dissabte, 22 de juny de 2013

Vells i joves

  Demà dia 23 se celebra a Gènova un festival de nova música genovesa. Avui parlem precisament d´un jove músic: en Mike from Campo és un rapper del municipi de Campomon que passat l´estiu presentarà el seu segon clip en genovès (vam donar el lligam al primer video aquí). La cançó es titularà In te n'abbrasso i està dedicada a la Ligúria. De moment en Mike ha tingut l´amabilitat de fer-nos arribar un fragment del text. Moltes gràcies Michele.

   Al text trobem un dels motius més freqüents quan es parla dels dialectes d´Itàlia: el lligam del dialecte amb la generació dels avis; a molts indrets el "dialetto" és una llengua a la que s´ha estat exposat en major o menor mesura, però que sovint és vista com la llengua de la gent gran. De vegades això genera rebuig envers la vella parla. Per en Mike, en canvi, el fet que sigui primordialment la llengua dels avis o del tiet o la tieta (o barba, a lalla) suposa un vincle afectiu, primer pas en el camí de la recuperació (de manera semblant al que deia a la seva primera cançó en genovès, quan parlava de 'les històries del meu oncle (...), cançons d´aquelles en genovès que t´animen, no és tan sols tradició, és molt més'):

  Són nasciûo chi, ma primma no o capivo,
ti camminni in sce na stradda: gh'è sempre in motivo,
foscia inutile, ma mi o so...
mi te ringrazio, in fondo te deivo quello che gh'ò.
E quande gh'ò puia de no faghela ciù,
quande vegne o magon e me sento tià zù,
aloa attacco a scrive con questo lenguaggio,
saià che m'arregorda i vegi, ma o me da tanto coraggio



                  ****************************** 

  La nova cançó d´en Mike és motiu d´alegria però hi apareix la paraula magón que vol dir 'gran tristesa, aflicció'; és molt típica del lígur i un dels darrers cops que l´hem llegida és en comentaris al voltant del recent accident portuari a Gènova, com aquest:
A amialo òua, quell’enorme muggio de zetto, o mette o magon

  però en aquest cas la paraula existeix també en piemontès i en moltes altres llengües i variants, fins a arribar més enllà de la frontera; com en aquest text d´un dialecte llombard de Suïssa, que com podem comprovar té molts punts de contacte amb el català:


Su ném, su ném (..) / che mi véi naa in Mérica, ciapaa cinch franch al dí. / Mí sí che vegnaría,se l füss domá Milán, / ma naa fin in Mérica, nò nò l’è tròpp lontán. / (.) E nun con gran magón m’av vedará a naa
nem nem, que jo vull anar a Amèrica, per guanyar cinc francs al dia./ Jo vindria si fos només a Milà,/ però fins a Amèrica no, és massa lluny./ (..) I ara amb gran tristesa us veuré marxar. I segni dell’altro 

  Així doncs, donat que el "dialecte" serveix per encoratjar i per combatre el magón, ens acomiadem amb un genovès Alegri! o un piemontès Alegru tucc o un triestí Sempre allegri mai passion.

1 comentari: