Entrades
Un
chat noir, un chat roux, un chat blanc ſont toujours des chats
La protagonista d´aquesta entrada és una truita (peix) habitual a la Península italiana i molt especialment al Nord. Es caracteritza per viure a torrents d´aigua freda, per ser més petita que les altres, i per tenir per tot el cos punts vermells i negres -a les altres truites només n´hi ha de negres.
El nostre amic Zòrzo Celoria ens la descriu en el seu genovès de Sestri Ponente:
Trûta Fario: Óriginaia da còsta setentrionâle de l'Apenìn, a vive in ægoe veloci e freide di torenti de montagna. Tipici da fario són di puntìn rósci e neigri (a trûta de lago a l´à solo che punti neigri) ciù ò mêno scciassi ma che no se conzónzan.1
Font: Wikipedia
Però tot i tenir uns trets distintius més o menys clars, els ictiòlegs consideren que aquesta truita (i d´altres) no és una espècie sinó una simple varietat. Les tres espècies de Linnaeus Salmo trutta trutta, Salmo lacustris i Salmo trutta fario serien en realitat una: Salmo trutta
«Salmo (trutta) trutta (..) nell´Europa settentrionale (..) esistono popolazioni (chiamate Trotta di mare) che conducono una parte del ciclo vitale in mare (..); ciò è possibile perché questi mari sono più freddi e meno salati rispetto al Mar Mediterraneo, dove la presenza di trotte è rara (..) Nelle acque interne occupa due diversi tipi di ambiente, mostrando differenti fenotipi in relazione alle caratteristiche ambientali (..): i tratti a monte dei corsi d´acqua (..) (in questo ambiente si evidenzia il fenotipo "fario"); gli ambienti lacustri (..) (dove si evidenzia il fenotipo "lacustre"(..) »
Sergio Zerunian: Pesci delle acque interne d´Italia (2004)
En tot cas tant la classificació científica com l´origen del nom Fario -que en realitat potser s´hauria d´escriure Sario, tal i com veurem- són molt interessants
. Història de la classificació
Al seu poema Mosella (any 371) l´autor llatí Ausoni va parlar de tres peixos anomenats Salmon, Salar i Sario -que era, aquest tercer, més petit que el Salmó i més gran que el Salar: nec dum salmo nec iam salar. Per la majoria d´estudiosos (vegeu per exemple aquí o aquí) es tracta del salmó i de dues truites: el salar és la truita més petita de torrent, el sario la més gran de llac o la que, des dels rius, entra de vegades a l´Atlàntic (no està clar si ho fa al Mediterrani):
Lon a accouftume' nomer telles Truittes Saulmonees, pource qu´elles font moindres que les Saulmons, plus grandes que les Truittes communes (..) la Truitte (..) n'efl confiante a retenir une mefme couleur en diuetfes efpeces. Lon en peult uoir prifes en une mefme riutere de Ritte de Neufirie au paif de Normandie diuerfèmet coulourees
Pierre Belon; La nature et diversité des poissons (1555)
la
qüestió de la identificació, però no està clara, i per alguns
autors només el Salar seria una truita -la gran: Selon aucuns la Truite grande é saumonnée eft le poisson nommé par Aufone Sario, felon les autres Salar (G.Rondelet; Histoire entière des poissons (1558))
o bé tots 3 peixos d´Ausoni serien 3 salmons d´edats diferents:
Le
Saumon change de nom ſuivant l'âge chez la plûpart des
Nations.(..) Auſone appelle ce Poiſſon Salma quand il eſt vieux;
Sario ou Fario quand il eſt d'un moyen âge, ec Salar quand il eſt
jeune.
Louis-Daniel
Arnault de Nobleville Histoire
naturelle des animaux (1756)
Aquesta opinió (que seguim trobant en autors posteriors, com aquest) és semblant a la que havia expressat -amb precaució- Conrad Gesner. Marcus Bloch, des del respecte envers el naturalista suís, la va rebatre: Geſner prétend (..) que, comme Auſone n'a chanté que les poiſſons de la Moſelle, & qu'on ne trouve les grandes truites que dans les lacs, il faut qu'il ait compris ſous le nom de fario un ſaumon de moyenne groſſeur, & un jeune ſaumon ſous celui de ſalar. Mais ſi ce naturaliſte, d'ailleurs ſi habile, avoit obſervé avec plus d'attention, il auroit vu que la truite ſaumonnée paſſe de la mer par le Rhin dans la Moſelle. (de la traducció francesa de l´obra de Bloch)
El mot Sario designava per tant un peix de mida intermitja en la sèrie de 3 enumerada per Ausoni, però Linnaeus el va fer servir -en la forma Fario- per designar la truita més petita, la que Ausoni sembla anomenar Salar. Cuvier/Valenciennes van ser més fidels al text antic i van a anomenar la nostra truita petita Salar Ausonii
Sigui com sigui, la classificació de les truites en diferents espècies no era clara, i alguns autors insistien en el fet que podien ser en realitat variants morfològiques d´una sola (o poques) espècies. El text amb què hem començat l´entrada, obra de Duhamel -autor que va escriure pocs anys després de Linnaeus- continua així:
Il ſuit donc de ce que je viens de dire, qu'à l'égard des Truites, ainſi que des Saumons, on multiplieroit beaucoup les eſpeces, ſi l'on vouloit avoir égard à quantité de petites différences qui, ſuivant moi, doivent être regardées comme de ſimples variétés. (..) En un mot, doit-on diſtinguer les Truites qui entrent de la mer dans les rivieres, Trutta-marina, de celles qui reſtent dans les rivieres,Trutta-fluviatilis, & de celles qui s'élevent dans les lacs, Trutta-lacuſtris, (..) j'ai fait un très-grand nombre d'expériences qui prouvent & conſtatent que la différence entre les Truites ſaumonées & celles qui ne le ſont pas, vient en partie de la nature de l'eau dans laquelle elles vivent, & principalement de leurs aliments
.El nom Sario/Fario
Alguns traductors i estudiosos del text d´Ausoni van considerar que el nom del peix s´hauria d´escriure i llegir Fario (amb "f"). En suport d´aquesta teoria hi hauria el fet que un altre autor de l´antiguitat tardana, Ambròs (governador de la regió Emilia-Liguria) e després d´ell Isidor de Sevilla, va fer servir per primer cop el mot Tructa identificant aquest peix amb un altre anomenat (o descrit?) "Vari(at)": ut varii maiores quos vocant tructas
D´altres van veure el nom Fario relacionat amb els noms alemanys i francesos de les truites Forhin/forelle -que podrien tenir també el sentit 'variat'
Vinet (..) ajoute (..) que Fario lui plaît davantage parce que, en allemand, truite se dit Forhin
Forelle, feminine, ‘trout,’ (..) It is probably connected with the Aryan adjectives in the cognate languages, meaning ‘spotted, speckled.’ (..) Greek περκνός, ‘livid, dusky’ (πέρκη, ‘perch’).
Pel altres autors el nom correcte és Sario, amb "s". L´adopció del mot amb "f" que va fer Linnaeus seria consequència d´un error:
Le nom de sario a subsisté sous la forme de fario,que lui donne la Juntine, dans le texte vulgaire des éditions de la Moselle. (..) Linné appelle la truite salmo fario et non salmo sario. Comme le mot sario est un de ceux qui ne se trouvent que dans Ausone,on comprend quelle influence a eue la mauvaise leçon introduite (.) par la Juntine (..) il est probable que l'éditeur de la Juntine n'a pas écrit fario par suite d' une mauvaise lecture de son ms., mais parce qu'il pensait le corriger avec le secours d'Isidore de Séville (Orig.,XII,(.)«Varii a varietate,qiios vulgo tractas vocant> (.).De Varius à Fario,la différence est peu sensible.
La moselle d'Ausone. Éd. critique et traduction française de La Ville de Mirmont (1889)
Causant de la confusió podria ser el fet que en textos antics la lletra "s" s´escrivia de manera semblant a la "f" -tal i com estem veient en un munt de textos citats al llarg de l´entrada. Els tres noms Salmo/Sario/Salar podrien tenir un origen comú:
Causant de la confusió podria ser el fet que en textos antics la lletra "s" s´escrivia de manera semblant a la "f" -tal i com estem veient en un munt de textos citats al llarg de l´entrada. Els tres noms Salmo/Sario/Salar podrien tenir un origen comú:
Ausone évoque 16 poissons, dont trois ont un nom commençant par sal-, ou sar-: -Salmo (..) -salar, (..) -sario, (..) on peut déduire que le (..) salar est la truite de rivière, et que celui appelé sario, intermédiaire entre cette truite et un saumon, est la varieté connue de nos jours sous le nom truite de mer, ou truite saumonée (..) Linné (..) nommait la truite européenne de rivière Salmo fario (,,) nom qui apparaît comme une déformation de sario, peut-être à la suite de quelque erreur de lecture, la lettre 's' ayant longtemps été écrite presque comme un 'f'
Pierre AVENAS, Henriette WALTER La Fabuleuse histoire du nom des poissons (2011)
Origen que en tot cas no sembla clar; alguns autors van fer derivar Salar i Salmó d´un llatí Saliendo 'saltar'. Seria la mateixa motivació semàntica que d´altres donen per Sario.. però prenent com a base la forma Fario:
salar. Matthias Martinius,auteur d'un Lexicon Etymologiciim (Utrecht,1698),rattache le nom de ce poisson au verbe salio, sauter La moselle d'Ausone. Éd. critique et traduction française de La Ville de Mirmont (1889)
salar. Matthias Martinius,auteur d'un Lexicon Etymologiciim (Utrecht,1698),rattache le nom de ce poisson au verbe salio, sauter La moselle d'Ausone. Éd. critique et traduction française de La Ville de Mirmont (1889)
Il y a des Auteurs qui prétendent que Salmo a été ainsi nommé à sale , Sel, parcequ'on sale presque tous les Saumons qu'on pêche pour les garder; ou bien à Saliendo, sauter, par ce que ce Poisson saute avec beaucoup de force Louis-Daniel Arnault de Nobleville Histoire naturelle des animaux (1756)
Alfred Andrews; Greek and Latin Terms for Salmon and Trout (1955)
. Un altre text dialectal i una llegenda
Un text reggià (dialecte emilià) que trobem aquí ens explica una llegenda on les protagonistes són Matilde de Canossa -una dona que va arribar a controlar bona part del Nord d´Itàlia- i una truita que la va ajudar a recuperar un anell d´or perdut al riu Semois
aquest d´aquí a sota és un regal que ens va fer una dona més poderosa que Matilde de Canossa
no es tracta de cap extraterrestre que ens estigui mirant; és una petxina del riu Rin
I com que el Mosella és afluent del Rin, qui sap? potser la nostra petxina, mentre era en vida, va arribar a creuar-se amb alguna truita mosellenca plena de puntets vermells
ind
al tèri ed Lorena, a Orval (Belgio)
è fiurî 'na fôla, ch'la cûnta che Matélda (..) l' aré
pêrs, int l'âcva, l'anèl spuşadōr, còst al gh'é [ghe]
sré stê dê indrê, per un mîrachel, da 'na trôta gnûda a gâla,
dôp che Matélda
l'îva
dmandê ajót a la Madòna.2
no es tracta de cap extraterrestre que ens estigui mirant; és una petxina del riu Rin
 |
I com que el Mosella és afluent del Rin, qui sap? potser la nostra petxina, mentre era en vida, va arribar a creuar-se amb alguna truita mosellenca plena de puntets vermells
Notes
1. Scciasso 'dens, apretat' Interessant paraula que no acabem de saber d´on prové. Aquí semblen posar-la en relació amb Ciassa 'plaça'
2. Interessant també el dialecte de Reggio. Entre d´altres coses, pel tractament dels
pronoms personals: els de tercera persona singular masculí
(al, l´ davant
de vocal) i femení (la, l´ davant
de vocal) segueixen estant diferenciats, però tal i com passa a
d´altres dialectes emilians, es converteixen en una simple "a"
quan van acompanyats d´un altre pronom; i els pronoms de tercera
plural ("a" masculí, "al" femení; el masculí és el que es fa servir quan el subjecte plural és mixt) tendeixen a confluir també en una simple "a" -en el
que aquest
estudiós del dialecte anomena un error (Nel
reggiano moderno questa regola si è un po’ attenuata e la forma
“lòur ä fān” è sempre più spesso utilizzata (scorrettamente)
per entrambi i generi)
D´aquesta
manera el pronom de gairebé totes les persones -tret de la segona
singular-pot arribar a ser el mateix "A" de les frases
impersonals (això sí: el "ä" plural pot ser pronunciat com una "e", d´aquí el signe diacrític "¨" damunt la lletra). Però, primer que res, al text veiem que el pronom no
apareix a les impersonals amb verb ésser ('e fiurî..'). Segon: les frases
impersonals poden seguir sent diferents de les personals perquè,
contràriament al que, creiem, passa en piemontès -que té el pronom
"a" per totes les terceres persones, també a les frases
impersonals-, el verb de les impersonals és sempre singular, encara que el subjecte sigui plural.
Exemples
presos del mateix article per il.lustrar el que acabem de comentar:
article
femení "la" que en combinació amb una altra partícula
dóna "a":
-Apèina
la gh' à la fôrsa, la mêdra Beatrice, a
'gh
fà insgnêr a cumbâter.
-la
zōvna cuntèsa la pôrta a l'atâch i sō gueriēr, la bât dal tót
l'eşêrcit aversâri e, al 14 avrîl 1062,
a
n' in ricêv
la rèişâ.
Pronom
“a” a frase impersonal -amb subjecte plural postposat i verb en singular, i a frase no impersonal -verb en plural:
-pôch
ed pió 'd ûn ân dôp a
môr
i dû fradê pió grând ed Matélda
-còst e al fiōl a scâpen da l'Itâlia
-còst e al fiōl a scâpen da l'Itâlia
