diumenge, 26 de gener de 2014

Sociologia de pa sucat amb oli

L´Alba, àlies Asciaratella, autora del canal temàtic A mae Zena, ens va escriure fa unes setmanes un missatge. Després de recordar que el seu avi bevia a la catalana amb el porró (o pirón) i de comentar algunes anècdotes (uns coneguts que volen que els avis parlin en genovès amb la neta de 3 anys, joves que la senten parlar en genovès i li fan preguntes sobre les expressions que acaben de sentir..) acaba dient:

Se sero i euggi e sento parla zeneize,pe mi l´é comme rivedde comme a l´ea bella a mae çitae de quande ea na figeua...e me sento pinna de nostalgia e me vegne o magon..


 A Asciaratella, genovesa de mitjana edat, sentir genovès li provoca tristor i nostàlgia; ja vam veure que per un jove com Michele -Mike- from Campo la llengua dels seus aconseguia l´efecte contrari i li feia passar la tristor. Dues visions diverses en dues generacions que han viscut etapes ben diferents pel que fa a la vitalitat de la llengua.

  sí, som conscients que acabem de fer sociologia amb una mostra de... dos individus.

  El que queda està clar és que Magón és paraula molt habitual a la Ligúria. Segons una teoria força estesa la paraula tindria el seu origen en un fet de la història antiga local; fins i tot algun article de Wikipedia se´n fa ressó

Da chi u' frè de Annibale, Magun, u l'è partiu pè anda à Zena; i danni che u l'a faitu i sun staiti cusci grossi, che u gruppu che u te vegne in gua quando ti cianzi u se ciamma Magun


Donat que, tal i com vam veure, la seva àrea d´extensió és amplia (Piemont, Llombardia), sembla més probable l´origen germànic del mot. Tal i com llegim en un preciós llibre sobre els dialectes de l´Alta Langa, regió piemontesa limítrofe amb la Ligúria:

parole comuni con la lingua tedesca(..)

Magen
piemontese dell’Alta Langa (..)

magun, magunà
Italiano (..)

accorato


 Ja al segle XIX Carlo Randaccio havia donat una etimologia semblant:



   
A més llocs veiem confirmat el fet interessant i potser desconcertant que la possible versió occitana de la paraula només es trobi a la banda occidental del domini d´òc, en gascó.


(i aprofitem que parlem de la Gascunya per donar la benvinguda a la nova televisió occitana, Òc tele, amb seu a Bearn)

 Edit. Editem per afegir un exemple del dialecte d´una ciutat que qui escriu aquest blog coneix bé:
 
A s’ pól imaginär al magón e la tristèssa äd chi povor ragas lontàn da ca  es pot (ens podem) imaginar el magón i la tristor d´aquells pobres nois lluny de casa (pensieri parmigiani)


  Definitivament es pot ben dir que les llengües gal.lo-itàliques estan unides pel magón.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada