divendres, 11 de gener de 2013

Un conte i tres paraules


  D´un conte d´Alessandro Guasoni titulat Inti Forni:

(..) E coscì mi, tutte i viægi che sentiva sunnâ Bach, me vegniva da pensâ à quelle belle moæn, ch'a doveiva aveighe  (..)a figgia do Direttô. (..)
Se un o no se n'accòrze da pe lê, ch'o l'é lìbeo, perché doviëscimo dîghelo niätri, che (..) podama semmo quelli che gh'accapimmo meno che tutti?  
(..)A Guardia a m'aspëta pe compagnâme feua d'in prexon e anâ inta minëa. (..)sotta o barcon da cella gh'an ammuggiòu de coffe pinn-e de rumenta (..) di avansi de tutte e menn-e.


  • viægi: com en occità viatge(s), en el sentit de vegada; per exemple en aranès:
    viatge/còp/carrèr vez(f) vegada(f) fois(f) m.

  • podama: semblant al català poder, variant de potser1. (Però en genovès  provindria de peu+dâ -com en it. può darsi-?. No ho tenim clar)

  •  de tutte e menn-e. Cat.: de totes (les) menes. Paraula també present, de nou, en occità; aquest article ens ho recorda amb l´afirmació no del tot exacta, però, que  mena és un mot exclusiu del català i de l´occità.

    (qui escriu aquest blog fa servir l´expressió de tota mena, en singular, i no recorda haver dit o sentit mai la forma en plural. Una ràpida cerca a Google, però, ens confirma que la forma plural existeix tot i ser menys habitual: la proporció és aprox. 30:1).



    1-similitud ja comentada per l´Andrea, lector d´aquest blog.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada