divendres, 8 de febrer de 2013

L´autobus de Gènova, de nou.

  Aquest text prové del darrer número (el de gener) del Gazzettino Sampierdarenese, un dels pocs mitjans de comunicació que inclou articles en genovès. El text està escrit per un col.laborador habitual del diari, O Crescentin ('el singlot'). La traducció, amb els seus possibles errors, és nostra. 
  (L´article ens ha fet gràcia, entre altres motius, perquè s´hi tracta un tema que ja es va tocar de passada en l´anterior entrada d´aquest del blog: el transport metropolità a Gènova. I en concret s´hi parla d´una cosa semblant a aquesta)

O “bigetto integròu”

A pâ ’na föa, ma se gh’é ’na cösa ch’a fonçionn-a, sùbito te ghe métan e moen in çimma pe desfâla (..). L’é ciæo a tutti che giâ a çitæ in sce ’n òutobo a no l’é a ciù bella demôa. Quande poi o l’é pin no ti sæ mai comme stâ: se ti te metti de traverso ti t’arenbi a un, se ti te infricci tramezo a doe personn-e no t’ariesci ciù a tegnite. (..)… ma se t’æ d’anâ ’n centro, da solo, (..) no l’é che ti peu spende dinæ a rêo pe tegnî a machina drent’a ’n posteggio. E aloa ti t’adatti a pigiâ ’n òutobo. E bezeugna ancon ringraçiâ che ghe son… Va ben: ghe son quande gh’en (..). Però, no se peu mogognâ de longo e no bezeugna genâse a dî che o “bigetto integròu”, treno + bus, o l’é ’na gran bella invençion. (..) inte ’n bagio de gallo ti væ da ’na parte a l’atra da çitæ, che no scodémosou, a l’é longa comme a famme. Dæto che o “bigetto integròu” o fonçionn-a ben, cose gh’é de megio che levalo d’inti pê? E coscì (..), rionioin in Comun, in Region, ratelle, discuscioin, (..)… Insomma a-a fin de sto gran ramadan quæ a l’é a soluçion? Quella de eliminâ o “bigetto integròu” ò donca oumentâ de ’n spropòxito o seu costo.(..) O Crescentin
El bitllet integrat. Pot semblar una faula, però si hi ha una cosa que funciona, de seguida hi posen les mans al damunt per desfer-la. Tothom té clar que fer voltes a la ciutat en un autobus no és la millor manera de passar l´estona. I si és ple no saps mai com posar-te: si et fiques de costat t´arrambes a algú, en mig de dues persones no t´aguantes dret. (..) però si has d´anar tot sol al Centre, no pots gastar diners de qualsevol manera en un aparcament. I aleshores t´adaptes a agafar l´autobus. I encara hem d´agrair que n´hi hagi.. Bé, n´hi ha quan n´hi ha (..) Però no es pot estar sempre rondinant i cal dir que el “bitllet integrat”, tren+bus, és una gran invenció. (..) en un tres i no res travesses la ciutat, que, no ho oblidem, és llarga com un dia sense pa. Donat que el “bitllet integrat” és una cosa que funciona bé, què millor que treure-ns-la del mig?. I així (..) reunions a l´Ajuntament, al Parlament, baralles, discussions (..). En definitiva, al final de tot aquest enrenou quina és la solució? eliminar el “bitllet integrat” o, si no, augmentar-ne exageradament el preu (..).


  Paraules i expressions:

 A rêo.- En aquest text l´expressió equival, tal i com veiem al petit vocabulari del final de la pàgina del Gazzettino, a l´italià 'come viene viene'. Però en altres contextos es fa servir també amb el significat de 'completament'. L´Andrea Acquarone ens ho aclaria fa uns dies: conec dos significats de "areo": el primer és 'del tot, 'completament': co-i seu studdi in sciô zeneise o çerca a tegnir inçeiza una sciamma che sedonca a s´asmortieiva areo (que podem traduir: 'amb els seus estudis sobre el genovès cerca de mantenir encesa una flama que altrament s´apagaria'. El verb asmortar és semblant al cat. esmorteir o l´it. antic ammortare); el segon és 'en general': se conscideremmo a costion in areo.

  Per acabar d´entendre el concepte, vegem què va dir Alessandro Guasoni en comentar dues traduccions al genovès de la frase d´Horaci Non omnis moriar:

il No moiò tutto arrëo di Bacigalupo è certo più forte e caratteristico, a nostro parere, di un comune Mi tutto no moiò; il significato di arrëo è infatti "interamente", "ai minimi termini".  L'impressione che si riporta dalla lettura di Costa è quella di un'onesta traduzione quasi letterale (..)

arreu català té avui dia un significat més aviat locatiu, però no és difícil trobar exemples amb el significat 'sense excepció, en general' semblant al genovès; de l´Alcover-Moll:  -Aquestes taronges, triades van a tant; però arreu, van més barato. -Duis-ho ben arreu, no deixeu res
 És un ús viu a Mallorca i València (on pot arribar a voler dir dues coses que podrien semblar contradictòries: 'sense cura' d´una banda, una mica com en l´exemple genovès, i 'sistemàticament' de l´altra), com veiem aquí:

  A propòsit del significat de arreu com a 'fer una cosa ordenadament, completament, sense deixar-se'n parts', (..) pròpia de les marques d'Elx, ho és igualment de les marques orientals marines de Mallorca. Direm a un infant que, davant un plat d'arròs, va triant les tallades i deixa l'arròs: «Ei, Joan, menja arreu».
(..) 4. Sense atenció ni esment; amb deixadesa (Val.); cast. de cualquier manera. Persona malcarada y lletja que ademés vist molt arreu (..)
En altres contrades del País Valencià (a la Valldigna, per exemple), el significat que tractem del mot arreu és expressat amb al tall (..): Mengeu al tall al tall i no vos deixeu res



  Donca.- Donca o el sedonca que veiem més amunt en una frase de l´Andrea semblen diferents del doncs català i el dunque italià; signifiquen 'altrament', 'si no', 'en cas contrari' (it. altrimenti). Amb significat semblant hem trobat de vegades l´expressió da-o resto (que no és exactament igual a l´it. del resto, 'd´altra banda').


  Ghe son quande gh´en.- La nostra traducció ha resultat reiterativa ('n´hi ha quan n´hi ha'. Potser hauríem pogut intentar jugar amb ésser-hi i haver-hi). El text genovès evita la repetició aprofitant les dues formes diferents de la tercera persona plural del present d´ésser. La forma en és extraordinàriament simple (igual al é singular amb l´afegit d´una n de plural) i es troba en més llengües del Nord d´Itàlia, com en parmigià.


  (Zena) a l´é longa comme a famme.-  D´aquest frase no farem cap comentari lingüístic; només volem dir que O Crescentin té tota la raó del món: Gènova és molt i molt llarga





2 comentaris:

  1. Amb orden: l'article està perfectament traduit!
    Areo: (a part que citant has escrit "sedoonca"); és curios però en el sentit en que esta fet servir al text, osigui "de qualsevol manera", jo hauria dit més aviat "abretio": "no l’é che ti peu spende dinæ a bretio pe tegnir a màchina drento a un posteggio". http://www.paroledigenova.net/ze/index.php?title=Abr%C3%A9tio
    Però aixì hé apres un'altre segnificat de "areo", que és una d'aquelles esxpressions que tenen diferents usus, i és maco saver'se districar, i fer-les servir bé.

    Encara; és veritat que es pot dir "do resto" per dir "sedonca".

    Fins aviat!

    ResponElimina
  2. ep Andrea,
    sí, com et vaig comentar, l´areo genovès em desconcerta una mica.. com el valencià de fet. És interessant que sembli poder significar dues coses tan diferents.
    Per cert, no ho he dit al post però en castellà la paraula (tot i que la veritat és que no l´he sentida mai amb aquest significat) també existeix, i segons la Real Academia prové del català:
    (Del cat. arreu, y este de a- 'a-1' y el gót. *rēths 'consejo', 'previsión', 'provisión').
    1. adv. t. Sucesivamente, sin interrupción. (http://lema.rae.es/drae/?val=arreo)

    Ara trec aquesta "o" ;-)

    ResponElimina