dimecres, 9 de gener de 2013

Deixar la bugada a eixugar(-se)

   Sciugâ vol dir eixugar (it. asciugare, rasciugare). L´ús transitiu, reflexiu, o reflexiu indirecte del verb no té cap misteri: o se sciuga na lägrima, (ell) s´eixuga una llàgrima; vaggo a sciugâme e a ascädâme, vaig a eixugar-me i escalfar-me) .


  El verb pot ser utilitzat també intransitivament sense pronom se. Per exemple, si volem fer el famós pesto genovès, hem de staccâ e fêuggie do baxeicò e lavâle pe ben. Mettile dappêu a sciugâ in te 'nna pigaggetta. 


aquest ús del verb sense pronom no només es dona a l´infinitiu sinó que s´estén igualment a les formes finites del verb:
O l’e’ quello colore neuvo (..)E poi,o sciuga subito
- Comme a l’e’ ‘sta vernixe ? -(..)A sciuga proprio a-a spedia  
(A buttega de ratelle)


es tracta per tant d´un interessant ús d´una forma anticausativa (la variant intransitiva d´un verb transitiu) sense pronom se, com acostuma a donar-se en anglès -the door opens- o en alguns casos en francès o italià -amb els verbs que denoten un canvi gradual d´estat amb arribada o no a un punt final, p.e. guarire, migliorare, affondare, aumentare: i prezzi sono aumentati vs il bicchiere si è rotto1


De fet en italià el comportament del verb asciugare és també complexe: segons l´Enciclopedia Treccani la forma sense se apareix bàsicament amb l´infinitiu:

con la particella pron. sottintesa,in dipendenza dai verbi fare o lasciare e in qualche altro caso: far asciugare la biancheria, lasciar asciugare l’inchiostro, stendere i panni ad asciugare

però com ja es deixa intuir en el fragment que acabem de llegir (in qualche altro caso), aquest ús no pronominal es pot trobar en altres situacions; vegem-les:
As in French,some Italian anticausative verbs can have both a reflexive and a non-reflexive form (..): 29a has a telic interpretation, whereas 29b denotes a process.
  (29) a. Le camicie si sono asciugate al sole
       b. Le camicie hanno asciugato al sole 

els exemples genovesos que hem vist ens parlen de líquids amb la qualitat intrínseca d´aixugar-se ràpidament i, per tant, es refereixen en certa manera a un procés intern; d´aquí que no els acompanyi el pronom se.

  En algunes varietats de francès trobem el verb sense reflexiu. Pel que fa al català, la forma pronominal és potser més habitual, però que existeix la forma priva de pronom ens ho confirma el diccionari Alcover (que de fet sembla considerar-la la forma canònica quan fem servir el verb intransitivament, inclús amb valor tèlic):
  EIXUGAR (..) intr. Perdre la humitat, especialment per evaporació; cast. secarse. «La roba ja ha eixugat». «Fa el temps humit, i la roba no eixuga».


                                     **********************

   
 L´altra paraula interessant que hi ha al títol d´aquesta entrada és bugada. Ja la trobem (sota la forma buada, l´actual seria més aviat bugâ) al text més antic en llengua lígur, la Dichiarazione di Paxia:
Già nella Dichiarazione di Paxia, un documento notarile scritto in volgare ligure della fine del XII s.,era presente un buada 'bucato', cioè una forma che presuppone un nome collettivo plurale. Arrigo Castellani (..) appoggia la tesi del Wartburg secondo cui alla base dell'italiano bucato è ipotizzabile un sostantivo latino originariamente neutro plurale bucata (..), connesso col verbo germanico BUKON (..) 'lavare con la lisciva'.(Treccani.it)


 Tant el lígur com el català, per tant, conservarien la forma neutra plural originària de la paraula, amb el corresponent canvi de gènere (de neutre a femení) produït durant el trànsit del llatí a les respectives llengües romàniques.

  (tot i que després la parla quotidiana i potser italianitzada és una altra història, com ja hem comprovat més d´un cop, i com podem veure en aquesta cançó dels Buio Pesto, on el que hauria de ser unn-a bugâ ch´a sciuga passa a ser un bugâ ch´o sciuga)


  1- Una introducció a les complexitats dels verbs anticausatius en italià, en aquest article de l´Enciclopedia Treccani.
D´altra banda, els dos exemples genovesos que hem posat podrien ser anomenats middles en comptes d´anticausatius donat que, tal i com direm, es refereixen no tant a fets puntuals sinó més aviat a propietats intrínseques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada