diumenge, 7 de juliol de 2013

El President i els bolets

  Fa uns dies el President de la Regione Liguria, Claudio Burlando, va parlar en "dialecte" en un programa d´una televisió local. En aquest fragment del programa, per exemple, va comentar la seva afició pels funzi. Els funzi -que són els 'fongs' però també els 'bolets'- són habituals a la cuina però també apareixen a la fraseologia catalana i lígur: i gondoin e i funzi náscian sensa semenali 'els rucs i els bolets neixen sense (que calgui) sembrar-los' (gondoin vol dir literalment 'condons'. Un altre refrany de significat semblant: a moæ di belinoin a l´é de longo gräia, 'la mare dels rucs està sempre prenyada')

   El President parlant en genovès és una bona notícia (i hauria de ser un signe de normalitat). Només trobem un petit però en el fet que la periodista que escriu el text de la notícia cregui, amb tota la bona intenció, això sí, que ha de justificar l´ús del dialecte genovès: E lo fa parlando in genovese: non lo fa per un nascosto rigurgito leghista, no di certo
 quan la realitat és tan simple com que es tractava d´un programa sobre el dialecte i el sr. Burlando responia a preguntes dels espectadors fetes en dialecte.


  (Un altre fragment del programa a la web lengoaligure)

7 comentaris:

  1. Burlando també quan parla en italià té una dicciò una mica tancada, donc hé pensat penjar la trascricciò del dialeg (encara no sigui sobre els maxims sistemes) per facilitar la comprensiò dels que no tenen massa confiança amb el genovés

    Scignóa: Bonhaseja; voeivo dighe a-o Clàodio se o va a-o giardin ò a-a capeletta, che le ô sa donde o va pe fonzi.
    Burlando: Alóa, mi te ô diggo dove vaggo; no se dovieiva dir…mi vaggo into cunio, cunio, cunio.
    S: E ô so che ti væ into cunio!
    B: Nò, no giardin, cunio; pòi into cunio, da-a caza do Gianpàolo, vaggo in çimma a-o monte e pòi vaggo derer.
    S: E ti basci inta Loega.
    B: Inta Loega, brava.
    S: Eh, e mia un pò se ô sò.

    * * *

    Prezentator: Eimo arestæ a parlar de fonzi e o Prescidente Burlando o diva a Pronzati, o nòstro gastrònomo da sejanha: “mi i fonzi î za atroæ”, e o ghe l’à li in sciâ tecnologìa, in sciô teléfono.
    Burlando: Se vedde?
    P: Scì, arivemmo e ô femmo vedde anche in favor de telecàmera: ècolili lì. Pronzati.
    Pronzati: Nò, se vedde che son belli. D’atra parte anche picin, belli sòdi.
    B: Piatto cruo e tien co-e patatte a tòcchi; questo è co-e patatte
    Presentator: Ma a ricetta de Burlando qual’è?
    B: Oh bé, a l’è sémplice sémplice: e patatte pe na vintinha de menuti da sole, eujo naturalmente, pòi un pò d’aggio…perché e patatte cheuxan ciù di fonzi, nò? Pòi ti tii feua o tian, ti ghe metti i fonzi adòsso con un pò d’eujo, un pò de porsemmo, atri vinti menuti e pronti.

    Faig notar:
    1) "ècolli lì", italianisme total, seria "veilì".
    2) Moltes cops, per influxe de l'italià, en canvi de no o na es diu nò.
    3) "Ricetta" es diu "riçetta".

    El presentator jo diria amb certesa que no es de Gènova, i tampoc Burlando sembla tenir la parlada de Gènova centre (per exemple diu "vaggo" e no "vaddo").
    I "fonzi" tenen la maitexa "o" dels "gondoin"; ne es tracta de una "u tancada".

    Senyalem que estem ententat convencere la emitent televisiva de Primocanale a penjar el video en youtube, però fins ara s'han rebujat; no entene que és un fet estraordinari i molt important el fet que el president parli a la tele en lìgur, i que s'ha da donar la posibilitat de mirar-ho a qui no l'ha pogut veure. No creg que s'hagi parlat només de bolets! (que en genovés es diuen "boleu" i indiquen un tipo de bolet que en italià es diu "boleto").

    Quan a l'acostament llengua local-Lega Nord, un dia o l'altra s'acabarà...

    ResponElimina
  2. Errata corrige: “mi i fonzi î ò za atroæ”; m'havia olvlidat la "ò".

    Ja que hi soc faig notar altres dues coses:
    1) "Qual'è?" diu el presentador, però s'hauria da dir "quæ a l’è?".
    2) "Questo è co-e patatte", diu en Burlando,que potser un purista diuria que tal i qual (osigui, "stochi o l'è co-e patatte), però parlant aixì a mi em sembla molt espontani i no em sona malament.

    S'hauria da veure tot el programa, sobretot per ascoltar el presentador, que havia da fer la feina més complicada, car no hi ha un lleguatge tecnic establert en ligur per presentar a la manera moderna; es vegi el "in favor de telecàmera" pres a prestit da l'italià.

    Per altre, "càmera" es diu "camia"; llavors perqué no "telecamia"? Aixì com moltes altres paraules noves, jo em pregunto perqué estar sempre tant a prop de la llengua nacional (un altre exemple: grabar es diu "filmar", com en italià. Partcipi passat evidenment "filmou", però pel substatiu es tendeix a fer servir "filmato", obviament amb u final, però jo dic: perqué?)


    ResponElimina
  3. gràcies Andrea, jo no hauria pogut fer ni un intent aproximat de transcripció.

    M´agrada la pronúncia d´en Burlando. Per cert, no sé si és normal que quan diu in çimma soni gairebé com 'in scima'. (I no té, certament, el to d´un polític, sinó d´home de carrer)

    Ja havia cercat al Youtube el video del programa i ara ja sé per què no l´he trobat.. a veure si els del Primocanale "s´enrollen" i el pengen..

    ResponElimina
  4. Allò de "in çimma" que sona "in scimma" no l'hé transcrit perqué creg que sigui una mala pronuncia involuntaria, com capita a tothom de liar'se i pronunciar malament també al seu primer idioma. No em resulta que hi hagi qui diu "scimma", i segurament no a la parlada de Gènova a la qual pertany en Burlando.
    També aquesta "Loega" (hi hauria da dir sobre aquestes paraules, car segurament era "l'Oega" que ha vingut a ser "a Loega", doncs da "inte l'Oega" a "inta Loega", no sé si m'explico; ni hi ha altres aixì), la senyora diu "inta Loegia" i després, com que en Burlando diu Loega, ella diu com ell. Com que ha da ser un lloc molt petit a dalt de una montanya apeninica, i que evidentment ningù a part dels dos el pot coneixre, tothom al estudi es posa a riure perqué esta esdevenint un dialeg per iniciats. Ho hé remarcat per fer veure com canvien els noms, i com està pacific i axeptat que un digui de una manera i l'altra de un'altra.
    A mi també m'agrada la pronuncia de en Burlando; el presentador en canvi es veu que no és la seva primera llengua; és de la meva generaciò...aixì et fas un idea de com va aquest tema: gent que sap i pot parlar, però fent servir italianismes i amb una pronuncia una mica menys "de la terra".
    A veure si els de Primocanale enetenen el que han fet...jo siguo intentant que molta gent truqui preguntant tots lo mateix, aixì que igual a la fì, o fos altre perqué es pari aquesta onada de trucades, ho penjin...però, com estic a Catalunya i no controlo bé, no sé com està anant aquesta cosa...

    ResponElimina
  5. en tot cas està molt i molt bé que el jove presentador es planti al davant de la "telecamia" i presenti el programa en una llengua que probablement no és la seva però també sent com a seva, oi?

    fins ara!

    ResponElimina
  6. Per completesa, aquì http://lengoaligure.org/inandi-e-ini-iative/burlando.html hi ha la trascriciò de l'altra part del programa en questiò, que està penjat per Republica. Esperant que tigui efecte l'acciò collectiva que demana que es penji tot.

    ResponElimina
  7. Un altre exemple come el de "Loega", és l'heura (it. edera), mena de planta rampicant, que en genovés es diu "a lelloa": segurament era "l'elloa". Un altre encara es el llençol que es diu "a lìntima", que era "l'ìntima".

    ResponElimina