dilluns, 10 de febrer de 2014

Diccionari nord català

   Fa unes setmanes vam comprar aquest diccionari del català de la Catalunya Nord:

                       

   És un llibre ben editat i, tot i que no ofereix l´etimologia de les paraules, l´hem consultat amb interès. Gràcies a ell hem après per exemple que el verb botar pot tenir un significat secundari 'envanir-se' (la frase exemple que ens ofereix és
«Mira com se bota ara que és conseller (..)!»), que suposem relacionat amb el lígur bòtta, 'orgull va, supèrbia'1


 Seguint amb la lletra 'B', una petita observació però: a l´entrada 'Bromeig'  se´ns ofereix aquesta traducció al català de la resta del territori: ous de peix servint d´esquer
   amb la qual cosa sembla donar-se a entendre que es tracta d´un mot exclusiu del nord. 

  En realitat pel que sabem la paraula és ben present una mica arreu, per exemple a les Balears. El diccionari Alcover la registra amb tota normalitat i nosaltres l´hem sentida en boca de pescadors de la costa de Tarragona.

  De les dues variants del terme, Bromeig i Grumeig, la primera és la que sembla habitual a la Provença i ha donat el mot lígur:
 
 Carlo Randaccio. Dell´idioma e della letteratura genovese 1894


segons Alibert provindria del grec βρῶμα  'aliment'.

Degut a l´existència de l´altra variant, però, l´explicació etimològica més habitual fa derivar el mot de 'grum' (del llatí grūmu, emparentat amb, per exemple, l´anglès crumb)

1-També llegim al llibre que el mateix verb pot significar 'fer morros (especialment en el moment previ a posar-se a plorar)'. És equivalent a fer el botet o fer el bot (del diccionari Alcover: fer el bot; inflar els llavis i fer els gests precursors del plor).
En aquest cas a la Ligúria fan servir l´expressió fâ o sappin, que segons Franco Bampi derivaria de sappa, 'aixada' (pel fet que el llavi inferior cap en fora abans de plorar en fa recordar la forma).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada