dilluns, 31 de desembre de 2012

El darrer

   Mini-entrada el darrer dia de l´any, o derrê de l´anno, per recordar que la perífrasi estar + gerundi, que fan servir l´italià, el català, i tantes altres llengües romàniques, no existeix en genovès i altres parlars del Nord d´Itàlia. La substitueixen amb la construcció ésser + darrera+ infinitiu: són derê (o aprêuvo) a scrîve= estic escrivint, semblant a la perífrasis francesa (poc habitual) être après + infinitiu.

  i que en català construccions semblants no han assolit el mateix grau de gramaticalització i només han arribat a significar tenir intenció de:

¿Que és aquí que van derrera comprar un ca bo?,

   Perque no se pensassen que anava derrera fer paper


  (exemples mallorquins extrets del Diccionari Alcover-Moll): 


 


4 comentaris:

  1. Interesant aquest post!
    Afegeixo això: 1) que al parlar de cada dia si que es fan servir les formes de "estar + gerundi", encara que no tant com en italià; 2) que hi ha també altres maneres per rendre el concepte: "còse ti fae?" "son chì che scrivo". "o l'ea lì ch'o travagiava". el ser "aquì-allì que faig algo", o simplement el present del verb, en genovés indica a vegades el ser "en train de" fer algo.
    No té res a veure, però en aquests dies m'hé adonat ("m'â son daeta", o altres formes semblants, sugeriment de recerca) que les formes genoveses "de bon fâ" i "de grammo fâ" (que volen dir aproximadament "facil" i "dificil") tenen un coresponent català en "de mal fer" i "de bon fer". Això m'han dit, no sé si és veritat i si hé estat precis.
    Conclueixo fent notar la formula "de lengê" per dir "facilment": el que m'interesa és la manera de parlar amb aquest "de" que surt una mica tot arreu (saps que "in areo" vol dir "en general"?), fins i tot per dir "aixì" (coscì) a vegades es diu "de coscì".
    Vigila que has escrit una vegada "derrê" i l'altra "derê". La pronuncia i l'academia do brenno (i jo també) van per la segona, en Toso Guasoni i la grafia més tradicional per la prima; osigui que les dues van bé, basta che séggian paegie!
    Oi, que no et pensis que vaig derrera fer de mestre!
    Alegri!

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. (el comentari anterior se m´ha penjat, aquí va un altre cop):

    Bon any Andrea,

    Ja sé que no ti t´ê derê fâ de mestre ;-) però sí, he escrit diferent els dos derês per respectar la manera com els he trobat escrits; és el que faig normalment tot i que ja m´imagino que la forma de l´Acadèmia és sempre la bona. (I si una paraula no la trobo a la web de l´Acadèmia, aleshores dubto, també s´ha de dir..)

    Fas bé de recordar cóm és el parlar de cada dia. Sóc conscient que una cosa és la teoria i l´altra la pràctica, i que les entrades que faig estan desconnectades de la parla real... més que res perquè jo ho estic de desconnectat, escrivint des de la distància!. Ara precisament estic escrivint una entrada d´aquelles teòriques (i pesades) de sintaxi, però són les que més m´agraden, no puc fer-hi res..
    Però bé, al menys és el meu granet de sorra per ajudar el genovès.

    Pel que fa a les similituts que comentes et confessaré una cosa: he trobat l´ areo escrit molts cops (inclús l´he escoltat a les cançons de buio Pesto: en una que es diu Contamusse diuen: ti e cacci finn-a a reo, no ti me freghi ) i com que intuia que està relacionat amb l´arreu català però no acabo d´entendre ben bé l´expressió (i el diccionari Casaccia no m´ha ajudat gens), estava a punt d´enviar-te un mail a tu, o al Stefano Lusito, o a algún altre genovès que m´escriu (per exemple un senyor gran molt simpàtic que es diu Zòrzo) per si me´n podíeu aclarir el significat.

    Ah! i al voltant del “fa de mal” i “fa de bon”, mira´t això:

    http://taller.iec.cat/filologica/documents/ajr/01021985.pdf

    ResponElimina
  4. Bueno, ja es sap que jo no comparteixo del tot la manera d'escriure de l'academia, però si que si s'entend com s'ha da llegir, aquella grafia dona perfectament la pronùncia de les paraules (allò amb que estic en desaccord ès la voluntat d'escriure cadascù segons la seva manera de parlar, fet que porta a escriure fins i tot "gnatri" per "noiatri-niatri"; jo crec que això vagi en contra del projecte de fer una llengua, i encoratji la dispersiò dialectal; estic en contra també a tots els accents que posan en llocs en que es sap que no hi calen com per exemple: "scrîve". Es sap que avants de una "v" si la vocal és tónica també és llarga, perqué ja havia sigut establert per en Toso - també avants de les x, z, r, g(h). Perqué fer com si aquestes cose no es sabessin? Dic jo...).
    Secondariament, considera que el "Grande Dizionario della Lingua genovese" que es trova on line encara s'està fent, i ans, està a un punt molt enderrerit. Llavors ès normal no trovar-hi moltes paraules. Si era a això que et referies.
    Per ultim, si has da demanar algo com en el cas de "arreu-areo" considera que en Stefano Lusito en sap molt més que jo!
    Jo sensa fer recerca conec dos significats de "areo": el primer és "del tot-completamente": co-i seu studdi in sciô zeneize o çerca a tegnir inçeiza una sciamma che sedoonca a s'asmortieiva areo. La segona és la que t'hé dit "en general": se conscideremmo a costion in areo.
    Hi ha uns altres significats, que però aixi ara no puc aclarir.
    Gracies per l'article de bon llegir.
    Adeu!

    ResponElimina