dimarts, 28 de maig del 2013

Desig de mar

   Un amable lector de Sestri Ponente ens parlava fa uns dies de la seva vila i de les del voltant. Una d´elles és Cornigén. A l´igual que Sestri Ponente, Cornigén és un antic municipi de pescadors que ja no és ni municipi (degut a l´annexió a Gènova el 1926) ni de pescadors (va perdre les seves platges durant un fort període d´industrialització). És semblant al que va passar també a la veïna Sàn Pê d Ænn-a. 
   Totes tres, Sestri, Cornigliano i Sampierdarena, van perdre les seves platges; en genovès, e mænn-e:
  mænn-a (marina, spiaggia), termine che oggi si usa poco preferendo dire bàgni oppure spiâgia, dimenticando completamente l’antica parola ciàzza (spiaggia) detta con la “z” dolce perché, attenzione, la ciàssa è la piazza! (Franco Bampi: Estate)

  La diferència entre 'mar' i 'marina' (platja) ens l´explica la part final d´aquest article:

   U ma’ u nu’ l’é ben dicevano i pescatori e i marinai, un’affermazione ovvia dietro la quale si cela però un sottile doppio senso perché ma “male” significa anche, per omofonia, “mare”. Mare inteso in senso dinamico, come massa d’acqua in movimento, e quindi gravida di pericoli, in contrapposizione a marina, mare in senso statico.

  Pel que fa al català:

  Marina 2. Extensió de terra contigua a la mar; cast. marina, costa.(..)  Se n'anà a passejar envés la marina y ell veu en lo port una nau (Alcover-Moll)


   En un diari de Cornigén que inclou articles en "dialecte" hem trobat aquest text d´un col.laborador nascut fora de la vila; el seu objectiu és donar la benvinguda als immigrants que han arribat els darrers anys a Cornigén, i ho fa recordant com va ser el seu primer dia a la localitat i al mar. El text ens servirà també per parlar d´una paraula molt interessant de la llengua lígur.


O l’êa stæto lê che o depoidisnâ de quello meximo giorno o m’aveiva invitòu a fâ in gîo in barca con di âtri seu amixi(..) s’êan portæ apreuvo ‘n seu cappo, o sciô Barbaneigra. A noâtri ne vegniva d’istinto de parlâ in zeneize, però, pe a poia che le o no capisse, çercâmo de esprimise in italian. O l’êa stæto lê stesso a dîne de no fâ caxo a lê, che o ne capîva beniscimo e ascì che o nô parlesse, ghe gustâva sentî descôrî da chi o saveiva fâ.(..) Aveivan pigiòu pe câxo ‘n porpo, ch’o s’êa arecoviòu in sce ‘n rappo de moscoli e êan stæti tutti d’acördo de dâmelo comme regallo de benvegnûo a Cornigen (..) Se a distansa de squèxi çinquant’anni, me vegne a coæ de contâ quello che l’è sucèsso o primmo giorno da mæ vitta inte sta delegaçion, l’è perché ò avûo ‘n mâvigioso inpatto co-a gente de chì.




Havia estat ell qui en acabat de dinar d´aquell mateix dia m´havia convidat a fer un tomb en barca amb altres amics seus (..) havien portat amb ells un dels seus caps, el senyor Barbaneigra. A nosaltres ens venia l´instint de parlar en genovès però, per por que ell no ens entengués, miràvem d´expressar-nos en italià. Va ser ell mateix que ens va dir que no patíssim per ell, que ens entenia perfectament i que, tot i que ell no el parlés, li agradava escoltar qui sí en sabia.(..) Havien pescat un pop que havia quedat enganxat a un grapat de musclos i tots havien estat d´acord a donar-me´l com a regal de benvinguda a Cornigén. (..) Si a 50 anys de distància em venen ganes d´explicar el que va passar el meu primer dia a la localitat, és perquè he tingut una meravellosa trobada amb la gent d´aquí

                               ****************************** 

  La paraula genovesa Coæ (pronunciada kwE:) significa 'ganes' (it. 'voglia') i ens va tenir intrigats fins que no vam comprovar que la variant dels dialectes de ponent era cuvea; com en aquest proverbi de Ventimiglia:
 avé cuvea de teta de sciüpia desiderare cose stranissime e impossibili ad avere (L´irunia int´u nostru parlà)

  aquesta forma és gairebé idèntica a la del català antic cobea, amb el significat de 'cobdícia' (vegeu per exemple les dues frases que recull l´Alcover-Moll: Senes urgul, senes mala cobeeza, Hom. Org. 2 vo. Per enueja ab cobea e ab engan, Llull Gentil 155n. (..)Etim. del llatí *cupĭdĭtĭa)

   De fet fa ja 115 anys que Giuseppe Flechia al Giornale Ligustico havia donat resposta al nostre dubte:

  Nelle Rime genovesi dei secoli XIV e XV (..), e nelle Laudi Genovesi (..) del sec. XIV, nonché in certe varietà del dialetto parlato (..) oggidì, questo cuae si trova sotto la forma di covea, e questo risponde al lat. cupedia (..), «immodicus cupediarum appetitus» , nel senso appunto di desiderio, voglia, onde l’aggettivo coveoso (desideroso,voglioso). Nel dialetto monferrino abbiamo queja (..)

 Així doncs la paraula va passar a tenir un significat atenuat i no necessàriament negatiu: 'ganes, desig'. Un cas semblant al d´enveja en català: al costat del significat principal ('invidia') es va desenvolupar (i diríem que ja gairebé s´ha perdut) el de 'desig'.


  (Com a curiositat: en el primer link de la segona part d´aquest article apareix l´exemple següent: Coæ de lòâ, sâtim'adòsso, lòua ti, che mi no pòsso. ║ Voglia di lavorare, saltami addosso, lavora tu, che io non posso. Aquest proverbi al.lusiu a les poques ganes de treballar té moltes variants en diferents dialectes d´Itàlia; p.ex milanès Voeuja de lavorà saltom addòss che mì me spòsti = Voglia di lavorare saltami addosso che io mi sposto)

11 comentaris:

  1. Quan es perd l'habit ("l'andio") a fer una cosa després costa molt recomençar. Aixì que finalment només avuì trobo el moment per posar'me a escriure una mica...

    Moltes vegades en aquests ultims temps hé pensat en coses que haria pogut comentar, que ara evindentment no em recordo. Començaré pertant dient que "ciazza" és una paraula que no coneixia minimament, car jo sempre dic "maenha" ("spiagia" es un d'aquests italianismes tant present al genoves actual, que però no m'agrada gaire fer servir).

    Ultimament, d'altra banda, hé tingut moltìssimes ocasions de practicar la meva creixent coneixença de la llengua local: hé treballat per una producciò cinematografica anglesa,i feia da doble de un actor, i l'altre que ho feia amb mi era dialectofon, llavors en les llargues hores de espera vem xarrar bastant, alternant els dos codics llenguistics, però privilegiant el genoves. Vem anar a les çinque taere per fer unes grabacions i vaig parlar amb gent d'allà; es va confirmar la quasi plena comprensiò mutual (jo encara no tenia esperiencia de la parlada oriental; em van dir, entre altre, que segons ells - i no tinc raons per no creure'ls - auqesta relativa uniformitat s'acaba en Riomaggiore, perqué ja a La Spezia es parla diferent).

    La Spezia tenia huitmil habitants al principi del segle xx, i ara en fa huitantamil; doncs el dialecte local, que avants era lligur, ara s'ha cambiat en un hibrid lligur-toscà. Porto Venere, a l'extrem occidental del golf de La Spezia - antic baluard genovés, i de parla molt propera a la de la vila - creg que hagi viscut la maiteixa evoluciò. Hé xarrat amb el prductor de la pelicula per veure si podria financiar un documentari en ligur sobre el tema de "A Revoluçion poscìbile", i li ha semblat bé. Ara hé da esciure un projecte en anglés. A veure.

    Per allò que cau en les activitats de "Che l'inse!", vem presentar el projecte per partecipar al "Language Fair" que es tindrà en Portugal en octubre. Ens contesteran al final de juny. Mentrestant estem ampliant la base per encomençar la tardò que vé unes acitvits importants (una de les primeres hauria da ser un grand sondeig sobra la situaciò real de la llengua), i vaig coneixre molta gent interesada als nostres projecte.

    Fent això, vaig experimentar sobra la meva pell la diffidencia que els "locutors" proben envers els "nouparlants" com jo. Això passa només a Genova, car un que parla un dialecte lligur però de un'altre lloc no té tant present l'accent de Zena com per adonar'se que jo no parlo precisament aquell dialecte, sino una cosa que es podria dir "llengua ligur", si existes. A Génova despres de dos minuts sempre em diuen: però tu no ets de aquì! ("Ma ti no t'é de Zena zena", come si la repeticiò fes da adjectiu). A vegades passa també que es neguin a parlar'me genovés, com avui al matì en peixeteria (parlavan genovés entre ells, i quan jo li vaig demanar "ste ancioe chì d'onde ne végnan?" m'han contestat tristement "le hanno pescate fuori Camogli". La meva novia diu que hé da seguir parlant zeneize, i a veure qui guanya...però quina feinada!).Estic pertant profundutzant molt l'aspecte psicologic del tema parants-nouparlants, e per això sempre trobo interessants les aportacions del blog que tracten el tema.

    ResponElimina
  2. D'altra banda, veig que els palrants de la meva generaciò (i també una mica més grands) parlan potser més fluidament que jo, amb una sitaxis espontania que jo encara no tinc, però amb molt més italianismes. Un exemple. Jo sé que es diu "m'ò lavou e man" (o "e moen", com vulguis). Hé notat que sovint es diu "me son lavou e man". Aixì com "mi o zeneize me l'ò dovuo studiar", aquells altres "no s'ou son studiae", però evidentment el que van aprendre ja era molt contaminat. Fins i tot l'altre dia una senyora que parlava amb la filla a Catselletto, tant traquilla li ha dit "ti veddi o tempo ch'o fa, o sole o l'è spoiozo". "O sole"?

    "Motor" que vé "motore" (evidentment estem parlant de "mutù" i "muture"; avuì no tinc ganes d'escriure en word i després passar-ho aquì, espero de ser entés igualment; d'altra banda jo amb l'escriptor Guasoni, els nostres carteigs escrivim aixì, com es pot escriure amb l'ordenador italià, i no hi ha cap problema), "colore", "fiore" (que en veritat es diuria "scior" o "scioa"; plural "scioì" al primer cas, "scioe" al segon, que es propri de les areas del Genovesat). "Aregòrdo" es canvia en "recòrdo", i aiì endavant. Les formés "con + infinitiu" ("con far de coscì va a finir che ti te bruxi"), o "in + infinitiu" son practicament en desus en la boca dels més joves, encara que se sentan quan parlen els més grands, encara que alterades amb el gerundi.


    El moment de gloria més important ultimanent ha sigut quan en Camogli, mentre espravem que una petita grua baixes un zodiac per tal que després ho posessim a l'aigua, em vaig posar a comentar la maniobra i altres petiteses (com les evolucions recents del poblet de Camogli) amb quatres vells pescadors que estaven allà, i que em van prendre com a un d'ells: ningù em va dir res en italià.
    Els meteixos, unes hores després (si, els vell pescadors passen molt de temps sentats al meteix banc, tant a Cadaqués com a Camoggi) se dirigien a un noi del poble en italià, amb meu gran desconfort.
    Estava portant alguna cosa que servia a les grabacions, però haria pogut criar'li de fugida "e parlaeghe zeneize, belin! Còse voei? Tegnivelo solo pe viatri? E niatri còse semmo? I figgi do postin brutto?" O altres coses semblants. No ho hé fet: malament! Encara m'hé da posar completament en la pell del "presdient"!

    ResponElimina
  3. Potser, però, al cosa millor que està passant és la gran festa que es ferà la nit de San Juan al centre de Genova, un gran concert de "Neuva Mùxica Zeneize" ( que ha organitzat l'Arge (Associazione Repubblica di Genova) que és com dir la secciò juvenil del MIL (Movimento Indipendentista Ligure). Hé conegut aquesta gent, m'hé intes de seguida molt bé, i potser parteciperem amb "Che l'inse!" fent racullida de fons pel festival de octubre, i les activitats de l'asociaciò e en general.
    La persona que ha organitzat això va viure set anys a Catalunya, ja era parlant genovés (genovesat) i com que la seva feina està relaciont amb les festes i els events, no li va costar gaire posar junts els pocs grups de musica moderna en genovés, i organitzar això (un exemple d'aquesta musica es aquest https://www.youtube.com/watch?v=gLwx6UTDILU).
    Les riunions d'aquesta Arge es tenen basicament en italià, però qui vol pot parlar genovés. De fet, la majoria dels parlants la nit que hi vaig anar palravem dialecte. Una bona nota: no son de dreta, ans al contrari. Dic que això és bò perqué a Italia normalment que se ocupa del tema identirari sovint és conservador; per això, significa que s'està ampliant la base cultural que pot accullir unes certes istancies.

    De moment ja està, i doncs, esperant de no perdre mès el ritme, çe sentimmo fito!

    Salui!

    ResponElimina
  4. Bentornat Andrea,

    Has aportat tanta informació en els teus comentaris que l´espera ha valgut la pena.

    Per exemple això de la mare que diu “sole” és trist (també dirà "mare"?).. però la senyora està parlant en “dialecte” amb la filla, nno com els pescadors que parlen en italià amb els joves del poble, com si fossin I figgi do postin brutto, o sigui que I will look on the bright side.

    Sobre el tema de la desconfiança, aquí et passo un text interessant; el volia fer servir (i encara crec que ho faré) d´aquí a unes setmanes, però de moment te l´adelanto: l´escriuen uns italians residents a Catalunya que volen (i aconsegueixen) trencar totalment amb el mite italià/Erasmus/que no sap ni on viu:

    "Io sono piemontese. Se domani andassi a vivere a Venezia e provassi a parlare in dialetto mi riderebbero in faccia. Mi discriminerebbero e sfotterebbero, non riconoscendo il mio sforzo per parlare una lingua non mia, e comunicare. E fin qui, diciamo, nulla di atipico. Ma io, sempre piemontese, che parlo catalano in catalunya vengo aiutato, apprezzato, con poche parole magari pronunciate male, mi chiedono se voglio che mi aiutino a parlare meglio, etc."

    en aquest cas es tracta de desconfiança amb el nouparlant que ve d´una altra regió, però crec que el problema és el mateix i rau en el fet de la poca consideració envers la pròpia llengua. (en això estic en desacord amb la conclusió de qui escriu el text, que considera que es tracta d´un tema de nacionalisme mal entés)

    Pel que fa al spezzino, la diferència amb el genovès potser no és tant recent i en realitat ve de lluny. Si tens temps, mira´t aquesta conversa molt interessant sobre el tema, trobada en un fòrum on no m´hauria imaginat mai de la vida que entrés (un fòrum nacionalista/irredentista italià però on, curiosament, les converses sobre els dialectes estan bé perquè lliures de tòpics i llocs comuns):
    http://irredentismo.forumfree.it/?t=63683451

    Bàsicament el que hi diuen és que hi ha hagut genovesització de l´occident de la província de Spezia i toscanització de la Versília, però que tota la zona (la Lunigiana en sentit ampli) té trets lingüístics propis des de molt antic. De fet no és una teoria nova.

    Pel que fa al MIL, el primer cop que vaig entrar a la seva web em va agradar la seva declaració de principis: no era ben bé d´esquerres però clarament no era una versió regional de la Lega Nord (tot i que entre els que van fundar el partit hi havia algun ex-leghista). I els de l´Arge han de fer la seva feina i ser més radicals, en aquest cas més d´esquerra, que els grans.
    (per cert, normalment sóc una persona modesta però per un cop em poso una medalla, ja que parlem del MIL: un dia vaig adonar-me que aquest blog rebia visites des de la pàgina d´ells, i vaig veure que resulta que l´havien recomanat:

    http://www.liguriaindipendente.com/index.php/archvio-notizie/104-servizio )

    Moltes gràcies i endavant amb tots els projectes. Són tots molt interessants (el sondeig és el menys “lúdic” però serà importantíssim i ja em té impacient)

    Ah, i he vist que has penjat més coses a la web i ho has fet amb un format molt maco, una mena de llibre-PDF

    ResponElimina
  5. el link del text dels italians de Catalunya, me l´he deixat a l´anterior missatge:

    http://www.itacat.net/riflessioni/indipendentismo-italiano-vs-indipendentismo-catalano/

    ResponElimina
  6. Merci per la senyalaciò del blog de ìtacat, em sembla gent que raona bé.

    Aquesta és la resposta als teus missatges; la tenia escrit desde fa uns dies; preparat, és una mica llarga, vaig escriure de nit!


    Començant per Speza, s'ha da tenir en compte, pel que sé jo, que es va fundar al miltrecent, i que no va tenir mai gaire importancia fins a la modernitat dels segles més recents; osigui, que la Lunigiana i les terres d'allà potser tenien la seva parla, però els "genovesos" colons de Porto Venere, çinche taere (que diuen els de Riomaggiore ser proveninets de Peggi: come els de Carlofòrte, Tabarca. Màs sempre de Peggi?), e Speza tenien parla propera a la de la Capital. Per això dic que la crescuda de la poblaciò de Speza i del litoral relatiu, debut a gent provenient de la montanya i del camp (Lunigiana en sentit ampli), ha produit l'hibrid del qual m'han parlat.
    Els genovesos, i la seva llengua, estan sempre al mar.
    De fet, si soc sincer, tant entenc perfectament la gent de la costa i de les muntanyes "on arriba aire de mar", tant comença a semblar-me llengua barbara passada aquesta frontera imaginària...no conec les variants de transiciò al emilià, ma puc dir que les de tranciò al piemontes (com qe cas de Bandita) em risulten hostils; no entenc bé ni molt menys, la veritat, si parlen una mica més rapids...tenen una fonologia realment different, unit al fet que uns verbs canvien i s'acorden al piemontes (“andoma” en canvi de “anemmo”; curiosament diuen "diciu" per dir "dito", quasi a l'"esponyola").
    Doncs pel que m'han dit, a Speza fins a fa un segle es parlava un ligur més proper al de la Capital. Més puc equivocar'me.

    Pel que fa a la mare que li diu "o sole" a la seva filla de quaranta i pico anys; de segur no diu "mare", al menys per ara.
    "O mà o l'è o mà", deien. (Mira que jo escriuria “o mar o l’è o mâ”, o “o mâ o l’è o mar”)
    Es una variant de la dita que has senyalat tu. Com a dir: el mar és lo mal, o viceversa. Però té la cosa que pot semblar tautologic: el mar es el mar; el mal és el mal, ja ho hauras vist).
    "O mà" , en el sentit del mar,és un concepte massa important per la cultura genovesa, que es perdrà més aviat la parlada genovesa, si és que ha da ser aixì,que no la paraula que el defineix en aquella llengua.

    ResponElimina
  7. Això dona pas a la reflecciò més intensa i complicada que estic afrontant, i osigui la del aspecte psicologic del parlant-locutor.
    Vull dir que entenc perqué hagi da dir "sole", perqué a Genova centre hi ha hagut el "vezzo" (it.) "scrìpixo" (zen.) de voler parlar lo més italinitzat possible. Tonteries, s'ha perdut centenares de paraules. I fer cas que aquesta senyora de Castelletto que veu “o sole” parlava amb bonissima pronuncia; segurament parlant amb una seva coetania no diu “sole”. Escriu en Gianfranco Mangini: “I zeneixi da çinquantanni no pàrlan ciù zeneize co-i figgi, e i vegi ô pàrlan d’arescozo in famiggia, co-i amixi in societæ, da-a bociòfila (…). E che zeneize pàrlan? Ognidiun o seu. Into sester de San Teodou se parla un zeneize despægio da quellode Bösaneo (…). Ma o zeneize ciù levou d’in sesto, ciù sfrixou da l’infruensa de l’italian o me par pròpio quello de Zena”.

    Noto que moltes vegades (i també jo i el col.lega a la feina del cine) alternem el dos codigs llenguistic, en manera aparentment esquizofrénica; nosaltres - jo i l'altre actor - ho feiem de alternar perqué més o menys obertament ens cansavem (ell parlava pitjor que jo, per falta d'us; però es va animar i ens vem escriure molt de sms in zeneize: els que ens calia per cordinar-nos quan anavem a treballar: llengua viva. Ho va fer ell de seva spontania iniciativa. Obviament, no té ni idea de com s'escriu).

    Algo semblant també passa a vegades a Catalunya amb gent que parla tant una llengua que un'altra; que viu la més part de la vida en castellà, i llavors no pot renunciar a ficar el castellà també quan parla català, acabant palrar intercambiant de idioma. Un deliri. Però aixì passa avui en dia en cap els grups de parlants, també vells, que es pot ascoltar parlar per la vila. Que pasa? Passa que "ninte ninte" hi ha un o dos del partecipants a la tertulia que, encara que entenent pefectament el genoves, no el parla, llavors es passa a alternar italià i genovés(per cert, un italià no pas inolvlidable, podem imaginar; italià de lexic a lo maxim, car la sintaxis i fins i tot la gramatica, i això passa en general al italià de Genova, i fins i tot al més cultivat, té molt del zeneize...aixì que s'ha maxtacat una llengua, i no s'ha encara aprés a parlar la nova! "Ròba da matti!").

    ResponElimina
  8. Als locutors quan saben que l'altre no és locutor li costa creure que aquest l'entens realment, i que si no rés, si te perds una paraula no passa rés, ans al contrari, a la segona o la tercera vegada que la sents, ja potser l'hauras incorporada al teu vocabolaire. Llavors ells també, a no ser que no siguin només entre ells, alternen les dues llengues.

    Passa més facilment entre gent de pobles o viles differents de ententar parlar bé, com cadascù sap parlar; però allà els dos saben que han da parlar més lent - una mica. Son las bases de la "lengoa lìgure" que potser vindrà. Qui sap.
    Tant per dir-ne una, se’ns ha parat el cotxe a prop de Arenzano a mi i l’altre actor, i el mecanic que vem trobar de allà era dialectofon (a prop de Alba en Piemonte, on també vem treballar, em semblava que tothom gairebé parlés el seu dielcte) i vem arreglar el cotxe en ligur, quasi exclusivament – després del tipic gel de l’inici, quan el locutor ha de guanyar la seva desconfiança.
    Bollia l’aigua del radiador i el tiu ens va dir, tot serios: “ti ghe l’’ae doì fidé?”. Jo no entenia. “Doì spaghetti, no? Mia comme bogge… végnan ben…”. Finalment entenc. I ell continua: “E scì, t’ou diggo, tante vòtte, çe femmo doì fidé”. El meu col.lega, que en teoria parla pitjor, havia intés a la prima.

    En canvi, i per profonditzar més aquest tema, un dels locutors que s'ha "refutat" de parlar'me en genoves, m'ha explicat amb calma i obertament (en italià), que pensa ell de la historia (dit a la manera italiana col-loquial, osigui: del tema). Ell diu, i té cinquant'anys, sent de Genova:" un tempo il genovese lo parlavi. C'erano ambienti, come quello dell'ediliza dove lavoravo io, dove sui cantieri se non gli parlavi in genovese c'era anche quello che ti diceva "ma còse t'ae? t'é scemmo?". Poi anche lì sono venuti molti che no lo capivano, perché magari erano dell'est, o marocchini, oltre a quelli di giù. Sai com'è. Il genovese lo parli ancora, in ambiti settoriali, come appunto l'edilizia, la pesca, l'agricoltura, in porto, ancora. Ma non ci parli più con le donne. Tutta un'altra serie di discorsi, è talmente tanti anni che li hai fatti sempre in italiano, che non li sapresti neanche fare in genovese; ti sei formato una lessica (sic!) tale che per forza non lo dici più in genovese". Això ultim és més que opinable, però el fet del "sectorial", en si no pas negatiu car vol dir que es conserva el lexic tecnic de moltes coses, m'ho deien també els joves de l'area de Apricale: que al camp es parla dialecte, i al poble italià. “Quande semmo tra i oivi parlemmo dialetto, perché lie e còse gh’àn di nommi che no gh’en in italian, ò noì no î conoscemmo; ma pòi, vegnui sciù a-o paize, pigemmo a parlar italian. No ô sò perché, ma l’è coscì”.
    El meu avi tenia una paraula que s'havia inventa creg ell, per descriure això, çervellipatìe...ma com dir a un el que ha da parlar? No fotem…

    ResponElimina
  9. D’altra banda, l'unica cosa que no trobo, en els parlants locutors, és el menyspreu per la seva llengua, ni si diuen "o sole" parlant amb les filles.
    Tots els pocs d'aquests que hé conegut (ara ja comensa a ser bastant vella la gent que té el genovés clarament com a prima llengua...son pocs els que tenen cinquanta anys, com a minim a Genova...als pobles ni ha pocs de vint anys, i encara menys nens - alguns si. Però s'ha da dir, estan normalment en condicions socio-culturals i crematisticas no pas optimals. Només a Carlofòrte i en part Caladasedda tothom parla encara ligur, grans i petits. Deumil persones. Una petita joia.
    "La seu de la radio que un dia trasmitirà en totes les variants del ligur".
    Magari!
    Ciancianin..(mira’t “guaitar” català i “agoaitar” genovès, “a l’agoaito”, “a l’aguat”. “guatare” italiano. La julia m’interroga vegades diccionari genovés a la mà i etimologic català a l’altra, e descubrim que lexicalment hi ha moltes i moltes semblances)

    Gracies dels incoratjaments.

    Fins aviat!

    p.d.

    Per cert, sembla que el noi que va traduir firefox in genoves amb la grafìa de en bampi (mal escrita a sobre) li agraderia aprendre una manera més rapid. Si ell, com pot ser, s'aprengues la meva - que tindrà difectes, ma no aquell de ser lenta - em podria ajudar a copletar la web, avançar, que hem da fer una biblioteca lo més gran possibile. A veure si tu també pugues col.laborar una mica a aquella pagina web..seria de molt ajut!

    ResponElimina
  10. Això dels fidé deu d´estar relacionat amb els nostres fideus, ves per on..

    De les moltes coses interessants que dius m´agradaria destacar-ne una (que toca el tema del factor psicològic del/la parlant), per tal què no passi desapercebuda: el fet que molts homes no parlin en dialecte amb les dones. Al desprestigi que acostumen a tenir els “dialectes” (tot i que com dius aquest auto-odi no és tan remarcable en el cas lígur) s´ha d´afegir una assimetria en l´ús de la llengua. Aquesta situació em recorda els videos de la darrera època del Marzari (com aquest: https://www.youtube.com/watch?v=C-QkBSK3v8U ), en què ell parla en genovès -amb “interferències”- i la dona sempre en italià. Com que més d´un cop he fet paral.lelismes amb l´euskara (la llengua basca), ara en faré un altre, a risc de fer-me pesat: en euskera hi ha dues conjugacions del verb, la “normal” i la col.loquial. Són una mica l´equivalent a la dicotomia llengua formal/dialecte. En la col.loquial inclous sempre en el verb una referència a la persona amb qui parles, i en distingeixes el gènere: formal, ikusi dut='he vist' col.loquial ikusi diat='he vist' quan parles amb un home, ikusi dinat quan amb una dona. Doncs bé, entre els homes es manté a molts pobles la variant col.loquial (en d´altres pobles s´ha perdut) però entre les dones i, sobretot, en el diàleg home/dona, ja no. Aquest text en castellà ho explica:
    Los esposos normalmente utilizan la forma zu [aquesta és la conjugació no col.loquial] para tratarse recíprocamente, incluso si antes de mantener la relación sentimental utilizaban la forma hi, porque "los patrones asumidos en el matrimonio son completamente diferentes y como consecuencia de ello desaparecen la relaciones de solidaridad entre marido y mujer" (de Rijk 1991:377).

    el text se centra en la situació post-matrimonial però en realitat sembla que en qualsevol tipus de relació home/dona ha desaparegut el tracte col.loquial.
    http://www.euskara.euskadi.net/r59-bpeduki/es/contenidos/informacion/artik30_1_euskara_09_02/es_euskara/artik30_1_euskara_09_02.html

    Pel que fa a la col.laboració a la vostra web, evidentment que m´agradaria. En quan pugui t´escric un correu.

    ResponElimina
  11. Els "fidé" son al meteix temps els "fideus" i la pasta en general. Tant que una manera de dir el "pastà", osigui l'home que té la botiga de la pasta, és "fideà". El mecanic de Arenzano (Arensen, o Rensen) entenia "fidé" com a sinonim de pasta en general.
    Quant al fet que el dialecte es parli menys en dialegs intra-gendre, el que volia dir el meu interlocutor era que ara ja no vas a palrar amb una dona desconeguda en genovés; different es el cas dels matrimonis dialectofons, o de amistats de toda la vida. Encara que la situaciò enfatitzada per en Marzari sembla tenir conferma en la realitat, perquè és un "refrain" tipic allò de "se fise staeto pe mae moger a-i figgi gh'aviéscimo parlou italian". Ha da tenir algu de veritat.
    Quant al paral.lelismes amb l'euskara, a mi em semblan molt i molt bé.

    ResponElimina