Entrades
Fa un temps un "vell genovès", en Zòrzo -Giorgio- Celoria, que col.labora amb l´Acadèmia de la llengua genovesa, ens va enviar un text que vam fer servir per una entrada; l´entrada acabava senyalant la (relativa) semblança entre els dialectes lígurs i els vènets. Ara en Giorgio repren el fil d´aquesta similitud amb un text on parla de llengua però també de moltes altres coses. La capacitat de síntesi d´aquest nostre amic és sorprenent: en unes poques línies trobem lingüística, records i anècdotes personals, i també història regional i universal (i ja sabem que a la història de la humanitat la gran protagonista és la guerra)
|
Ai
tenpi de Repùbliche, i Veneçièn no són mâi vegnûi into Mâ
Ligùre, ciutòsto en i Zenéixi ch'èn anæti in cà (câza) de
liâtri a sunâli a Curtula e a Chioggia, ma nonostânte a
rivalitæ, émmo tante paròlle pægie e ch'àn o mèximo són.
Inti ànni 50
són anæto (Andæto) con di mæ Bàrbi a sciâ in sciô Bondone
vixìn a Trénto. Into rifûgio gh'eâ n'âtro gruppo, parlâmo
tùtti cianìn, ma sentìmmo domandâ "panètto", se
sèmmo isê domandando s'êan Zenéixi, no êan Trentìn e con
nostra sorprèiza l'ommo co-a bàrba ch'o s'êa giòu, ne pàiva
de conósce da sénpre, o l'êa o fìggio de Cesare Battisti. |
En
l´època de les Repúbliques, els venecians no van venir mai a la
mar lígur, més aviat són els genovesos que vam anar a casa seva
a Cortula i Chioggia* a . Però tot i la rivalitat, tenim tantes
paraules semblants i que sonen igual.
Als anys 50
vaig anar amb uns oncles a esquiar al mont Bordone** a prop de
Trento. Al refugi hi havia un altre grup, parlàvem tots baixet,
però vam sentir demanar “panètto”, ens vam alçar preguntant
si eren genovesos. No, eren trentins i amb sorpresa nostra l´home
de barba que s´havia girat, ens semblava que el coneguéssim de
sempre: era el fill de Cesare Battisti*** |
* i **: Chioggia (al Sud de Venècia) i els Alps, amb Monte Bordone just a l´Oest de Trento:
a Chioggia i a Curzola (Dalmàcia) van tenir lloc dues famoses batalles entre genovesos i venecians.
(afegim que al segle XII ventimigliesos i genovesos lluitaven entre ells però també col.laboraven amb els catalans en la presa de Tortosa; i que dos segles més tard els lígurs lluitaven contra Venetos, Cathalanos et contra quoscumque inimicos et rebelles comunis Ianue)
*** Cesare Battisti, nascut el 1875 a Trento quan el Trentino formava part de l´Imperi Austrohongarès, va ser un irredentista italià. Durant la primera guerra mundial, en la qual va lluitar al bàndol italià, fou arrestat per les forces austríaques i condemnat a mort.
No sentim cap mena de simpatia envers l´irredemptisme italià (en aquest cas concret tampoc una antipatia especial: Battisti va ser socialista i la seva esposa una coneguda opositora al feixisme), però, veient la cara de satisfacció del botxí de Battisti i la dels assitents a l´execució, no podem deixar de pensar en l´estupidesa que ens distingeix com a humans.
S'ha da dir que a Chioggie no és que hagi anat gaire bé...!!!!! Un desastre colossal!
ResponEliminaEn canvi, huitanta anys avant, en Curzola, si que:
Quella noite i enemixi Aquella nit els enemics (els venecians)
mandàn messi chi previssen mandaren messangers qui s'acertessan
che Zenoeixi no fugissen que els Genovesos no fugissen
che i avean pe conquixi car els consideravan ja batuts.
Me eli pensavan grande error Però ells feien un gran error
che in fuga se fossen mettui, pensant que s'haguessin escapats,
che da scì lonxi eran vegnui, que tant de lluny havian vingut
per çercharli in casa lor! per a buscar'les a casa seva!
Pagines de en Lucheto, primo poeta genovés. Hé deixat la grafia original amb uns petits canvis (çercharli-cercharli, ecc.), molt petits. Era la epoca de la "r" muda, que fa genovés i català més semblants. Es nota també el passat simple, que no va disappareixer fins a la meitat del segle XIX.
Pe megio ese aregordenti
de zò che è dito adesso,
correa mille duxenti
e noranta e octo apresso.
(...)
Veir è che de antiga guera
fo çerta trega ordenà
e pe scritue confermà
enter un e l'atra tera;
la quar trega in monte guise
queli Venesien rompìn
tegnando oculti soi vexin (els seus alliats)
scì como gente conquise.
Està molt bé el genovés antic, és necessari a l'hora de estudiar el de ara. Fins aviat amb la publicaciò del periodics del segle XIX, dels quals en farem "e-books". Ja estan microfilmats a les biblioteques: increible que no hi hagi pensat ningù....
no hé aconseguit deixar separat el texte genoves i la traduçiò catalana...ho sento...!
ResponEliminano pateixis pel format Andrea, (si sapiguessis els problemes que tinc jo amb totes les entrades, se´m desconfiguren a cada moment..), i moltes gràcies pel text; me l´imprimeixo amb lletra gran (la meva vista ja no és el que era) i me´l llegeixo.
ResponEliminaAixò de la derrota a Chioggia ja m´ho havia comentat en Zòrzo, es veu que no vàreu tenir gaire èxit...
Endavant amb el tema dels diaris antics!. Jo fins ara només havia trobat això a "ca´l Bampi", és una revista:
http://www.francobampi.it/zena/zena/index.htm
(i si ho podeu fer en un format manipulable per tal de fer gran la lletra, millor, per això que et deia de la vista hehe)
vagi bé per l´Empordà!
Dels periodics en genovés, però més antics, s'en parla també aquì
Eliminahttp://digilander.libero.it/alguas/periodici.html
L'historia de Chioggia, potser millor que hagi acabat aixì, pel bé de la humanitat: la idea dels genovesos era de destruir Venecia. Venecia de fet s'havia rendit, però la consigna era "tornar a Zena amb els llions de San Marco", fisicament, a la nau. Osigui que, ha anat aixì i tant se val. Era una idea enorme.
De fet uns anys després, atordits pel fracas de Chioggia i la dura situaciò financiaria, els genovesos en discordia total entre ells van decidir donar'se al Rei de França. Aqui el text de la deliberaciò del govern de l'epoca (grafia lleument adactada a la moderna): "depoì (...) le còse le quae son occorse fin a coçì, pairando che per noì sea ben arrembase de segnor, lo quà pòsse reintegrar questa çitae e tegnine in cadello, e mantegnì la libertae de questa çitae, a zò che ela no vegne i ruinn-a pe li discòrdi li quae son inter li Zenoeixi". (10 novembre 1395).
Els francesos es quedaren fins al 1409, i calgué una rivolta per recuperar la llibertat. Aixì comensava el "difficil quatrecent" qui va durar fins al 1528, quan en Dria Dòia en plaça San Matteo, el 12 de setembre (festa de l'unitae) proclmava la Republica. Ma aquesta és un'altra historia!