divendres, 3 de maig de 2013

Fer pinya

L´amic Andrea Acquarone ens va enviar fa uns dies aquest text:

Acapiscio ben quelli chi se alamenta e gh'àn poìa che o zeneize o scente (..) Che i dàggan a mente a quello che se mescia, e che magara â ciantan lì de mogognar e de dar a corpa a-i foresti ch'en vegnui, che se quarchidun gh'à responsabilitæ de che o zeneize o l'à patìo l'è solo i lìguri che i n'àn saciuo avardar o seu tezou ciù cao, delongo distræti da-i dafæ, da-e palanche. Oua palanche, belin, no ghe n'è ciù (..); ma no m'è cao parlar de corpe: (..) femmo pigna, comme dixe i catalen. Ghe l'ei prezente na pigna? A l'è coscì dua percòse ògni tòcco o serve a-a strutua intrega. Quande se dixe imprende da-a natua...
Entenc bé els que es lamenten i tenen por que el genovès desaparegui (..). Que es fixin en el que s´està bellugant, i potser que deixin de rondinar i donar la culpa als forasters que han vingut, perquè si algú té la responsabilitat de que el genovès hagi patit són només els lígurs, que no han sapigut protegir el seu tresor més valuós, sempre distrets pel dia a dia, pels diners. Ara, ves per on, de diners no n´hi ha (..); però no vull parlar de culpes: (..) fem pinya, com diuen els catalans. Teniu present una pinya? És dura perquè cada part serveix a l´estructura sencera. Quan diuen que hem d´aprendre de la natura..

   En aquesta entrada comentàvem que, tot i algunes reticències, els bascos/ques semblen fer pinya al voltant de la llengua. Ja aleshores matisàvem aquesta afirmació però encara ho fem més després de veure el debat que s´ha produït des de fa uns dies en aquest blog. L´autor del post hi fa una defensa aferrissada del batua, l´estàndard (no només contraposant-lo a les varietats dialectals sinó també a un ús poc curós de la llengua). La reacció a la seva entrada ha estat un encès debat amb opinions enfrontades: defensa de l´estàndard d´una banda, de la major expressivitat dels dialectes de l´altra, afirmació que l´hostilitat envers el batua o senzillament el seu mal ús són deguts a la castellanització, o l´afirmació contrària que és precisament als pobles gairebé monolingües bascos on el batua genera més hostilitat...

   Nosaltres compartim bona part del que diu l´autor de l´entrada (i algun dels comentaris que li fan costat, com els que constaten amb preocupació un creixent menyspreu envers els nouparlants que aprenen el batua), però creiem que un possible error seu consisteix en identificar correcció gramatical amb llengua estàndard, de la qual, diu, ens podem allunyar jolasteko, per jugar, per fer broma. Tot i tractar-se de casos diferents (perquè en la relació entre italià i "dialectes" entren en joc en realitat dues llengües diferents) comentaris com aquest ens recorden el discurs predominant a Itàlia segons el qual els dialectes serien poca cosa més que varietats subordinades a l´italià, útils per intercalar frases gracioses o per dir paraulotes1. Un lloc comú que de vegades acaba donant peu a discursos suposadament més elaborats basats en la idea de la supremacia lingüística de la "llengua" (com en aquest ja famòs article d´Umberto Eco sobre el piemontès) o directament en el nacionalisme (en aquest cas italià, com veiem en aquest article sobre la Ligúria i els seus dialectes).

 Mentrestant el debat continua, i algunes intervencions declaren que el millor és dir les coses clares i, si convé, arribar a enfadar-se. Esperem que ho diguin jolasteko...


 
  Edit: editem perquè la darrera actuació del partit que governa a l´Aragó, criticada també des de mitjans castellans (i batejada des d´algun mitjà aragonès com la llei de no-llengües) ha superat amb escreix l´actitud de l´Estat italià de no reconeixement de la seva diversitat lingüística, i ens ha deixat en el dubte: en aquest blog intentem escriure sobre idiomes minoritaris i/o minoritzats, però podem (metafísicament parlant) tractar també sobre llengües que han desaparegut, literalment, del mapa? Mentres resolem el dubte serem, per un cop, grollers:

 
                            Abans:                                                    Des de fa dos dies:

http://www.acparola.com/aaa/img/mapa_lenguas_aragon.png


 

1 Un altre lloc comú quan es parla dels dialectes d´Itàlia consisteix a dir que les variants de pobles propers són molt diferents perquè paraules concretes es diuen de manera diferent. La conclusió que se n´extreu és que els dialectes només poden aparèixer en el registre oral (veiem aquesta opinió en el segon comentari d´aquest article, però els exemples són tan nombrosos que gairebé resulta superflu posar-ne)
 Aquestes diferències entre varietats existeixen i mostren la riquesa dialectal però sovint són tan petites que també demostren, creiem,  la pertinença de dialectes diversos a una mateixa àrea lingüística.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada