diumenge, 10 de gener de 2016

Hola eriçó, per què ets tan bufó?

 Entrada publicada originàriament aquí i transportada -en l´espai i el temps- fins aquest blog

Avui quatre coses sobre els eriçons de mar -o garotes, garoines, bogamarins, castanyes de mar..- Aquests mesos previs a l´hivern n´hem vist un munt

Fer videos d´eriçons no és gaire meritori, però sí interessant: sovint, com hem vist en aquesta primera foto, estan recoberts d´altres animals o éssers marins. Al video veiem també una gambeta que, gelosa, va exigir ser filmada ella també


                    
i en aquest punt concret de l´espigó, entre els eriçons i els fideus, el que se´ns va plantar al davant va ser un pop enorme, però haureu de confiar en la nostra paraula perquè no vam poder enregistrar el moment -el vam voler agafar en comptes de filmar-lo, i ell no hi va estar d´acord ;-(






 Text de Rondelet sobre els eriçons; hi trobem dues (de fet 3) denominacions interessants






  L´occità oursin -manllevat pel francès- no té un origen clar. 

 -Per alguns diccionaris francesos provindria de ours, 'ós'. En aquest interessantíssim fil del Forum Babel arriben fins i tot a contemplar la possibilitat que el mot grec per 'ós', arktos, hagués pogut designar també una mena d´eriçó

 -segons la segona teoria, provindria del llatí ericeus o ericione

 -per d´altres, l´origen seria el també llatí echinus. Aquesta teoria és la defensada per Albert Dauzat en aquest article -on també discuteix les altres dues 


ara un petit (perquè no tenim prou coneixements per fer-lo gran) excursus sobre els mots grecs i llatins: pel que sembla el grec clàssic ἐχῖνος -en grec modern amb -α inicial- designa tant l´eriçó terrestre com el marí (vegeu el text d´Aristòtil més avall: per precisar de quin dels dos es tracta, afegien l´epítet 'terrestre' o 'marí'). En canvi en llatí sembla que hi hagi dos mots diferents pels dos animals: ericeus i derivats pel terrestre, echinus pel marí -com diu Dauzat a l´article citat, els romans haurien agafat aquest nom del grec per designar un animal sense nom previ llatí. 

Així, en alguns diccionaris, per echinus només donen la definició 'eriçó de mar'. De tota manera veiem que per autors clàssics com Buffon el mot echinus es pot aplicar també a l´animal terrestre. I al wiktionary  a l´entrada echinus donen com a acepció secundària 'eriçó terrestre' (a les entrades llatines erinaceus i ericius no se´ns dóna l´accepció 'eriçó marí' )
 En grec modern sembla donar-se un fet interessant: si estem entenent bé un text que trobem en aquest fòrum, εχίνος i derivats es refereixen actualment només als animals marins -una mica com passava en llatí:
  Όμως οι περισσότερες λέξεις με εχινο– σήμερα έχουν να κάνουν με αγκάθια και αχινούς και δεν θυμίζουν ακανθόχοιρους. 

  sembla clar que l´origen del genovès zin(zin) és el llatí echinus (vegeu aquí o el dicionari lígur de Fiorenzo Toso citat aquí). El que no sabem és si és possible que aquest mot lígur no vingui directament del llatí sinó d´una reinterpretació de l´occità oursin (sense descartar que la direcció del prèstec sigui la contrària), on la part inicial del mot hagi estat confosa amb l´article/pronom lígur o -que es pronuncia u-. En contra de la teoria potser aniria el fet que en lígur antic encara existia una forma ro.

 La veiem -juntament amb la denominació de l´eriçó- en aquest text del 1630:
Gian Giacomo Cavalli Ra Çittara Zeneize (1630)

En català trobem un cas que és gairebé l´invers: a l´Empordà i la Selva una de les denominacions per l´eriçó és soriç/suïs, que provindria, com ens diuen en aquesta tesi, d´haver afegit al nom originari l´article salat es: s´+ eriçó

També interessant el fet que suïs sembla designar un ocell que rep també la denominació rasclet, que recorda un altre dels noms occitans de l´eriçó de mar: rascassa -l´hem vist al text de Rondelet
SUÍS (..)||2.m. Ocell de la família de les ardeides, espècie Ardeola minuta (Men.); cast. avetoro menor. (V. rasclet || 8 b). || 3. m. Eriçó de mar (Blanes). 
http://dcvb.iec.cat/results.asp?word=su%EDs 


 Aquí l´Enrico Malan ens parla en ventemiglisu dels zin -fent servir també rissu de ma:
Zin mascciu u l’é u rissu de ma’ ciü cumüne e apreixau. Chelu de cuřù violaceu, a gente a s’increde ch’u sece u mascciu d’u zin 

la denominació vèneta més habitual, rizo, no té cap misteri, però val la pena reproduir aquest text triestí -amb els seus remenar i imborezadi
 El mar xe tuto rizi imborezadi Per le sue rive s’andemo a remenar   'Il mare è tutto ricci increspati dalla bora / Per le sue rive andiamo a gironzolare'
  https://hrcak.srce.hr/file/172234

 (qui no sàpiga què és la Bora, pot fer una ullada a les wikipedies vènetacatalana i italiana. O potser encara millor escoltar aquesta cançó  'és l´única cosa que els italians coneixen sobre nosaltres' xe l´unica roba che i talian i sa de noi..)

aquí un text marsellès sobre els nostres animalons (negreta nostra):

La pesco deis ooussin, qu'aoutreife si fasie tou l'an, es plu permesso que daou mes de setembre aou mes d'abrieou; l'estieou, l'ooussin jito seis uou, ço que li fa foundre lei darno

un segle més tard, la pesca dels eriçons segueix a molts llocs estant reglamentada.. però alguns es volen saltar el reglament:

http://www.ilfriuli.it/articolo/Cronaca/Maxi_sequestro_di_ricci_di_frodo_a_Trieste/2/166329

http://www.triesteprima.it/cronaca/pesca-di-frodo-la-guardia-costiera-sequestra-286-kg-di-ricci-di-mare-10-maggio-2017.html

                                              *******************

Un text clàssic d´Aristòtil sobre els eriçons marins, on va destacar-ne la mobilitat de les espines


Τριχῶν γάρ τι εἶδος θετέον καὶ τὰς ἀκανθώδεις τρίχας, οἱ χερσαῖοι ἔχουσιν ἐχῖνοι καὶ οἱ ὕστριχες· τριχὸς γὰρ [30] χρείαν παρέχουσιν, ἀλλ´ οὐ ποδῶν, ὥσπερ αἱ τῶν θαλαττίων.

Des hérissons de mer. Ou oursins. Ces animaux ont sur leur test des épines articulées, mobiles au gré de l'animal; il s'en sert pour ses mouvements, conjointement avec ses pieds qui sont situés entre elles; Cuvier, id., tome III, p. 234; voir le Traité de Zoologie de M. Claus, pp. 238 et suiv.

aquesta mobilitat és totalment certa, com ens demostra aquest eriçó a qui vam ensenyar a fer el pi fa uns dies:


 (en aquest article recentíssim ens diuen que la mobilitat dels eriçons pot arribar a servir de model a l´hora de dissenyar robots) 
                              
                                          *******************
  
la frase del títol no és nostra, sinó de PS; que és també capaç de generar aquest efecte lumínic amb les closques d´eriçó que arriben a la platja


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada