hi
trobem centenars de documents històrics llombards. Un munt d´ells
fan referència a processos
per bruixeria duts a terme a Bormio. Documents impactants pel
seu valor històric i humà -molts dels processos van acabar amb
condemnes a mort per suposada bruixeria-. I de gran valor també perquè a les
declaracions dels testimonis el dialecte local aflora constantment.
Pengem uns pocs exemples, seguits sempre de la nota dels curadors del text i amb algun afegitó nostre.
.Comencem amb un text on veiem un quasi-equivalent del nostre ni gota, el negott llombard -el 'niente' italià-:
Mi
ho sentito così a mormorar o brontolar così fuori delle porte, che
la deve esser stria. Che la sia o che non la sia, mi non so
negot.(42) (42)
Dial. ant. negót(a)"nulla",
voce contratta in nót(a)e
grammaticalizzata nel valore di "non; niente, nulla" (Longa
176; Monti 161), blen. navôta,
com. nagôt(a)"niente,
nulla" (Monti 156). Dalla locuz. lat. ne
gutta (quidem)"neppure
una goccia", in Plauto neque
gutta"neppure
una minima particella" (REW 3928e REWS 3928; Rohlfs
2, 218).
la forma curta que veiem a la nota, nót(a) (disculpeu el joc de paraules) la trobem en algun altre fragment. És curiós que aquesta forma més "evolucionada" sembli en canvi antiga i poc habitual a l´actualitat:
R.
E, Figliolo de Dio, mi non sei nota. (1) (1)
Borm. ant. mi
nu séi nóta"io
non so nulla".
aquí la paraula germanavergotta 'alguna cosa -i un ciò que sembla germà del corresponent mot vènet:
Questa
Caterina ha propriamente ciò vergotta. (20)
(20)
"Questa Caterina ha davvero qualcosa". (..) Borm.
vergót(a) "qualche
cosa" (Longa 271), dalla locuzione lat. vēre
gŭtta "proprio
una gocciola, proprio una piccolissima cosa"
(REW e REWS 9224; DEG 950; DVT 1391-2).
Di formazione analoga è il lomb. negót(a) "nulla",(..) nel dialetto borm.
antico contratto in nót(a) "niente,
nulla; non",(..) Non risulta invece chiaro il valore di ciò,
(..) È forse da accostare al ven. ciò,
voce di richiamo ("ehi!") (..) formazione apocopata
da ciòl "prendi!,
toh!, ecco(ti)!, ehi!", da un tardo *tjolle per tolle "prendi"
(Rohlfs 1,146; DESF 2,399).
Ripercorre la medesima trafila etimologica e semantica dell'it. toh!,
imperativo cristallizzato di torre <
lat. tŏllĕre "prendere"
(Bondardo 60; REW e REWS 8769). Negotta es troba ja a les primeres traduccions dialectals llombardes -i també emilianes del
Decameron. A la web Bulgnais.com trobem una altra traducció bolonyesa, del segle XIX, on encara apareix el mot -en la forma ngòtta.
.L´expressió Buon
pro:
I.
se è vero che dette carni a loro gli facevano male, et a lei no.
R.
Non so se a loro gli facessero male. A me fece buon pro (17)
un puoco che mi diedero
(17)
Borm. far
bón prò "far
bene, giovare", gnur
su l bón prò "venir
su il rutto dopo aver mangiato", segno di buona digestione
(Longa 205). Com a curiositat: en lígur trobem una expressió de sentit contrari, quan en comptes de 'fer bon pro(fit)', alguna cosa ens fa 'mal pro', és a dir ens sap greu. Exemple d´un
text que ja coneixem -una de les versions dialectals de Pinocchio: -
O pōvi'òmmo. Figüæve che pe accattâme o libbro da scheua o s'ha
dovùo vende o gipponetto, ch'o no ghe n'aiva ätro. - Ma mia n'pō,
o me fa mäprô.
Tëgni, te daggo çinque palanche che ti gh'ë pòrti de corsa.
.A uns quants fragments trobem l´expressió De longo. És una expressió que ens té intrigats -en vam parlar aquí: en occità i lígur el seu sentit és 'sempre, continuament', en aquests dialectes llombards antics que veiem ara, en canvi, significa 'de seguida'. En vènet i piemontès pot tenir l´un o l´altre significat segons el dialecte en qüestió
No acabem de tenir clar quin és el sentit originari -si és que n´hi ha un del qual deriva l´altre- de l´expressió. El que fa el tema encara més fascinant és que també el nostre sempre va tenir en català antic el significat 'de seguida'; i a més, tal i com recorda aquíuna internauta vèneta (que ens honora amb la seva presència en aquest blog), també els francesos de suite i tout de suite semblarien expressions de sentit similar però tenen en realitat significats gairebé oposats. Les notes al text llombard ens afegeixen més dubtes encara perquè semblen apuntar a un sentit originari 'de lluny' (vegeu també aquí, a la veu longh):
Esso:
Sì, che tu sei, perché ti m'as instrià. Et come essa disse: Dio et
la Vergine Maria te doni la sanità. E come esso si sentì sano de
longo. (39)
(39)
Borm. delónch,
valli dulónch, furv. dalònch "subito,
immediatamente" (..). Liv. da
lónc(h)' "lungi,
da lontano" (..) Il senso originale della locuzione sottolinea
dunque il presentarsi quasi improvviso di qualcosa che si è atteso
da lontano, lat. lŏnge "(da)
lontano", lŏngus "lungo"
(REW 5116
e 5119). Final. delùngu "sempre", ti
végni delùngu cuande a nu te spétu "vieni
sempre quando non ti aspetto".
mio
socero disse che non poteva metter fuori un dito né un piede fuori
del letto che saria abrugiato di longo. (10) (10)
Borm. delónch,
piatt. dulónch,
forb. dalónch "subito"
(Longa 50), alla lettera "da lungo", indicanto il tratto
dell'attesa "da lungo tempo", prima della decisione.(..)
Aquí
trobem un estudi sobre un dialecte piemontès on ens comenten el
doble significat de l´expressió segons el dialecte:
In
tutto il Piemonte si ha quasi ovunque sempe/semper/sempre.
Allora, da dove salta fuori il fresonarese “dlònch,
dlònca”? (..)
penso di non sbagliare nell’affermare che derivi dalla forma
dialettale ligure “de
longu”
o “de
longa”,
che ancor oggi si trova ad Ormea in provincia di Cuneo.
Da
notare che in alcune parti del Piemonte vive la forma “dlongh”, ma
nel senso di “subito”.
Piova
e sol / Le strighe va in amor; Piova
e vento / Le strighe va in spavento.
i una cançó friülana que vam conèixer aquí i que comença dient que el Friül és com una vella stria ***************
Aquesta exposició que aviat acabarà, i que ens mostra vells carrers i places de Barcelona desapareguts fa poc més d´un segle, també ens va aportar imatges gairebé "sobrenaturals". Un dels carrers que ja no hi és es deia carrer de l´Infern; en un altre, la Riera de Sant Joan, els nens de la fotografia semblaven voler fer bruixeria i desaparèixer davant de la càmara abans no ho fes casa seva
Som encara al capítol I: en Pinocchio -o més aviat el tros de fusta que acabarà convertit en Pinocchio- rondina i es queixa dels cops rebuts, espantant així el pobre senyor Ciliegia. Al final de l´entrada pengem els textos en imatge més gran
.Non
mi picchiar tanto forte!. A la
primera traducció genovesa el text diuNu piccâme guæiforte!No
ens hauríem esperat aquí la paraula goæi, que té uns usos molt semblants als del nostre
gaire, per traduir 'tant (fort), així de (fort)'; de fet vàries
de les traduccions donen l´equivalent a l´italià così -però la
spezzina dóna tròpo i les vènetes masa: en català hauríem pogut fet
servir massa però més aviat per una frase no imperativa 'm´estàs pegant
massa fort!'
Aprofitem en tot cas per dir 4 coses sobre aquest gaire nord-italià. En els parlars de la
Ligúria, a l´igual que en català, l´adverbi es fa servir no només
en les frases negatives sinó també a les interrogatives:
Guài è
a sua volta un avverbio con valore di ‘molto’, usato per lo più
in frasi negative: (..) ghe
n’éa gente? – nu guài ‘ce
n’era gente? – non molta’; tuttavia ricorre anche in frasi
interrogative come stè
guài? ‘state
molto (a venire)?’, gh’ö
guài? ‘ci
vuole molto?’F.Toso. Grammatica del tabarchino
No l'é goæi fàçile, ancheu, troâ doî genitoî che pàrlan tùtt'i doî in zenéize
precedint pronoms negatius pot també tenir un significat equivalent a 'gairebé':goæi nisciun'gairebé ningú'; goæi nínte 'gairebé res' -que recordem que en català es pot també dir 'gaire res' i en aquest text de Nicolò Bacigalupo del 1870 el dobre guaei és equivalent a 'quasi quasi' -o a gairebé
amb la qual cosa el sentit del mot és més proper a poc ('poc se´n falta') que a molt. Els girs semàntics de la paraula, ho veurem, són habituals -i de fet si cerquem informació sobre la paraula germànica a l´origen de la nostra, segons alguns tenia el significat 'molt' i per d´altres el de 'amb prou feines, poc' A Ventimiglia la forma és gairi. Als textos d´Enrico Malan en trobem un munt d´exemples
Cönařu - Atherina hepsetus (..) u Cönaru u l’à a pele stralüxìa, ch’a fa’ in modu de purreghe vié cos’u gh’à drente.(..) A sou carne a nu’ l’é gairi bona.
les atherines -moixons o joells, serclets- són veritablement translúcids; i quan l´aigua és neta (no com el dia de la foto, presa a Cambrils) un veritable festival de reflexos verd-daurats
Les formes lígurs són invariables, a diferència de la catalana, que en alguns parlarsaccepta la marca de plural. Una diferència encara més gran és la que hi ha, creiem, entre molts parlars occitans i l´aranès-
A la gramatica aranesa d´Aitor Carrera p 148 llegim: Guaire e es sues formes de femenín e de plurau (guaira, guairi, guaires), quan non son interrogatius, qu´an valor negativa (coma bric). Se guaire ei -evidentaments- invariable coma advèrbi (non ei guaire grana), qu´ei variable quan ei un adjectiu o ben un pronòm. Totun, encara ia parlants qu´empleguen guaire coma invariable o ben coma forma variable sonque en nombre (..) Guaire, guaira, guairi e guaires, que son tanben adjectius e pronòms interrogatius, e sinònims territoriaus de quant, quanta e quanti, quantes.
-au Grau lus pescaydes prenien pas gayde de duchas que quoura plouvie : dans le PALAVAS d’antan, les pêcheurs ne prenaient guère de douches que lorsqu’il pleuvait
-A pas gayde set quau beu pas d’ayga : “Il n’a guère soif celui qui refuse de boire de l’eau”
exemples on gaire (de) no va precedit de negació -que en occità és postverbal-, i en certa manera n´ha ocupat el lloc, passant a voler dir 'poc'
-Un gran merci per toi aquelu que faguèron d’aquesta dictada una fèsta de la lenga occitana. Farem un bilanç d’aqui gaire per ne’n melhorar encara l’organizacion. http://ieo06.free.fr/spip.php?article2865
De vegades l´ús de Gaire amb el sentit 'poc' és tan habitual que a les frases negatives ve substituït per l´equivalent del nostre 'força' -si no fos així una frase que vol dir "no és gaire.." podria ser interpretada com a "no és poc..":
-Agueiho,
(Fr. Orphie. Sc. Esox belone).(..) Sa car es gaire requisto,
estoupone qu'es
-Bogo.
(Fr. Bogue. Sc. Boops vulgaris). (..) touto l'anado, poudo n'en pesca
din lei foun, mai pa fouesso
(però en canvi precedit de Plu tornem a trobar Gaire:
-si
n'en trovo plu gaire din lei roucas dei jitado, rapor ei brutici dei
por)
Tornem breument al lígur: altres formes del nostre mot a diferents dialectes són guario, ja en parlars de transició amb el Piemontès, vàri: no m´agrada gaire: um pias naint vàri.
Passem per tant al piemontès; en aquest text (que creiem que és precisament del nostre traductor de Pinocchio a la varietat piemontesa) veiem un ús del gaire local proper al del català: non molto: n(aita) wori(…) [it.(antico) guari, genov. guèi]; è arrivato che non è Molto: l'è rivò ch'un'è wori;
A l'é na përsona brava, ma an sò travaj a l'é nen vàire lòn! / E' una brava persona ma nel suo lavoro non lo è altrettanto!
En aquest exemple d´Alessandria, uairi postverbal vol dir 'poc'; la frase ara, com en alguns exemples occitans vistos més a munt, no té cap partícula negativa
capì uari = capire poco
En un exemple de Biella -extret de la versió local de la Paràbola del fill pròdig, un uèro che vol dir en canvi 'uns quants'
Dë lì a uèro dì, 'sto fieu pù sgiuvo a l'ha butà tut ënsèma e a l'ha facc sò fagòt, e a 's n'è andàsne 'nt un paìs dë lonsc e là, en ribòte ëd tucc i color, a l'ha sgarà tut ël facc sò.
a les gramàtiques de les Wikis piemonteses tradueixen Vair per 'força, molt', i en donen exemples de frases no negatives -com en el cas anterior tot just vist:
Vair
Parecchio
Cola fumela a l'è vair bela.
Quella ragazza è parecchio bella.
veiem Vair escrit sense "e" final; però tant si és Vair o Vaire, es tracta en realitat d´un mot invariable en gènere i nombre. Ho veiem en aquest text de sintaxi piemontesa, on ens donen a més a més un altre dels significats de la paraula: Quant/s/es? -tal i com hem vist també en el cas de l´aranès, però ara, com diem, amb el gaire invariable:
Tra
gli aggettivi indefiniti notiamo vàire(invariante
in genere e numero) che di per sé significa molti,
ma associato a cheprende
valore di quanto,
quanti,
e spesso (di preferenza, quando possibile) regge il partitivo, come
nella domanda quanti
anni hai?che
di traduce con vàire
d'agn che il l'has?.
Oppure ancora: non
sò quanti sianosi
traduce con i
sai nen vàire che a sio.
En aquest fil del Forum Babel ens donen interessants exemples del vaire piemontès -incloent-hi aquest Quant/s/es? de les interrogatives:
N'y est-lou vaire? Eui! n'y est encou moutoubin! / Est-ce-qu'il n'y a beaucoup? Si! Il n'y a encore une très grande quantité!) Par contre, si nous mettons le "vaire" au commencement de la phrase , alors vaire= combien (ex. vaire n'y est-lou? = combien il n'y a?) La phrase "je l'ai vu naguère" on pourrait la traduire "l'hai vist-lou pà 'd vaire".
en aquest llibre donen directament com a traducció de la variant local de gaire 'quanto'
més sobre aquest ús amb el significat de 'quanto' aquí: "vàire" a veul dì tant "tanto" che "quanto", (..) Valadì, an piemontèis a-i é dle paròle afermative che a fonsion-o bin ëdcò për fé le domande.
exemples de wikisource -d´un curs bàsic de piemontès, on la paraula té aquest sentit 'quant(s)?' -en català podríem formular les preguntes equivalents postposant gaire al verb
Vàire a venta ch’i speta ancora?
E vàire ‘t pense d’ësteje al mar? i en un altre curs de wikisource, dos vàire gairebé seguits: un "a la catalana", l´altre amb el significat de "uns quants" (o castellà "varios". El text parla d´algunes expressions típicament piementeses i diu:
Coste
espression, al dì d'ancheuj, a son nen vàire dovrà (..). Sòn a
l'é përchè a son dovrasse vàire costrussion italian-e
piemontèisisà.
Deixem el piemontès: en aquest vell text llombard, acompanyat de nota explicativa, tenim un ús de gaire semblant al del català: si invertim l´ordre de la frase passa a ser com el nostre 'no podia haver anat gaire lluny'
gueira lontano (27) nol poteva esser andatto(27) "Molto lontano", ant. guéira"molto", tart. guàri"parecchio", mìa guàri"non molto, non eccessivamente" (cf. ancheSB062), corrispondenti dell'it. guari, liv. guéira"non molto, poco", sa l bat Éira, / al fè guéira"se la pioggia giunge dal passo d'Eira (da est), pioverà per poco". Dal francone waigaro"molto" (REW 9485), da cui anche il fr. guère, catal. gaire"molto" usato soltanto in frasi negative, interrogative o condizionali. L'accezione apparentemente opposta di "poco" deriva da "non molto", a motivo dell'uso della voce in contesti negativi
Per acabar amb aquesta frase inicial de les nostres traduccions direm, d´altra banda, que és destacable la gran varietat dialectal a l´hora d´expressar frases negatives -amb negació postverbal inclosa en el cas piemontès. El text ferrarès fa servir per a la negació el mot Brisa. Juntament amb Miga, són dues de les partícules habituals a les frases negatives emilianes o llombardes. Al dialecte de Parma, per exemple, es fan servir els dos mots, amb una diferència de matís que ens expliquen aquí
Briza: come miga ma più forte: “Al n’è briza stupid” più forte di “al n’è miga stipid”. Briza in Emilia, e miga nei dialetti lombardi, significano stranamente anche briciola. Forse come a dire “nemmeno una briciola”
...un
armadio (..) chiuso. La
traducció dialectal de chiudere 'tancar' és sempre un verb "germà"
del cast. cerrar
....guardò.. el
verb lígur és semblant al nostre: amiâ.
La versió piemontesa dóna un interessant baica;
al seu Tresor occità Mistral
va traduir el verb beica(r) amb
'regarder attentivement', però afegint més avall la sinonímia
'bada(r)'. Altres
diccionaris donen per beicar ja
directament *bayer
aux corneilles, és a dir 'mirar com un estaquirot, badar'. El verb
piemontès, per tant, sembla molt descriptiu de l´acció del
protagonista -que mira, sí, però ho fa des de la sorpresa i
mig estordit
Com també està mig estordit qui beica la televisió, com en aquesta cançó occitana dels Gai Saber -valls piemonteses
.grattandosi..tots els textos fan servir el mateix verb que l´original toscà; comentem només que en alguns dialectes -i en italià coloquial- fan servir el verb no només per designar el fet de gratar-se per treure´s una picor, sinó també per designar... la picor. DelVocabolario triestíno-italiano: Gratàr
v. 1 Grattare. - Se te ga becà un musato, anche se te spiza, no
state gratar. Se ti ha punto una zanzara, anche se ti prude, non
grattarti. Me grata la gola; mi prude la gola e sono un poco rauco.
:
.quella vocina me la son figurata En aquest exemple de datiu d´interès veiem com els dialectes estan dividits entre els que fan servir l´auxiliar ésser -com fa l´original toscà i com fa habitualment l´italià- i haver. Als 2 textos genovesos trobem haver però al de Spezia ésser; els dos textos vènets donen també l´un una solució, l´altre l´altra. Destacable que la versió piemontesa fa servir ésser però la genovesa en "o" no: són del mateix autor i aquest sap distingir perfectament l´ús propi de cada varietat dialectal
.e ripresa l´ascia.. diferents maneres de traduir el verb prendere: dues versions lígurs fan servir el verb piggiâ; l´altra el menys habitual aggoantâ (en català aguantar seria més aviat 'sostenir)
El
verb de la versió veneciana potser sonarà estrany a qui conegui
el togliereitalià
-'treure'-, però no és més que la conservació de l´antic
significat -també toscà- del verb. Diu
la Treccani:
togliere 1.a.Prendere,
ma soltanto in alcune delle accezioni di questo verbo, e quando non
ci sia solo l’idea dell’afferrare ma anche dello staccare o
sollevare da un luogo (anticam., e ancora oggi in qualche dialetto,
con uso più largo, e in parecchie accezioni proprie di prendere)
d´aquest
verb és d´on prové l´interjecció ciòque
trobem constantment a les nostres traduccions ferraresa i veneciana
(vegeu aquest
forumd´internet).
En català, per cert, existeix un verb
tolre; delDCVB: TOLDRE o TOLRE v.
tr. Llevar
(en tots els significats de l'apartat II de l'article llevar);
cast. quitar. El
verb toldre és
arcaic, actualment a penes conservat a Andorra i a la part
septentrional del Pallars, segons les nostres notícies.
la
versió de Bandita ens ofereix un interessant u branca.
Recordem que en italià i alguns "dialectes" el significat
primari de branca és el de braç -o potser millor dit, 'pota
articulada'. Una discussió sobre les possibles etimologies
de branca,
al fòrum de l´Acadèmia
de la llengua italiana i aquí
en un text ja vist més amunt on ens parlaven de la coexistència de Brisa i Miga ara veiem que aquest verb equivalent del nostre toldre també conviu amb un altre verb omnipresent al Nord d´Itàlia, ciapar:
Ciapärla
su dólsa Affrontare una cosa con calma Scegliere dolce Lett.
prenderla su dolce. Espressione più nota come “tóla su dólsa”
D´altra banda, per
expressar el concepte d´acció repetida (el verb toscà és en
realitat riprendere) la versió genovesa en "o"
i la piemontesa (les dues, recordem, d´un mateix autor) fan
servir torna, d´origen transparent, que vol
dir 'de nou'; quan és exclamació seria una mena de 'Sant
tornem-hi!' -en aquest cas sovint denota impaciència o exasperació
davant la repetició d´una acció
Tórna co-in’âtra de teu!'tornem-hi amb una altra de les teves!', és el queli diu en Franco Bampi al seu interlocutor quan aquest amenaça amb explicar-li, com cada dia, una història de les seves;Tórna!deia el còmic genovès Giuseppe Marzari en rebre de la seva dona l´enèsim consell/ordre sobre la seva manera de vestir. També
el piemontès fa servir tornaamb
el mateix significat
tornar
plòu, il pleut de nouveau; tornar! encore! es tornar malaut, il est
malade de nouveau. L.
Alibert DICO
.gridò.. Al
voltant del
verb sigà (potser
relacionat amb l´italià
zigare),
que fan servir les versions de Ferrara i Venècia per 'cridar', i
sobre la seva relació amb el plor, vegeu aquesta
conversa
La
versió de Bandita diu a broggia.
La genovesa en aquest cas concret fa servir criâ però un
verb (s)bragiâ existeix també en lígur. El Randaccio en
va dir
serien
formes provinents d´un llatí *bragulare. L´occità
brailar (i altres verbs de mateix significat -com bramar-) explicats
aquí per Raynouard.
En italià només hem trobat l´equivalent a bragiâ en textos
d´autors del nord, com aquest, d´un
autor brescià -però sí que existeix en italià el verb sbraitare-.
En aquesta
web sobre
la parla vèneta de Grado trobem els tres verbs sbragià,
sbraità i sigà .restò di stucco. La
traducció ferraresa diu al vanzza. De fet fa un ús constant d´aquest equivalent del nostre
avançar
amb
el sentit de 'restar, romandre'. En català no coneixem aquest
significat però sí el de 'estalviar', molt habitual en italià i
altres varietats itàliques; del DCVB:avançar|6.Estalviar,
guardar el que es podria despendre però que es preveu que més tard
pot fer falta; cast. ahorrar.
Jamés
no poguí guanyar ne auensar un diner, Eximplis i,11
.balbettando.. els dos textos genovesos i el piemontès ens donen l´equivalent del nostre quequejar
.nascosto dentro.. aquí més que dels mots que sí que hi ha a les nostres 7 traduccions comentarem alguna cosa sobre uns que no hi trobem, però que volen o poden voler dir amagar. Al TIG (Traduttore Italiano-Genovese) veiem que en genovès amagar es pot dir intafoâ
Al voltant de la possibilitat que aquest intafoâ lígur sigui parent del català entaforar, vegeu aquest fil
si en comptes d´amagar cerquem la forma reflexiva 'nascondersi', al TIG apareix un altre verb:
nascondersi= ascóndise,
intafoâse, sobacâse
d´aquest verb sobacâ(se) trobem molts exemples en lígur de ponent -amb un sentit que és més aviat 'colgat, soterrat'; com en aquest text que parla d´un escull que va quedar ocult amb la construcció del port de Ventimiglia:
Unde
l’è avura a Pria Grania ? (..) suta a grava subacà.
el Parodi va fer derivar el verb de sub-acquare -de la mateixa manera que soterrar provindria de sub-terrare. Va semblar descartar una relació amb el castellà sobajar; no va dir res sobre el també castellà sobaco 'aixella' -que d´altra banda no té etimologia clara
Una
altra paraula amb significat primari 'cobrir' ('un vestit que cobreix
poc' ch’al
quarcia pochdiuen
en aquest web novarès)' és querciar (amb tot de variants). Quercés
l´equivalent de l´italià coperchioi tant el substantiu com el verb són habitualsen emilià i llombard el sentit del verb no té perquè ser negatiu -de fet les coses poden ser quarciadi de unestà e puesia- però també ens pot desciure allò que és a l´aguait, com les "paraulotes/imprecacions amagades' que vam veure a l´entrada anterior
per més informació sobre aquest verb, vegeu aquest completíssim textsobre els dialectes llombards de Suïssa -a la veu Covèrc-
de dialectes llombards de Suïssa i de la seva relació amb el català parla aquest article recent:
Entrades
