dilluns, 25 de març de 2013

El darrer parlant de basc a Zigoitia

  Avui fem un petit parèntesi basc però creiem que tampoc no ens apartem gaire del guió. No intentarem extreure gaires conclusions de l´article que comentarem o, en tot cas, no intentarem extrapolar-les a altres llengües, però l´article en qüestió ens ha recordat un tema recorrent quan es parla de llengües minoritàries/minoritzades. De fet, en els comentaris a aquesta entrada del blog, l´Andrea Acquarone va aportar unes interessant reflexions sobre la necessitat o no de sacrificar les variants dialectals en favor d´una varietat central més forta. En el cas de l´occità, per exemple, es tracta d´un debat inacabable on es reconeix sovint una fractura entre els darrers locutors naturals i els occitanistes (un exemple aplicat al cas lígur, en aquesta pàgina)

  El diari en llengua basca Berria ha publicat fa un parell de dies una entrevista amb el darrer bascoparlant nadiu de la localitat alabesa de Zigoitia, Joxe Beobide, resident a la veïna Murgia. Zigoitia i Murgia són els dos municipis immediatament al Sud de la comarca biscaina bascòfona d´Arratia.Per tant, són dos municipis que deuen d´haver perdut la llengua en època relativament recent (diem relativament perquè Joxe Beobide, nascut al 1920, ens diu que la seva era ja l´única família bascòfona del seu nucli urbà).


                    
  Mapa dels dialectes bascos (font Wikipedia). Les taques grises corresponen a zones castellanitzades recentment. La de Zigoitia i Murgia és just a sota del color verd que indica el dialecte biscaí.


Creiem haver entès tota l´entrevista (la transcripció al menys): les penúries de la guerra, la prohibició de parlar euskera, el fet que Joxe parlava euskera amb son pare, originari d´un poble d´una mica més al Nord, a Biscaia (i per tant hem de deduir que ja no parlaven un dialecte 100% autòcton de Zigoitia)..


  No cal en tot cas un nivell avançat d´euskera, però, per entendre la pregunta i sobretot la resposta al voltant de la Korrika, la multitudinària cursa per etapes en favor de l´euskera que se celebra cada any a Euskal Herria, i en la que participen desenes de milers de joves:

-Korrika zer den badakizu? (Sap vostè què és la Korrika?)
-Ez                        (No)

                                    ***********************

 Però matisem aquesta aparent manca de sintonia entre el locutor natural i els intents de normalització (a part del fet que, escoltant el video, no ens fa la sensació que el Joxe digui que no coneix la Korrika: senzillament li costa d´entendre la pregunta): Beobide parla sempre amb orgull sobre la seva llengua, i a més, un cop l´entrevistador li explica en què consisteix la Korrika, recorda amb satisfacció haver vist passar molts joves que corrien i que feien força en favor de la llengua.

 De fet a l´article se´ns comenta que els joves de Murgia que participaven a la Korrika parlaven entre ells en basc. I algunes estadístiques diuen que actualment una quarta part dels habitants de Zigoitia són euskalduns.

  Probablement aquests nous euskalduns parlin una llengua (massa) propera a l´estàndard, però en tot cas: podem seguir afirmant que Joxe Beobide és veritablement el darrer parlant de Zigoitia? El diari Berria el presenta en realitat com azken euskaldun zaharra, 'el darrer vell parlant'. Pel que sembla, a Zigoitia i Murgia l´euskera és cosa de joves.*

 *No es tracta de que la implantació a travès de la història de la llengua de diferents estàndards d´euskera, de vegades en detriment dels dialectes, no hagi generat ferides; aquest article (en euskera, però amb cites en castellà i francès) del dialetòleg basc Koldo Zuazo, ens en parla. Però la tesi principal que se´n despren és clara: l´autor crítica una certa visió segons la qual els dialectes servirien per la comunicació a nivell local però la comunicació entre parlants de dialectes diferents s´hauria d´establir no en euskera estàndard sinó en una llengua franca externa com el castellà o el francès.

2 comentaris:

  1. Potser encara no havia comentat aquesta entrada perqué el tema és molt delicat, i en part em tira en causa..de totes maneres, veig que fetes les debides proporcions, el cas basc i el ligur tenen alguna cosa en comù: la dispersiò dialectal en una area petita, la separaciò entre cultors i locutors (segons les categories de en Montpetit). En un contexte millor no hi hauria d'haver "locutors", osigui gent que coneix una llengua només perqué la parla, i sensa haver-la estudiat mai; ni tampoc "cultors", (els que han estudiat,però no son mare llengua), perqué hauria de ser normal rebre educaciò en aquella llengua...esclar que el process de formaciò de uno standard crea unes fractures, però també aquell de perdua total de una identitat...veurem, a mesura que les activitats de l'asociaciò prendran peu, i relleu realment regional, quin interes hi ha a preservar l'identitat ligur; jo i nosaltres només podrem ensenyar que l'identita va lligat amb la llengua: la gent ens diurà si prefereix, una cop perdut el seu dialecte, acabar directament a l'italià, o si no veu millor imaginar'se un idioma comù a nosaltres ligurs, com era avants, en realitat, amb el genovés. Els dialectes si no es fa rés es pedran segurament; si es forma una llengua, potser hi haurà espai per salvar unes maneres de parlar aquella llengua...m'imagino que per un vell de un poble veure que el net aprend no pas el dialecte d'allà, sino una mena de genovés, seria una cosa rara...depend també una mica da com el net li explica el tot!

    Els dialectes no s'ensenyen a l'escola, les llengues si. Ara s'ha deixat, generalment, de parlar dialecte, i especialment amb els més joves, a les cases; l'unica via per fugir la mort certa és fer dels dialectes una llengua. Aixì hi hauria una part de la poblaciò que aprend a l'escola la llengua antiga, tot i haver els pares que ja no la parlen més. Després, possibilment, la llengua torneria a les cases...a veure...jo, com que és encara possibile, estimoleria, fins que estem en temps, la trasmissiò directe, avant que s'obtengui l'interes istitucional...és un fet de psicologia social: complicat, mas no pas impossible...d'aqui a uns mesos ho tindrem més clar...tindrem "riscontri" (que per cert no sé com es digui en català!)...
    Alegri!

    ResponElimina
  2. totalment d´acord amb el que escrius, i el paràgraf:

    "En un contexte millor no hi hauria d'haver "locutors", o sigui gent que coneix una llengua només perqué la parla, i sensa haver-la estudiat mai; ni tampoc "cultors", (els que han estudiat,però no son mare llengua), perqué hauria de ser normal rebre educaciò en aquella llengua...esclar que el process de formaciò de uno standard crea unes fractures, però també aquell de perdua total de una identitat.."

    no podia estar millor expressat.

    els riscontri de que parles suposo que són verificacions, i tot i que no tinc clar 100% a què et refereixes (verificacions per veure què fan les institucions potser?), és millor així, perquè d´aquesta manera es manté el "suspense" ;-)

    salut

    ResponElimina