Al text trobem un dels motius més freqüents quan es parla dels dialectes d´Itàlia: la vinculació del dialecte amb la generació dels avis; a molts indrets el "dialetto" és una llengua a la qual s´ha estat exposat en major o menor mesura, però que és vista com la llengua de la gent gran. De vegades això genera rebuig envers la vella parla. Per en Mike, en canvi, el fet que sigui primordialment la llengua dels avis o del tiet o la tieta (o barba, a lalla) suposa un vincle afectiu, primer pas en el camí de la recuperació (de manera semblant al que deia a la seva primera cançó en genovès, quan parlava de 'les històries del meu oncle (...), cançons d´aquelles en genovès que t´animen, no és tan sols tradició, és molt més'):
E quande gh'ò puia de no faghela ciù,
quande vegne o magon e me sento tià zù,
aloa attacco a scrive con questo lenguaggio,
saià che m'arregorda i vegi, ma o me da tanto coraggio
******************************
Parlem d´aquesta paraula que hem marcat en negreta: magón. És la mateixa que va fer servir un articulista referint-se a un greu accident portuari a Gènova:
A amialo òua, quell’enorme muggio de zetto, o mette o magon
O la que va fer servir el PrimoCanale per descriure l´estat d´ànim de molta gent després de l´accident aeri als Alps que va costar la vida a centenars de persones -incloent-hi molts catalans/es-:
O giorno ciu neigro pe niatri, o pezo da poeise aspêtâ”, l’à dito co-o magón o scindico do paize donde ne vegniva i scolai. Il giorno più nero per noi, il peggio che ci si possa aspettare”, ha detto trattenendo le lacrime il sindaco del paese dove risiedevano gli studenti
Magon és paraula tan habitual a la Ligúria que una teoria força estesa la fa derivar d´un fet històric local -l´atac a la zona dut a terme pel cartaginès Magon-. Vegeu també aquí (la web de Paolino, una de les més completes sobre el genovès). Fins i tot a la Wikipedia lígur se´n fa ressó
Però en realitat la paraula existeix també en moltes altres llengües i variants, fins a arribar més enllà de la frontera. Uns quants exemples:
el primer d´un dialecte llombard de Suïssa, -que com podem comprovar té molts punts de contacte amb el català-:
2.- I en gascó 'estomagat' sembla voler dir 'sorprès', però també 'emocionat'. Vegeu aquí
vegeu també el que va dir-ne Mn.Alcover:
Da chi u' frè de Annibale, Magun, u l'è partiu pè anda à Zena; i danni che u l'a faitu i sun staiti cusci grossi, che u gruppu che u te vegne in gua quando ti cianzi u se ciamma Magun
Però en realitat la paraula existeix també en moltes altres llengües i variants, fins a arribar més enllà de la frontera. Uns quants exemples:
el primer d´un dialecte llombard de Suïssa, -que com podem comprovar té molts punts de contacte amb el català-:
Su ném, su ném (..) / che mi véi naa in Mérica, ciapaa cinch franch al dí. / Mí sí che vegnaría,se l füss domá Milán, / ma naa fin in Mérica, nò nò l’è tròpp lontán. / (.) E nun con gran magón m’av vedará a naa
nem nem, que jo vull anar a Amèrica, per guanyar cinc francs al dia./ Jo vindria si fos només a Milà,/ però fins a Amèrica no, és massa lluny./ (..) I ara amb gran tristesa us veuré marxar. I segni dell’altro
un exemple en el dialecte de Parma -Emília-:
A s’ pól imaginär al magón e la tristèssa äd chi povor ragas lontàn da ca es pot (ens podem) imaginar el "magon" i la tristor d´aquells pobres nois lluny de casa (pensieri parmigiani)
En un diccionari del dialecte de Busseto (nord de la província de Parma, a tocar de la Llombardia) llegim:
Als diccionaris piemontesos també apareix. De fet és en un preciós llibre sobre els dialectes de l´Alta Langa, regió piemontesa limítrofe amb la Ligúria, on trobem una etimologia més versemblant que la que hem vist anteriorment:
magòn, ventriglio della polleria. Magunsén = interiora di pollo cucinate. Avég al magòn= essere rattristato, aver voglia di piangere. Ved. immagunént immagunènt, addolorato, afflitto
Als diccionaris piemontesos també apareix. De fet és en un preciós llibre sobre els dialectes de l´Alta Langa, regió piemontesa limítrofe amb la Ligúria, on trobem una etimologia més versemblant que la que hem vist anteriorment:
parole comuni con la lingua tedesca(..)
Magen
|
piemontese dell’Alta Langa (..)
magun, magunà
|
Italiano (..)
accorato
|
En friülà estòmac es diu encara magon, vegeu aquí per exemple.
Ja al segle XIX Carlo Randaccio havia donat una etimologia semblant:
Ja al segle XIX Carlo Randaccio havia donat una etimologia semblant:
A propòsit del que diu el Randaccio sobre el gascó, a més llocs veiem confirmat el fet interessant i potser desconcertant que la possible versió occitana de la paraula gairebé només es trobi a la banda occidental del domini d´òc. No està clar, però, que es tracti de paraules emparentades; tampoc tenim clar si aquest magolent gascó, que recorda l´immagunent que hem vist més amunt, està relacionat amb el català magolar, 'danyar, malmetre'2
on sí trobem segur el mot és en niçard, que com sabem comparteix alguns trets i vocabulari amb el lígur i el piemontès. Exemple de la web de l´IEO-Alpes Maritimes, que descriu la sensació -inicial- de qui deixa Niça per anar cap al Nord -en aquest cas Poitiers- :
Ciel bas, triste, nevós… (..) lu quists viatjators pales e silenciós s’abrivan au sortir de la gara en direccion dei maions grisi, emergent en amont da un païsatge fantaumesc. Senti bruscament lo magon catigolar lo mieu piech mentre li làgrimas mi puan ai uelhs.
No és difícil trobar més exemples a la mateixa web. En pengem un, de temàtica brigasca però en nissart, on gros magon creiem que no troba un exacte paral.lel en la traducció francesa:
Un altre text, ara sí en brigasc -columna del mig- on 'cun magon' tradueix l´occità trobadoresc consiros3
En aquest vocabulari del dialecte de Mollières no apareix el mot, però sí en el de la parla d´Entraunes, on se´ns dóna com a equivalent de crêve-coeur:
NOTES
on sí trobem segur el mot és en niçard, que com sabem comparteix alguns trets i vocabulari amb el lígur i el piemontès. Exemple de la web de l´IEO-Alpes Maritimes, que descriu la sensació -inicial- de qui deixa Niça per anar cap al Nord -en aquest cas Poitiers- :
Ciel bas, triste, nevós… (..) lu quists viatjators pales e silenciós s’abrivan au sortir de la gara en direccion dei maions grisi, emergent en amont da un païsatge fantaumesc. Senti bruscament lo magon catigolar lo mieu piech mentre li làgrimas mi puan ai uelhs.
Ciel bas, triste, neigeux… (..) les rares voyageurs pâles et silencieux s’empressent au sortir de la gare en direction des maisons grises, émergeant tout là-haut d’un paysage fantomatique. Brusquement je sens la nostalgie me chatouiller la poitrine tandis que les larmes me montent aux yeux.
Tra li regas d’aquest libre, coma non li veire lo magon gròs de l’autor, ligat sens’autre a la fin anonçada d’aquest pan complet de la cortura brigasca, On perçoit fort bien entre les lignes de ce livre une certaine mélancolie liée à la disparition annoncée de ce pan entier de la culture brigasque, http://ieo06.free.fr/spip.php?article1896
Ieu sui Arnaud, que plor e vau cantan;
Consiros vei la passada folor, |
Mi sun Arnaud, che ciagnë e vaghë cantendë. Cun magun e cunsidërë i föghi pasài
|
Io sono Arnaldo che va piangendo e cantando. Con tristezza ricordo le passate follie
|
En aquest vocabulari del dialecte de Mollières no apareix el mot, però sí en el de la parla d´Entraunes, on se´ns dóna com a equivalent de crêve-coeur:
peiner, chagriner: (..) faire péno chacrinà, faire pena
le chagrin (..) lou chacrin, lou crùci, la lagna
être troublé estre souta-soubre estre estoumagat
un crêve-coeur un crèba-couòr un crèpa-couòr, un magoun
Acabem: Magon és una de les 400 paraules que apareixen al darrer llibre de Fiorenzo Toso. Llibre que esperem aconseguir ben aviat i que permet acabar l´any sense magón i amb alegria.
NOTES
1.- En un dels comentaris al video d´en Mike un internauta -que per la foto sembla de mitjana edat- li diu ti m'hae faeto vegnî o magon
2.- I en gascó 'estomagat' sembla voler dir 'sorprès', però també 'emocionat'. Vegeu aquí
3.- Sobre el verb co(n)ssirar, que té una significació a mig camí entre 'somiar' d´una banda i 'reflexionar' o el nostre 'considerar' de l´altra, i sobre l´adjectiu consirós que sembla incorporar un matís relacionat amb la tristesa i l´aflicció, vegeu el clàssic lèxic de Raynouard
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada