divendres, 24 de maig del 2024

Coloms que ca..uen des del cel

   Com és ben sabut els coloms que habiten (i empastifen) les nostres ciutats i pobles són descendents de l´espècie Columba livia. A més hi ha un altre colom salvatge, la xixella, Columba oenas. Aquesta segona espècie -que qui escriu aquest blog no ha vist mai- és més o menys intermitja entre la primera i el tudó, C.palumbus (la Viquipèdia pot ajudar a distingir les tres menes)  

Els noms italians del tudó tenen un gran interès -entre els Norditalians en trobem de relacionats amb l´occità Favar, i en canvi és al Sud on hi ha l´equivalent del català Tudó. 

Els dels coloms a priori no en tenen tant, d´interès -però les veus d´alguns diccionaris sí:

A Gènova, la veu Colom del Primer Casaccia  (1851) és molt escueta


La del segon no només és més extensa, sinó que sembla intuïr-s´hi que considerava el colom domèstic descendent de C. livia -els va tractar  en un mateix paràgraf


Ja anys abans al Paganini:


Però si mirem un diccionari anterior, el Boerio venecià, ens adonem que l´autor vènet va semblar donar prioritat a C.oenas, i la seva livia sembla l´actual oenas 



Com a curiositat: El que al Boerio és una imprecisió comprensible, sembla directament un error en aquest llibre romanès que ja és de 1938

El perquè d´aquests dubtes/vacil.lacions el trobem, per exemple, en aquest estudi -tot plegat sembla que prové d´un error de Linnaeus (el text linneà aquí).

Columba domestica was described by Linnaeus (1758: 162) as a form or variety of Columba oenas Linnaeus, 1758.(..)  Linnaeus (1758) apparently sought to encapsulate, as varieties within his C. oenas, both Stock Dove and Rock Pigeon.(..) Linnaeus (1758) had treated Stock and Rock Doves separately in earlier works (Linnaeus 1746). His later confusion may have been because, in Sweden, the Rock Dove ‘has probably never been a natural breeding bird’ 

per cert que, pel que llegim als Annali del Museo Civico di GenovaC. livia no és tampoc habitual a la Ligúria. Però potser el Paganini i el segon Casaccia van conèixer els escrits de Bonaparte, que el 1854 va afirmar això:


ja abans de Bonaparte Lathan i Temminck(1813) havien vinculat correctament C.livia amb el colom domèstic/de ciutat. El Malaspina parmigià (1858) va citar el segon d´aquests 2 autors



l´entrada d´aquest gran diccionari piemontès de 1857 és molt interessant. és curiós que sembli tenir clar quin ocell és quin (sense dir, això sí, d´on prové el colom domèstic) però dóna com a equivalència del colom de ciutat la C. livia de Linné -quan en realitat és la dels autors posteriors:









aquí un llibre brescià de 1837 on segueixen fidelment Linnaeus: 


 Tutte lo torri, tutte le fabbriche anche delle città, se han buche o spacchi, sone abitate dai piccioni terraiuoli llegim aquí. Aquests coloms de la foto més que no pas Torraioli són Xemeneiencs: vistos a la Xemeneia del Vapor Vell



Coloms a textos "dialectals": Evangeli de Mateu en traducció genovesa de 1860 i veneciana d´un any abans:














De Venècia -ciutat de la qual sembla que els coloms són famosos- a Trieste: en aquesta revista dialectal de 1882 dos personatges típics de la ciutat rondinaven a causa de la brutícia generada per les aus:






A un exemplar anterior de la revista, però, la notícia/rumor que la ciutat estaria planejant eliminar els coloms es converteix en un alegat en favor d´aquests ocells:



 

En aquest altre article triestí, ara actual, veiem que les poblacions de coloms de ciutat no només embruten sinó que posen en perill la supervivència de la "raça salvatge"   


Més articles similars: la tórtora turca i els noms bascos i gascons dels coloms 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada