divendres, 11 de gener de 2013

La Vaca i el Llop


 entrada publicada originàriament aquí i "transportada" a aquest blog


 Aquest peix amb reflexos blaus al ventre, envoltat d´escórpores, és una vaca serrana. Ja hem dit més d´un cop que no ens agrada penjar fotos de peix mort, però en aquest cas fem una excepció per dos motius: primer perquè no creiem que arribarem a veure mai aquest peix en viu; segon, perquè aquesta foto, presa a Cambrils, és potser el màxim que ens aproparem mai a una imatge "artística" 




La denominació científica del peix és Serranus scriba -però per Linnaeus Perca scriba; més endavant parlarem del llobarro que per Linnaeus era la Perca labrax, i que per algunes pàgines de wp encara pertany a la mateixa família que els serrans-. El "germà" de la vaca és el serràSerranus cabrillaSegons Rondelet els noms dels nostres dos peixos eren perca (de mar) i serrà



A part del fet desconcertant que Rondelet consideri que el peix té una boca petita, la descripció i el dibuix semblen correspondre clarament a una vaca serrana -que acaba de fer un bon àpat i té una panxa boteruda, això sí. Fins i tot l´aleta caudal és un reflex de la del peix real 
(destacable el fet que Armand Camus, el magnífic traductor d´Aristòtil, consideri pendent de comprovació el fet de saber si l´aleta del peix té o no aquesta forma; ell mateix admet que caldria tindre al davant l´animal.. Certament altres temps, on l´impossibilitat de tenir davant dels ulls el peix no es podia solucionar amb una cerca fotogràfica a Internet)

Molts autors són d´aquesta opinió -és a dir, consideren que la perche de mer de Rondelet és la vaca. Vegem per exemple Lleonart


   (però vegeu els dubtes de Duran, que sembla considerar que aquesta perche de Rondelet podria ser en realitat de nou el serrà Serranus cabrilla)

 El que no està tan clar és que la perca dels clàssics grecs i llatins sigui també la nostra vaca. La majoria d´autors semblen considerar que sí -vegeu per exemple el text de Doderlein una mica més avall, però per Cuvier la perca de mar era el llobarro -i el nom clàssic de la vaca era erythrinus:




vegeu també J.Mondéjar, que aprofita per donar una possible etimologia del mot grec: 

J.Mondéjar; Robalo y Lubina (1989)  

També molts autors anglosaxons donen al llobarro el nom de sea perch (vegeu per exemple aquí o aquí; però per exemple aquest traductor d´Ateneu va anomenar sea-perch l´anfós assignant al llobarro la denominació sea-bass). I com que el nom més habitual per aquest peix, bass, també pot tenir una accepció més general, en part paral.lela a la del mot perch (vegeu també el nom alemany dels serrans: Sägebarschen), ja tornem a tenir el camp adobat per possibles confusions o ambiguïtats. En aquest text grec, extret d´un interessant fòrum, en van parlar -gairebé com dient La nostra perca té diferents significats, però això de bass és fer-ne un gra massa, eh?:
-Τα περισσότερα λεξικά δεν έχουν καταλάβει ότι υπάρχουν δύο πέρκες. Υπάρχει η πέρκα του γλυκού νερού και η πέρκα της θάλασσας. (..) -και στα γαλλικά υπάρχει μπέρδεμα (..). -Αν εννοείς το serran écriture / perche de mer, ναι. (..)  το bass έχει κάνει μεγάλη ζημιά και σ' αρκετούς μεταφραστές, οι οποίοι ανοίγουν το λεξικό, βλέπουν «πέρκα», και βάζουν άκριτα πέρκα παντού  'La majoria de diccionaris no han entès que hi ha dues perques. Existeix la perca d´aigua dolça i la de mar. -També en francès hi ha confusió (..) -Si et refereixes a serran écriture/perche de mer, sí (..) El mot bass ha fet molt de mal a molts traductors també: obren el diccionari, hi veuen "perca", i posen sense criteri perca per tot arreu' 

La realitat sobre la identificació de la perca dels antics és potser en un punt intermig: perca designava la vaca però també altres peixos -no només el de riu sinó també altres de mar, com algun làbrid; ho veiem en aquest llibre:



Alguns noms regionals.
Hem vist que per Rondelet Serranus scriba -la nostra vaca- era la perca de mar, i el Serranus cabrilla -el nostre serrà- era el serran. Una equivalència semblant existeix a molts dialectes italians -a Occitània en canvi els noms serrà i perca semblen aplicar-se indistintament a un o altre dels dos serrans-. Pengem a sota les denominacions que va recollir Pietro Doderlein: veiem que la vaca rep sobretot denominacions derivades de perca; també hi trobem la nostra vaca, el lígur barchetto/a,el toscà boccaccia i, aplicat sobretot al serrà, el lígur bolaxo












P. Doderlein; Manuale ittiologico del Mediterraneo (1879)

abans de parlar d´aquests noms regionals comentem una cosa curiosa al voltant de les denominacions oficials italianes; si llegim Bonaparte (dels textos de sota el primer a l´esquerra) comprovem que les equivalències són les que hem vist: S.scriba és la perca i S.cabrilla el serrà; també en algun article més recent. Al text de sota del seu, de Doderlein, sembla que totes dues espècies són anomenades serrà. Als textos de la dreta, de Wikipedia, veiem la situació inversa: ara és S.scriba qui rep el nom serrà i cabrilla és anomenat perca.


La situació és tan confusa que en aquesta interessant web l´autor va parlar de noms dialectals i d´equivalències italianes i un lector li va fer notar que, tal i com estan o semblen establertes aquestes equivalències a l´actualitat, les havia errades 
Francesco ha detto:29/09/2015(..) Ciao, volevo segnalarvi delle inesattezze riguardo questo bell’articolo.(..) quella che noi in dialetto chiamiamo perchia è in realtà lo sciarrano (Serranus scriba), mentre in nostro fannu è quella che in italiano è chiamata perchia (Serranus cabrilla). 

.Vaca
la denominació apareix ja en textos catalans antics; exemples del DCVBLa liura dels serrans, marbre, sarch, variada, vaques, I ss. IIII drs., doc. a. 1361 (Rotger Hist. Pollensa, I, ap. xxix). Pobres vaques y esparrays, Roq. 41. ¿Ne voleu, de jadrioles..., de tords, de vaques serranes?, Ruyra Pinya, i, 26

  a l´exemple de Ruyra, més recent, veiem el nostre peix aparellat a làbrids (juriola, tord) tal i com ja va fer Rondelet en el text de més amunt (ell els anomenava rochaus). A Niça Vacchetta és el nom de tots els petits dels làbrids, llegim aquí. Al Vènet i costa vèneto-adriàtica els noms semblen ser també els mateixos que els d´alguns làbrids:

 G.Faber; The fisheries of the Adriatic (1883)


a la web Elgraisan, tristament desapareguda, consideren el peix directament un làbrid: Perga, sf: sciarrano comune; (Serranus scriba; labride con il corpo tigrato ed una estesa macchia azzurra sull’addome);

(pel que diuen aquí, el nom Donzela, típic de làbrids, també es fa servir a la Ligúria aplicat a la vaca)

a la web d´ictiònims andalusos Ictioterm vaca i vaqueta (amb aquesta desinència -eta catalana) i altres variants (i també serrano) són aplicats molt esporàdicament a làbrids; el més interessant aquí són dues coses: que aquests noms semblen designar més sovint Serranus cabrilla


i que els autors diuen desconèixer el motiu de l´atribució del nom vaca a aquests peixos: vaquita, vaquilla, vaqueta, vaca, vaqueta rojavaca serrana, vaquilla serrana, (.) Desconocemos aquí el origen de la asociación del nombre de un animal terrestre (vaca) a otro marino.http://www.ictioterm.es/nombre_cientifico.php?nc=72 

a altres textos semblen apuntar a l´aspecte físic del boví i, especialment, a les seves taques -recordem que els serrans en tenen de ben visibles-

(..)  une troisième représentation, celle d’animal tacheté ou bigarré, pourrait être véhiculée par l’image de ce bovin 


Barbier havia pensat més aviat en la relació entre els sorolls que emeten tant el boví com el peix:

 Passem a la denominació lígur Barchetta, però abans veiem un text on semblen confondre-la amb la que acabem de veure -a no ser que s´estiguin referint a la denominació sardo-catalana

Ja sabem, però, que amb els ictiònims no hem de descartar mai les múltiples reinterpretacions locals d´una denominació inicial; per tant suposem que no seria impossible una certa relació entre el nostre vaqueta i el nom que veiem a continuació

 .Barchetta. Nom lígur de la nostra vaca serrana -que hauria arribat al català de l´Alguer-; el del serrà és bolaxo

Barchéta - Serranellus scriba A Barchéta a l’à d’i cuřui incunfundibili: növe righe brün-russe pe’ longu e tre giaune pe’ dritu. A testa a l’à d’ê righe purtegalu de traversu.(..) A l’é in caciavù agrüau
Bulàixu - Serranellus cabrilla Candu u Bulàixu u ven tirau föra da l’aiga, ghe sciorte d’â buca a vesciga pe’ nüà. http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf

en aquest llibre asseguren que el nom ve de la comparació amb una barca tradicional:

Dialettologia, geolinguistica, sociolinguistica, 1998)


l´explicació de Pierre Belon -que va aplicar el nom a l´altre serrà- és molt diferent i ens fa retornar a un originari perca:
Porto Venere es troba gairebé a l´extrem Est de la Ligúria; per tant sembla que el nom barquetta és present d´una banda a l´altra de la regió, però a Spezia, municipi amb qui ja acaba la Ligúria, l´ictiònim que trobem pel nostre peix és...Vacca

 .Bolaxo i múltiples variants (Cetti va parlar d´un 'mulasso'
Aquí el caos és ja absolut. I més tenint en compte que hem vist més amunt un ictiònim boccaccia que, aplicat a la vaca, pot conviure a la Toscana amb bolagio, aplicat al serrà. Potser de nou som davant d´adaptacions i reinterpretacions locals d´un o dos ictiònims originaris    

Aquest darrer ictiònim podria estar relacionat (vegeu el text final de Barbier) amb els noms sicilians del mateix peix però també amb noms sicilians similars aplicats al llobarro pigallat i a les cries del llobarro -que també tenen pigues-. Vegem de nou Doderlein amb alguns noms del llobarro pigallat (esquerra) i del llobarro (part dreta):



La primera proposta etimològica faria derivar algun d´aquests ictiònims dels serrans de boca, en referència a la boca gran i badada dels serrans -el text el treiem de l´article de Duran citat més a munt-. 

Bocaccio (..) looks like an equivalent of hanna or hiaticula, i. e. ‘the gaper’.6

 per Barbier també el maltès burkax tindria el mateix origen i seria una referència a la boca badada -com veurem de seguida Barbier va escriure un altre text amb una interpretació diferent sobre les  denominacions de l´estil  borragio, vurraccia



Les formes Buddaci/bolaxo (al primer text aplicades a la nostra vaca) derivarien segons alguns del grec i l´àrab : 

buddaci (Biundi, Traina M a, fu, m) m. sorta di pesce; cfr. cal. buddaci, vuddaci, guddaci ‘sciarrano3, Serranus scriba. Lo stesso pesce in Liguria si chiama bolaxo, in Toscana bolàgio, bolàscio. - Di incerta origine: fu attribuito al greco(v. LGr 88) e all’arabo (v. Pellegrini 197) http://publikationen.badw.de/de/003584244.pdf

Il termine Buddaci (dall’arabo muddag tipo di pesce di mare’, cfr. Pellegrini 1972), o buddaciaru, come dicono soprattutto in alcune località del catanese, è utilizzato nelle località limitrofe o in altre città siciliane, per indicare, in senso dispregiativo, i messinesi http://www.messinareligiosa.it/?p=4505

però en aquest text, on separen de nou una forma buddaci de la maltesa/siciliana burkax(ia), atorguen a aquesta darrera un origen àrab, sí, però reconduïble de nou en última instància a perca:

nel caso del nome di un piccolo pesce, lo sciarrano (..), troviamo in Sicilia il latinismo prècchia, l’iberismo sirrània, il bizantinismo buddaci, mentre l’arabismo bircàçia, bircàçiu (..) si arresta nelle isole di Malta (burkax), pantelleria e lampedusa. l’origine tunisina (berkashke) potrebbe a sua volta avere una matrice greco-latina pérke/PERCA https://core.ac.uk/download/pdf/53301219.pdf 

la forma buddacci en canvi és derivada en aquests dos textos del llatí bulla; el primer text ens ve de Ventimiglia; el segon és sicilià i relaciona aquest bulla amb les bombolles que sortirien de la boca badada del peix (no podria haver-hi també una al.lusió a les pigues del peix, en cas que el nom hagués estat aplicat originàriament al llobarro pigallat?)

Lu buddaci è nu pisci di mari ca ci havi na testa grossa e na vucca granni cu la quali pò fari buddi grossi, dunca stu sustantivu sicilianu veni forsi di la palora siciliana "budda". Stu sustantivu sicilianu veni prubbabbirmenti di lu latinu aquivalenti "bulla". https://scn.wiktionary.org/wiki/buddaci

en aquest text de Barbier veiem una etimologia proposada per Schuchardt -que fa derivar alguns dels noms sicilians del llobarro de labrax, nom grec d´aquest peix- i la rèplica del mateix Barbier -que relaciona aquestes denominacions amb les formes borragio i veu en totes elles un derivat del mot sicilià per 'ampolla de vi'  


(posats a enbolicar la troca, proposem -sense cap raonament històrico-fonètic al darrera- una altra opció: una possible derivació del llatí vorax)

                              ****************************

per tant potser tot aquest enrenou de noms que acabem de veure té relació amb les ampolles de vi.... Botes de vi, no ampolles, són les que es van transportar aquest dissabte des de la platja de Cambrils fins a les barques (o barquetes) que les esperaven, en una recreació històrica que vam poder veure en directe gràcies a l´associació l´Arjau


fins i tot les gavines van voler veure l´espectacle



només el mal temps i els corrents marins van deslluir una mica la celebració. Els mateixos corrents que van impedir que, l´endemà, poguessim fer fotos sota l´aigua a un grup nombrós de llobarros. Ens conformarem amb fotos preses des de fora l´aigua, on s´intueix la presència dels peixos arran de mar





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada