Una lingüista

 Carolina Coronedi Berti, estudiosa i divulgadora del bolonyès. A la Wikipedia emiliana-romanyola trobem un text seu d´autopresentació, amb traducció dialectal. 

(curiosament, l´article de WP no és en bolonyès sinó en carpigià, dialecte de la província de Mòdena)

   L´Emília-Romanya amb Bolonya i Carpi dins la província de Mòdena (extret de WP)

                               
Va recopilar rondalles bolonyeses i va escriure un important diccionari sobre el dialecte. Algunes de les rondalles les podem trobar aquí. Fragment d´una:

 Al text veiem coses interessants: el locatiu i datiu no és "ghe" com a molts parlars emilians sinó "i" -com en piemontès i alguns dialectes lígurs: "Ai→ Pronom neutre impersonal "A" + "I". "L´ai" → Pronom personal "LA" + pron. "I" (català 'li' o 'l´hi'); en aquest segon cas potser una grafia més clara hauria estat "la i"; en resposta al nostre dubte l´expert en bolonyès Daniele Vitali ens va respondre que, efectivament, per ell la forma correcta és "la i" -i que en el cas de la combinació "(lì) l´an" (('ella') + pronom personal subjecte "LA" + partícula negativa "N") potser seria millor l´escriptura "la n"

 També hi trobem un ús interessant de l´equivalent del nostre "exhibir-se": 'oferir-se (a fer alguna cosa)'

Pel que fa al diccionari, el podem llegir aquí. Com que hi ha diccionaris bolonyesos anterios i posteriors al seu, serà interessant fer una petita comparació d´algunes entrades de tots ells -les entrades que hem triat són referents a alguns mots vistos recentment en aquest blog-

 .Ngòtta '(no) res'

Coronedi en va dir això: 

el seu predecessor Ferrari també n´havia circumscrit l´ús a "gent del poble" (bolonyesa en aquest cas) i, sense arribar a anomenar-la "estrangera" la va considerar paraula d´origen francès, -no contemplant l´opció d´una derivació autòctona.

el diccionari posterior d´Ungarelli, molt més concís, també la va considerar "antiga i contadinesca". Interessant però que no hi trobem (o no hi hem sabut trobar) cap entrada 'Nieint" o "gneint"

estranger o no -i aquest article de Mair Parry és interessant per veure que l´extensió d´aquest mot compost és sobretot llombarda i vèneta- el cas és que la pròpia Coronedi va fer servir Ngòtta a la seva traducció bolonyesa d´un dels contes de Bocaccio: Ma i fo det da zert, ch'la pseva metr'al so cor in pas, che l'an farè ngòtta  -a una versió anterior, negotta. Totes dues les trobem aquí 



.Streja 'bruixa'

A destacar l´accepció 'llevadora'. 

En aquest llibre llegim que la Streja és un estri que feia servir la llevadora, però el diccionari Ungarelli confirma que el nom s´aplica també ("in alcuni luoghi") a la pròpia llevadora. Al Ferrari no trobem aquesta accepció

 .Tórtora

Al voltant d´aquest ocell la lexicografia del segle XIX no podia ser gaire precisa: la tórtora ara habitual, la turca, no havia arribat encara als nostres pobles i ciutats; i la domèstica és descendent d´una espècie africana però durant molt de temps es va creure que provenia de la turca o de la de camp. Al diccionari Coronedi no en trobem entrada -només una referència al crit que fa l´ocell-. Al diccionari Ungarelli una simple equivalència Turturenna-Tórtora. El diccionari anterior a tots dos, el de Ferrari, té un interessant apartat de noms zoològics, i hi trobem això:

és a dir que aplica l´epítet "del collar" a l´especie de camp, salvatge Columba -ara Streptopelia- turtur. Avui dia el "dal collare", si més no en italià, és aplicat a la turca i l´africana



.*Mena

Hi hem posat un asterisc al davant perquè Mena en el sentit d´espècie és una paraula que només es troba en català, occità i lígur.. Però al diccionari Ferrari trobem aquesta entrada tan interessant:

 El nostre Mena té a priori dos possibles origens: d´una banda un cèltic *Meina 'mina,extracció'; de l´altra el llatí Minare/Minari 'empènyer, conduir/amenaçar'. El Mine francès (i piemontès) 'cara,expressió del rostre' derivaria del bretó Min 'rostre' -però aquesta segon mot podria en el fons derivar també en un llatí Minare o Minari:
La mine, qu’on a bonne ou mauvaise, et le (petit) minois sont peut-être issus du breton min, «bec, museau». Si c’est le cas, ils pourraient bien ne pas être si faux frères que cela, car quoi de plus saillant et menaçant que le bec?
http://projetbabel.org/mots/index.php?p=mener

o fins i tot també el sentit 'mina, excavació' seria depenent del del verb llatí

https://www.etimo.it/?term=mina&find=Cerca

en tot cas el que és interessant del text de Ferrari, però, és que hi veiem un exemple on més que 'aspecte exterior de la cara' el mot sembla referir-se a l´actitud i sembla una frase equivalent al nostre "de bona mena" -traduida pel Ferrari a l´italià, això sí, com a "È di buon aspetto"
 Coronedi, de tota manera, va escriure que no li constava aquest ús:

.Saraca  'peix blau salat i conservat'

 aquí vam veure que a part de l´accepció alimentària, aquest mot en tenia d´altres. Coronedi en va recollir algunes, però no la de 'cop, ventallot', ni la de 'imprecació' -molt habituals a Vènet i Llombardia. Al diccionari Ferrari sí que apareix la primera (també en aquest altre vell diccionari bolonyès). Al diccionari Ungarelli no trobem cap entrada Saràca

.Truta 'truita -peix de torrent/riu-'

Ho vam veure: aquest peix tan habitual a les parts altes dels rius nord-italians era considerat una espècie (de nom científic Salmo fario); però avui dia és considerat una varietat de l´espècie comuna. L´entrada de la Coronedi -a sota posem les de Ferrari i Ungarelli- és però molt informativa -tot i que més que "ratlles vermelles" potser hauria d´haver dit que el que té el peix són "punts vermells":

en bolonyès Jo em quedo (resto) a casa és diu així:

aquí i aquí tobem consells sanitaris en genovès: grafies diferents però mateixa intenció

aquí en vènet. A Trieste el que va començar sent actualitat "no triestina" n´ha acabat afectant de ple el dia a dia:

come qua, istesso, meo che in Inghilterra che dopo che el ga dito che on fondo dovemo rasegnarse a veder moriri tanti veci (corni!!) adesso ili sera tuti, sani o malai, in casa, pena che i passa i 70 anni.

Mi stamatina dopo 4 giorni serada son andada a far la spesa e cior el giornal. Con pronta in borsa autocertificazion e copia del apagina ministerial che anche le giornal se pol. perchè tanti disi che ormai xe tuto su internet. Par che qualche vigile tipo taleban ga fato multa a un che cioleva giornai. forsi cola scusa dle giorna el xe andado de l'altra parte dela cità. (..) Più che gato xe cani, perchè se pol portar a spasso el can i me disi che xe gente che noleggia el can a chi che no lo ga.. (..) In giro tanti ga la mascherina che i disi che servi se no se xe contagia, ma cola storia dei asintomatici pol eser malai tuti, i sospetta. Mi no go e go messo una sciarpa come che fa tanti, e dir che una volta i diseva no el viso coverto. adesso xe rivai i censi cole mascherine alora tuti cola mascherina. Mi stago ben, anzi stando casa no go gnanche la solita tosetta che qualche volte me vegniva in inverno. Son andata in bariera perchè volevo almeno veder i alberi in fior, visto che fin al mar no posso rivar.. i comincia za a sfiorir... me sa che no i ne mola i sarò coi fruti. Vedo che in grio xe radighi per tuti.

I des de Bèrgam -i Milà-, amb humor i amor:
https://www.bergamonews.it/2020/03/12/enrico-bertolino-muratore-di-nembro-bergamaschi-le-mei-sta-a-ca/359663/

Menes curioses

  Entrada ampliada a 13-11-2021

 Ja vam parlar dels diferents usos occitans/catalans/lígurs de la paraula Mena; en concret aquí i aquí. 

No podem dissimular: el tema ens interessa; i ara hi tornem per centrar-nos en els usos d´aquest mot, i del mot equivalent al nostre 'Qualitat', per designar el que en llenguatge científic es diria 'espècie' o 'varietat'. Ho fem tornant a dos textos que no ens cansem de llegir: el ventimiglès "Pesci e bestie.." i el provençal i més antic (1911) "Pei e Pesco"

Abans veiem els nostres mots a Mistral:

https://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?q=meno

D´entrada als dos textos examinats hi ha exemples dels significats més primaris de la paraula: 'tret característic, manera de ser' i 'superioritat dins el seu gènere' (i la segona frase lígur incorpora ja una primera aparició de Mena):

•  A Muréna a nu’ l’à ni e ařéte d’u peitu, ni chele d’a metà d’u scafu, ni a lenga, i sun ste calitae a fařa diferente da bestie paresche.
•  Inte l’area d’a costa a calità d’u pescau a l’é ciütostu auta pe’ a presensa de tante mene apreixàe

• D'aquelei muscle foou toujou si n'en mesfisa; es pa que siegon pa de boueno qualita
• Aou Martegue, lei carambo si pescon en varai, mai soun d'uno qualita diferento d'aqueli de noueste gou: soun pu grisastre sa grueiho es pu mouliasso e soun gous es men sabourous.

a frases com aquesta darrera veiem clar que el fet de ser d´una  Qualitat diferent pot ser gairebé equivalent a ser "una altra varietat". 
 Exemple on "Qualitat" vol dir més aviat 'espècie' -sobretot si es tracta d´espècies molt semblants (i potser també de poc valor comercial); en tot cas el mot serveix gairebé sempre per distingir animals una mica diferents entre ells però considerats com a part d´un mateix grup o conjunt

• Stele de ma’ I sun carnivure,e i mangia pe’ u ciü robamola e cunchigliagiu (..).E calitae ciü urdinarie int’a nostra marina i sun: Marthasterias glacialis, Coscinasterias tenuispina,

Durants els temporals a algunes platges de Cambrils es formen "platges interiors". En una vam veure aquesta estrella -en desconeixem la qualitat/mena/espècie

En aquests dos fragments de nou veiem que espècies (Qualitats) similars reben un mateix nom vulgar. El text provençal de fet engloba també sota un sol nom científic el que suposem que serien espècies diferents -però molts semblants

• Nerophis ophidion-Syngnathus acus u nome Trunbéta u l’é aduverau aiscì pe’ de calitae paresche

• (Fr.Syngnate purpurin.Sc.Syngnatus acus)- l'espingolo, qu'a uno formo d'anguielo,es tan pichoune e vaou tan paou que mume lei pei n'en vouelon pa per esco,e que l'escupisson se d'asar venon a li pita.L'a cin a siei qualita d'aqueou pei,pa mihoue l'uno que l'aoutro.

 El del video, gravat a Cambrils aquest estiu, és un Syngnathus, però no l´acus dels dos textos precedents, sinó una de les varietats que s´hi assemblen molt: Syngnathus typhle. Els grecs antics sembla que donaven a aquest però també a altres peixos de forma allargada un sol nom; en aquest cas per tant un nom per referir-se a qualitats/menes de forma similar però que actualment ni tan sols són de la mateixa família -els "needlefish són de la família Belonidae:  The family of the garfish are referred to generally as needlefish, which name directly corresponds to the Latin acus and the Greek βελόνη. However, that fish does not appear to be the one referred to here. The other, toothless fish called belone is identified with the greater pipefish (Syngnathus acus). 
      http://lexitechnia.frath.net/2011/10/needlefish-in-pliny/

Rondelet ja havia parlat dels dos Syngnathus més habituals -i havia citat el nom occità Trompeta, el mateix nom que hem vist al text de Ventimiglia. (Això sí, el montpellerenc va situar a l´altre extrem del seu llibre la descripció dels cavalls de mar, que són en realitat peixos de la mateixa família que els Syngnathus. Belon, en canvi, els va situar un a continuació de l´altre)


Belon ens fa saber que el nom provençal d´aquest peix és Gagnola -a textos provençals com el mateix Pei e Pesco el nom s´aplica al cavallet de mar -vegeu aquí per exemple


Curiosa la possible etimologia del nom donada per Belon (de 'guanyar'?). A Mistral i altres diccionaris veiem que Gagnola pot voler dir també 'rondinaire'. Però a l´entrada Gagnado hi veiem una possible etimologia relativa a la forma del peix 

 Rondelet va descartar que aquest peix fos la Serp de mar dels clàssics (la descripció no coincideix amb la forma del peix) però la comparació amb el rèptil apareix a alguns ictiònims catalans: Serp de mar -ja citat per Delaroche- o Serpentí. Un altre nom català és Bada. En Miquel Duran el considera relacionat amb el verb Badar. El que podem confirmar és que aquest peix, confiat en el seu camuflatge que el fa semblar una alga o una branqueta, és fàcil d´agafar amb les mans, com si hagués badat -però també que un cop agafat es regira com una serp.

Dos fragments interessants del text lígur: a tots dos se´ns parla del peix blau; però si en el primer 'peix blau' és el conjunt dins del qual hi ha diferents calitae, al segon el conjunt considerat és el de 'peixos petits que viuen a mar oberta', i aleshores 'peix blau' és ara una Calità -que comprèn diferents Mene

• Inte calitae de “pesciu türchin”,presenti insci’u mercau, i ciü cumüni i sun: a sardena (Sardina pilchardus), l’anciua (Engraulis encrasicholus)(.).
• Tra e calitàe de pecina taglia ch’i vive au largu gh’é u pesciu türchin,ch’u cuntégne mene cun cunutati pareschi cume a schina de cuřù blö (.) e a (.) pansa argentà.

    L´Espet és un peix blau. Aquest ens va mirar amb la mateixa curiositat que nosaltres a ell

l´us de Mena en el sentit de 'espècies' sembla menys oscil.lant (però de vegades "encobert" sota les expressions equivalents al nostre "de tota mena" "de bona mena" etc). Dos fragments molt clars -al text provençal veiem fins i tot que a cadascuna de les "quatre menes de sarg" se li aplica el corresponent nom científic

• U ligame â famiglia d’i Mignàghi u se cunusce dau lerfu assai cresciüu e in föra ch’u ghà daitu u nome, da l’ařéta d’a cua, ch’a l’é arrundà, cun de cuřui lüxenti e diferenti, fina inta meixima mena. 

• Sc. Sargus vulgaris, rondeleti, vetula, annularis (..) L'a quatre meno de sar din lou gou 

     Un munt de Sars i Variades -i un peix que tornarem a veure més avall



evidentment que als nostres dos textos també trobem la paraula 'Varietat'. Aquest exemple provençal ens servirà per parlar de 2 menes ben interessants

•  Girelo. (Fr. Girelle. Sc. Labrus julis). — La girelo es un dei pu pouli pei de nouestre gou, eme sei coulou rouje, bluro, verdo e jaouno (..) L'a dous varieta  d'aqueou pei que vivon pereou din nouesteis aigo: La girelo roialo (Fr. Girelle-paou. Sc. Julis pavo) (.); La girelo turco (Fr. Girelle hébraïque. Sc. Labrus hebraicus) qu'a mai de ver que leis aoutrei eme de taco negro su leis arihoun  

Als textos de l´Enrico Malan sobre aquests mateixos peixos també trobem alguna de les nostres paraules. El segon fragment és un cas interessant perquè hi trobem un nom científic concret -el del fadrí- però el que fa que en realitat estigui parlant de 5 espècies diferents és el nom vernacular Ruché -que a l´igual que en provençal designa molts peixos de roca 

•  Ziguréla - Coris gioffredi → Coris julis A se ciama cuscì pe’ via d’i soi custanti e spedìi spustamenti avanti e indarré, cume s’a züghesse. (..) Sta calità de pesci a nu l’à sugeti mascci o fümele ben ciairi.I nasce fümele e candu i l’arresce a vegnì grossi i müa in mascciu
• Thalassoma pavo Cu’u nome de Ruché s’atröva çinche calitae diferenti.

Els peixos d´aquests darrers textos són dues espècies amb dimorfisme sexual -per tant amb 4 (o més) formes diferents-: Coris julis i Thalassoma pavo. Una llista de noms científics sinònims dels 2 acceptats actualment aquí i aquí

https://issuu.com/brau-edicions/docs/issuu_mediterrania_cat

Tot i ser de la mateixa família -làbrids- no són especialment semblants l´un a l´altre, però a la nomenclatura popular van sovint aparellats: hem vist al text provençal que tots dos són Girelo; en català a Cambrils i altres ports tots dos són Donzelles (nom que també s´aplica a altres peixos -al Vènet, per exemple, al serrà); també en italià:

 donzèlla (..) Tra le varie specie:la girella (Coris julis), dai colori vivaci; la d. pavonina (Thalassoma pavo), anch'essa vivacemente colorata, frequente nel Mediterraneo. Sono specie ermafrodite: gli individui giovani sono femmine, che dopo una certa età diventano maschi

O en grec: γύλοι, οι α) κόρις ή ιουλίς coris julis β) θαλάσσωμα ο ταώς thalassoma pavo οικ. λαβρίδες

γύλος seria un continuador del grec clàssic ιούλις , però vegeu els dubtes de Cuvier, derivats de la descripció del peix que en van fer Aristòtil o Atheneu:

les descripcions dels clàssics són efectivament poc decisives (i molt sintètiques, potser el peix no hi era encara gaire habitual? parlem de nou sobre aquest tema més avall), però a la coïncidència de nom amb el grec actual podem afegir aquesta explicació sobre l´origen del nom -que es basa en la ratlla que travessa el cos de la juliola fins a emmascarar-li l´ull:

La ligne que la girelle présente de la tête à la queue, et analogue à celle que décrit le corps du millepieds, nommé julos, a fait présumer que ce poisson en avait eu son nom.

Una altra opció: una frase del clàssic Elià -que atribueix a les julioles la capacitat d´enverinar amb la boca- sembla suggerir que el nom del peix prové de iol 'verí':

nach Ael. H. A. 2, 44 hält sich dieser Fisch in Klippen auf u. hat den Namen ὅτι ἔχουσιν ἰοῦ τὸ στόμα ἔμπλεον; vgl. Ath. VII, 304  

No especialment semblants, diem, però sí tenen moltes coses en comú. D´entrada la bellesa, i també el fet que sovint se´ls troba junts. Altres trets en comú: 

Juliola i fadrí no són especialment semblants, diem, però sí tenen moltes coses en comú. D´entrada la bellesa, i també el fet que sovint se´ls troba junts -com en aquest video d´aquest estiu a Cambrils on primer apareix una juliola femella i a continuació un fadrí femella:

-un altre punt en comú: semblen menes en expansió; la juliola era més habitual en temps de Cuvier que de Rondelet; i el fadrí absent dels llibres de Rondelet i Belon i "descobert" el 1769

J.M.F. Réguis; Essai sur l'histoire des vertébrés de la Provence.. (1882)


-totes dues, a l´igual que altres làbrids, passen primer per una fase femenina i encabat masculina. Les diferències entre el dos estadis -sobretot de color, però important també veure que el mascle de la donzella i la femella del fadrí tenen una vistosa taca fosca al cos-  van fer que molts ictiòlegs dupliquessin les espècies. Aixì, el Coris Gioffredi (nom que hem vist més a munt a un dels darrers texts ventimiglesos) de Cuvier i altres autors en realitat no és més que la femella de C.julis: Girelle (..) Toutes ces variétés ont constamment la tache latérale noire alongée.(..) 
La Girelle Giofredi: Après ces variétés je crois pouvoir distinguer une seconde espèce, qui ne le cède en rien, pour la beauté des couleurs, à la précédente. Elle offre plusieurs variétés

en aquest estudi de començaments del s.XX encara les distingeixen:

Que J. Giofredi, tal i com llegim al text, sigui més petit i habitual és absolutament lògic: es tracta en realitat de l´estadi inicial (femení)


 En el cas del fadrí Cuvier/Valenciennes no van distingir dues espècies diferents: senzillament van dedicar una descripció "personalitzada", com si es tractés d´una varietat, al que avui dia sabem que és l´estadi sexual femení il y a des individus dont le corps est traversé par quatre ou cinq bandes verticales vertes. Souvent ces individus ont une grande tache bleue sur le dos et au-dessous de la fin de la dorsale épineuse

una opinió semblant:
Henri de La Blanchère; La pêche et les poissons (1868)

Segons altres autors, en canvi, aquests individus "amb taca" haurien de formar una espècie diferent:

   Richard Thomas Lowe; A History of the Fishes of Madeira (1843)



 Tornant a la Juliola: en aquest text veiem que, de tota manera, l´opció que es tractés d´una sola espècie ja havia estat plantejada des de feia temps:

   Dictionnaire 1820


 Aquest llibre és encara anterior -1787- i s´hi descriu clarament els dos estadis sexuals del peix -sota una sola entrada

fins el 1957 no es va poder demostrar que aquests ictiòlegs antics tenien raó 

Arturo Palombi, Mario Santarelli; Gli animali commestibili dei mari d'Italia

                    

el diccionari de genovès de Paganini (1857) inclou els noms científics Julis mediterraneus i Julis Giofredi junts, potser sabent que es tracta del mateix peix 

o potser creient que es tracta de 2 amb el mateix nom vulgar... però en tot cas el final del seu text ens serveix per parlar d´un altre tret que acomuna la juliola i el fadrí:

-els dos peixos reben en alguna varietat noms "esquivables" segons el Paganini, perquè fan referència a l´òrgan genital masculí. Vegem el cas provençal -amb el mot Cacho que. segons Mistral, està relacionat amb l´italià Cazzo:

 J.M.F. Réguis; Essai sur l'histoire des vertébrés de la Provence.. (1882)


pel que fa al fadrí:

 J.Veny: Els joglars de la mar (dins Miscel·lània Jordi Carbonell, Volum 5, 1993)

Acabem dient dues coses sobre els noms de la Juliola. El nom provençal tindria aquesta motivació segons Honnorat:

Pel que fa al nom lígur, ja hem vist l´explicació que en dóna l´Enrico Malan (el nom prové dels constants moviments del peix). Pel que fa a l´italià a la Treccani escriuen el nom amb 'N' i 'A' -Zingarella, i el relacionen amb Zingara 'gitana'; i a Internet veiem que existeixen algunes formes que semblen intermitges: Zigarella; i fins i tot Zigurella. També trobem un meridional Sciriùele, fet derivar de Julis. Potser aquest Sciriùele, el lígur/italià Zigurella i el nostre Julola tenen en el fons un origen comú:

En Miquel Duran té un interessant fragment sobre els noms catalans (on veiem que a alguns ports és la fase masculina de la Juliola la que rep el nom Donzella). Comentem només que el nom que sembla descartar, Gúiula, potser també podria fer de pont entre Juliola i Guiula

L´ictiònim Donzella -segurament C.julis- al recentment publicat Llibre de la Cort de la Mar de Roses