divendres, 14 de juny del 2013

Plovisquejar

  El Bæxìn és una pluja fina; el verb és bæxinâ o, als dialectes de Ponent, baixinà. (Un sinònim és spruìn, spru(v)inâ, amb diferències de matís, com ens expliquen en aquest blog) Si és cert que prové del llatí baba (cat. bava) a través d´una forma intermitja bavexìn l´etimologia de la paraula potser no evocarà imatges gaire poètiques (diferent el cas per exemple del legreumé - de 'llàgrima'- de la Vall d´Aosta), però en aquest cas ens quedem amb la sonoritat, com la del plugim que cau.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

4 comentaris:

  1. Unknown19 de juny del 2013, a les 12:39

    La cosa interesant és que en ligur no hi hagi la paraula "pluja" i que digui per això "aegoa" (i "aiga", "ava", èva", ecc..), osigui "aigua" ("aigue", "aiga", ecc.!!). En canvi hi ha unes quantes paraules relatives a la manera en que plou "ceuve"; els diccionaris segnyales també un "scarnebiar" (dient a merge: voce del contadinato) per dir "baexinar" (i "béixinar" "beixinar", ecc.); les "plujes autumnals" son "i ciuvussi" (segurament també "ciuvissi"). El deluvi és el deruo (aegoa ch'a cezze a deruo), deluvio, diluvio. L'acquazzone italià és "o sgoason, o "l'aegoàssa". Qunan és aiì es pot dir "ch'a l'è cheita ina ramà d'aegoa"

    ResponElimina
  2. Unknown19 de juny del 2013, a les 13:02

    la "piggerella" es diu l'aegoétta, o sproin, o baexìin, o ciuvusso. "piovasco" és ciuvasco.

    ResponElimina
  3. Unknown19 de juny del 2013, a les 13:03

    "pioggerella", e "baexìn", pardon

    ResponElimina
  4. pep19 de juny del 2013, a les 14:55

    gràcies pels afegits Andrea.
    La veritat és que el deruo d´aegoa és una imatge bonísima, amb molta força. Felicitats als lígurs per haver-la "inventat" ;-)

    Demà em miro amb calma els altres teus comentaris. Bona nit

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)