dijous, 31 d’octubre de 2013

Cute Sea Monsters

 Text traslladat -en l´espai i el temps- des d´aquí


  Aquest text està basat en una obra que ens regala la il.lustradora Paula S (a partir d´ara PS). El títol de l´entrada és un joc de paraules però, com veurem, no hi ha res 'monstruós' ni en els animals del dibuix ni en els reals que els acompanyaran al llarg de l´entrada: tot el que hi trobarem, tant si és real com fantasia, és perfectament natural.




 El quadre mostra uns peixos imaginaris travessant un escull de corall. PS ha batejat aquesta nova espècie de peix amb el nom Jacarandus prensata; una denominació masculina-femenina: podem dir per tant que es tracta d´un peix "hermafrodita". També és un peix mig animal i mig planta, perquè l´obra va ser feta amb unes flors de Jacaranda -d´aquí el nom-


l´obra va ser feta en uns pocs minuts amb fulles recollides del carrer durant una manifestació en favor dels presos polítics catalans -un títol alternatiu per aquesta entrada hauria pogut ser "peixos pels presos". 
 Si voleu apreciar una altra obra de l´artista, feta amb més temps i fent servir els fruits anomenats sàmares (nom relacionat amb el cèltic *samos 'estiu', que ja apareix en autors de la tarda antiguitat), aquí la teniu


en definitiva, alguns dels animalons que veurem avui també són "a mig camí"; tal i com diuen en aquest recent article 
the submarine world is a place where definitions are loose — the alter ego of our world on dry land. Coral, starfish, anemone, jellyfish, sea horse: are they mineral or animal, living or dead, fauna or flora, male or female?.

imatges extretes de wikipedia: un cogombre, una ascídia i l´actínia anomenada a Cambrils figa, en simbiosi amb un ermità. La resta d´imatges, preses aquest estiu a diferents platges de Cambrils i Tarragona, són nostres -no tan bones per tant com les fotos de wp o els dibuixos de PS; l´aigua tèrbola tampoc no va ajudar gaire. 


 d´entrada no tenim clar si això que vam veure fa 4 dies a Cambrils és o no un cogombre..

                                    ******************

   Ja ho hem avançat: no hi ha res d´extraordinari en el fet que alguns animals siguin hermafrodites. De fet el corall que veiem a la part baixa de l´obra de PS ho és potser. Diem "potser" perquè pel que sembla algunes espècies de corall ho són, d´altres no.. i la que es troba a la Mediterrània pot ser que ho sigui i pot ser que no. La mateixa diversitat que trobem entre les actínies, cosines germanes del corall:

Los resultados de este estudio muestran la presencia de gónadas de un único sexo en cada pólipo y en cada colonia analizadas, es decir, que presenta una condición sexual gonocórica. En estudios previos en el Mar Adriático, ha sido descrita como una especie hermafrodita, pero nuestros resultados no concuerdan con estas afirmaciones.  
http://www.medrecover.org/documents/Casado_2011_Reproducion_Cladocora_MasterUB.pdf 


 https://archive.org/stream/memoria19real#page/n463/search/cavolini 

 És ben sabut que també hi ha peixos hermafrodites. Aristòtil ja n´havia parlat  -o més concretament del fet que alguns peixos només fossin femelles-; però els seus traductors i molts naturalistes posteriors el van desmentir. Potser trobaven massa monstruosa aquesta situació..
 L´hermafroditisme dels serrans, per exemple, no va ser demostrat fins el 1787. (vegeu també Cuvier)

 Un peix mascle i femella i que a alguns indrets, casualitats de la vida, rep el nom de donzella:

https://archive.org/stream/neptunia161901vene#page/n81/mode/1up/search/donzela

No ens pensàvem que filmaríem mai un serranet però aquest el vam veure fa una setmana a Cambrils:


 Uns pocs metres més endins hi havia un altre peix -creiem que aquest; un amic pescador (en Joan del 'Mar i Vela') el va identificar com a 'tord'- que no només sí que és o femella o mascle sinó que presenta dimorfisme sexual -les femelles com la del filmat tenen colors més apagats. 


i només una mica allunyada de les roques un altre peix hermafrodita -una aurada- però que mai és alhora mascle i femella: donada la seva mida aquest probablement era encara mascle i, qui sap, potser quan el retrobem ja serà femella. 


Per cert, el nom científic del peix també ho és, d´hermafrodita -a l´igual que el dels peixos de PS-: Sparus [masc.] aurata. Aquí (pàgina 150 del text) trobeu un llistat amb totes les denominacions científiques sense acord de gènere: si els pares de la nomenclatura moderna ho van fer per què no ho pot fer la PS? 

(el moll que apareix de convidat al video creiem que tan pot ser mascle o femella perquè es tracta d´una espècie no hermafrodita i sense diferència morfològica segons el sexe -la seva barba per tant és unisex)


























Hem dit que el primer peix és un serrà, però veient a la captura de pantalla o al video de sota l´aleta caudal gens forcada i amb una taca a la base probablement en realitat no es tracta d´un serrà sinó d´un altre tord, aquest en concret. Però a fi i efecte de poder parlar d´hermafroditisme ens ha anat bé que semblés un serrà -i que la identificació del peix fos ambigua.




                                        **********

El segon tret "anormal" que comparteixen els peixos inventats per PS i el corall real -i amb ell altres animals que hem vist més amunt-  és el fet de ser, en certa manera, una barreja entre plantes i animals. És a dir, el fet de ser, en paraules de Pierre Belon, Plantanimalia:


 El mot antozou -que designa les actínies i els coralls- també estableix una comparació formal amb les plantes

The name "Anthozoa" comes from the Greek words άνθος (ánthos; "flower") and ζώα (zóa; "animals"), hence ανθόζωα (anthozoa) = "flower animals", a reference to the floral appearance of their perennial polyp stage.

   https://en.wikipedia.org/wiki/Anthozoa 

οφείλουν το όνομά τους στην ομοιότητα της μορφής τους προς τα φυτά   https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%96%CF%89%CF%8C%CF%86%CF%85%CF%84%CE%B1


pels clàssics, en realitat, la comparació provenia no només de la morfologia sinó també de l´aparent manca de sensibilitat i mobilitat d´aquests éssers  -"aparent" perquè ja va ser matisada per Aristòtil i pels seus intèrprets (L´ortie se remue comme un animal vivant diu el text de Belon que acabem de veure). Aristòtil en traducció francesa:

§ 5D'ailleurs, ainsi qu'on vient de le dire, le passage des plantes aux animaux est si bien sans lacune que, pour certains êtres qu'on trouve dans la mer, on est embarrassé de savoir si ce sont des animaux ou des plantes.(..) quant à la sensibilité, il n'y en a aucune apparence chez quelques-uns de ces êtres; chez d'autres, elle y est à peine tracée. Les uns ont un corps dont la nature est charnu, comme ceux qu'on appelle les téthyes et les acalèphes, ou orties de mer. L'éponge produit absolument l'effet d'une plante. Mais toujours c'est, par une différence très légère, que les uns comparés aux autres semblent avoir de plus en plus la vie et le mouvement 
http://remacle.org/bloodwolf/philosophes/Aristote/animaux8.htm#I 

Una llista dels Plantanimalia amb els respectius noms clàssics grecs


 Armand Marie Leroi; The Lagoon: How Aristotle invented Science (2015)


pel que sembla cap peix va ser considerat pels naturalistes un plantanimal; però sí que n´hi ha que estan "plantats"... fins que la càmera s´apropa massa i surten fletxats



les picades de medusa (Medusa, un altre ésser "mixt", descendent de la Terra i l´Oceà), com aquesta que vam rebre fa uns dies, són també "un clàssic" -de l´estiu-
    


 Menys poètico-fantàstics i més anatòmico/escatològics són alguns dels noms regionals dels notres plantanimals. A Cambrils i altres indrets d´algunes actínies se´n diu Figa (vegeu-ho en aquest estudi de Miquel Duran)en el que pot ser -no ho hem acabat d´aclarir al 100%- una referència a l´òrgan sexual femení


més òbvia la comparació que s´estableix en alguns dialectes entre les actínies i el cul; ja ho van explicar -amb alguna diferència de matís- Rondelet i Belon:



















 El cogombre de mar, l´holotúria, rep en canvi diferents denominacions que el relacionen amb el penis (com el Belin de mâ lígur)










També en català i occità rep noms derivats de vit, 'penis'
Els cogombres de mar (o (..) cagallcarall marí i vit d'Alger en rossellonès)

Vis o carall... però també cagall. Des de Trieste ens arriba aquest text entranyablement escatològic (i a més amb un preciós verb rambar, semblant al nostre 'arrambar'
 lui ‘ssai ghe piaseva bagolar a torziolon per l’Istria a zercar tesori e far gheto, saltandoghe de sora ale barche dei turisti per zercar de rambarghe qualcossa.
– Ah, ma anca ladro el iera alora. E cossa, la polizia no lo ga mai ciapà pe’l copin? (..) – Vara, l’unica roba che el se ga guadagnà col tempo xe el soranome, Gino Oloturia po’, el stronzo de mar

un altre nom francès per designar el penis, bitte, sembla tenir un origen diferent' 

 BICHÛT n. m. (déformation de vichet, de viech ? V. saussissot) : Violet ou patate de mer, holothurie (microcosmus sulcatus) ;
 VIE/CH/ et VI/E/T n. m. lat. vectis (levier) : Vit ; verge ; avec une prononciation homologue, les jeunes emploient : bitte (mot d’origine scandinave), (..) 

I denominacions semblants, tal i com ens recorda la VP occitana (i la catalana), reben les ascídies -que en canvi en francès són.. la Figue de mer 


Un cèrt nombre d'ascídias se consomís a Occitània jol nom generic  vichet  o  vichut, nom popular de l'Halocyntia papillosa o ascidi rog (fr. 'ascidie rouge', 'outre de mer', 'violet rouge'), e del Microcosmus sulcatus vichoetvichutvichúsvichier en Provença; vichàs o vichús viulet  nom popular de l'holotúria  (fr. 'violet', 'figue de mer' (..)
Aqueles noms derivan de vitpenis, per semblança a un fallus (cf. La pebrina en catalan es dicha tanben vitxo o vitet (..)



(aquest text pot dur a una petita confusió, perquè podria semblar que la part entre parèntesi al final del primer paràgraf es refereix a l´holotúria, el cogombre; en realitat sembla clar que violet o figa de mar s´estan referint a l´ascídia M.sulcatus)

A Marsella fan servir per algunes ascídies aquest nom és més poètic, violet, -però que duu a una paradoxa cromàtica:Vioulé roujo: 
Viooulé. (Fr. Ascidie. (..) la coulou d'aqueou viooulé es roujo, un paou jaounastro, http://www.cieldoc.com/libre/integral/libr0844.pdf

un video on sentim -sense veure: no vam voler gravar cares sense permís- un pescador cambrilenc que mostrava una figa de mar (la catalana, és a dir una actínia)



(al final del video el pescador fa servir una expressió típica cambrilenca: Guapo! que té si fa no fa el significat 'això mateix' tens raó')     



 Aquí un germà de la figa: el tomàquet de mar, envoltat de gambes i amb una dormilega que viu just al "pis de sota"



aquí un cranc ermità que no porta incorporada cap figa; no ens sorprèn perquè no sembla gaire sociable -vegeu què fa al segon 5 del video-



Per acabar i per tal de recuperar el to artístic inicial hauriem volgut penjar alguna imatge fantàstica antiga o d´algun bestiari medieval on aparegués algun dels plantanimals hermafrodites vistos aquí, però no n´hem sabut trobar cap... el que sí trobem són descripcions fantàstiques del traductors i compiladors medievals, on per exemple una simple actínia -l´akalephe dels grecs- acabava sent un animal amb extremitats al davant i al darrera...i amb una denominació monstruosament deformada

 kilok [l’anémone de mer3] (..) Le kilok est un poisson de mer qui se cache dans une coquille hérissée (..), dont l’ouverture est au milieu du corps.  Il sent tout ce qui approche de lui et se plaque contre les pierres avec ses pattes de derrière. Et avec ses pattes avant, qu’il utilise comme des mains7, il attrape tout poisson qui passe auprès de lui, quel qu’il soit

Nonobstant la mention de pattes avant et de pattes arrière et la description erronée de la carapace, la description évoque selon toute vraisemblance une anémone de mer (Actiniaria von Ternate, 1897), hypothèse que retiennent aussi Kitchell & Resnick 1999, 1686, à propos du Kyloz d’Albert le Grand.

7 Le texte grec d’Aristote (Arist. HA 531 a 31 - b 6) ne mentionne pas les mains (ni d’ailleurs les pieds) de l’actinie mais celles de l’expérimentateur

https://www.unicaen.fr/puc/sources/depiscibus/consult/hortus_fr/FR.hs.4.45 

a manca de dibuix antic en penjarem un altre de PS, amb aquest Plantanimal d´aire tan estiuenc


 Editem per afegir 4 coses:

 -la primera: la Paula S ens comenta que la seva obra va ser feta no amb fulles sinó amb flors de Jacaranda. Corregim el nostre error

 -segona: ens fa saber també de l´existència d´aquest interessantíssim i veritable plantanimal (de nou gràcies per tant a PS)

 -tercera: aquest post pretesament mig-fantasiós ha rebut avui una visita des d´un lloc de fantasia i gairebé fantasmagòric ('Regió desconeguda') 


 -quarta: avui hem vist a Cambrils aquest monstre marí, gens cute, que vol fer veure que és una planta








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada