dijous, 1 d’agost de 2013

Llengua vèneta

  Fa poc vam comentar que, tot i la distància que les separa, el Vènet i la Ligúria tenen llengües relativament semblants. Alguns trets comuns (en molts casos comuns en general a totes les llengües del Nord d´Itàlia) són la presència obligatòria d´alguns pronoms clítics subjecte; el fet que la negació precedeixi aquests clítics (en el cas lígur només a la segona persona sing.: no ti + verb per dir tu no + verb), presència del pronom ne i el locatiu ghe en comptes de l´italià ci, vocabolari comú...

  Pel que fa a aquest darrer punt, el vocabulari, pengem aquí el començament d´un interessant text sobre paraules vènetes a risc de desaparèixer. Les tres que trobem en aquest fragment inicial tenen equivalent lígur i, almenys dues, també tenen una correspondència en català:
 
Parole vènete da salvar Come no nominar el freschin, (..) parola che tuti conosse, ma nissuni xe stai ’ncora boni de catarghe la vera tradussion: no steme dir "rancido" parché no xe la stessa roba. Cussì no xe la stessa roba tra gòto e bicèr, anca se quasi tuti ormai dise bicèr, italianismo da "bicchiere".(..) Cussì xe ben star ’tenti a no tocar indove che xe ’pena passà na imèga: podarìa restarve tuto el déo lìpego (..). Anca qua ormai pochi putèi sa cossa che xe sta parola,anca se magari ghe sarà tocà de tocar qualcossa che xe "viscido, appiccicaticcio, etc." (..)



Paraules vènetes per salvar. Com no anomenar el freschin, (..) paraula que tothom coneix, però ningú no ha estat encara capaç de trobar-ne la traducció: no em digueu 'ràncid' perquè no és el mateix. Així com no és el mateix gòto i bicèr, tot i que ara ja gairebé tothom diu bicèr, italianisme que prové de 'bicchiere'. (..) Així cal vigilar de no tocar on acaba de passar un llimac: us podria quedar tot el dit lìpego (..). Tot i que actualment pocs nens saben què és aquesta paraula, encara que probablement algun cop hagin tocat alguna cosa 'viscosa, enganxifosa, etc' (..)

 Freschin és semblant al lígur refrescùmme, que significa (aproximativament com hem vist) 'ràncid'1. El gòtoequivalent lígur i catalano-occità. Lìpego seria l´equivalent a cat. llefiscós/gen. lepegôzo, amb la diferència que en vènet sembla que és el substantiu qui té funció d´adjectiu.


  (Amb el mateix origen que lepegôzo, o sigui la paraula germànica leffur 'llavi' tenim lerfo 'llavi' i el derivat lerfon 'mastegot'. Entre les moltes altres maneres de dir mastegot en genovès hi ha sleppa, que també té equivalent en vènet (i en altres dialectes del Nord; cfr. anglès slap i alemany schlappe), com fa un temps ens van confirmar, de manera molt gràfica, al blog de Dialetticon)


 
  1- També trobem la paraula als dialectes vènets d´Ístria, com en aquest relat de Roberto Stanich, nascut a Pola (actual Croàcia), on hem llegit recentment la frase: (..) gavemo scomincià a sentir spussa, come de freschin


                     *****************************
 
   Aquest blog arriba a les 50 entrades (bé, per la precisione, 47) i fa una aturada estiuenca per tal de preparar-ne 50 més. Bones vacances i gràcies a tothom que hagi passat per aquí.

2 comentaris:

  1. Encara que el blog s'acabes amb aquest post, creig que ja el que hem fet és molta cosa! Tot el que té un inici per forsa té una fi, i doncs, seria també comprensible que un dia o l'altre s'acabessin els temes per tractar...

    Jo només volia dir que sì que hi ha el sostantiu "lépego". Es algo relliscos. Al nostre cocoliche, meu i de la meva novia, jo puc dir per exemple: "cuidao, que aquì hi ha o lepegu: rellisca molt". Ella ja sap que vol dir.

    Fin a la propera.
    Alegri!

    ResponElimina
  2. ep Andrea

    sí, el que volia dir és que en vènet sembla que facin servir el nom en lloc de l´adjectiu: "el déo lìpego" (seria com dir "o dîo lépego", en comptes de lepegôzo)


    gràcies Andrea, aquest blog és teu també ;-)

    ResponElimina