diumenge, 17 de març de 2013

Cap a la frontera

   Si anem avançant per la costa seguint el contínuum catalano-occità, en arribar a la Ligúria es produeix un canvi més o menys sobtat (sempre tenint en compte que abans hi ha Mònaco, que era fins fa poc un illot lígur en terra provençal, i Menton, on hi havia una parla de transició). A partir de Ventimiglia (Vintimiggia) la llengua ja és plenament lígur i la variant que s´hi parla (i també es parlava a Mònaco) és el dialecte intemelio 

  Sobre la situació d´aquesta variant ens escriu un parlant del dialecte, Gianni Soleri (participant assidu d´aquest fòrum i autor d´articles com aquest). També és seva la traducció a l´italià i l´explicació d´uns quants trets que distingeixen el seu dialecte del de Gènova1.


Fina aa Segunda Ghera tüti i parlava in dialetu e fia ai furesti, e ai soi fîöi, ghe tucàva de inpařalu. Pasau a ghera, daa Basa Italia è arivau in bigu de gente, in serca de travaiu, inti ani sincanta e sciüscianta. I ciü tanti i se sun afermai inti paisi inscia costa, Ventemîa, Valecröśa, Canpurusu, Burdighea, Sanremu. Su faitu lì e a Scöřa ch’a sercava de rancà u dialetu, à purtau, cian cianìn, u nostru parlà in angunìa e avù u l’è ascaixi mortu. I śuveni i nu u parla ciü e i ciü pecìn i nu u capisce mancu. De chi a ina trentena d’ani, me pařé, nu ghe seřà ciü nisciün ch’u parleřà.
Fino alla Seconda Guerra (Mondiale), tutti parlavano in dialetto e anche i forestieri, e i loro figli, erano obbligati ad apprenderlo. Finita la guerra, dall’Italia Meridionale sono arrivate moltissime persone, negli anni cinquanta e sessanta. La maggior parte si è fermata nei paesi sulla costa, Ventimiglia, Vallecrosia, Camporosso, Bordighera, Sanremo. Questo fatto e la Scuola che cercava di estirpare il dialetto, ha condotto il nostro parlare in agonia e ora è quasi morto. I giovani non lo parlano più e i più piccoli non lo capiscono neppure. Fra una trentina di anni, probabilmente, non ci sarà più nessuno che lo parlerà.


Principali differenze con il genovese:
- Conservazione di -r- palatale, reso con -ř- che a Genova cade
- participi passati in -àu, in genovese -ou
- mantenimento del dittongo -ai che in genovese monottonga
- mancata velarizzazione di -N-
- esito -gl- o -j-/-î- di -LJ-


 Podem afegir alguna tret més que separa aquesta varietat del genovès més central, a part de la diferència òbvia de grafia (a Gènova es tendeix a la grafia en o, en comptes de u): la manca de desinència de 3ª persona plural a la majoria de verbs (tüti i parlava, diu el Gianni); l´ús del pronom de tercera persona plural i, o el de l´expletiu l quan el subjecte va postposat a verb intransitiu que comença per vocal: Genovès: l´é arrivou però en canvi arriva, sense pronom; intemelio l´arriva2. O la major presència de vocabulari compartit amb el francès i l´occità (especialment en varietats com la d´Olivetta).

 També comparteix amb l´occità el fet que, tal i com ens diu el nostre amable col.laborador, la situació del dialecte és crítica, especialment a la costa3. Però per tal de ser optimistes podem recordar que hi ha alguna web de gran interès sobre la variant local, i que uns quants parlants i neoparlants de la zona estan col.laborant en un projecte sobre el qual parlarem properament.


  1- Una breu Grammatica del ventimigliese aquí.
  2- Però el Gianni escriu è arivau in bigu de gente, sense pronom expletiu l.
  3- Inclús en un mapa extremadament optimista sobre l´ús social de les llengües d´oc, veiem que és arran de costa on aquest ús sembla més feble. A l´altre extrem hi hauria mapes, ja sense rastre d´occità ni de "dialectes" d´Itàlia, com aquest.

3 comentaris:

  1. Em sembla molt interesant aquest aport, encara que jo (i com President de Che l'inse! fins i tot per dover estatutari) no comparteixi el pessimisme, i també afeigiria a les causes del declì de l'us dialectal el propi fet que malgrat tot la gent ha deixat anar la seva llengua - perqué dir que l'escola ha influit negativament en un blog català, sapiguent que durant el Franquisme el català no només no estava a l'escola, sino era bandit del carrer, em sembla naif. UNa mica d'autocritca està sempre bé! Però, sigui lo que sigui del passat, el futur ho podem encara costruir. I no és veritat que Monaco ja no es pot considerar lìugr, car ha d'aver'hi uns quants parlants...
    Parlant d'altre, i potser de coses més amables, hé trobat estudiant un discurs politic de en Barnaba Cigala Casero del final del segle XVI la paraula "segnera" amb significat "stigmatizaciò". Ara no puc citar precisament, però el sentit del discurs era: "pe chì o va contro a l'ordene stabilìo l'è giusta a segnera e l'ostraçixmo". Que raro oi? Com si els genovesos sapiguessin perfectament l'historia dela bandera de Catalunya, i tant da fer servir la paraula al discurs current; sino tu com t'ho expliques?
    Fins aviat!
    Alegri!

    ResponElimina
  2. és curiós això de la "segnera", potser té el sentit de marca (de la mateixa manera que diem que algú ha quedat "marcat" de per vida).
    Tens raó amb això de l´escola. Veient la situació precària en la que han quedat tantes llengües a França o Itàlia, encara serà veritat aquella frase que he sentit dir sovint i que sempre m´havia semblat exagerada: "és un miracle que el català hagi sobreviscut i hagi arribat al segle XXI"

    Alegri ;-)

    ResponElimina
  3. Heu da agrair molt el travall fet pels reneixentistes, que havia donat consciénsia als catalans del fet que la seva (llur) era una llengua...
    Quant a "segnera", encara que vull demanar-li a en Toso - ja que tinc apuntat escriur-li també per altres coses -, a mi, més modestament, no em sembla gens un exit possbile da "segno" en genovés. Té el sentit clar de "estigma", osigui traça de sang, ("a segnera": l'acte de marcar amb sang"), tal i qual a la historia dela Senyera. Jo pertant creg, suposo, que amb lo cosmopolitos que eran els antics zeneixi, sapiguessin i parlessin amb proprietat, construint un sobstantui figuratiu a partir de la historia d'aquella bandera que tant bé coneixien...ho descobrirem! stanni ben nan!

    ResponElimina