla possible, però, que l´adverbi com el coneixem actualment sigui la forma participial del verb aviar(-se), "posar-se en marxa" (cf. italià: avviare). De fet el diccionari Alcover-Moll cita l´etimologia més habitual però deixa oberta l´opció que aviat provingui de via:

Etim.: incerta. Podria esser derivat de via, car via  significa ‘rapidesa’, ‘promptitud’. (..) Coromines (AIL Cuyo, iii, 206) opina que aviat és una variant de l'arcaic ivaç, que ve del llatí vivacius, ‘més ràpid’, amb dissimilació de la -v-. Vegem de nou les dues opcions amb dos clàssics occitans: en el seu lèxic Raynouard va ajuntar les entrades vivatz/viatz, englobats tots dos dins l´entrada general vida (donant per cert el curiós i  paradoxal  exemple  que veiem a sota). En canvi Honnorat va relacionar els seus viat/ts/z amb 'via'    F-J Raynouard; Lexique roman (1844)             SJ Honnorat; Dictionnaire de la langue d´oc (1847)

seguint amb autors occitans -ara més recents- en aquesta pàgina 
trobem la hipòtesi que aviat  sigui una forma híbrida, i se´ns parla d´una paraula de transició: aviadament

A l'époque médiévale, on connaissait déjà un synonyme de viatz/vivatz  avec aviadament. La première forme était dérivée de viu: elle ne se trouve plus dans les dictionnaires modernes mais elle est remplacée avec le même sens par viu  (Mistral, p. 1119) et surtout vivament  qui expriment une idée de rapidité. La seconde forme était dérivée de via: elle ne se trouve plus dans les dictionnaires avec ce même sens mais est remplacée par aviat  qui contient également l'idée de «se mettre en chemin». Mais l'adverbe aviat  d'aujourd'hui peut aussi bien dériver de viatz  (ou viat), avoir subi l' attraction de aviat  (aviadament) et reçu un  a  prothétique.. Il en est de même de viet chez Garros qui peut dériver de viatz  comme de aviat. Et de «vite» en français...

en aquest text acabat de veure citen el "viu" de Mistral, però si anem al Tresor del Felibrige de l´autor provençal, trobem una entrada "aviar" que acaba així

En való existeix l´expressió Abèye/Abîye 'afanya´t'. Pel que sembla seria, però, l´equivalent de 'hàbil':

    
  La possibilitat que aviat provingui de la forma participial del verb  aviar(-se) -i recordem que el propi Alcover cita la forma femenina  aviada2-, sembla reforçada pel fet que la forma lígur aviòu/aviau té també morfologia de participi, amb significat quasi idèntic a l´aviat català3:
     beseugna fâ quarcösa, e aviòu.*

*- els exemples genovesos sense lligam provenen tots de textos d´Alessandro Guasoni  publicats a la revista Bollezzumme! 

2- A la seva entrada del Diccionari Etimològic Coromines també cita de passada aquesta forma reportada per Alcover.  
A Mallorca fan servir prest per algunes de les funcions de l´aviat català i tot i que també aviat pot voler dir 'd´aquí a poc temps', de vegades sembla que signifiqui 'sobtat', com en aquest  Saps que ha estat d’aviat!  Des de Lleida arriba un altre aviats que sembla voler dir 'lliures' 'pel carrer' : n´hi han més d´aviats que de tancats. 
   En genovès la paraula més habitual per l´'aviat' del principat -i també pel 'd´hora'- és fito, que però també significa 'ràpidament' (en aquest segon significant equivalent al vite francès; fito seria també en origen un participi: de figere 'fixar''); sembla per tant que fito hagi evolucionat com l´aviat principatí però mantenint alhora el sentit originari 'ràpid'.
  

  3- Desconeixem si hi ha atestades formes femenines lígurs d´aviòu; en tot cas, aquest un po aviòu no ens sembla possible en català. En algunes varietats, com la de Bordighera, molt a prop de la frontera amb França,  aviat sembla ja de vegades tant gramaticalitzat com en català: anche se l´eira aviau, on vistu che geira tanta gente:  'tot i que era aviat (d´hora) he vist que hi havia molta gent'. En canvi hem vist exemples de la veïna Ventimiglia on aviau=ràpid(ament).
Un altre exemple ponentí, amb aviau precedint un altre participi, ordenació diferent a la del català: Mi eira in garsunassu, ma sun aviau andau dai pescavui a ve’ s’i me pigliava 'jo era un jovenet, però vaig anar aviat (ràpidament) a veure si els pescadors m´agafaven'
  D´altra banda comentem que aviòu també pot voler dir acostumat, com en aquest vers del poeta Gian Giacomo Cavalli (1590-1658):  avviòu à ra giassa dro tò cuoe; 'acostumat a la gelor del teu cor'. Però el suposem relacionat a  valencià aveat, aveada, que, pel que sembla, no és cap derivat de via, sinó de ll. *advitiare.

Només coneixem un mot semblant en dialectes del Sud d´Itàlia: en un de calabrès -emparentat, per tant, amb el sicilià- trobem el mot viatu, sobre el qual ens diuen això en aquesta gramàtica:

   Roccella Jonica -al nord de la qual, com a  curiositat, hi ha un Bosco catalano-:

El mot no falta al clàssic de Gerhard Rohlfs -amb referència inclosa al català- 

 Gerhard Rohlfs; Grammatica storica della lingua italiana e dei suoi dialetti V.3 (1970)

en aquests dos darrers textos hem vist aplicat al cas calabrès la mateixa doble etimologia vista per l´occità: relacionat amb viatz d´una banda, participi d´aviar de l´altra  

 Tornant a la Ligúria: en aquesta pàgina ens ofereixen un vocabulari del dialecte d´Imperia, i ens diuen: Aviàu (presto) e Aviase (incamminarsi), dal latino popolare ad-viare, p.p. adviatum.    I a la seva Grammatica del tabarchino  F.Toso dóna com a sinònim d´aviàu asbriàu (d´asbriâ 'llençar'; pron. 'agafar impuls')

  

Recordem que a les Balears aviat pot voler dir 'ràpidament' o, si tenim en compte l´existència de formes femenines, 'ràpid/a. També el trobem en forma de plural, com en aquest text, o en aquest altre d´Antoni Alcover:  Mos n’anam amb aquexa gent com un cavall a n-el cós, d’aviats
(I aquí un internauta lleidatà feia servir aquest aviats plural per contraposar qui feia les coses ràpidament i qui actua amb parsimònia)

 Un altre exemple d´Alvover extret del Bolletí; comentant els canvis que percebia en la fonètica de l´anglès d´Anglaterra, va dir: els inglesos tenen una tendencia mercadíssima a enfosquir, a rebaixar totes les vocals àtones, que les fan casi totes iguals, (.). Per això son tan mals d’entendre, sobre tot en parlar aviat.  

  
 També l´adverbi tost deriva del llatí tŏstum, forma participial amb el significat de torrat.4 -I el llatí promptus -i derivats romànics- era un participi. En aquesta emissió l´expert en genovès Franco Bampi ens parla sobre altres paraules i expressions genoveses per indicar velocitat, dues de les quals són de nou formes de participi: Spedîo/îa i a-a spedîa, de spedî -it. spedire-, que en català es pot traduir amb un altre derivat de via: 'enviar' (o tal i com ens recorda l´Alcover-Moll, amb el verb espedir/expedir, que vol dir 'enviar' i també Fer més ràpid; apressar (Mall.).(..) Despatxar; apressar-se, fer via (Mall.) )

 No sembla, en canvi, que tingui origen participial el cuita lígur i català (aquest darrer el sentim sobretot en l´expressió a corre-cuita o a cuita- corrents).

4.- A l´expressió Tot seguit (cast. en seguida) tornem a trobar un participi. Pompeu Fabra feia servir l´expressió -desconeguda per nosaltres i que no trobem al diccionari Alcover-Moll- 'Tot seguit que+verb en futur' com a equivalent de tan aviat com + verb en subjuntiu. Tot seguit que podré, li prometo llegir-lo va escriure en una carta adreçada, precisament, a A.M. Alcover. 

Pel que fa a tost/o: a les variants balears fins fa poc encara es feia servir la locució adverbial més tost ('més aviat'), amb un ús semblant al del piuttosto italià i el plutôt francès.

 Aquest adverbi (gairebé) pan-romànic tost es troba també en genovès, on més tost es diu ciutòsto (o ciufito). Té sentit temporal però també el significat derivat "quasi, gairebé"):

                     O scistema o l'é tòsto perfetto

  Amb un significat plenament temporal, tòsto (che) conserva encara funcions semblants a les de formes compostes del català antic de l´estil (ai)tantost com, substituïdes en català actual per construccions com tan aviat com1: 

 tòsto che son drento, te arvo a pòrta

  Ro Tunesin tòsto che o se fu accòrto / che da e tartañe ògn’òmmo era scappao (..) (exemple del 1781 citat en un article de Fiorenzo Toso)

 tantost con siam en Catalunya, (..) us trametrem la reina e dos fills nostres (Muntaner, Crònica)

  Les funcions de Tòsto resumides a l´entrada del diccionari Casaccia:

  Hi trobem a faltar potser l´ acepció traduible en italià amb appena o  en català amb 'tan aviat com' però també 'tot just ara; adés', i que vam trobar per exemple fa uns pocs dies en aquesta entrevista al Secolo XIX: Putròppo oua ò tòsto finio de fâ l’aggiornamento 'tot just ara he acabat..'

  Pengem a sota uns exemples més, però abans diem que en francès antic el participi del verb avoier es podia fer servir amb el significat  empressé. També que a la Catalunya Nord existeix una forma potser intermitja entre fer aviat i fer via: fer avia5 -forma que hem sentit també en boca de gent de la Garrotxa-. I que per aquesta calandreta del Tarn Los aviats consisteix en una presentacion aviada de practicas; o que l´internauta de la vall occitana del Piemont que volia donar una resposta breu a aquest article del Jornalet occità, va escriure dues coses ràpides, doas causas aviaas.

5- sembla que és per influència nordcatalana que al primer municipi occità després de Salses, Leucata, es fa servir també 'aviat' en comptes de l´occità lèu (vegeu pàg. 289 de la tesi La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó.). En canvi a zones del pirineu catalanoparlant trobem una forma lego, com en ribagorçà: ban eixí lego de maití (Joan Veny, els parlars catalans p. 146). Segons el diccionari Alcover seria un castellanisme provinent de 'luego'. No estaria per tant relacionat amb el lèu occità, però en tot cas sembla clar que es fa servir amb el significat de 'd´hora', 'aviat'. De fet el mot luego amb significat 'de seguida' es troba en desús en castellà però no, creiem, en aragonès. Una forma Alego també existeix en valencià de transició  (aviat=prompte, alego); també en alguerès trobem la forma lego però el llibre El català de l´Alguer el considera de nou un castellanisme. I un antic diccionari mallorquí-castellà va donar com a sinònims de tost: prest o luego. Vegeu a més a més aquesta conversa a Internet. Destaquem també que en eivissenc l´expressió lleu-lleu té el significat contrari a l´occità lèu: vol dir 'lentament'

EDIT. 5-1-2017: Al llibre Els gitanos catalans de França llegim aquesta interessant frase pronunciada per un gitano de Lesinyà (Lesinhan, Aude), on alego='ara, avui dia': n´hi ha moltes sortes, de manouches (..) però alego la llengua que parlen és el francès.

anche se l'eira aviau, on vistu che gheira tanta gente, (..) sciubitu, son arestau in pò sturdiu, ma peoi on acapiu cose sucedeva http://www.bordighera.net/menemuntu.htm

En aquest primer exemple, vist també a la nota 2, trobem un  aviau  amb el sentit de 'd´hora' -també veiem en aquest exemple l´ús de sciubitu amb sentit 'en un primer moment'; en altres contextos és equivalent al subito italià, 'de seguida' (i el subito dopo it. es tradueix sübitu dopu), però amb aquest significat també es pot fer servir in mantinente, germà del mantinent català i del  maintenant francès-. Veurem també com per 'd´hora' es pot fer servir prestu, però que el presto italià amb sentit 'ràpidament' es tradueix millor amb aviau -vegeu també la nota 1-. 

. El darrer exemple és genovès i el tòsto que hi trobem és traduït a l´italià amb 'subito'

 -Tuta a gente du paize (..) i saveva che candu Beduffa u picava cusci forte gh'eira da andà a viè in mantinente cose fuse suciesu, (..) A nutisia l'eira sa chi (..) in ta marina gh'eira ina macia scura (..) e subitu tuti i han pensau a in batelu cu se fuse sciavirau e alura besognava fa aviau pe purtà agiuti ai naufraghi http://www.bordighera.net/es-ver/abalena.htm

     -a gente se incaminava prestu pe arivà in campagna  aviau http://www.bordighera.net/es-ver/memim.htm

 -aviau, 1 presto 2 speditamente 3 velocemente

de bùnura, di buonora  prestu, di buon’ora

Enrico Malan; Dizionario Ventimigliese – Italiano Italiano - Ventimigliese

 -Me vestivu spedìu pe andà a travaià, andavu de cùita, ma cume arivavu ti èiri già là. http://www.bordighera.it/cultura/il_linguaggio/le_poesie

 -A l'atacco da Demaria l'é tòsto vegnuo apreuvo a rispòsta do scindico Marco Döia All'attacco della Demaria è subito seguita la risposta del sindaco Marco Doria  http://www.primocanale.it/notizie/stasera-liguria-ancheu-con-gli-studenti-del-dialetto-genovese-158218.html

  La qüestió de les primeres atestacions d´aviat també resulta interessant: els diccionaris catalans ens diuen que el mot no apareix per escrit fins al segle XVII, però en aquest diccionari del català antic trobem dues cites anteriors -de dues obres l´antiguitat de les quals ha estat o és posada en dubte-.  Pengem aquí la cita del Curial i Guelfa, amb un tantost inicial i un aviat final

E tantost lo haraut entra (…) e dix: -Senyors, yous suplich quem vullats dir si sabets algunes noues dun caualler qui aporta un scut negre (..) -(..) pens que sera al torneig, e quil poras trobar auiat (..)

Acabem dient que creiem que 'd´hora' no existeix en lígur; com és sabut sí el trobem en canvi en català/occità i en arpità. Un exemple franco-provençal:

Graphie d’origine (..) é r' évè trô tô par lui. É son modo d' haoura, é n' évè pâ d'zor!

Graphie supradialectale (ORB) (..) il ére trop tout por lui. Ils sont modâs d'hora, il n'ére pas jorn!

Français(traduction littérale) (..) c'était trop tôt pour lui. Ils sont partis de très bonne heure, le jour n'était pas levé!

      http://cheignieu-la-balme.over-blog.com/article-patois-bugiste-105059689.html

Post scriptum: una amiga ens va comentar un dia que creu que hauria d´existir la paraula aviadenc -o una altra de diferent però amb el mateix significat que s´intueix en aquesta, semblant a primerenc-. El mot no es troba en cap diccionari i, de fet, una cerca a google no dóna cap resultat... o millor dit no en donava cap: la deixem escrita aquí per tal que, en certa manera, passi a existir.

Més menes de menes

   En una (llarga) entrada vam parlar fa un temps sobre diferents usos de la paraula mena i vam veure que en occità -al menys en provençal i en gavot- pot arribar a voler dir 'manera' (menas de pesca= 'menes/ classes de pesca'; menas de pescar= 'maneres de pescar')

Al diccionari de les parles lígurs, recentment penjat a Internet, veiem que aquest, juntament amb la resta d´usos coneguts, també és present als dialectes lígurs:

mena / menna sf. “specie, sorta, condizione; maniera” AG 14.368 de tute queste cinque menne. AG 37.32 de capum grassi, ove e galine/ e d’asai menne salvaxine. (..)IVE 23 una gran gente de tute menne.CIT 105 pâ che apointo o me parle in questa mena. MAF s. xv. (Lunig.) menna. RDB 179 m.s. pesci de ciù menne. GL 4.12 in che pàize, e per quæ settemane/ no v’âlo lê trattaou de questa mena? COM.2 18 ommo de bonna menna.  (..) Cf. DANTE, Inf. 17.39 mi disse: va, e vedi la lor mena; 24.83 e vidivi entro terribile stipa/ di serpenti e di sì diversa mena… http://www.storiapatriasavona.it/storiapatria/wp-content/uploads/2014/06/Aprosio-vol-4.pdf 

Pel que fa al català, hem fet una petita selecció de textos extrets de revistes humorístiques de començaments del s.XX -es tracta, per tant, d´exemples en català de fa un segle o una mica més, i en una llengua propera a la col.loquial-

 Mena amb significat 'classe concreta':

                                         Esquella de la Torratxa nº 2040 (31-1-1918)

                                     Esquella de la Torratxa nº 2020 (14-9-1917)

un exemple amb tota mena de i un altre a sota amb de totes menes (i una segona imatge al costat que no té res a veure amb el que comentem aquí, però que té la seva "gràcia"):

Esquella de la Torratxa, La. Núm 2000 (27 abr. 1917)

Esquella de la Torratxa, La. Núm 1872 (13 nov. 1914)

 Amb exemples com el que ve a continuació no és estrany que mena hagi arribat a ser un mot que serveix per comparar per aproximació, i que hagi perdut, en alguns contextos, el sentit 'classe concreta':

                      Be negre, El. Núm. 083 (17 gen. 1933)


I aquí podríem dir que mena és sinònim de 'manera'?:

      Cu-Cut. Any 01, Núm. 24 (12 Juny 1902)

Aquest és el nostre preferit, on mena conviu amb espècie i queda clar que són gairebé equivalents però no del tot:

  Cu-Cut. Any 05, Núm. 205 (28 abr. 1906) 

Amb exemples com aquest darrer ens sembla més plausible un hipotètic origen del mot vinculat amb 'mina, filó'; en canvi, expressions com de bona mena  potser apuntarien més aviat cap a un verb menar 'conduir'...  Recordem que el diccionari occità de la parla de Palavas es va 'curar en salut' i va fer constar totes dues etimologies en dues entrades consecutives 

MENA n. f. lat. minera:Mine;filon; extraction ; façon;de tutas las menas: de toutes sortes (en tout genre);espèce;sieu pas d’aquela mena : je ne fais pas partie de cette catégorie de gens ; V. maneira, moda, surta.

MENA n. f. (menare):Menée;conduite; es pas de buna mena : il n’est pas facile à diriger ; a tûs de jugar, as la mena : à toi de jouer, c’est ton tour, V. agûure la man. 

Acabem amb una conversa sentida fa pocs dies al moll de Cambrils:

pescador 1  abans hi 'via quatre maires d´aquetes grandetes..

pescador 2  ni grossa ni petita se n´agafa eh?

pescador 1   per això´t dic, que se n´ha perdut la mena

(amb mena pronunciat entre gutural i nasal)  

La maire -nom de probable origen occità-.
Mirem-la bé a les fotos o, com en aquest cas, als segells, perquè tal i com dieun els pescadors, no hi ha altra manera (o mena) de veure-la a les nostres costes -no sabem si amb una possible dosi de culpabilitat dels mateixos pescadors que fan la pesca d´arrastro-



https://ca.wikipedia.org/wiki/Ll%C3%BAcera#/media/File:Faroe_stamp_423_blue_whiting.jpg  

Beure a la catalana

(Un brindis a la catalana per celebrar que els defensors de la llengua lígur -com els joves Stefano Lusito o Andrea Acquarone- han rebut l´esperançadora notícia que la seva llengua podria aconseguir el reconeixement oficial de l´Estat italià)


 A Gènova fan servir l´expressió beive a-a catalann-a per indicar la manera de beure que a Catalunya anomenem beure a galet. L´estri més habitual per fer caure el rajolí de líquid no serà en aquest cas el gòtto (got) sinó, evidentment, el porró:

           piron: contenitore in vetro con un beccuccio che si usava   nelle vecchie osterie per bere alla catalana

(http://www.voltriweb.it/curiosadizionario.htm#p) 

 Tot i que, segons aquest conegut blogger gascó, de tot plegat potser n´hauríem de dir beure a la gascona..

Cisleitans i Transleitans, sempre seran germans?

      entrada/esborrany de maig 2024, emmagatzemada aquí

    De Viquipèdia

 El Compromís  Austrohongarès (Ausgleich en alemany; kieggyezés en hongarès) de febrer del 1867 va establir la monarquia dual en substitució de l'antic imperi unitari d'Àustria, existent des del 1806.^[9] Molts textos designen la part austríaca de l'imperi amb el nom de Cisleithània per situar-se a l'oest del riu Leitha, segons la perspectiva austríaca.^[4] (..). De la mateixa manera, la part hongaresa, dita Transleithània,^[5] era molt més àmplia que Hongria 

Els regnes i territoris de Cisleithània eren:

• el Regne de Bohèmia
• el Regne de Dalmàcia
• el Regne de Galítsia
• l'arxiducat d'Àustria
• el ducat de Bucovina
• (..)
• el Küstenland ("El Territori de la Costa", que incloïa el comtat principesc de Gorítzia i Gradisca, la ciutat de Trieste i el margravat d'Ístria).

Els regnes i territoris de Transleithània eren:

• el Regne d'Hongria, incloent-hi Transsilvània i Vojvodina
• el Regne de Croàcia i Eslavònia
• la ciutat de Fiume.

A les nombroses revistes i diaris triestins de la segona meitat del XIX disponibles a internet (El Zavatin, El Triestin, Sandro, il corso di Trieste..) veiem que la relació centre les dues parts de l'Imperi no sempre va ser cordial. D'una revista de 1876

Hem mirat de saber si en aquestes revistes/diaris triestins hi havia interès pels (semi)compatriotes transleitans transilvans -és a dir, els parlants de llengua romànica de l'altra punta de l'Imperi, i la resposta sembla ser No: les al.lusions als transilvans son escasíssimes. En pengem una d'un diari de 1877 -on en realitat la preocupació central és la guerra dels eslaus (en aquest cas concret els montenegrins) contra els turcs. 

 

Un parèntesi al voltant de l'altre mot que hem subratllat al text: Diboto, que en triestí vol dir 'Gairebé' o 'de seguida' -pel que fa al venecià al Boerio només veiem el segon significat: 'Fra poco'.

Destacable que els triestins semblen distingir-ne el sentit del de l'expressió equivalent italiana: a la mateixa revista, poc més endavant, un text en Italia i un di botto amb sentit 'de cop', 'de sobte' -com en genovès.

De nou a la recerca de referències entre els "cosins romànics" de l'Imperi. En aquesta biblioteca virtual transilvana (hi hem aplicat el filtre del període 1870-1879) trobem un grapat d'al.lusions a Trieste, però sempre tangencials -hi tornem més avall.

 Anem de nou a Trieste. Si deixem els diaris/revistes triestins més populars i passem a publicacions més culturals, hi veiem, ara sí, un interès envers uns "romanesos" més propers geogràficament: els istroromanesos (coneguts localment -i despectiva- com a Cici). 

 Ja a finals del s.XVII el triestí Ireneo della Croce n'havia parlat -i gràcies a ell sabem que d'istroromanesos n'hi havia hagut fins i tot als afores de Trieste.

Si ens centrem en els texts escrits al llarg de XIX: a la revista Istria (editada a Trieste) de Gener 1846  apareixia un primer (i pessimista/realista) article, que començava així:

A la mateixa revista, texts de P. Kandler: un del març del mateix 1846, i uns altres el 1848 i el 1849. Encara de Kandler un text de 1863 (dins la Storia cronografica di Trieste; aquest i molts altres texts els trobem també a la web Istrianet.org)

Kandler devia ser molt conegut a Trieste. En aquest diari popular/humorístic de 1863, per exemple, el trobem citat un munt de cops. El mateix diari conté per cert comentaris (gens afalagadors) sobre els cici: però cap al.lusió a la llengua que parlaven -o havien deixt de parlar

Des de la gairebé veïna Capodistria, veiem esmentats els istroromanesos en un estudi de 1876 i en aquest article del mateix any, que insisteix en el fet que la presència geogràficament fragmentària dels istroromanesos era precisament la prova que en passat havia estat molt major. 

 D´una mica abans, el 1872, és una carta del transilvà Ioan Maiorescu, que havia visitat els pobles on es parlava o on s'estava deixant de parlar Istromanès:

Les notes romaneses de viatge de Maiorescu es van publicar el 1874, i les trobem aquí i aquí. Pengem el fragment sobre un municipi on la llengua havia estat ja quasi abandonada i només la parlaven 3-4 persones.. entre les quals -per sorpresa de Maiorescu i nostra també- un immigrant arribat de Trieste.

Potser no és descartable que l'informador eslavòfon de Maiorescu confongués triestí amb istromanès -és a dir, que en realitat hagués sentit el senyor de Trieste parlant la seva variant vèneta; però la confusió és improbable, creiem, perquè els croats -ho veurem tot sentit- acostumaven a conèixer l'istrovènet

(Sobre el mot Karavalac, que va deixar intrigat l'autor, vegeu per exemple WP)

 En aquest llibre de S. Puscariu apareixen citats més estudis de l'època; n'hi ha molts d'autors romanesos però no només (hi trobem texts del llombard Biondelli, el gorizià Ascoli, l'istrià Bartoli -que de fet és gairebé co-autor del llibre de Puscariu; i d'altres com l'eslovè Miklosich, el vienès Gartner o el francès Yriarte). 

 Al text de Puscariu trobem també alguna al.lusió a les influències que l´istroromanès va rebre de la llengua vèneta  -llengua que els informadors,  i ell també de vegades, anomenen "italià". Un d'aquests informadors va traduir un text istroromanès al vènet, i explicava així com s´havia avesat a aquesta i l'altra llengua veïna (el croat):

«mi me go vezá a Pola parlar talián; cuando ke veño in Albona, parlo o talián o slavo, come ke-l vol cualkeduno, e cuando ke semo a caſa, parlo in rumano. Novaltri parlemo rumano o rumańeje».

Una de les connections amb el venet és justament aquesta que veiem a Puscariu: 

doboto ke «aproape că , mai că» < ven.de boto, cu același sens (Bartoli)

"Amb el mateix significat (que l'expressió vèneta)", diu Puscariu. En algun exemple dels que hi ha al llibre, però, el sentit ens sembla més aviat el de 'tot just ara'; ambivalència semblant potser a la del nostre adés 'd'aquí a poc' i 'fa poc':

Ich war bereits vom Bette aufgestanden, als der Arzt eintrat

 jo n-fost diboto din pat skulat, kèna medigu nuntru verit.

Aquí -en un article de 2016- també el donen com a venetisme 

 doboto (Pu, Ko, Da) adv. Aproape. Et.: ven., cr. deboto

afegint-hi la quasi idèntica expressió croata. En aquest altre article sobre etimologies istroromaneses en trobem una de semblant, Na bot. D´origen croat, diu l´autor del text, amb el fet interessant que l´expressió istroromanesa sembla voler dir 'alhora' i 'de sobte' i la croata en canvi 'de seguida'

bot, s., în sintagma na bot cu sens adverbial ‘împreună’, ‘în acelaşi timp’, ‘dintr-odată’, ‘deodată’, înregistrată de Kovacec, R., din sud, provine din cr. na bot (< prep. na + s. bot ‘clipă’) sinonim cu cr. odmah ‘imediat, numaidecât, fără întârziere

(un altre aticle del mateix autor aquí)

Altres venetismes interessants: un el trobem a Puscariu: 

Torzjet am din ven. torziàr «andar vagando»   cf. genovès A tòrsio 

i al penùltim article enllaçat un 

Coculéi 'acaronar', del vènet Cocolar -i que en certs contextos pot ser més agradable a l´oïda -i a la imaginació- que l´equivalent dacoromanès: Dezmierda

De parlants d'istroromanès ja en queden pocs, i tal i com veiem en aquest diccionari del dialecte de Capodistria, Cici significa avui dia romeni slavizzati.

Segons aquest article recent el nombre de parlants que acaronen en istroromanès és inferior a 60

Sàn Pê d’Ænn-a

  Tànt’ànni fa, quànde nisciùn de niâtri o l’êa ancón nasciûo, Sàn Pê d’Ænn-a a l’êa ’na bèlla çitadìnn-a in sciô mâ, co-ina spiâgia lónga pròpio davànti a-e câze. (..)pöi, ànno dòppo ànno, l’é arivòu l’indùstria ch’a l’à trasformòu Sàn Pê d’Ænn-a inta Manchester italiànn-a, coscì fàbriche e pòrto se son mangiæ a spiâgia, cómme l’é sucèsso a Cornigén e a Séstri. (Ebe Buono Raffo; Sàn Pê d’ Ænn-a e i bàgni)

L´antiga vila de Sàn Pê d’Ænn-a, annexionada a Gènova el 1926, va perdre la seva platja i els seus espais verds en favor d´indústries i urbanització descontrolada del territori. No gaire diferent del que ha passat en diferents punts de la geografia catalana. 
Una coincidència més: cada cop és més gran l´oposició a que gran part del desenvolupament econòmic de la vila es basi en el model Las Vegas.

(No) res

   La paraula catalana res és sovint percebuda pels parlants com un mot de significat negatiu inclús en casos en que no va precedit de la negació no. El curiós és que en els contextos en que per qualsevol parlant aquest pronom sí que manté la connotació positiva (quan el podem substituir amb alguna/qualque cosa, o cosa, o l´inefable i cada cop més nostrat algo), el genovès segueix fent servir el pronom ninte, inequivocament negatiu. En altres paraules: ninte és negatiu i res positiu però coincideixen en l´ús.

   Així per exemple, tots dos pronoms serveixen per frases interrogatives (en italià també existeix, tot i que marginal, aquest ús de niente). Prenem un exemple tabarquí -aplicable al cas de res i també al de gaire, com vàrem veure-:

7.73. (..) Pronomi e aggettivi negativi possono essere usati anche con un senso affermativo in frasi interrogative o ipotetiche (nel qual caso si può non avere la doppia negazione: (nu) ti ne sè ninte? ‘ne sai qualcosa?’). (F.Toso, Grammatica del tabarchino)

i el català gaire res (com a en els darrers anys no ha canviat gaire res) té l´equivalent genovès:
       

Pescoei, paizen,(..) pe lor no l’ea cangiou goæi ninte, poeivan nasce, demoase, louar, patir e moir in zeneize.

(Gianfranco Mangini, A-a reversa. Pròza zeneize a rizo ræo. Text penjat -amb alguns canvis de grafia respecte a l´original- a la web d´Andrea Acquarone)

 tot i que en aquest segon cas creiem que la construcció és deguda més aviat a les característiques del goæi genovès, que permeten de combinar-lo amb pronoms negatius.