Més bruixes dialectals

Més textos dialectals sobre bruixes. De vegades plens d´estereotips però sempre interessants 

 . Ligúria

El mot lígur habitual per 'bruixa' és Stria. Destaquem però que a Ponent es fa servir la paraula Bàsura (vegeu també aquí). L´accent a la síl.laba inicial suposem que descarta una possible derivació de Bassa Ora -però aprofitem per dir que en emilià existeix el nom per dir 'hora baixa, crepuscle'; vegeu també l´article de WP emiliana

(A Internet trobem l´afirmació que bàsura deriva dall'arabo bazirah  che significa estasi o visione estatica; és tot el que en sabem. Més avall trobarem un mot "borda" que designa una mena de bruixa però també la boira i un ambient ombrívol i fosc)

Podem trobar totes aquestes denominacions -i també Masca- en aquest fil; també hi trobem el vers de la cançó:
ceuve e luxe o sô, tutte e strie fan l'amô 

i comprovem per tant que, a l´igual que en el vers vènet que vam veure fa dues entrades, les bruixes de les cançons nord-italianes semblen enamorar-se -les catalanes, en canvi, potser per qüestions de rima, "porten dol"

Aquí llegim una llegenda de Ventimiglia, que parla de l´intent d´unes bruixes locals de construir un port per protegir les barques de la força del vent i les onades:

aiscì e strie i l’àva de grossi intupi pe’ stracà, e caiche vota i l’éira arrescie a agagnà i marusi, aduverandu macìsse cantità de striuniarìa, giüstu in tempu pe’ nu’ esse descüverte.

    Pe’ fa’ in modu che u rebossu u nu’ arretardesse ciü i proscimi viagi de riturnu, e strie i l’àn alura decisu de allestì propiu lì in belu portu

a la resta del text apareixen paraules tan interessants com Arrembâ (cf. català 'arrambar') o un sinònim de 'bruixa': Megera -també present al Sud d´Itàlia; vegeu també aquí. Ens fixem però ara en un dels mots del fragment que sí que hem penjat: Stracâ. S´aplica sobre tot a les barques o les restes marines que són empeses pel vent fins a la costa, però no només: en un comentari a una anterior entrada, el nostre amic Zòrzo Celoria la va fer servir per parlar de dos ocells que 'havien anat a parar al nostre balcó': Dôe tórtoe stracôan into teu pogiölo, t'æ avûo a sodisfaçión e l'emoçión de quande a te s'é pösa in man

A la mateixa web d´on treiem el fragment, una explicació sobre l´etimologia del mot:

astracà  indica “azione del mare che spinge con la forza delle onde oggetti sulla spiaggia”, col deverbale astracu, usato per indicare gli oggetti stessi o anche, in senso figurato, un “forestiero poco gradito”. Il Rossi  riporta dallo Statuto di Porto Maurizio le voci straquaret e straquatum, che sembrerebbero legate al senso di “portare EXTRA AQUAM”. 

Un mot que, per tant, sembla no tenir res a veure amb 'Atracar' -del qual, però, no es té clara l´etimologia

Dos textos en genovès, amb una interessant paraula relacionada amb la bruixeria
un text recent

na striónn-a chi-â-o pàsso de Bórmia a faxéiva a perlenghéuia a-e béstie e a-e sponciâva zu into preçipìçio.

i un del segle XIX

Mi ho dito: a l'é segûa che me l'han perlenguâ, pövea figgêua. (..) e via a gambe a consûrtâ, o scì, a Barboa de carroggio drito, ch'a se n'intende de strie e di strionezzi.(..) A no m'ha lasciôu finî de contâ ch'a m'ha sûbito dito: A l'é ciæa comme o sô, che se tratta d'ûn strionezzo. Pe guarîlo besêugna trovâ quella maledetta stria chi ve l'ha perlenguâ.

Perlenguâ vol dir 'embruixar, encantar' i el substantiu és Perlengueia (al segon text veiem que alterna amb el més o menys sinònim strionezzo). El procés de 'curar de l´encanteri' és la Sperlengueia, amb "S" privativa (vegeu aquí). Però en aquest fil de discussió alguns sostenen que les dues paraules són gairebé sinònimes -i que Sperlengueia seria de fet un reforçatiu. Vegeu també aquí, on perlengueuia, sense la S, sembla significar 'des-embruixar'

La stria de Ventimiglia és un peix semblant a la nostra Palaia bruixa; pel que  diu l´Enrico Malan, autor del text, a part del seu aspecte monstruós, té una carn "no gaire bona"

. Piemont -i valls occitanes del Piemont

Aquest és un interessant recull d´articles sobre bruixeria i noms dialectals piemontesos. Hi apareix el també provençal Masca (aquí un dels molts articles sobre el mot que podem trobar a la xarxa). També hi trobem una suposada -però creiem que errònia- relació entre les strie i el verb "Destregass" 'afanyar-se' (en realitat l´origen dels mots stria/strega seria aquest):

«destregass» o «destreghet», spicciarsi, spicciati, nel senso che uno dà di non potersi muovere perché stregato;

Per cert que el Trigar occità ens ofereix una sorpresa: tant triga com destrigament serien mots que indiquen allò que provoca un retard. Però tal i com veiem a Mistral, també signifiquen justament el contrari, de manera que (Des)trigar(-se) pot voler dir, en un gir semàntic sorprenent, 'tenir pressa'

                                                          F. Mistral; Tresor dòu Felibrige

un altre diccionari, el d´Honnorat, ens aclareix el possible origen del verb (Se)Destrigar. Potser per analogia amb aquest verb (Se) Trigar va passar a voler dir també l´invers del sentit original?

(També hi ha un verb 'trigar' en vènet; als dialectes llombards pot tenir significat transitiu: milanès trigà: Fermare. Arrestare. Trattenere i també intransitiu expressat per la forma pronominal trigase. Vegeu també per exemple aquesta variant)

Tampoc sembla que hi hagi relació entre Stria i l´occità/piemontès estrilh 'por, aversió'; però aprofitem per recomanar aquest recentíssim article que ens arriba des de les Valls occitanes del Piemont, i on veiem les diferents hipòtesis etimològiques al voltant d´aquest mot estrilh

I on veiem també un fet interessant: l´adjectiu estrilhós  no vol dir 'espantós' sinó 'espantadís'. O potser té els dos significats? seria un cas semblant al de la paraula "curiós" que pot voler designar 'allò que causa curiositat' però també 'ésser que experimenta curiositat'. Si tornem a parlar de sensacions de por, en aquesta pàgina reggiana que tornarem a citar més avall trobem un altre exemple de mot ambivalent: 

In dialetto spajürûş si traduce con pauroso, termine che ha in sé il duplice significato di spaventoso (se detto di cosa) e di pavido (se detto di persona)

a la mateixa web de les Valls del Piemont, un llarg i interessantíssim article sobre bruixes i éssers demoníacs de la zona; amb exemples piemontesos i occitans -en alguns dels quals queda clar que el dimoni és més dolent que la seva esposa, la bruixa: Lou Diaou rabèllo sa fenno plâ trenna

 i en aquest llibre llegim que les fades locals -no sabem si és també el cas de les bruixes, parlen en francès, no en dialecte.. 

 . Emília-Romanya

Aquesta és l´entrada de la wikipedia emiliana sobre les bruixes. Un fragment:

La figùra dla stria l'è druàda dimóndi in dal fòli par spavintàr chi putèṅ o anc in di film ad scarésa. A 'l dè 'd incō dar dla “stria” a na dóna a vōl dir ch'l'è catìva e sénsa cōr.

L´entrada està escrita en dialecte de Mirandola, municipi de Mòdena però amb dialecte propi -de fet durant segles Mirandola va ser virtualment independent. Hi trobem una paraulà habitual en emilià -no en el dialecte de Parma, però- per dir 'molt': Dimòndi; paraula amb equivalent toscà. I que tant pot anar davant o darrera de l´adjectiu modificat 
(un exemple d´aquesta doble opció, que trobem en aquesta gran web sobre el dialecte de Reggio Se parlòum ed persòuni 'na "picâja" l'é 'na persòuna êlta e mêgra dimòndi e un "picajòun" l'é ûn dimòndi êlt e grôs)

Mirandola a la província de Mòdena -font WP-

  

 
 Una bruixa local és la Borda emiliano-llombarda. A l´article de la wiki italiana hi ha aquesta cançó de bressol 

(EML) «Ninàn, ninàn, la Borda la liga i bei babèn cun una côrda. Cun una côrda e cun una curdella, la liga i bei babèn pu la i asserra, cun una côrda e cun una ligazza, la liga i bei babèn pu la i amazza»	(IT) «Ninna nanna, la Borda lega i bei bambini con una corda. Con una corda e con una cordicella, lega i bei bambini e poi li stringe, con una corda e con un legaccio, lega i bei bambini e poi li ammazza.»
(Una ninna nanna romagnola[3])

un article a la revista romanyola La Ludla ens amplia la informació sobre aquest mot

A la web reggiana ja citada, una curiositat: el nom Stria sembla haver passat a designar un plat local

 sibèin al nòm, an gh' la cavêva mia a fêr gnîr in mèint al nôti spaurōşi di filôs dal stréj.

Mó perché un pcòun ed pân da la gròsta s'ciôdga, da l' ânma biânca e sèinsa cōlpi, l'ēra ciamêda 'stría'?

A gh'è da savèir che, mía tânt tèimp fa, uşêva mèt'r int al fōren, préma 'd sistemêregh al pân e cun l'intensiòun s'cèta ed portafurtûna, un pcòun, pió o mēno grôs, ed pâsta ed pân a fōrma 'd fantôc ch' al duvîva figurêr 'na stría.

no sabem si aquest mot Filôs és el mateix que el Filò vènet: la reunió de gent -en el cas vènet per conversar i explicar històries d´éssers sobrenaturals-

. Vènet

En textos antics vènets sembla habitual anomenar la bruixa Erbera  (vegeu també aquí i aquí). La identificació sembla venir de lluny: ho veiem per exemple al Glossari llatí de Du Cange -on també veiem la identificació de les bruixes amb la maga llatina Venefica (no confondre amb 'Benèfica', perquè l´efecte és ben bé el contrari)

 

Girolamo Parabosco; La fantesca comedia nuoua (1597)

   Gigio Artemio Giancarli; La Zingana (1545)

 Però atès que aquest blog té una lectora vèneta especialista en folklore local, deixarem que sigui ella -i altres internautes vènets- qui ens en parli amb més detall. Ho fa aquí i aquí -en una web que té un nom que precisament recorda el "Filar", la trobada familiar per explicar històries fantàstiques-


  Per acabar tornem a l´inici, a la Ligúria: aquí trobem un text genovès on, ara sí, la figura de la bruixa és positiva: té coneixement, és independent, viu en contacte amb la Natura, i ajuda la gent que pateix -entre d´altres, tal i com veurem també a la propera entrada, les dones que han de parir:

 a parolla strïa a sta pe donna de sæximo, indipendente e forte. Strie son stæte definïe quelle donne che han aggiuttò i figgeieu a vegnï a-o mondo, son stæte da-a vixin a chi soffriva, han dæto conforto e calore e mantegnuo a magia in to cheu.
Seivan lëze e scrive, cantavan e cansoin da natüa, ogni stöia a l’ëa contâ con l’essensa da magìa e-o profummo da conoscensa.

aquí podeu trobar la traducció a moltes llengües -les d´aquest blog i moltes més- de la frase: 'Les bruixes van deixar d´existir quan vam deixar de cremar-les'

e strìe an ciantòu lì d'existe quande niätri emmo ciantòu lì de bruxâle

i aquí un dels primers llibres que van trencar els tòpics que envoltaven la bruixeria, recentment publicat en català

Vegeu també: https://llengualigur.blogspot.com/2019/10/bruixes-dialectals-i-carrers-ifantasmals.html