dimarts, 25 de febrer de 2014

Ser o no ser


[Ampliació i posada al dia d´un text que vam publicar fa uns mesos en un altre lloc]

  En algunes varietats catalanes, italianes, i esporàdicament en aranès es fa servir el verb ésser com a auxiliar de verbs transitius: som vist en comptes de he vist. És així que encara parlen, per exemple, en Joan-Lluís Lluís i altres rossellonesos. És un tret que generalment afecta les 1ª i 2ª persones, però en piemontès
si ha l’ausiliare essere in tutte le persone (i son vist «ho visto», l’è tirá «ha tirato», in dà «hanno dato»). (Enciclopedia Treccani)

  Segons G. Rohlfs aquest ús de l´auxiliar provindria d´una propagació de les construccions reflexives "impròpies" (de l´estil mi sono mangiata una pizza: sono mangiata/o una pizza), molt més habitualment usades per la segona i, sobretot, la primera persona (singular) que no pas per la tercera. Una estudiosa catalana que ha tractat el tema, Mar Batlle, no veu clar que aquesta hipòtesi es pugui aplicar al cas català, però en el fons la seva explicació també es basa en la diferència psicològica que els/les parlants establim entre la 1ª/2ª d´una banda i la 3ª de l´altra: el manteniment de l´auxiliar ésser amb les primeres i segones persones es justifica pel fet que presenten el tret de [+ animat], al contrari que la tercera persona, que pot ser [-animat]

La pròpia Mar Batlle ens recorda que aquest tret és present en rossellonès per a les 2 primeres persones, i en català septentrional de transició per a la 1ª.

  Mossen Alcover va recopilar en el seu dia uns quants exemples d´aquest ús. En alguns hi ha concordança entre Objecte i participi: so rebuda la teva carta. Els testimonis d´Alcover no només provenien de la Catalunya Nord o de terres gironines, també de Tarragona i comarques de ponent.

  Precisament a ponent, l´aranès també sembla presentar esporàdicament un ús transitiu d´ésser. A la seva Gramàtica aranesa Aitor Carrera ens n´ofereix un parell d´exemples, tots dos sense concordança objecte/participi (p.ex. Non sò escotat era cançon). Anys abans, al seu llibre "El parlar de la Vall d´Aran", Joan Coromines havia definit aquest tret com a "agramatical" i propi de parlants "descuidats".

   Tornant al català, l´opinió de Francesc de Borja Moll sobre aquest ús transitiu d´ésser no va ser gaire millor que la de Coromines: el va considerar "abusiu" 

  A part del to (suposadament) massa "dialectal", l´ésser transitiu ha de fer front a un altre problema que, com ens recorda Josep Moran, li va costar la condemna de Pompeu Fabra: el fet que pot generar confusió amb la veu passiva.

  Alguns dialectes d´Itàlia, com l´Abruzzese, s´han estalviat aquesta situació amb un  recurs fonètic: geminant la consonant inicial del participi en el cas de les construccions passives: so viste 'he vist'; so [v]viste 'sóc vist'.


  En català aquest tret encara viu i és fins i tot present a la blogosfera. Als dialectes de la Ligúria, però, sembla que no trobem aquestes construccions; ens ho varen confirmar aquí. Per compensar la manca d´exemples lígurs, en posarem un en la varietat de Novara, ciutat i província del Piemont però amb dialecte de tipus llombard (l´exemple l´hem trobat a Internet, curiosament a una web sense cap relació amb la lingüística)


Mi i són da Nuara, i hin 10 ani ch’im anterèssi dal mè dialèt,e par tégnal viv (..) i suma fundà ‘n assuciassión ch’as ciama Nuares.it e,sü l’idea da vün dal Cunsili,i suma miss in pé la “GIORNATA (..) DEL DIALETTO” (..)Speruma da pudé cuntinuà (..)
Jo sóc de Novara, fa 10 anys que m´interesso pel meu dialecte, i per tal de mantenir-lo viu vam fundar una associació anomenada Nuares.it i, a partir de la idea d´un dels consellers, vam organitzar el DIA DEL DIALECTE (..) Esperem poder continuar


Italy Regions Abruzzo Map.png Provincia di Novara – Localizzazione Els Abruços i la província de Novara (de Viquipèdia)

                        *************************************

  Fa unes poques setmanes el novarès ha estat al centre d´una forta polèmica, quan el nou batlle de la ciutat va fer treure els cartells amb el nom dialectal del poble. Un cas que recorda una mica el que es va donar fa uns anys amb el cartell Zena (Gènova escrit en genovès). Alguns no semblen entendre (i són uns "alguns" que tenen càrrec públic) que la millor manera de combatre el provincialisme dels rivals polítics és precisament dotant les variants locals de la dignitat de llengua. Es tracta per aquestes varietats d´el seu veritable ser o no ser.

3 comentaris:

  1. "(...)dotant les variants locals de la dignitat de llengua. Es tracta per aquestes varietats d´el seu veritable ser o no ser.". Mai millor dit. Desfortunatament, molts dels propris palrants d'aquestes varietats, com a consequencia del'indocrtinament centralista italià, creuen que els "dialectes" han da quedar'se a la dimensiò oral...

    Senyalo una cosa que no é rés a veure: l'altra dia buscavem la paraula catalana i genovesa per l'italià "germoglio". De ft en català és "brot" i en genovés" "brotto"; els verbs "brotar" i "brotì".

    Senylao també, més adientment al tema d'aquest post, que al poble emordanés de Vergès es diu: soc relliscada, soc anat, osigui es fa servir l'ausiliari "ser" amb els verbs de moviment, com en genovés, en italià i en francés,

    ResponElimina
  2. a alguns llocs de les Balears també fan servir el ser amb verbs intransitius, però em sembla que és considerat un ús "rústic". Com el del ser amb transitius.
    Ja veus que amb el català també sembla que hi hagi varietats de 1ª i de 2ª (o sèrie A i sèrie B)....

    Entre aquesta gent de Verges que parla així hi ha els joves també? o és només la gent gran?

    salut!

    ResponElimina
  3. Creg que siguin només els vells que parlan aixì; a mi me l'han dit uns joves de un altre poble, hé verificat amb joves de Verges que sabien que allà es diu aixì, però creg que ells ja no parlin aixì.
    S'ha da tenir en compte que als pobles del voltant hi ha la dita "sembla que hagis anat al cole a Verges" (prononciat: semble qu'hagis 'nat col'a Verges) per fer borma quan algù no entend una cosa....

    ResponElimina