dimecres, 17 d’abril de 2013

Anxoves

  Entrada ampliada el 5-7-2014 amb noves aportacions del nostre informant, Giorgio Celoria. Gràcies Zòrzo

La cançó de Fabrizio de André Crêuza de mä  (inclosa al disc del mateix títol) és famosa no només a la Ligúria.


  El text de la cançó es pot trobar fàcilment a Internet. Però el que ens transcriu un amable lector de Sestri Ponente (antic municipi independent annexionat a Gènova el 1926), en Giorgio (Zòrzo) Celoria, són els crits dels venedors/es ambulants que se senten cap al final de la cançó; les venedores eren anomenades regatonn-e.  En Zòrzo ha escrit un interessant text on combina italià i genovès, ple de records però concís i sense concessions a la nostàlgia:

A Genova (noi delle delegazioni non diciamo andiamo in centro, ma a Genova) c'è sempre stato il porto, ma non la spiaggia con le barche (forse per questo regatonn-a = VENDITRICE DI ERBE) che si estendeva da Cornigliano (vedi il tipico gozzo genovese con la prua all'indietro, come le canoe, detto "Cornigiotto" al contrario di quelli detti alla "Catalann-a"), sino a Voltri. A Sestri (..) e regatonn-e vendéivan pésci pe-e stràdde, e criâvan pe fâse sentî ascì da e donne inte caze.
  Òua a spiâgia a l'é sparîa squæxi tùtta,ne resta bén pöca (Mortiòu,Pêgi e Ôtri) ma fin a-i ànni 50-55 (..) mi anâvo co-i mæ amîxi in bàrca pe demôa fin-a Pêgi, squæxi tùtti i giòrni.
  Non tutte le parole si capiscono, quello che ti trascrivo coincide in parte, ma ricordo per averlo udito quello che gridavano:
Amiæ che ròba gentæ! anciôe bélle, inpanévele, frizzéivele dònne! e àn piggæ òua!  Anciôe. anciôe bélle, donne miæ che ròba. Tutti i finali di parola erano allungati quasi una canzone (dònneee, anciôeee, bèlleee, boggivelee).
   Il gioco di parole che scrivo adesso, non so se è una barzelletta o realtà, ma nei primi anni del dopoguerra, a Genova vendevano per strada anche le banane a lire 60 cadauna: "banànne ,a sciusciànta l'unn-a che ha lo stesso suono di: A sciuscià inta lùnn-a e qualche spiritoso di passaggio rispondeva a sciuscià into só




A Gènova (nosaltres dels districtes no diem 'anem al centre' sinó 'a Gènova') sempre hi ha hagut el port, però no la platja amb les barques (potser per això allà una regatonn-a=venedora d´herbes*) que anava de Cornigliano (vegeu la típica barca genovesa amb la proa cap enrera, com les canoes, anomenada 'Cornigiotto', al contrari de les anomenades 'a la catalana'**), fins a Voltri. A Sestri les regatonn-e venien peix pels carrers, i cridaven per tal que les sentissin les dones a les cases.
  Ara la platja ha desparegut gairebé tota, en resta ben poca (Mortiòu, Pêgi i Ôtri) però fins als anys 50-55 anava amb els amics en barca per passar una estona a Pêgi, quasi cada dia.
  No totes les paraules s´entenen; el que  transcric coincideix en part, però recordo el que cridaven perquè ho havia sentit: Mireu quin material gent! seitons macos, dones, per arrebossar, per fregir. Tot just els han agafat ara! Seitons macos dones, guaiteu quin material. Tots els finals de paraula allargats com en una cançó (donees, seitoons, macoos, per fregiir)
 El joc de paraules que escric ara no sé si és un acudit o realitat, però als primers anys de postguerra, a Gènova venien pel carrer els plàtans a 60 lires: a seixanta lires un que sona com: a bufar a la lluna i algun graciós que passava responia a bufar al sol***

*Segons Franco Bampi, la paraula regatonn-a és un hispanisme. No ens proporciona més detalls, però el suposem relacionat amb el cast. regatear/ cat. regatejar (del llatí *recaptare). Ens ho confirma en Fiorenzo Toso
Deriva dalla voce castigliana regatón (femminile regatona) che significa 'rivenditore al minuto', (..) probabilmente dal latino tardo *recaptare ossia 'ricomprare', rifatto su accaptare, che è la voce dalla quale deriva anche il genovese accattâ. 

  ** Per apreciar bé la diferència entre el gozzo (la barca) cornigiotto i el gozzo lígur a la catalana, vegeu aquest i aquest video i aquesta web.

  *** Una variant de l´acudit (veritablement intraduible) del darrer paràgraf, en aquest video del còmic genovès Giuseppe Marzari

  
  Dos apunts més: Primer, donat que l´anxova és en català o castellà el peix (el seitó, cast. boquerón)) un cop assecat i conservat, una possible etimologia de la paraula la faria provenir del basc antzua, 'eixut, sec'. (Antzua sembla ser també un dels noms amb que es coneix el peix a l´illa de Sardenya). Altres noms dialectals lígurs (de la rivera de Ponent) com Amplona o Amplova, però, semblen fer difícilment acceptable aquesta etimologia.

  En canvi, curiosament, segons l´enciclopèdia Treccani l´anxova sembla ser en italià el peix sense conservar; el peix salat rep un altre nom en toscà: alice

  Però al capítol XXVIII de les Avventure di Pinocchio, el pescador que acaba de xorrar la xarxa -i dins d´ella, el pobre Pinotxo- es mostra content d´haver pescat acciughe col capo, és a dir, anxoves fresques, no encara decapitades ni salades. No hauria estat més normal dir alici col capo?. No som els únics a qui desconcerta la frase: en aquesta web qui escriu l´article, de fet, confon la cita -a no ser que senzillament faci servir les dues paraules com a sinònims totalment intercanviables- : il pescatore (..) chiama le acciughe appena pescate alici col capo, segno che il piccolo pesce era noto senza la testa.

  I de fet una cerca per internet dona resultats oposats al que com hem vist diuen alguns diccionaris: per molta gent és Collodi qui, per dir-ho d´alguna manera, té raó: en italià les anxoves són el peix salat (però també trobem l´opinió segons la qual la diferència rau en l´edat: l´alice és el peix jove). Un exemple:
  Talvolta si intende con alici il pesce fresco e quello vivo nel mare, mentre le acciughe sono quelle sotto sale.
In realtà acciuga è sinonimo di alice, è come dire gatto o micio, sono la stessa cosa.


  En lígur no sembla haver-hi aquesta duplicitat. De fet el propi Zòrzo ens confirma que la paraula alice o equivalent li és estranya: per ell l´acciuga és el peix fresc i el peix salat es diu senzillament 'anxova sota sal', ancióe sotto sâ; millor si són pescades a la Ligúria per cert:
 

   niâtri gh'émmo sôlo l' anciôa (e a sardenn-a che no a sâemo) ch'a l'é péscâ into nostro mâ, e ghe scrîvan " Nostræ" e âtre són anciôe e no én pigiæ chi (da Monterósso inte Cinque Tære a -o savonéize).
Cómme quella vótta che vinçendo a difidénsa de mæ mogê:"ma no me pàn nostræ, no,no, són de Montrerósso ghe l'asegùo",o giorno aprêuo a l'inbrogión a gh'à dito, "saiàn passé da Monterosso ma no e àn pigiæ la, mànco o gàtto o no e veu".
No adêuviémmo "ALICE" a me pâ 'na paròlla in italiàn a Séstri dìmmo ancióe e ancióe sâæ o sotto sâ. A cunfuxón a l'é in Italian.



  Segon: acabem de veure que fins i tot els gats saben que les millors anxoves són les de la costa lígur, però evidentment també se´n pesquen a altres llocs. A Trieste, just a l´altre extrem del Nord de l´Estat italià, on gairebé tothom parla encara en "dialecte" (un dialecte d´origen vènet i que té, tot i la distància de centenars de kilòmetres, molts punts de contacte amb el lígur), del seitó en diuen sardoni, nom relacionat amb sardina. Això ho diem com a petit homenatge al peixeter triestí que va rebre fa un temps una multa de més de 1.000 euros per haver escrit els cartells de la seva parada en la seva llengua i la dels seus clients/es.



5 comentaris:

  1. Escrivo per afegir dues coses al simpatic i interesant post (en que hi ha una mica de tot!). Avui en dia, potser després de molt i molt temps, hi ha vendua directa de peix al centre de Genova, quand tornan els pescadors a la Darsena. Son barquetes petites, mes aviat com la mjida del peix que porten (els toscans riferint'se als ligurs li deien: "mare senza pesci, monti senza alberi, donne senza vergogna"). Tot i que la mes part dels pescadors em semblan originaris de la bassa Italia, l'altre dia passetgiant per allà hé sentit dos d'ells que cusint les xarxes, amb tota la calma del mon, parlavan ligur. Com passa sovint, no son pas - o no només - els ligurs poc dialectofons, sino que son molt pocs en relaciò a la quantitat de gent que viu aquì.
    Segona cosa, jo m'els recordo els crids al mercat, quan anava da petit acompanyant la meva mare o avia. Potser ara fa molt no els sento, però quand ascolto en de André, al final de la cansò, per a mi s'evoca una cosa que m'ha estat familiar. Es a dir que probablment la generaciò de la meva germana, que té deu anys mens que jo, ja li sembla algo realment del passat. Eren molt bonics aquells crids; no eran només en genovés els que em recordo jo, però sempre molt ironics, molt musicals.
    La llengua genovesa i la veneta tenen algu en comù, i especialment tenien al passat, perqué - creg - tot i ser-hi tota una part de Italia que separa les dues regions, per mar estavan molt en contacte.

    ResponElimina
  2. Teclejant al Google aquesta dita que ens has posat ("mare senza pesci..") el primer que m´ha sortit és aquest article sobre la Ligúria i el mar:

    http://www.gruppocarige.it/gruppo/html/ita/arte-cultura/la-casana/2007_2/pdf/36_43.pdf

    que fa bona pinta i que llegiré en quan pugui.

    Sempre s´aprenen coses noves, gràcies Andrea!

    ResponElimina
  3. Ascoltant el passatge de en Marzari - en orari de feina, doncs bastant "trafelato" (google translate dona "panteixant", en genovés dsfortunatament no em vé l'equivalent) - just després de "sciuscianta l'unha" el comic diu: "da quande çèrcan d'anar in scià lunha".
    Es raro perché a mi en Guasoni m'ha corregit varies vegades dient'me que aquesta manera d'expressar'se es un italianisme, que s'hauria da dir "çercar a far quarcòsa" i no pas "çercar de far quarcòsa"; doncs "çercar a anar in scià lunha".
    Dic que es raro perqué normalment s'agafa en Marzari per tenir idea de bona pronuncia i del genoves modern però pur. Es veritat que la registraciò, sent del 1969, es bastant recent, i potser reflectia ja l'evoluciò del genoves parlat...normalment les coses de en Marzari son més antigues.
    Afegeixo que també a la web de l'Academia do Brenno hi ha l'expressiò "aregordar a no perde tante belle paròlle"; doncs a part de "çercar" també "aregordar" regeix la costrucciò.
    Ara no me recordo si en català es diu com en italià o com en genovés pur. Em sembla com en italià.
    Dic això just per no olvlidar la tendencia a ocupar'se principàlment de gramàtica que té aquest blog!
    Alegri!

    ResponElimina
  4. Breu recerca: "trafelato", encara que s'ha da veure si la traducciò catalana és correcta, en genovés es pot dir "aximou", o més especialment "abötìo". Hi ha aquì un peitit misteri. No tenint amb mi el diccionari millor (pel meu intendre) que es el del Olivari, miro el tascable del Toso. Posa aximou aböfìo. Vaig a mirar als diccionaris historics de Frisoni (per altre, autor de una gramatica catalana en italià dela primera decada del noucent!) i de Casaccia. Em formo la idea que per el que volia dir jo "aböfìo" era més adeguat que "aximou". (En tot això el diccionari de en Bampi no té la paraula "trafelato"). El misteri és: Toso escriu "aböfìo", mas als diciconaris historics escriuen "abötìo". El Casaccia diu: abötìo: trafelato. Si és va a mirar la part genovés-italià del tascable del Toso es troben les dues paraule abötìo i aböfìo. La segona, coherentment amb la traducciò que donava de l'italià, voldira dir trafelato, i la primera (osigui la forma present als historics, i que segons els historics vol dir trafelato) valdria com "intontito, sfinito". Esperant de poder veure l'Olivari, no sé doncs si estava aböfìo o abötìo, o si hauria dit abötìo visquent fa un segle tot i sent ara aböfìo. A veure si incontro algù a qui poder-li demanar! Comuniqueré el resultat de les recerques! Ciao! Bon primer de maig!

    ResponElimina
  5. Ep Andrea, jo ara també estic escrivint des de la feina i estic abötio/aböfio.
    El Marzari crec que és sobretot un exemple de pronúncia. La seva gramàtica estava italianitzada ("menu male" i coses així); en tot cas en aquest expressió que cites potse es tracta més que res d´una qüestió fonètica (com que es troben les dues “a” s de “a anar”).
    En català en aquest cas és com en italià. Altres vegades és el verb seguit directament de l´infinitiu (intentar+fer). I l´italià “continuar a” és en català continuar + gerundi però a mi de vegades se m´escapa l´italianada ;-)

    ResponElimina