Sempre és Ara (a J.F. Dalbera)

 U pesciu preve, u l’à stu nome percosa u tegne delongu i ögli e a buca zirài versu u cielu

 u luvassu u l’é in pesciu acustümau a returnà de longu â meixima ura, duve ti brümezi, percose besögna respeità delongu i tempi  

http://impariamoilventimigliese.altervista.org/bestie_pesci_auxeli.pdf 

 la rata de mar, amb els ulls sempre cap al cel 

 llobarros cambrilencs, sempre rondant les mateixes zones de les platges

 Als parlars del nord d´Itàlia Delongo -i variants- significa 'sempre'. Un exemple genovès i un d´una parla de transició lígur/piemontesa, d´entre els molts que es poden trobar a la xarxa:

A moe di belinoin a l'è de longo graia.

La madre degli scemi, è sempre gravida.

A som de longo restat tacat a la coltura d’o nòster canton ma, da suvto, a me son rendut conto que o gh’èst in problema de fondo : tutj lj scritorj i han desvellupat in método de scritura difereinto da composicion a composicion, da scritor a scritor

També freqüents les atestacions en parlars d´òc: com el niçard o el provençal, fins a arribar pel cap baix a Palavas -a prop de Montpeller-

http://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?q=longo 

DELUNGA adv. : Toujours ; à longueur de temps ; V. lunga-mays, sempres. http://www.palavaslesflots.com/download/1991-la_lenga_dau_grau_ao_t_2012_vl-pdf

Per poder entendre la (subtil) diferència entre 'sempre' i 'de lóngo' -si més no en el cas genovès- aquest text del blog de Franco Bampi és molt útil. De lóngo seria una mena d´equivalent de 'cada cop, totes les vegades, continuament, sense parar'

’N ascoltatô o l’à invitòu o Volpara a no dî sénpre, perché in zeneize se dixe de lóngo. Sta cösa chi a l’é coretta solo in parte perché de lóngo o veu dî sénpre, ma into senso de continoamente: o parla de longo (= parla in continuazione). Ma gh’é di uxi da paròlla senpre che no veuan dî continoamente e dove de longo o stonn-a: se conoscemmo da senpre, se son molæ pe senpre; o vegne senpre ciù bello, ecc.

Però a algunes varietats vènetes delongo vol dir 'de seguida' ('subito')  Exemples de dos municipis mariners

       Giandomenico Nardo; La pesca del pesce ne'Valli della veneta laguna...

 Dalongo, av: subito,immediatamente; da v. de longo = di seguito, senza interruzione, senza indugio, subito; v,ist. de longo; || vegno  dalongo = vengo subito;xe rivae dalongo le guardie=sono arrivati subito i vigili;

i ha dao logo dalongo = se ne sono andati subito;  http://www.algraisan.it/d.html

(la pàgina algraisan.it ja no existeix.. una veritable llàstima)

Chioggia, al Sud de Venècia, i Grado

 Aquest text de Fiorenzo Toso, extret d´un article publicat en una revista catalana, sembla confirmar que el de longo lígur -i l´occità?- no té el significat 'de seguida' que trobem en vènet. Parlant del ντλόυγγο grec Toso diu:

raramente è accaduto che voci di probabile origine veneziana siano state attribuite al genovese, come ντλόυγγο ‘subito’, per il quale Ramondo (1940: 22), evocando genov. delungu ‘sempre’, trascurò un’analoga forma veneta il cui significato (‘senza indugio’) pare più vicino a quello della voce neogreca  Fiorenzo Toso; L´isola di Chios e l´influsso lessicale genovese in Grecia

 Consultant la famosa tesi de Geoffrey Hull sobre les llengües nord-italianes (i suïsses), hi trobem això:

delong (<*DE LONGU) 'everywhere’:Bad. dlunk,Gard. Dlónk.(..)

delong(a) (< DE LONGU) 'at once': Lig. delòngu, Pm. dlung, UValt. delónk,Eng. dalúm, dalunga, Ven. de longo, Plav. delónk, Em. dló.g.

I en notes a peu de pàgina:

1 In Liguria and Monferrat delong,properly 'immediately', is used in the sense of 'always', as is the Ticinese adès.

  3 The Old Venetian adeso was also used in the sense of 'at once'. Some modern synonyms are (..) Surs. kuninagá <CUM UNA VICATA (..)

 Tot plegat és doblement interessant pel fet que el sempre català també significava, en la llengua antiga, 'de seguida'

 Sempre: (..) En ancien français et en ancien occitan, ce mot a servi à exprimer une idée de postériorité immédiate. Nos matériaux prouvent qu'il a eu la même signification aussi en ancien catalan. Or, tandis que sempre (sempres) a disparu totalement en français, il est resté en catalan avec le sens «toujours, encore».  Lars Lindvall; Sempre,tost et leurs synonymes en catalan ancien Etude lexicographique

 2. ant. Tot seguit, immediatament; cast. en seguida.  (..) El rey en fo molt despagat e sempre féu armar un leny, Desclot Cròn., c. 2. E nós sempre fem-nos venir tots los còmits, Pere IV, Cròn. 133.   http://dcvb.iecat.net/

Lars Lindvall, citat dos textos més amunt, considera que el significat 'de seguida' és el més antic -tot i que ens presenta una frase de les Homilies d´Organyà on el mot té el sentit actual-:

Un des exemples attestés par AM [Alcover-Moll] pour ce sens est très ancien (L'esperii d'om qui sempre dura);il nous vient des «Homilies d'Organyà» (.) Les autres textes cités illustrant l'emploi de ce sens sont beaucoup plus tardifs (.) De l'autre côté,il est évident que la locution conjonctive sempre que signifiant «amb tal que; mentre que (amb valor condicional)» n'est pas organiquement associée à cette valeur de sempre (.). Il s'agit plutôt d'une parenté sémantique avec l'emploi plus tardif de sempre signifiant «toujours».

el semper llatí ja semblaria relacionat amb el concepte d´immediatesa (cf. anglès at once), però el seu significat és més aviat el de '1 a 1' o, en paraules de Meillet 'chaque fois':
sem-per from Proto-Indo-European *sḗm (“one”), whence also Latin semel (“once”).
https://en.wiktionary.org/wiki/semper 

https://archive.org/details/DictionnaireEtymologiqueDeLaLangueLatine/page/n314


Per cert que aquest significat de la base llatina -sem s´hauria mantingut en l´expressió genovesa de semme 'n çento 'un cop de cada 100, de tant en tant'

https://archive.org/details/dellidiomaedell01randgoog/page/n34 

Un cas semblant: el de Sovint: del ll. sŭbĭnde 'tot seguit; successivament', i ja en ll. vg. adv 1 Gran nombre de vegades; freqüentment

(i que en provençal, per cert, pot anar seguit de Fes 'vegada': souvènti-fes)

 Tornem al vènet: un cas on el pas d´un significat a l´altre, més evident del que podria semblar en un primer moment, apareix més clarament, és el de l´adverbi (in)drioman: vegem la paraula de nou a la web algraisan.it, amb un exemple 

Drioman, av: continuamente, di seguito, uno dopo l’altro; = v, ist; fri, daurman; || (..) co’ la sente l’aqua la vien drento drioman = con l’alta marea l’acqua entra continuamente;

 segons llegim aquí, l´adverbi es pot traduir de vegades com a 'amb molt de gust' -i per tant 'de seguida'? (i el component 'man' provindria del llatí mane 'de bon matí'):
«drioman» e «indrioman» (con le varianti «dietroman» del fiumano, «dreioman» del rovignese, «indriodeman» del capodistriano e «daùrman» del friulano) che valgono «in continuazione, di seguito, senza interruzione» e, in qualche caso, «con sollecitudine»,  


Fent un tomb per la web Gasconha.com encara hem trobat un cas semblant: el del gascó Dàuit, que no vol dir exactament 'de seguida' però sí 'aviat', i que segons diu el curador de la web sembla provenir del llatí 'de habitu': http://www.gasconha.com/spip.php?page=paraula&id_paraula=3481 

i ja que hem citat una llengua d´òc, un darrer recordatori a un lingüista que ens ha deixat:

      J.F. Dalbera: fins sempre 
https://opinion.jornalet.com/lenga/blog/2773/joan-felip-dalbera 



 PS. Sovint llegim amb interès la wikipedia lígur, però un dels darrers articles que hi trobem conté una afirmació que no ens ha semblat gaire científica, i amb la qual creiem que J.F.Dalbera no hauria estat gaire d´acord. Es tracta d´aquesta descripció del dialecte de Menton -considerat de base occitana, o si més no de transició, pel nostre lingüista:
revendicau cuma "occitan" da i separatisti occitanisti che nun u cunusciu 

Editem amb data 5-3 per afegir aquest comentari d´una lectora vèneta -gràcies éphémère-:

penso anca mi o almanco, storicamente ga da èsare stà cussì se tsercando de longo tel  http://tlio.ovi.cnr.it/TLIO/ el me dà le prime attestazioni veneziane  cofà 'continuament' , mentre te l' Archivio digitale veneto (pavàno) a ghe ne cato 36 e scoaxi tute col sinhificà de 'de seguida'.
Sì, 'de seguida' el ga da èsare el tout de suite del francexe... però, 'tènti a no sbaliàre : 

REMARQUE Il ne faut pas confondre de suite et tout de suite : de suite veut dire l'un après l'autre ; tout de suite veut dire sans délai, sur-le-champ ; cependant il se prend quelquefois pour de suite ; mais de suite ne doit jamais se prendre pour tout de suite.

J'y vais de suite, pour j'y vais tout de suite, locution condamnée, Genlis, Mém. t. v, p. 94, dans POUGENS.