Entrades
L´expressió castellana 'menos mal' es diu en italià 'meno male'. Tant el català com el genovès de vegades calquen aquesta expressió1 en comptes de fer servir l´opció més genuïna formada amb l´adverbi encara: 'encara bo', 'encara rai' en català, ancon d´assae en genovès (assae és 'assai' en italià i 'assats' en català antic).
http://digilander.libero.it/paolore2/vignette/vignette4.html
Al dialecte de Ventimiglia fan servir una forma equivalent al ancon d´assae genovesa i una altra que és gairebé idèntica al 'encara bo' català:
| ancura assai/ancura ben | meno male |
Vegem una altra variant, més propera encara a la catalana, en aquest fragment que recollim de la magnífica pàgina Cumpagnia d´i ventemigliusi:
(el context del fragment és el següent: un home ha perdut part de les seves propietats per haver-les deixat arrambades a la pared de la casa d´un veí; un amic del desafortunat li diu 'encara bo que no us hi éreu arrambat vos)
Bevémughe surve (..): ancù bona che nu’ ve gh’éiri arrembàu vui, a ‘sa müraglia
Pel que fa a la combinació entre encara + l´enigmàtica partícula rai (també present en occità i aragonès), és habitual a tot Catalunya però molt especialment a la parla de Lleida i comarques del voltant. Al menys així ho afirmen els autors d´aquest recent llibre que demostra que l´estudi de les llengües pot anar de la mà amb l´humor:
No es tracta de cap obra mestra però és una possible recomanació de cara a la festa del llibre del dia 23. Una festa que han celebrat fins al dia 21 a Gènova i que celebraran a Occitània durant els propers dies.
1- Quan com en aquest cas el calc genovès fa servir les paraules italianes (al text trobem male en comptes de la paraula genovesa mâ), suposem que això fa que al menys els locutors identifiquin més fàcilment l´expressió com a italianisme. No tenim clar, però, que aquest sigui sempre el cas, al menys pel que fa al català. Un exemple és la manifesta incapacitat d´alguns catalanoparlants d´adonar-se que si la paraula *ves no existeix en català, tampoc no ho pot fer la locució *en ves de calcada del 'en vez de' castellà (locució que per cert apareix recollida al llibre del qual parlem més amunt)
Molt bò el conte recullit pels Vintimillusos, té una moral profona i una llengua maca, que testimònia l'effectiva unitat de la llengua ligur, al menys a la costa, com que aquella variant és quasi lo més llunyà possible del genovés de vila.
ResponEliminaA part d'això senyalo que, ara com ara, a Gènova, la forma més comuna per dir "encaea bò" és "mancomà" e no "ancon d'asae", encara que aquesta no sigui en desus. "Meno male" només es pot sentir en aquells casos de locutors que ja diuen "colore", "molto", "chiesto", ecc., que però no son la majoria. "Ancon ben" a Gènova jo creg que hi hagi gent que ho diu, i segurament seria entés, de fet ho és quan parlem amb algù de Vintimiglia, i "ancon d'asae", vendria da dir!
no està malament aquest mancomà, i tu ja saps que els mallorquins fan servir el "al manco" i similars...
ResponEliminaAmb el dialecte de Vintimiglia de vegades em passa una cosa (no sé si a tu també): com que m´he acostumat als dialectes més centrals llegeixo l´intemeli en genovès, si posa ögli mentalment llegeixo euggi, si posa aduverau llegeixo adeuviòu etc..
per cert, una vegada vam parlar de la paraula lepegozo (llefiscós) en intemeli. L´altre dia vaig trobar aquest text a la mateixa web de la Cumpagnia:
"a pele a pö esse cuverta de lüpegu, ch´u a rende lepega"
o sigui que lüpegu és el substantiu i lepegu l´adjectiu..
fins ara Andrea, ja em diràs com van els teus projectes ;-)
Consultant el "Glossario" del ventemigliusu (Enrico Malan) veig que lüpegu és moc (it. muco); després trobo "lepegusu" per llefiscos (it. viscido, scivoloso, untuoso). Lo que passa és que també per "lepegu" posa moc.
ResponEliminaAra creig: que lepegu i lüpegu siguin diversas maneres de dir lüpegu (la segona més influençat per la pronuncia de vila), i que a vegades "lepegusu" éd digui "lepegu".
Senyalo que el "doloros" català, que podria ser "dolôso" ò també "doloroso" en genovés (com que: colore, dolore, motore, ecc., i no colô, dolô,motô com ja sabem), i bé, fa: dôso.
Jo podira sentir, ò inclus dir, "avvarda, che o l'è lépego" parlant de un escull al mar: "o lépego o l'è loche l'è lepegoso, e lepegoso o l'è o lépego". En genovés no vol dir moc, ni molt menys, vol dir: substancia llefiscosa de qualsevol tipo, figurativament, situaciò de difficil surtida.
Els meus projectes (no ho deia fins que no era uficial, però com que m'ho demanas t'ho comento) estant per divnir els projectes de la Regiò, en el sentit que sembla que hagi trobat en el Assessor Berlangieri un interlocotor interessat a desenvelupar per primera vegada una mica de politica llenguistica regional. El 8 de maig tindré la segona reuniò, a la qual hauria da partecipar en Toso tabé (com diuen a Banyoles). Es tracta de una campanya regional de promociò de les "parlate liguri" amb objectiun però de tractarles com llengua. Nosaltres no podem dir "llengua" de moment, però l'Italia no ho permetria, però podem actuar com si fos.
Hi ha molt pocs diners, mas suficient per fer quelcom. L'any que vé hi haurà eleccions, i en Toso diu que si som bons de "inandiar" unes quantes coses intelligents, que costi més treur'les que continuar'les a qui vindrà després d'en Berlangieri, ja estem a cavall, com es diu.
Perqué si de una cosa petita, però allargada en el temps, algu pot surtir, segurament en un any només no pot sortir rés.
Donat quehé proposat moltes coses i ara al dispatx de l'Ass. estan veient la factibilitat de unes quantes, espero la riuniò propera per dir'te de que es va a tractar en substancia.
Obviament la Regiò adopterà (informalment) la grafia de en Toso per la "llengua literaria", i una "grafìa lìgure unificà" pe escriure en totes les altres variantes, aixì que potser es resoldrà la questiò ortogràfica, encara que no puc imaginar certes reaccions quan aquesta cosa (de moment secretìssima) es fagi realtat..
Encara rai que els de "l'Academia do Brenno" no llegeixen aquest blog!!!