dimecres, 13 de juny de 2012

Concordança 2

    En genovès de Gènova Centre hi ha manca de concordança verb/argument a les frases existencials (construides, com és habitual als parlars del Nord d´Itàlia, amb el verb ésser i el locatiu ghe), i a les passives reflexes, tant amb arguments definits com indefinits:

    se dêuviâva e palànche che gh'êa pe-o prànso.  (O Natâle zenéize)

i en general hi ha manca de concordança quan l´argument és postposat a qualsevol tipus de verb, no només als inacusatius: 
 
   Sccéuppa a prima-véia: sbràggia i zoêni, sâta i grìlli, màngia i pövei, rîe i zenéixi  (Anâ in céntro)
   quànde saiâ finîo a ciàssa nêuva   (Toponomàstega zenéize)

   també en els casos de dislocació a l´esquerra, sovint amb presència, com en català, del de partitiu:
   Palànche no ghe n’êa  (I penscêi de ’n zóveno zenéize)
   de procescioin no se ne fa ciù  (N’avei sprescia, sciafeur!) 
 Un cop aparegut el SN, és a dir, quan deixa de ser remàtic, la concordança ja és possible:

    Cangia i tenpi e cangian senpre in pezo! (Che tenpi!)
    se fâva i raieu (e se mangiâvan sôlo inte quéllo giórno)  (O Natâle zenéize)

  tot i que pot no haver-n´hi a la clàusula relativa:

   (..) se no i forèsti che vêgne chi finiéivan de pèrdise (Toponomàstega zenéize)

    Tal i com es pot veure, el genovès actual prescindeix del pronom clític expletiu, tant en aquests casos com a les frases meteorològiques o impersonals1, fet que l´apropa encara més al cas del català Nord-Occidental. Un cas oposat és el del bolonyès o el del piemontès, on trobem expletiu (a, una forma indiferenciada) i a més un locatiu (i, que podriem considerar redundant)2:
    Ai riva i client.

    Depenent del dialecte (i potser del parlant) hi ha un munt de variants pel que fa a la presència o no de clític però també al tipus de concordança. Veurem uns exemples de frases inacusatives amb SN postposat, obtinguts de dialectes de la Lunigiana,
zona amb parlars autònoms influits pels dialectes ligurs i emilians: 


                               Posizione del comune di Sarzana nella provincia della Spezia Posizione del comune di Zeri all'interno della provincia di Massa e Carrara Posizione del comune di Comano all'interno della provincia di Massa e Carrara
                                          Localització de Sarzana (prov. La Spezia) i Zeri i Comano (Massa-Carrara)


      A Zeri, a l´extrem Nord de la regió, no hi ha concordança, tampoc amb SN definits. Es fa servir un expletiu que coincideix amb l´article masculí (quan aquest es troba davant de dental):

       u vèn al done. la filen la stupa (http://www.earmi.it/castoglio/dialetto.htm)
 
     A Comano, més al Sud, hi ha absència de clític expletiu (a part de la l eufònica, també present en genovès. Veg. nota 1), i hi ha concordança verb/argument amb SN determinats (concordança de gènere al participi; no podem parlar de concordança en nombre perquè aquest dialecte és dels que han perdut la desinència de 3ª persona plural, de manera que el plural de Ra dona a neta i scar és  i donn i neta i scar)

      l´é gnuda dumà la maestra3  (Atlante Sintattico d´Italia ASIT)


    A Sarzana, ja dins la Ligúria, quan el SN és indefinit es fa servir un expletiu la, idèntic al femení de 3ª persona singular i plural4. La situació és similar a la del català nord occidental: no hi ha concordança quan el SN és indefinit, si que n´hi ha quan és definit (i ja no es fa servir el clític expletiu sinó el personal) .

         e s’ pò la ven ‘n Santu... (http://www.sarzana.org/citta/cultura/dialetto/modi_di_dire.htm)
       j´en venu i mi fradei (Raffaella Badiale Il dialetto di Falcinello)

  però també n´hi ha en els casos que en català nord occidental són impersonals amb se:
 
      Cun i quatrin, i s’fan balare i buratin.  (http://www.sarzana.org/citta/cultura/dialetto/modi_di_dire.htm)

   
 La situació a la veïna Spezia, ja fora de la Lunigiana, és similar.  Però l´expletiu la de les frases existencials o meteorològiques sembla que té tendència a ser substituit pel clitic personal a les inacusatives: 
     i riva en fanteto / i riva 'r postin
 

   NOTES

1-Al davant de les formes del verb ésser començades per vocal apareix un clític que acostuma a ser considerat com un simple element eufònic:

   l´è comensou i attacchi a-i dialetti italien

 però que ja apareix en textos antics i no sembla diferir gaire de l´expletiu francès:
 
   per ché 'l era monto noyte scura .            i davant de consonant amb forma plena: 
 
  Ello convem che tu vagi per aigoa
(http://digilander.libero.it/alguas/anonimixiv.html)

 
EDIT 2014. En diferents varietats norditalianes trobem una manera semblant de construir les frases inacusatives. Per exemple en alguns dialectes ladins hi ha també un únic expletiu al davant de l´auxiliar (especialment ésser). A les presentatives amb negació, l´expletiu va postposat a l´adverbi negatiu: no l´é. El pronom personal, en canvi, es desplaça al davant del verb: l no. Suposem que es tracta d´un recurs de la llengua per desfer l´ambigüitat entre frases impersonals i personals. A les parles lígurs no hi pot haver ambigüitat degut a la presència del pronom o (femení a) homòfon amb l´article, però probablement motius fonètics (la topada de la vocal de no amb el pronom) fan que també aquí el pronom personal precedeixi el verb: o/a no l´é. (Sí que resulten ambigües les frases inacusatives/presentatives/ impersonals en general i la resta en aquells dialectes on o fa també funcions d´expletiu -i això inclou els casos d´auxiliar que comença per consonant: a frases com o saià arivou o Mario haurà de ser el context el que ens digui si és frase presentativa o si el subjecte ja havia estat introduït anteriorment-).
Alguns dialectes de la Romanya fan servir un recurs semblant: tenen un clític masculí el diferent del lígur, però en contacte amb clítics objecte, reflexiu o amb la negació, es transforma en u. Les varietats una mica més al Sud, a la província de Pesaro a Les Marques, on acaba la presència de les llengües gal.loitàliques, ja no posseeixen aquest tret:
 l´alternanza fra l/u per la forma del clitico di 3msg (..) si riscontra in tutti i dialetti di area romagnola (..): (..)
b. u s'è mes disdè „si è seduto´ (..)
i dialetti di area pesarese si contraddistinguono per numerose restrizioni relative alle combinazioni di pronomi (..)
Fenomeni simili si possono riscontrare nelle varietà Friulane (..),dove il formativo l della 3p è spesso cancellato in presenza di una negazione o di un clitico oggetto.(..)

                    ladí i friülà                                                    romanyol i dialectes del Nord de Le Marche

2-A zones de l´interior de la Ligúria properes al Piemont trobem la combinació del locatiu i amb el pronom lígur u: donde u i'è in cagnun/chi fa bau bau bau (Filastrocche e cantilene infantili dell'alta valle dell'Orba)

3-a la base de dades de l´Asit aquesta mateixa frase en dialecte toscà dóna una interessant manca de concordança, que podria ser provocada per la presència de l´adverbi solo:

    L'è venuto solo la maestra


4- El fet podria ser casual. Hi ha dialectes del Nord, com algunes variants occitanes del Piemont o la de La Guardia Piemontese, a Calàbria, amb expletiu la diferent de les formes femenines. Podria provenir del llatí illac i, per tant, tenir un origen locatiu. Veg. Denis Creissels Fluid intransitivity in Romance languages:a typological approach

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada