dimecres, 12 de desembre de 2012

La tonyina i la violència

   En genovès:
Fâ tanta tònninn-a; Tagliar a pezzi. Uccidere.
  En cata:
Atonyinar: [1915; de tonyina] v tr Apallissar.
 Exemples genovesos:
Gh’ëa in personna o Bey d’Oran/con o Bey de Costantinna,/ ch’ëan vegnùi ch’un gran takan/per voei fâ tanta tonninn-a /di cristien (M. Piaggio 1846. extret de l´article de Fiorenzo Toso Tabarkino,lingua franca)
E chi l'é, che ö l'ha avûo tanta insolenza/De vûei fâ de vosciâ tanta tonninn-a? (Niccolò Bacigalupo, Eneide)
ognidun o l'à comensòu à fâ tanta tonninn-a do seu vexin; co-i cotelli,ma co-i denti e e moæn nùe ascì (Alessandro Guasoni, A tomba de giassa)

   Pel que fa a l´origen del verb i l´expressió Joan Coromines va escriure: donar tonyina, atonyinar: explicable pel fet que les tonyines s´han de rematar a cops, a l´ALMADRAVA, que de fet és l´explicació etimològica d´aquest mot en àrab  (igualment it. far tonnina, "atonyinar") 

  Tot i que sembla clar que al menys en l´origen de l´expressió genovesa (i italiana) hi ha no tant el fet de rematar a cops l´animal (tonno) sinó el procés d´elaboració i conservació; és a dir, el fet de tallar-lo a trossos fins a fer-ne tonninn-a.

5 comentaris:

  1. Hé da dir que aquest post dona realment la misura de la profonditat de l'estudi fet sobre el tema, perqué els texotos dels quals es treuen els exemples son molt different entre ells i cal un estudi general per coneixer'ls.
    Jo confesso que no coneixia l'expressiò de "far tanta toninn-a", el que no vol dir que no sigui encara viva en la palrlada: no ho sé. Si en Guasoni ho escriu vol dir que sì, suposo.
    "En passant" senyalo dos fets a qui vaig pensar en l'ultima setmana: primer: "només" català parent del "nomma" genovés antic (present potser en altres dialectes del nord italia).
    Segond: la forma catalana "havent dinat" (osigui participi present del verbe haver més participi passat del verbe que dona el significat al l'expressiò) trova un corresponsal bastant precis en la forma genoveses "staeto disnou". S'hauria da indagar la questiò. "Staeto arivou in çitae o s'ea misso a çerne un ostaja pe mangiar. (...) Staeto mangiou, o l'è sciortìo d'inte l'ostaja".
    En italià en aquest cas no hi ha manera d'expressar el concepte sensa passar per un avderbi com "quando" o "dopo". Això pot explicar per qué avui en dia, parlant italià, a Gènova es sentan dir coses com "vengo mangiato" (vengo dopo aver mangiato), "venite già cenati!" (veniu havent sopat). Com si a la testa de la gent s'hagues quedat la idea de una manera més fluida d'expressar el concepte.

    ResponElimina
  2. La construcció que comentes (staeto disnou ) donaria molt de joc. A més és molt interessant que el genovès faci servir dos participis però la construcció en català sigui activa amb gerundi+participi. Respon suposo a aquesta aversió de les llengües del Nord d´Itàlia contra el gerundi (són aprêuvo -o derê- a scrîve quan l´italià diria sto scrivendo; o con fâ en comptes de facendo).

    Un cas curiós és el recurs modern del castellà: ir a un sitio comido y bebido (de vegades es fa servir també verbs més escatologics) vol dir habiendo comido etc. És a dir, fan servir el passiu amb significat actiu.

    I en euskera (basc) haurrak zopa janik dira vol dir els nens han menjat la sopa però literalment són menjat(s) la sopa! I potser corresponen a un estadi antic de la llengua..

    ResponElimina
  3. Es veu que el castellà modern i l'italià colloquial (de Gènova com a minim) pensan semblant: veniamo già mangiati, venimos comidos.
    Però el que volia dir, és que m'ha sortit un dubte sobre el que vaig escriure ahir del "staeto disnou". Si la forma és segurament correcta en els casos com "staeto arivou in çitae", perqué "arivar" ja va amb el verb "ser", no soc segur que sigui correcte dir "staeto mangiou". Es pot dir segurament: "staeto mangiou o menestron eimo pasae a-o porpeton" (una cop menjat el menestrò vem pasar al polpettò). Mès hi hé pensat i no és correcte dir "Staeto mangiou, o l'è sciortìo d'inte l'ostaja", perqué és come si ell hagues sigut menjat. Osigui que la forma no val si l'auxiliari és haver ("mi ò mangiou", "mi ò disnou"). "Staeto finio o disnar o l'è sciortìo..." en canvi va bé.
    Això és. Després, a l'estat actual del genovés que puc parlar jo amb la gent aquì al centre, primariament es fan servir formes més italianitzades com "finìo de mangiar o l'ea sciortìo", i també, si em trovessis a fer un error com el que hé dit dificilment hi haura algù que em podria corregir, perqué el que vull dir s'enten, i ja és gran cosa parlar le llengua que hom no s'atraveix gaire a sindacar com parla l'u o l'altre..
    Doncs, espero de haver estat clarificador, i perdona per escriure sensa meditar a suficiença!
    Fins aviat!

    p.s.
    N'hi ha un altra forma rara que recorda el català antic: "quande figeu", per dir "a l'epoca en que era noi". Dic el català antic perqué veig que sovint no hi havia article ("rei vol que..." en Llull), i llavors hi veig una semblança de "semplicitat". M'agrada molt aquesta semplicitat. La forma genovesa em sembla realment basica. (D'quest "quande figeu" soc segur!)

    ResponElimina
  4. No només no t´has de disculpar, sinó que el tema que treus és molt interessant. La frase que escrius “Staeto mangiou, o l'è sciortìo d'inte l'ostaja” potser sona estranya, perquè no queda clar el subjecte de la primera part de la frase. En canvi a l´altra "staeto mangiou o menestron eimo pasae a-o porpeton" , o en aquesta que vaig llegir fa uns dies stæto firmòu quell'accòrdio lì, o Scindacato e i partïi da Scinistra an criòu vittöia (http://digilander.libero.it/alguas/corniggen.html ),els subjectes de la primera part són o menestron i l´accòrdio, diferents dels subjectes de la principal. Crec que per això semblen més correctes. Em recorda una mica una construcció del llatí, l´ablatiu absolut (http://ca.wikipedia.org/wiki/Ablatiu_absolut ), o sigui que estem parlant aquí d´una construcció que li dóna un aire clàssic al genovès ;-)

    Per cert, ara em toca dinar,i staeto mangiou o menestron, cap a la feina..

    ResponElimina
  5. Ja, jo també escric desde la feina..les formes que hem definit no només "semblen" més correctes, sino que ho son. Les altres, les en que "no queda clar el subjecte" son més aviat errors (encara que la llengua no sigui codificada uficialment, la gramtaica si que és una! que la gent - jo comprés - no la conegui bé no significa que no hi sigui!).
    Per l'altra cosa, "quande figeu", es fa servir per tots els casos: "quande a Zena ti me ciamiae" (una cop a Gènova em truqueras), ecc. El fet que sigui subtintes el verb - "quande (ti saiae) a Zena..." - és allò que a mi m'agrada.
    Alegri!

    ResponElimina