Algunes sensacions desagradables i una de molt agradable

   Exemples extrets de la que s´ha convertit en la nostra lectura preferida en genovès:

quand'o vedde seu figgio accoegòu pe tæra e sensa i pê pe davvei, o ghe fà mäprô	Pinocchio, Cap. 7. Quando vide il suo Pinocchio sdraiato in terra e rimasto senza piedi davvero, allora sentì intenerirsi.
Quand´o vedde o Pinòsso ch´o sbatte pe tutti i versci, o ghe fà mäprô (..)  -ormai ti m´æ fæto compascion	Cap.11 quando vide (..) quel povero Pinocchio, che si dibatteva per ogni verso, (..) principiò subito a commuoversi (..) — oramai mi sono impietosito.
O Pinòsso o mangia o primmo pei e o fa pe cacciâ via o rosiggio. O Beppin o ghe tëgne o brasso e o ghe dixe: - No cacciâlo via, peu vegnî ben tutto a sto mondo. - Ma mì o rosiggio no ghe penso manco a mangiâlo, o me fa angoscia.	Cap.7. Quando Pinocchio (..) ebbe mangiata la prima pera, fece l’atto di buttar via il torsolo: ma Geppetto gli trattenne il braccio, dicendogli: — Non lo buttar via: tutto in questo mondo può far comodo.   — Ma io il torsolo non lo mangio davvero!..
-No pòsso: hò promisso a mæ moæ d´ëse a cà primma che segge neutte, sedonca a sta in anscietæ.     -Cōs´a g´ha poìa, teu moæ, che te màngian i ratti-pennughi*	Cap. 30. La mia buona Fata vuole che ritorni prima di notte.(..) Ho indugiato anche troppo. La Fata starà in pensiero per me.       — Povera Fata! Che ha paura forse che ti mangino i pipistrelli?
Là 'n gio no gh'ea manco na casa (..), e l'ea zà anæto zù o sô. Ao Pinòsso ghe vegniva tòsto da patî	Cap. 21. Per la paura di trovarsi solo e al buio in mezzo a quei campi, il burattino principiava quasi a svenirsi

 * Al voltant de la paraula lígur per 'ratpenat' Fiorenzo Toso ens explica que Nel galloitalico lucano-calabro (golfo di Policastro), per ‘pipistrello’ prevale il tipo rattapannòtta (“ratta-pennata”) (..) che trova (..) corrispondenza in tutta la Liguria occidentale, in contiguità con analoghe forme provenzali.

  Fâ mäprô.-Del pro llatí deriven un munt de paraules i expressions (moltes d´elles per mitjà de prode, al seu torn procedent de prodest -recordem el famòs cui prodest senequià-): en anglès improve o proficiency, el prou francès i català, profit i bon profit, o el buena pro del castellà antic i el buon pro italià (l´original toscà de Pinocchio, sense anar més lluny, està ple d´exemples de l´estil buon pro ti faccia, de vegades amb sentit irònic).

  Però ja veiem que en genovès les coses poden fer mal profit, en el sentit de fer pena o saber greu. (Al text l´expressió sembla tenir subjecte: ell (o això?) em fa pena. No tenim clar si l´ús sense subjecte és també possible: me fa mäprô (che)).    Evidentment hi ha moltes més maneres, i possiblement més habituals que el mäprô, per denotar un disgust emocional: fâ despiaxeì, desgûsto, o les que incorporen la paraula cheu, 'cor'1


 Vegnî da patî. El verb patir és molt habitual en català (potser podriem dir idiosincràsic) però no en coneixem un ús com aquest, amb el sentit de 'estar a punt de perdre el coneixement'2
 

   Fâ angoscia.- si l´angòscia italiana té el mateix significat que l´angoixa catalana, el significat de la genovesa angóscia s´apropa més en canvi al de angúnia tal i com la fem servir en l´expressió fer angúnia, és a dir, 'produir una impressió de desplaer insuportable'. Expressió i ús que, curiosament, no trobem encara al Diccionari Alcover, on l´únic significat atribuït a la paraula és el de opressió de l'esperit; cast. angustia, congoja. Seguim amb l´Alcover per veure que l´etimologia d´angúnia està en relació amb angoixa:  Angúnia: del llatí agŏnia amb contaminació de angŭstia3. 
 Al voltant de la paraula genovesa Franco Bampi ens diu: In genovese angóscia non significa ansia, affanno ma nausea e, figuratamente, avversione, ripugnanza.
 i pel que fa a l´adjectiu:
Però un tipo angosciôzo è uno noioso, uno che infastidisce. Franco Bampi; Parolle de Zena

(de fet les comèdies "dialectals" genoveses estan farcides de personatges pesats, o sigui angosciosi)
  

 En relació al català el substantiu genovès potser té un sentit més fort, més vinculat a la reacció fisica i, com hem vist, a la nàusea; per això es pot aplicar, per exemple, en el cas del mareig provocat per la navegació: Aveì angoscia pe-o mâ

                                          ***********************************

   Si entrem a la web Dialettano i hi cerquem les traduccions de l´italià 'angoscia', trobem aquestes opcions -entre moltes altres:

angoscia	magòn	Trentino Alto Adige
angoscia, malinconia	magon	Canton Ticino

Aquest mot Magon és molt habitual a la Ligúria; però creiem que més aviat amb el significat 'gran tristesa, nostàlgia'. També als dialectes emilians; exemple en la parla de Parma
A s’ pól imaginär al magón e la tristèssa äd chi povor ragas lontàn da ca  es pot (ens podem) imaginar el magón i la tristor d´aquells pobres nois lluny de casa (pensieri parmigiani)


Un de lígur: ens l´envia l´Alba, àlies Asciaratella, autora del canal temàtic A mae Zena, que ens va escriure fa unes setmanes un missatge: Després de recordar que el seu avi bevia a la catalana amb el porró (o pirón) i de comentar algunes anècdotes (uns coneguts que volen que els avis parlin en genovès amb la neta de 3 anys, joves que la senten parlar en genovès i li fan preguntes sobre les expressions que acaben de sentir..) acaba dient:

Se sero i euggi e sento parla zeneize,pe mi l´é comme rivedde comme a l´ea bella a mae çitae de quande ea na figeua...e me sento pinna de nostalgia e me vegne o magon..

 Si se´ns permet farem sociologia amb una mostra de 2 individus (sociologia de pa sucat amb oli): A Asciaratella, genovesa de mitjana edat, sentir genovès li provoca tristor i nostàlgia; ja vam veure que per un jove com Michele -Mike- from Campo la llengua dels seus aconseguia l´efecte contrari i li feia passar la tristor. Dues visions diverses en dues generacions que han viscut etapes ben diferents pel que fa a la vitalitat de la llengua.

 Segons una teoria força estesa la paraula tindria el seu origen en un fet de la història antiga local; fins i tot algun article de Wikipedia se´n fa ressó

Da chi u' frè de Annibale, Magun, u l'è partiu pè anda à Zena; i danni che u l'a faitu i sun staiti cusci grossi, che u gruppu che u te vegne in gua quando ti cianzi u se ciamma Magun

Donat que la seva àrea d´extensió és amplia (Piemont, Llombardia), sembla més probable l´origen germànic del mot. Tal i com llegim en un preciós llibre sobre els dialectes de l´Alta Langa, regió piemontesa limítrofe amb la Ligúria:

parole comuni con la lingua tedesca(..) Magen

piemontese dell’Alta Langa (..) magun, magunà

Italiano (..) accorato

 Ja al segle XIX Carlo Randaccio havia donat una etimologia semblant:

   
A altres llocs trobem el fet interessant i potser desconcertant que la possible versió occitana de la paraula només existeixi a la banda occidental del domini d´òc, en gascó.

                                          ***********************************

  Ara la sensació agradable: la que ens produeix el fet que la Società Ligure di Storia Patria hagi començat a digitalitzar les seves revistes històriques, posant a l´abast de tothom 150 anys d´estudis històrics i científics. Com aquest volum penjat fa uns dies que conté el Saggio di etimologie genovesi d´E.G.Parodi, del que ja hem aprofitat un fragment una mica més amunt.

 1-L´italià fa servir els verbs dispiacere o spiacere però en italià antic hi havia expressions com mi sa male (equivalent a la castellana) o mi sa peggio, amb el verb sapere en el seu significat originari, és a dir relacionat amb 'sabor'. O també es feia servir la construcció ésser+ grave (semblant en aquest cas a la catalana).

En romanesc antic hi ha la forma sapere+rio; desconeixem l´origen i significat d´aquest segon element rio: fo conceduto la corona a Palamedes, la quale cosa sappe molto rio ad Acilles.
 

  2.- A Le avventure di Pinocchio trobem exemples del patire italià amb el significat de 'suportar', el que en català diríem 'no poder sofrir': Il burattino, in tempo di vita sua, non aveva mai potuto patire le veccie: a sentir lui, gli facevano nausea, gli rivoltavan

 3.- Una contaminació semblant és la que fa que la paraula agonia es digui en molts dialectes, no només de la Ligúria, angonia o angunia. Vegeu per exemple aquesta pàgina o aquest vocabulari lígur.