dijous, 1 d’agost de 2013

Llengua vèneta i monstres d´aigua dolça

Text publicat aquí i transportat temporalment i espaialment fins aquest blog 

Avui fem una incursió en un terreny que ens és desconegut: el dels peixos d´aigua dolça. Més desconegut encara si tenim en compte que el peix en qüestió no és present a Catalunya











      Cottus gobio, el cavilat, i la seva distribució geogràfica -font: Viquipèdia-


 Però és un peix amb denominacions molt interessants; d´entrada l´italiana -scazzoneté un ètim desconegut. Pel que veiem també és anomenat 'escórpora d´aigua dolça'
è l'unico "rappresentante" italiano che vive in acqua dolce degli Scorpeniformi, (.) Questo esemplare, invece, popola le acque dolci (..) ed è chiamato lo Scorfano d'acqua dolce http://www.today.it/scienze/scazzone-pesce-italiano-scorfano-acqua-dolce.html 

  en aquesta web piemontesa el defineixen com un peix zuccone, en el que suposem que és una al.lusió al seu cap gran -cf. occità suc-

 en llombard -si més no a Cremona- té un nom compost, la primera part del qual prové d´una arrel onomatopèica que potser és també la base dels nostres bot, boterut etc; i una segona que en aquest text posen de nou en relació amb la grandària del cap del peix
bòs crapòn (cr.); bòs crapù (cs., sn.); bòsa cràpa (cs.): scazzone (Cottus gobio)(.) pesce (..) con testa molto grande (..). Il secondo elemento del nome prende spunto, precisam., dalle proporzioni del capo rispetto al corpo. ¶ Accr. del dial. cràpa “capo, testa” http://bibliotecadigitale.provincia.cremona.it/monografie/download/monografia10_basso.pdf

 (no sabem si en realitat aquesta segona part del mot estaria més aviat relacionada amb cat. gripau, fr. crapaud)

 en vènet és el Marson, però més que la seva denominació, el que ens ha cridat l´atenció és el redactat del text de la wiki vèneta que en parla -i en concret la part que hem posat en negreta
El marsón (nome sientifego Cottus gobio) el xe un pese tipico dei nostri torenti alpini e prealpini (..) El se trova in tuta Eoropa fora ke in Spagna, centro e sud  ItaliaGreciaBalcani del sud, Scozia,(..) A parte ke da nialtri, se pol trovarlo anca in RomagnaMarche e Toscana  
 on veiem un cas clar del doble ús del se pronominal: en el primer fa que la frase sigui passiva ('es troba') i en el segon, amb l´afegit d´un verb modal, la converteix en impersonal ('se´l pot trobar'/'hom pot trobar-lo')

                                  ********************

 Article de fa poques setmanes: descoberta una nova escórpora -de mar
https://www.researchgate.net/publication/327890268_Scorpaena_decemradiata_new_species_Teleostei_Scorpaenidae_from_the_Gulf_of_Aqaba_northern_Red_Sea_a_species_distinct_from_Scorpaena_porcus

                                  ******************** 

 Més peixos d´aigua dolça -dels quals desconeixem els noms catalans o en qualsevol altra llengua-


els vam veure recentment al Monestir de Pedralbes, i l´objectiu de la visita no eren ells sinó dues interessants exposicions: aquesta i aquesta  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada