Curs de genovès

Demà dia 7 comença un Curs de genovès a Gènova. Això que ens podria semblar normal és en realitat una notícia destacable, i no només perquè el genovès sigui una llengua minoritzada (de fet encara ni tan sols reconeguda com a llengua per l´Estat italià). El que fa més interessant el curs és el fet que vagi adreçat especialment a la gent jove, i que fins i tot el professor amb prou feines passi dels 20 anys.
  Per tal de fer-lo encara més atractiu el curs és gratuït. Els promotors de les classes no han pogut evitar la broma, donada la fama de pigogiôsi ('avars, garrepes'; de pigheuggio, 'poll') que tenen els genovesos:

 Quanto costa? Indicativamente nulla (a totale misura di genovese).

per tant, com veiem a la part baixa de la imatge, tot és de badda (gratis)..

..que no és altra cosa que l´equivalent del debades català, que vol dir 'en va', però en valencià pot significar 'gratis'. L´expressió prove de l´àrab:

 Debades (..)(en el dialecte valencià) De franc, gratuïtament; (..) «Hem volgut entrar al teatre debades» (..).  Etim.: de l'àrab bātil, mat. Sign. (Dicc. Alcover-Moll) 

 (..) l´arcaico batil "cosa senza valore" ha dato de bada "gratis" (Etimologia di parole ventemigliuse)

 I també la trobem en castellà... o en la llengua mil.lenària del País Basc, que potser és l´únic lloc al món on es van atrevir a muntar una botiga on tot és de balde i costa 0 euros:

  

Els promotors del curs ofereixen a la seva web el que anomenen pillole, 'píndoles', com aquesta:

   Se vedemmo diu el text, fent servir el reflexiu se per la 1ª persona plural, de manera similar a com farien altres varietats italianes, com el romanesc, o varietats d´els Alps Marítims (Niça: devèn s´aimà; Gorbio deven se vouè bèn 'ens hem d estimar'; vegeu aquest article). Però diversament de l´italià: ci vediamo. De fet el ci italià desenvolupa vàries funcions que en genovès estan reservades a altres paraules. Podem resumir les diferències així (per una explicació més complerta, veieu aquest article. Per comprovar les semblances del sistema de pronoms del lígur amb el d´altres llengües del Nord d´Itàlia vegeu per exemple la pàgina 13 d´aquesta gramàtica de la llengua vèneta):

n

Pr. Refl.i Recíproc

Ci vediamo

Ens veiem

Se vedemmo

Pr. OD i OI 1ª persona pl.

Ci chiamano*

Ens diuen/ens criden

Ne ciamman

locatiu

Ce n´è (ò pl. Ce ne sono)

N´hi ha

Ghe n´é

Se impersonal+ se refl.

Ci si potrebbe dare del tu

hom es podria tutejar**

Se porieiva dâse do ti

 * Fins al segle XIX l´italià podia fer servir també el Ne en aquests casos.
 ** forma impersonal en desús; en realitat diríem Ens podríem tutejar. La frase no impersonal també és més habitual en genovès.


   Això en teoria; en la pràctica el català col.loquial també pot fer servir el se reflexiu i recíproc per la 1ª persona pl.: se n´anem, se veurem.
   i fins i tot en altres casos: amb la 2ª persona plural, s´ho dic [us ho dic] perquè ho sapigueu, es veureu [us veureu] en el cafè. O amb pronom OD o OI de 1ª p.pl. on el genovès faria servir ne: s´enviaràs [ens enviaràs] el paquet?                           (exemples de l´Alcover-Moll)