Un petit esparrallet de no-res

    Article transportat en l´espai i el temps des d´aquí

   Fa uns dies una barca cambrilenca va pescar aquest esparrall i el peix va quedar en un racó del moll, abandonat a la seva sort, sense que ningú s´hi fixés. Gairebé ens va semblar que es volia fondre amb l´ambient i fer-se definitivament invisible

és certament un peix de poc valor comercial i, si fem cas del que va dir Mistral, un dels noms amb els quals és conegut a Occitània no és gaire afalagador: peis-coi 'peix colló':

       https://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?p=20525

Però la seva "venjança" davant de tanta indiferència és aquesta: pel que sembla aquest animaló aparentment insignificant seria en realitat l´sparos del l´antiguitat clàssica, un peix gairebé mític que ha donat nom a una de les famílies de peixos marins més importants, els espàrids. Tant les equivalències que trobem en autors clàssics, com els noms actuals grecs com els dialectals italians (i els catalans i occitans) semblen apuntar en aquesta direcció    

 ·Ja Rondelet l´havia considerat l´sparos dels antics i el va situar en el seu llibre a continuació de l´aurada; de fet ens fa l´impressió que el montpellerenc fins i tot va exagerar la similitud entre els dos peixos, esparrall i aurada -que arriben a ser confosos, va dir, pels pescadors- 

   esparrall (Diplodus annularis)       aurada                         sard (Diplodus sargus)        variada (Diplodus vulgaris)

esparrall, aurada, sard i variada. Sembla clar que el primer, el tercer i el quart són més semblants entre ells que no pas amb l´aurada. Ja veurem com de fet comparteixen sovint denominacions populars; un exemple: el nom pataclet (o el mateix nom 'sar') poden servir per anomenar dos o tots tres peixos

Pataclet Nom familier donné au sar, particulièrement au sar de petite taille mais aussi à divers poissons de mer: gerle, gavaroun, esparlin, etc.

Sar, sarg, sargoutoun (..). Le sar commun, ou sargue (Diplodus sargus, Diplodus vulgaris) atteint 20-30 cm. Le petit sar, ou sparaillon, ou pataclet (Diplodus annularis) n'atteint que 12-15 cm. http://jcautran.free.fr/archives_familiales/loisirs/poissons.html

Gairebé tots els autors consideren provada l´equivalència sparos-esparrall, tot i que vegades amb reserves, com aquí, 

Ateneu, Banquet des savans trad. L.de Villebrune 1788

       P.Chantraine; Dictionnaire étymologique de la langue grecque (1977)

127. sparus, -i, M. et son diminutif sparulus, « spare », « brème de mer » (Sparus annularis L.). Cels. 2,18 ; petit poisson à la livrée jaune or : Ov. Hal. 106 : super aurata sparulus ceruice refulgens ; Mart. 3,60,6 : res… mihi cum sparulo. Emprunté au grec σπάρος.   http://www.dhell.paris-sorbonne.fr/vocabulaires_techniques:animaux_aquatiques:accueil:noms_animaux_aquatiques1 

        P.Barbier; Noms de poissons dins Revue des langues romanes (1909)

 aquest traductor francès d´Ateneu no va dubtar a traduir sparos per sparallon 

(en aquesta traducció a l´anglès van deixar inalterat el nom, sparus; però potser senzillament perquè l´esparrall és un peix gairebé desconegut tant al Nord)

La cepede va fer que el nostre peix encapçalès un gènere dins els spàrids. Fixem-nos però que probablement ja hi trobem un primer dubte a l´hora d´establir l´equivalència esparrall-sparus: el naturalista francès va donar el sargos grec com a nom clàssic del sard i, en canvi, no va proporcionar cap equivalència clàssica per l´esparrall: 

 ·El nom actual grec σπάρος designa el nostre peixet; vegeu per exemple wikipedia (on per cert el que destaquen és la semblança del nostre peix amb el sard)

Ο σπάρος (Diplodus annularis) είναι ψάρι που ανήκει στην οικογένεια των σπαρίδων και έχει στενή συγγένεια με τον σαργό.  

 o aquest article recent amb els noms de l´esparrall, el sard i la variada
Diplodus annularis (σπάρος)  Diplodus sargus sargus (σαργός) Diplodus vulgaris (αυλιάς)


 ·També moltes denominacions dialectals italianes/adriàtiques del nostre peix són reminiscents del clàssic sparos. De vegades, com veiem al primer text, és l´esparrall qui té el nom antic i el sard qui en rep un que és l´alteració de sparo -tot i que, això sí, en la denominació científica de l´època era el sard qui donava nom a la família, sargus-

Rivista Mensile della Città di Trieste. Trieste, 1931, 

aquí veiem un autor que va donar sparo com a nom vènet del sard, i tot seguit la rectificació que va rebre al cap de poc temps per part d´un altre estudiós: sparo és el nom que pertoca a l´esparrall

F.L.Naccari; Ittiologia Adriatica (1822)

D.Nardo; Osservazioni ed aggiunte all´Adriatica Ittiologia..

El dialecte de Ventimiglia sembla anar a la seva en aquest cas, i denomina l´esparrall en base a una suposada comparació del seu aspecte amb el d´un uniforme policial: el nom és sbèrru, l´equivalent a italià sbirro (nom i comparació que en altres dialectes s´aplica a altres peixos, com el serrà)

 Sbèrru - Sargus annularis U Sbèrru u l’à pigliau u nome d’â furma d’a sou cua, ch’a l’arregorda a dugia cua de in’antiga divisa d’i puliçioti. http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf

no descartem en tot cas que el nom originari sigui de nou derivat de sparos, i que l´etimologia popular l´hagi apropat al que serveix per designar agents armats com els que a Catalunya es dediquen a 'defensar la Constitució' 

    Una parella de policies i una d´esparralls. Us deixem que decidiu quina de les dues té un aspecte més innocent

Denominacions que potser són semblants apareixen també al Sud, per exemple sbarroni a Manfredònia. I des del Sud de nou ens arriba aquesta curiosa explicació sobre l´etimologia del nom del peix Sparajone Sarago sparaglione, detto anche spariòlu, del quale può essere l'accrescitivo, (..) (l'etimo apparentemente varrebbe medaglione, da "sparàja", medaglia)

Aquest video que pengem recull un dels moments 'màgics' que de tant en tant es donen: hi havia poca llum i no vèiem bé l´aigua, però ens va semblar que un peix es movia pel fons i vam filmar... en veure el video va resultar que aquest 'un peix' n´eren en realitat un munt; entre ells sards i variades

 Però totes les equivalències esparrall-sparus vistes fins ara són discutibles:

·Ja Duhamel va semblar insinuar que l´esparrall no podia ser l´sparus perquè el seu nom n´era derivat -i per tant el veritable sparus havia de ser un altre peix. L´objecció no és definitiva perquè ja sabem que molts noms de peixos acaben sent diminutius o augmentatius de l´original -passa amb el llobarro i passa amb el sarguet que va citar el propi Duhamel i que sembla ser un altre nom del sard. De fet la possibilitat de fer derivats és contínua, com ho demostra el mot esparrallet (o també esparralló) que hem fet servir al títol de l´entrada.

 Cuvier va presentar una objecció més potent a la nostra equivalència

Cuvier i Valenciennes, per cert, van treure el nostre peix del gènere sparus per reubicar-lo dins del gènere sargus -amb les espècies prototípiques sard i variada; a la wikipedia francesa veiem de fet que els tres peixos reben la denominació genèrica sargs-

 ·En grec modern els noms sparos i sargos semblen ser (o eren fins fa poc) intercanviables entre aquests tres peixos tan semblants, esparrall, sard i variada. El nom sparos no seria, així, exclusiu de l´esparrall:

         Horace Addison Hoffman and David Starr Jordan; A Catalogue of the Fishes of Greece (1892)

en aquest altre text (nota a peu de pàgina una traducció d´un clàssic d´Oppià) atribueixen la denominació directament al sarg, i per l´esparrall en donen una altra

41 A Sea-bream, Fam. Sparidae, Genus Sargus, of which four species occur in Greek waters: S. vulgaris, M. G.  σαργός, χαρακίδα at Siphnas; S.Rondeletii, M.G. σπάρος;  S. vetula, M.G. σκάρος; S. annularis,M.G.  σουβλομύτης, at Corfu (Apost. p16);

prenem de totes maneres amb pinces aquest darrer text, perquè el que consideren que és el nom grec per l´esparrall vol dir 'morro punxegut' i és en realitat la denominació d´un spàrid de llarga boca, la morruda)


·A la nomenclatura dialectal italiana són tots tres peixos, no només l´esparrall, els que poden tenir noms reminiscents de sparus. Vegem el cas vènet: 

   G.L.Faber; The fisheries of the Adriatic (1883)

per més exemples vegeu aquí; o també aquí, on queda clar que molts dels noms regionals de l´esparrall deriven de fet de sarg, no de sparus. 

 En tot cas, tot i els dubtes i els creuaments de noms, els derivats de sparus aplicats a l´esparrall semblen a moltes zones els més nombrosos:

                                               Bollettino Dell'Atlante Linguistico Mediterraneo (1960)

podem conclore, per tant, que malgrat tots els malgrats, ningú li podrà prendre ja el seu bocí de glòria al nostre petit peixet de no-res..

 Ja vam parlar aquí de la nostra descoberta científica: els sards se senten irresistiblement atrets per les nostres xancletes vintage. Ara n´aportem la prova definitiva: