Entrades
Cada cop que tornem del Llenguadoc vitícola ho fem havent omplert la maleta d´un dels nostres menjars preferits, fet amb panses
La veu Pansa a Mistral
a la completíssima Flore populaire de Rolland veiem aquesta i altres denominacions (com per exemple l´equivalent occità del Zebibbo que trobem més avall); també veiem que les panses de Corint devien de ser les més habituals un o dos segles enrera -moltes de les denominacions que va recullir Rolland hi al.ludeixen. Al diccionari català de P.Labèrnia, de 1840, el mot Pansa no té un sentit restringit a cap de concreta -a la veu hi trobem també la denominació clàssica (i moderna) grega, staphida, que va passar al romanès:
Panses a Heròdot -i a una traducció romanesa:
Stafida i més noms en aquest text de L.L.Bonaparte:
En aquest llibre torinès de 1921 veiem quines panses hi havia a l´època -a part de la turca i la de Corint n´apareixen més, que potser però no eren tan conegudes unes dècades abans. Tal i com veurem les panses de Corint, més petites, rebien el nom llombard Ughetta.
Dos exemples des de la Llombardia: aquest diccionari brescià de 1817, on les principals protagonistes eren ja les panses de Corint (i on veiem un verb 'empasir') però on no ens ha semblat trobar aquest mot Ughetta
O aquest diccionari pavès de 1874, amb entrades molt escuetes però precises. Aquí van citar també les panses turques:
A la Ligúria: veiem les entrades Ughetta dels 2 Casaccia (1851 i 1876). A part d´algunes diferències d´estil en els redactats (potser el Casaccia, com molts altres ciutadans del nou estat -o imminent nou estat-, volien anar perfeccionant el seu toscà), podem veure com a la segona edició va afegir en segon lloc l´accepció "uva spina'; s´està referint a una (o més d´una) planta similar al raïm. A tots dos diccionaris hi ha també l´entrada Zebibbo, per les panses d´Orient i de Sicília
A l´Olivieri, diccionari genovès anterior als dos Casaccia (2ª ed.1851), el sentit primer d´Ughetta és aquest segon sentit del segon Casaccia: 'uva spina'. Tal i com comentat més amunt, és una planta (en català Riber) de fruits semblants al raïm. Suposem que aquest és, en efecte, el sentit originari -i el secundari 'pansa' potser es va acabar fent més habitual. A més d´això el sentit 'pansa' de l´Olivieri sembla no cenyir-se només a la de Corint -tot i que potser s´hi estava referint perquè parla d´un raïm petit 
entre els 2 Casaccia es va publicar el Vocabolario domestico d´ Angelo Paganini (1857). Ughetta hi designa en primer lloc, com al Casaccia2, la pansa grega -en segon lloc la planta 'uva spina'. Però aquí trobem una entrada Üga passa per designar de manera genèrica totes les panses.
A Parma: el Malaspina (1859) va semblar copiar la veu Uva passa del Peschieri (1841). Però va ampliar molt les entrades Uvètta i Uva spen´na (d´aquesta segona de fet hem tret algun paràgraf per tal de poder equilibrar la mida dels fitxers). Com al Peschieri l'una reenvia a l´altra, però al Malaspina veiem que són entrades només semi-sinònimes, perquè Uvètta ja sembla especialitzat en el sentit 'Pansa' (de Corint)
Comparem amb el Boerio venecià (1829)
és a dir: hi trobem Uva passa amb sentit de nou "restringit" a aquest raïm de Corint que devia de ser el més present a les taules de l´època. I una entrada Uèta no referida a les panses sinó a una planta semblant. A les posteriors Giunte al Boerio, Ninni va creure oportú afegir que Uèta pot voler dir 'pansa' -tot i que de nou en va restringir el sentit
Sembla, per cert, que van ser precisament els venecians els qui van introduir les panses a Grècia: de la WP grega
Υπάρχει όμως και μια καταγραφή από έναν Γάλλο πρόξενο της ονόματι Βωζούρ ο οποίος το 1790 λέει : ‘’Το φυτό δεν είναι αυτόχθον στη Πελοπόννησο , ούτε το μνημονεύει κανείς που έχει γράψει κάτι πριν τον 16ο αιώνα περί σταφίδας , το συμπέρασμα μου μέσα από έρευνα είναι πως το φυτό εισήχθη στη Πελοπόννησο από τη Νάξο το 1580 από τους Ενετούς . Σήμερα αυτό το φυτό δεν υπάρχει στη Νάξο , υπάρχει στην Κόρινθό αλλά και εκεί από τους Ενετούς ‘
en aquest blog grec -a l´entrada i als comentaris- van parlar sobre aquesta possible introducció vèneta de l´elaboració de les panses, o una hipotètica presència a la Grècia antiga. També van comentar que el raïm i les panses de Corint potser no eren en realitat corínties -així com el raïm turc Sultanina potser no era turc sinó persa. També hi trobem més confusions o generalitzacions de noms -com per exemple el de la denominació anglesa Currant
grecs i venecians en aquest text de 1798 del sicilià Saverio Scrofani. Text molt interessant, però on semblaria que Uva passa no vol dir 'pansa' sinó que té el sentit 'raïm (de Corint')
Al diccionari milanès del Cherubini (1843) Uva spina i Ughètta designen dues plantes semblants al raïm. Però hi trobem també la forma Ughètt per les panses de Corint
en tot cas ja a textos més antics -aquest és també milanès, de 1809- Ughètta designa una pansa. Text interessant, però que ens anuncia noms concrets per a cada mena de pansa.. i n´acaba donant només 2:
Acabem amb dos textos recents: Aquest diccionari d´un dialecte llombard del Ticino és "fidel" a la primera acepció 'riber'. I un plural Üghìt (com al Cherubini?) és el que designa les panses -que al diccionari anomenen també Sultanines, per extensió del nom d´un dels raïms amb què s´obtenen. Al segon text, des de Gènova, deixen clar que aquesta extensió es fa "impropriamente" :
Üghéta - Ribes (it.wikipedia), in particolare quello rosso, Ribes alpinum (..) e Ribes rubrum (..), ma altri tipi di ribes. Il plurale üghìt indica gli acini di uva passa (o uvetta o uva sultanina - it.wikipedia), impiegati nella confezione di dolci. (ügheta, üghit, üghitt)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada