dimecres, 25 de desembre del 2013

Els pronoms en savonès

  Savona i Gènova han tingut al llarg de la història diferències importants, però pel que sabem el savonès i el genovès són varietats dialectals molt semblants. Hi ha alguna diferència pel que fa a la fonètica, com per exemple el que wikipedia descriu com l'assimilazione della vocale lunga /a/ in /o/que afecta per exemple els infinitius que en genovès són pronunciats en a.   La morfologia i el vocabulari són en gran mesura comuns amb el genovès. (A sota trobarem, per exemple, una paraula que ja havíem vist: invexendu, molt habitual en genovès i sobre la qual un article de Wikipedia en savonès diu: A mêxima parolla a pô intende ciü significäti. U primmu de "cunfusciun", u segundu simile a "eufuria", "agitassiùn emutiva").

          Província de Savona. Al Sud-Est hi ha la d´Impèria i al Nord-Oest la de Gènova.


  Pengem aquí un text en savonès (la seva temàtica, religiosa i gairebé moralitzant, no ens interessa especialment, però està en consonància amb l´època de l´any):

Spêtàndu Natäle (..) U bizögna dä ’na man a-i nostri zueni, a truvä u vêu sensu d’a vitta (..). Inveçe semmu senpre ciü (..) invexendè, a çèrne regalli,(..).Poi gh’hemmu da ingiarmäse ben (..) E doppu duv’u se va? Insc’â neive, a scîä o luntàn, a rustise a-u sù? Hemmu pèrsu u vêu sensu d’a fèsta: andandu dré a cose che, a votte, lascian drentu tantu vöu. D’u Banbìn u nu se ne pärla squèxi ciü (..) Oua i regalli u i porta Babbu Natäle e u fa mäprù stu vegiu derenóu in gìu de nötte (..)








Esperant el Nadal. (..) Cal ajudar els nostres joves a trobar el vertader sentit de la vida (..) En canvi estem sempre més atabalats, triant regals (..) i ens hem d´engalanar (..) i aleshores on anem? A la neu a esquiar o lluny, a rostir-nos al sol? Hem perdut el veritable sentit de la festa, perseguint coses que, de vegades, deixen un buit a dins. Del Nen ja no es parla gairebé (..) Ara els regals els porta el Pare Noel i aquest vell rebentat fent voltes de nit fa venir pena (..)

   
   Parlem dels clítics del savonès. Molts dels temes que veurem havien aparegut ja a tres entrades anteriors: aquesta, aquesta i aquesta.

   En savonès i altres dialectes de la costa savonesa, contràriament al que trobem en genovès de ciutat, hi ha clítics per les terceres persones plurals; però el que més ens interessa aquí és l´ús que fa de l´expletiu u a les frases impersonals (si fa no fa l´equivalent al francès il de il pleu o il faut...): U bizögna...   En genovès només hi ha restes d´aquest expletiu davant de les formes del verb ésser que comencen per vocal: l´é ciaeo che... 'està clar que...'.  

  Quan el subjecte va posposat també es fa servir aquest pronom u, però ens sembla veure (sempre des de la distància) una certa tendència a fer concordar el clític amb el subjecte; exemples trobats tots en un mateix article de wikipedia en savonès:
i se inciantan in zóna diversi stabilimenti; 's´implanten a la zona diversos establiments'

insc'ou sö térritóiu a se tröva inn-a çenträle termuelettrica; 'al seu territori es troba (trobem) una central termoelèctrica'

A l'è in prugettu a realizaçiùn de inn-a (..) ciattafurma cuntainer 'és en projecte (hi ha el projecte de) la realització d´una plataforma contenidora'

 És una situació semblant a la que en el seu dia vam veure que es donava, per exemple, a La Spezia: allí les frases impersonals van precedides d´un expletiu la -probablement a l´origen un locatiu-, però en les intransitives amb subjecte seguint el verb es fa servir el pronom personal: i riva en fanteto/i riva ´r postin (en aquest cas i és un pronom de 3ª persona singular).
  (Com direm tot seguit aquesta opció té algun inconvenient però diguem de passada que, al menys en el cas de La Spezia, aquest sistema d´expletius sembla tenir com a consequència unes construccions totalment neutres pel que fa al marcatge de gènere, mentre que a la majoria de varietats -francès inclòs- l´expletiu coincideix amb el clític masculí) 

  És una opció que en certa manera redueix les possibilitats de la llengua, perquè a les varietats que fan servir també en aquest cas el pronom u o similars (en francès és de nou il), hi ha de fet la doble opció d´utilitzar-lo d´una banda quan s´introdueix per primer cop un subjecte (una frase "presentacional"), o bé de fer servir el pronom personal quan el subjecte és referencial (tenint en compte, però, que si la forma del pronom personal masculí és igual a la de l´expletiu hi pot haver ambigüitat, com en el u fa mäprù stu vegiu del text). En genovès de ciutat aquesta doble opció es manifesta amb la dicotomia Ø+verb (presentacional)/ clític+verb: vegne a Maria/a vegne a Maria.
  La primera opció (clític+verb a frases presentacionals) generalment és possible tant si el subjecte posposat és indefinit com si és definit. En francès només amb subjectes indefinits, i amb els definits ha de recórrer a construccions de l´estil il y a les filles qui arrivent
  En algunes varietats de català on trobem aquestes construccions "impersonals" la tendència és a abandonar-les quan el subjecte és definit: vindran els parents. Però aquesta tendència sembla que no ha arribat encara a les passives reflexes, potser precisament perquè no són interpretades com a passives i el se és reanalitzat com a subjecte: enguany es plantarà els arbres.

  Parlem ara precisament de les passives reflexes i comentem breument aquests u se va i u nu se ne parla que apareixen al text: Moltes frases amb verb transitiu i amb se poden ser considerades passives reflexes i des d´aquest punt de vista són iguals a les intransitives (es planta/en arbres funciona de manera semblant a arriba/en uns nois, amb un subjecte posposat que té en el fons propietats d´objecte directe, com la possibilitat de ser substituit sovint pel pronom feble en, o com el fet mateix de ser precedits pel verb). Però els dos exemples de què parlem no tenen verb transitiu; se podria haver estat interpretat com a subjecte i aleshores el pronom u podria semblar superflu
   Pel que veiem no és el cas en savonès: aquestes construccions mantenen l´expletiu u (en una de les dues frases coexistint amb el pronom feble en) com si fossin també passives. De fet ja vam veure en un article anterior que aquestes construccion són potser una "còpia" de les veritables passives reflexes, una manera alternativa de construir pseudopassives; posant un exemple italià: de la mateixa manera que si vende és l´alternativa a è venduto, si è andato ho era de l´arcaic fu andato. 
   Si és així esperaríem trobar que en les formes de perfet l´auxiliar utilitzat fos sempre el verb ésser: al Projecte Vivaldi veiem exemples presos de localitats properes a Savona (com Noli) on efectivament es fa servir l´auxiliar ser. A d´altres (com Airole) no hi ha expletiu i l´auxiliar (al menys amb verbs inergatius o transitius sense objecte directe) és haver
 



Som conscients que un article espès sobre clítics no era la millor manera de felicitar l´any. Per això comentarem que la mateixa associació que publica la revista de la qual hem extret el fragment citat més amunt ha publicat un preciós calendari en línia que ens serveix, ara sí, per desitjar un bon any nou.

5 comentaris:

  1. Trobo molt interesant aquest post, perqué toca un tema sensible i actual, osigui l'us d'aquest pronoms, ripeticiò de subjecte, clitics, expletius,ecc.

    La norma que indiques pel genovés urbà és perfecte, i quant a les variants, creg que en sapigui més tu que jo. Lo que volia comentar és que noto que els nouparlants de genovés urbà, especialments a la fase inicial, tendeixan a fer servir els pronoms que a Genova no s'utilitzan, però que sì estan a les variantes de les Riviere. Un dels partecipants del Lab DNB hà fet un travaill (les regles del joc de la Cirulla), i escriu: "Se se cheuggian tutte e carte in sciâ töa a se fa sgobba".I també: "Ascì a primiea vâ un ponto, e pe contezzala a se utilizza a tabella chì sotta".
    Veuras que aquest no és l'us de Génova centre, però també no es pot dir que no estigui parlant "ligur". (A part que és una persona que fins a fa tres mesos no s'hauria mai imaginat de poder escriure una llengua, que pensava de no coneixre minimament).

    En general, veig que és una cosa que passa molt sovint ("o ceuve", "o bezeugna"), tant com la mancada ripeticiò del subjecte ("a Maria zeuga"). Em sembla un punt interesant, sobre el qual m'agradaria saber la teva opiniò. Faig notar per ultima cosa que en l'expresiò "l'è vea/no l'è vea" sembla d'us frequent a Génova també la dicciò "a l'è vea/a no l'è vea", per dir "és veritat/no és veritat".

    Alegri!

    ResponElimina
  2. Bon any Andrea

    la mancada repetició del subjecte tinc la sensació que es dona o que pot semblar que es doni quan la paraula acaba amb la vocal del pronom. I de vegades, parant bé l´orella, sentim que darrere "Maria" hi ha una "a" o darrera "Mario" una "o".
    A part del fet que hi ha condicionants que de vegades fan que no hi hagi repetició. Pel poc que sé de friulà, en aquesta llengua es mengen el pronom sempre abans de la partícula negativa, del pronom reflexiu i del pronom objecte directe.

    Parlant de pronom objecte directe: he trobat frases com aquesta: "a commedia a deve aveighelo, un finale, e a ô l´avià". No sé si aquest "ô", objecte directe és el més habitual o si la gent diu normalment a l´avià.

    en fi, és un tema que m´interessa molt perquè té a veure amb la lògica del llenguatge, però una altra cosa és la realitat del carrer i de cada parlant (i com que jo sempre escric des de la distància, de vegades penso que aquest blog pot semblar un mer joc "pseudo-intel.lectual", sense contacte amb la realitat...)

    gràcies i alegri!

    ResponElimina
  3. Jo no creig pas que aquest blog sigui un joc intel.lectual! Aporta informaciò i aclareix aspectes, que a vegades son importants fins i tot pels meteixos "zeneixisti" (sempre que sapiguin llegir el català).

    Tornant als pronoms, jo volia dir que sovint es produeix una confusiò entre els nouparlants, que semlan (inconsceintment) seguir més les regles dels dialectes ligurs que no pas del de Génova. La realitat del carrer depen molt de si es tracta del grau de competencia del parlant, obviament, però a mi em sembla que a Génova les regles que to has explicat siguin respectades en general, i amb uniformitat. Per cert, avui hà sigut una matinada de zeneize, car més com mai sentia gent parlant, a dos o a tres, en plé centre ciutadà. M'hauria da fer un cartes de visites i donar'la sempre que senti parlar; lo que passa és que no sé si aquesta gent (eren tots de més di cinquanta anys) nàvega en internet.

    Pel que té a veure amb el genovés actual, segnyalo el programa que Primocanale fa al divendres a les nou (21.00) i en replica al diumenge a la tarda (varia entre les 14.30 i les 17.00, ultimament cap a les 17.00). Es troba en estreaming aquì http://www.primocanale.it/streaming.php

    Veig bé que els horaris son una mica incomodos, però dura una hora i mitja, i és interesant. Aixì no es veuen més les coses "desde fora".

    La frase "a commedia a deve aveighelo, un finale, e a ô l´avià", la formola més comuna seria "a comedia a deve aveighelo, un finale, e a ghe l'avià". In teoria no s'hauria da dir com està escrit en el text de la comedia, perqué si el verb comença amb vocal no hi va el "ô" (ni la -a- si fos femenì), ma la -l'-. Pels plurals en canvi és obligatori (encara que no sempre es respecta) l'us dels pronoms -i- i -e- amb circonflexe, i no pas -l'- Fa un error en de André quan cant "vaddo in gio a çercà i dinae, a chi se i tegne e ghe l'àn prestae". La prima està ben dita, la segona no. La cançò, molt bona, és "A pittima".

    ResponElimina
  4. oh diumenge a la tarda va de conya, és el millor moment de la setmana ;-)

    abans no ho he dit: trobo normal que hi hagi gent que digui o bezeugna, en el fons no és gaire diferent de la "l" a "l´é ciaeo" (o de la "l" a "l´arriva un figeu" com escriu el nostre amic traductor de Pinocchio al genovès)

    fins ara!

    ResponElimina
  5. Sì, és normal que es digui "o bezeugna", però son d'aquells "errors" que els nouparlants no han da fer si parlan sobretot amb gent gran, perqué a aquestos li sona raro, li diuen que no saben prarlar...perqué una cosa és ser de les Rivieres, i alesores es parla de una forma (no és només questiò de "o bezeugna", canvia també l'accent, "a còccina"), un'altra és parlar el genovés de forma rara...jo en sé algo, que ara fa poc que no me diuen més si soc de fora...

    En quant a"l'ariva", hé da dir que fins a fa poc no ho tenia clar si s'havia da dir aixì o no. Ara em sembla que no s'hagi da dir, però segurament no és com "o bezeugna". Potser és un d'aquells casos en que el genovés deixa una mica de llibertat al parlant.

    El programa de Primocanale es diu Liguriancheu.

    Adeu!

    ResponElimina