Peixos blancs i menjar blanc

 Entrada publicada originàriament aquí i transportada a aquest blog                                                                            

   

Gian Giacomo Cavalli
Ra Çittara Zeneize (1630)

      

Pere Torra; Dictionarium, sev Thesavrvs catalano-latinus...1640

                                   Sabin Berthelot; Études sur les pêches maritimes dans la Méditerranée... 1868

"les bianchetti, (..) dont on dit qu'ils se transformeront en anchois ou sardines, lorsqu'ils parviennent à l'âge adulte"   http://www.corsematin.com/ 2012

En un dels més recents diccionaris lígurs (disponible aquí) llegim aquest text

biancheto sm. “belletto bianco per il viso” FSU 52 a.1456 (Sav.) se era ornata la sua fassa di biancheti et di roseti et de altre cosse da afaitare la facia. D giancu.

en el seu moment vam parlar d´un(s) petit(s) peix(os) anomenat melet o meleta el nom del qual potser ve de belletto -degut possiblement al seu color daurat o al fet que quan van en moles fan la sensació de ser un polsim... avui toca parlat de l´altre 'polsim de peix', el que té color o blanc o vermellós

   El xanguet, Aphia minuta, és un peix tan petit que els antics consideraven que no es podia reproduir i que neixia de l´escuma de mar -d´aquí el nom aphya que té un equivalent aproximat en l´occità nonat-, però és també en certa manera "la mare de tots els peixos". O si més no d´uns quants, perquè pels clàssics la denominació feia referència a un munt de peixos petits.

Aphia és el mot d´on se suposa que deriva 'anxova' i de fet en una certa tradició anglosaxona sembla que és traduit, fins i tot quan té un sentit general, com a anchovy -el seitó seria l´encrasicholus-: vegeu aquí per exemple. En el significat més ampli que designa les cries d´unes quantes espècies, nonat sembla a les costes occitanes una paraula intercanviable amb potina, però la segona és probablement d´ús més habitual a hores d´ara -especialment aplicada a les cries de sardina- i nonat ho va ser un segle enrera (vegeu per exemple aquest text).

Xanguet és nom de probable origen genovès però a la Ligúria actualment giancheti (habitualment així, en plural) designa no una espècie adulta sinó les cries de sardina i seitó; el nom per Aphia minuta és, en canvi, rosseto o rosceto (o les formes plurals) 

E furme nuvéle de sardene e anciue in Ligüria i se ciama i giancheti. (..)  I russeti(Aphia minuta)i sun de gran calità  http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf 

El GDLC encara es fa ressò -sense convicció- de l´etimologia de Coromines, i considera que 'xanguet' provindria de sang: com el mot del cat. ant., (peix) seget, que sembla el mateix, d'origen incert; igual que la denominació sinònima peix sense sang, hi podria haver a la base del mot un der. de sang, partint potser del ll. exsanguis 'sense sang' amb justificació fonètica i morfològica un xic complexa i no prou segura

 En Joan Veny considera provat que el mot és d´origen genovès, però en algun article del seu llibre De geolingüística i etimologia romàniques l´inclou sota l´encapçalament 'occitanismes' i sembla insinuar que ens hagi arribat via Occitània.

 D´altra banda diguem que rossetto existeix també a Livorno,Tosc.; però no a Spezia, extrem oriental de la Ligúria, on el nom és bulasu; la denominació està possiblement en regressió, i els mitjans fan servir la paraula rossetto

Però, com veurem, un significat específic de gianchetti existeix en lígur, i un de genèric de xanguet en català. Hi ha diccionaris catalans, com el de l´IEC que donen una 2ª accepció del mot Fase (..) jove,(..) no pigmentada,de (..) peixos gregaris com la sardina,el seitó i el joell. El cas del menorquí, que ha manllevat els dos mots -jonqueti i roseti, aquest segon habitualment escrit amb una sola 's'- sembla en gran mesura un reflex del cas lígur. 

 Ara en parlem; abans, 4 línies sobre la classificació científica del peix

  La classificació científica

El xanguet és un gòbid (de la mateixa família, per tant, que els burrets que tan sovint veiem a les nostres platges i ports) però sovint el trobem barrejat amb cries de sardina: allo stato larvale è pelagica e si avvicina alla costa,radunandosi in branchi,spesso in compagnia di novellame di acciughe e di sarde llegim aquí. El primer gran ictiòleg Guillaume Rondelet, seguint Aristòtil, va fer que aquest petit peix encapcalés un capítol que incloïa les altres àphies: les atherines, els clupeiformes etc. Així doncs el nom Aphia -'no engendrat'- era aplicat en primer lloc al peix minúscol que és amb molta versemblança el xanguet, però secundàriament també a altres peixos com la sardina, el seitó o el serclet. 

El nissard Antoine Risso va incloure el xanguet i un altre gòbid que a Nissa anomenen potina -Atherina marmorata- en un mateix grup que les atherines -la família que inclou altres petits peixos com el joell i el serclet-:

                                                       A. Risso; Ichthyologie de Nice

A la seva Histoire naturelle des poissons, Georges Cuvier va seguir ajuntant atherines i àphies, i de fet va considerar probable que nonnat i poutina fossin les cries d´Atherina boyeri i A. hepsetus. Però unes línies més avall va insinuar que potser en realitat es tractava d´espècies  (millor dit: les cries d´espècies) de la família dels gòbids:

                                           Cuvier; Histoire naturelle des poissons Vol.X

A l´època en que JMF Réguis va publicar el seu Essai sur l'histoire des vertébrés de la Provence et des départements circonvoisins, és a dir l´any 1882, ja semblava unànimement acceptat que Aphia minuta era un gòbid, minúscul fins i tot en edat adulta. Réguis el va considerar l´única espècie del gènere Aphya

                                 

                               J.M. Réguis; Essai sur l´histoire...  

Aphia minuta, Pseudaphya ferreri i Atherina marmorata. La foto de P. ferreri l´hem tret de la web fishbase.se, perquè ni wikipedia ni la web del Departament d´agricultura en tenen cap.

 Des de les Balears ens envien la notícia (gràcies Lluís Bru) que han trobat una espècie de gòbid -per tant un germanet del xanguet- fins ara desconeguda http://ib3tv.com/20170427_261039-descobreixen-nou-peix-illes-balears.htmlhttp://novataxa.blogspot.com.es/2017/04/buenia-massutii.html

 Denominacions. El cas lígur-toscà

 Al Vocabolario ligure citat al començament de l´entrada, gianchetti rep la definició més estesa avui dia a la Ligúria, la de cria de sardina o seitó

gianchettu sm.pl (ittiol.) “avanotto (Clupea sardina”, Engraulis encrasicholus L.)” 

 Aquest text, en canvi, sosté que el gianchetti  lígur era específic però que el nom va entrar en italià (i cast. i cat.) i va acabar rebent al seu torn el sentit genèric del bianchetti italià. De fet avui dia a Mònaco, és a dir en una zona marginal -geogràficament parlant- del domini lígur, encara es fa servir  gianchetto per designar el que sembla ser el xanguet1:
http://www.traditions-monaco.com/dictionnaire/mc_fr/index.html  

En el text que acabem de penjar i a molts altres llocs ens hem trobat amb la versió nounat en comptes de nonat. En l´aspecte semàntic els dos mots són similars i el significat és sempre el de 'peix minúscul', però nonat sembla ser el (gairebé) corresponent romànic del aphia grec

   A marzo e ad aprile si pescava ancora il «neonato», i bianchi, trasparenti gianchetti, e dunque un novellame che non è cresciuto e non s’è fatto acciuga Lastampa.it

J.M. Reguis; Essai sur l´histoire naturelle des vertébrés de la Provence et des départements circonvoisins.

    

L´entrada Gianchetti als diccionaris genovesos Casaccia i Paganini. El sentit genèric sembla el principal, però fixem-nos que el Casaccia en dóna un d´específic -que no correspon exactament a la mateixa espècie que en el cas dels roscetti- 

G.Casaccia; Dizionario Genovese-Italiano (1876) Angelo Paganini; Vocabolario domestico genovese-italiano (1857)

 Sobre aquest avanòtto que llegim en un dels textos, el diccionari etimològic Pianigiani ens diu 

Una altra denominació que hem vist, el toscà cent´in boc(c)a, existeix en català aplicada com a mínim a les cries del seitó  J.Veny i altres; Espècies pesqueres... Nomenclatura oficial catalana (1992)

que no hi havia consens al voltant del significat de gianchetti ho veiem en aquest text anterior, del 1783, recollit en aquest treball El fragment final entre parèntesis és de l´autor del treball, i sembla donar per bona la definició gianchetti='cria de diverses espècies'; el primer paràgraf correspon al text antic i sembla anar en canvi en l´altra direcció, és a dir: gianchetti='espècie concreta'

bianchetti e (..) rossetti: sono questi piccoli pesciolini della longhezza poco più d'un pollice, e della grossezza di due circa linee, i primi bianchi e rossi i secondi. Si vuole da alcuno che sieno specie di pesce che non crescono di più: altri pretendono che sieno i primi i piccoli naselli, le piccole acciughe ecc. e i secondi i figli delle triglie, de' capponi, degl'organi ecc. vero che questi piccoli pesci poco o niente si rassomigliano, fuori che ne' colori, a maggiori pesci nominati. 
(Bianchetti o Gianchetti, novellame di acciuga e sardina che si pesca in gran quantità con reti a strascico soprattutto in Liguria; Rossetti: Aphia minuta (Risso), piccolo pesciolino appartenente alia famiglia dei Ghiozzi (famiglia Gobidi) che, come i Bianchetti, forma immensi stuoli.) 

 Fabio Rolla; Il viaggio di Lazzaro Spallanzani a Portovenere ed alle AlpiApuane, nell'estate del 1783

De fet sembla que la qüestió sobre el veritable significat de gianchetti va arribar a ser polèmica, com veiem en aquest text del 1898 que en pren com a referència un de mig segle abans:

                                     Bollettino dei musei di zoologia e anatomia.. Gènova, 1898

Més cites: a les que pengem a continuació, d´un ictiòleg sard que va escriure a començaments del segle passat, sembla intuir-se que la qüestió estava ja en camí de quedar decidida 

Però en un altre vocabulari publicat un any més tard, semblava tornar a barrejar les diferents espècies en una única entrada 'gianchettu'; o semblava establir encara una diferència de sentit entre gianchetu (xanguet) i bianchetu (cria de peix blau):

                     Efisio Marcialis; Vocabolari (1913 i 1914)

Què havien dit els clàssics Rondelet i Belon? Rondelet va escriure que els genovesos feien servir el mot nonnati (per ser més exactes  nonnata). Fixem-nos, però, que va dir que el peix designat amb aquest nom podia tenir dues coloracions diferents. 

                                
                 

 Per Pierre Belon el nonnadi genovès englobava dues espècies de diferent color, i també n´hi havia dos, de noms específics:  biancheti,  toscanització de gianchetti, i rossetti. (aquest darrer nom, però,  servia també per anomenar les cries de moll; és un ús encara vigent en la nomenclatura italiana) 

Pierre Belon; La nature et diversité des poissons (1555)

Per tant quan a textos recents i oficials trobem que hi ha una certa vacil.lació i que es distingeix gianchetti de rossetti pel color i dient que el primer són cries de peix blau que no tenen encara cap equivalència amb una mena concreta,  potser es tractaria més aviat de dir que no en tenen ara:  la denominazione di rossetto è riservata esclusivamente alla specie Aphia minuta (piccolo Gobide (..) dal corpo rosaceo giallastro trasparente, (..); al contrario, per il "bianchetto" non è invece ancora stata codificata in modo tassativo la precisa corrispondenza a qualche specie. (..) ha corpo trasparente di colore grigio biancastro (..)

Per tot plegat, i veient com l´aplicació del nom giancheti al nostre xanguet o a un peix germà del xanguet  no és cap cosa estranya -de fet és potser la denominació originària- sorprèn una mica la sorpresa de M. Cortelazzo

Potser és als nostres peixets que es refereixen -sense identificar-los, però, en aquest blog quan diuen: Muccu russu - mucco rosso - è il nome che si dà ai pesciolini piccolissimi, di colore rosso appena nati. E' raro e molto pregiato; ha sapore e profumo più delicato di quelli del mucco bianco .  Aquesta denominació siciliana, però, sembla aplicar-se a més peixos; vegeu aquí

 .El cas català -i menorquí-

 Ja hem dit que xanguet s´aplica en català a una espècie concreta, però no manquen els exemples d´un ús més genèric del mot:

 Fabra va definir xanguet com a 'peix menut'. Ja hem vist l´accepció 2 del diccionari de l´IEC. El GDLC n´afegeix una 3ª, la d´un ús considerat impropi: impr. Nom donat a diversos (..) aterínids (..),especialment el joell,la cabeçuda i el moixonet, coneguts tots també amb el nom de peixos sense sang 
(pel dicc. de l´IEC, la denominació es pot aplicar sense problemes al joell; pel GDLC, en canvi, no)

I aquí el que va escriure Agustí Gibert

 A.Gibert; Fauna ictiológica (sic) de Catalunya, 1913

                      

Més exemples d´aplicacions genèriques i algunes impròpies:

     Jaume Corbera; Caracterització del lèxic alguerès

De nou a l´Alguer, segons ens diu aquest text: Janquet (..) (scl gianchettu) (..) Clupea sprattus, amploia; sarda: sardellina

        Antoni Sanchez-Comendador; catalech dels peixos observats en el litoral de Barcelona (1904)

I tal i com diu al seu llibre en Miquel Duran (II,151), un ictiòleg mallorquí de principis del sXX, Ferrer Aledo, va assegurar que els jonqueti no eren un gòbid sinó la fase larvària de la sardina.

 Al mateix llibre, Duran ens diu també que Ferrer Aledo es va adonar que els pescadors menorquins distingien 2 roseti: un és A.minuta, i el segon una altra mena desconeguda fins aleshores i que seria batejada Pseudaphya ferreri (precisament en honor a Ferrer Aledo). 

Són aquests 2 rosseti els 2 nonnati que Belon (i també el Casaccia) diferencia pel color? Potser sí, tot i que cal tenir present que hi ha més menes semblants. Posem a sota les denominacions que van establir J. Veny i al. pels nostres dos peixos i un tercer de molt semblant, i a continuació posem les d´un llibre recent:

            Veny,Alegre,Lleonart; Espècies pesqueres... nomenclatura oficial catalana (1992)

 E.Ballesteros, T.Llobet; Fauna i flora de la mar Mediterrània (2015)

Tal i com veiem a la 2ª imatge, al llibre Fauna i flora.. Rosetí (amb accent) és un dels 2 noms de P. ferreri (l´altre és morulla, vist més amunt, a la 1ª imatge, i usat pel Dep.d´Agricultura; i amb el qual  viquipèdia encapçala l´article sobre el peix) Per A. minuta  donen el nom llengüeta -sol, sense l´afegit 'rossa' que ens dóna Veny-, recollit també per Duran, i com a 2ª opció jonquillo. Llengüeta torna a ser el nom a la web del departament català d´agricultura. 

No tenim clar si l´adj. ros/rossa al nom llengüeta rossa -i a carmelo ros- és autòcton i es refereix al color groguenc que es pot intuir en aquests peixos (recordem: el català ros no equival a rosso 'vermell' sinó a biondo o giallo), o si és imitació i reinterpretació de la forma itàlica rosseti -que en principi només va passar al menorquí però potser era coneguda per pescadors catalans-. No sabem si a Menorca pronuncien el mot amb 's' sorda o sonora, i per tant no podem decidir si és més probable que la refrència sigui a color groguenc o a vermellós (creiem recordar que J. Veny sí escriu el mot rosseti amb dues 's's). Per acabar de complicar-ho, hem vist més amunt que la coloració d´A.minuta pot ser descrita també com a rosacea 'rosa', ara amb una 's'.

 En tot cas segons ens diu també en M. Duran -que dóna per A. minuta i P. ferreri els noms xanguet i xanguet d´en Ferrer- és A.minuta qui presenta una coloració vermellosa absent a P.ferreri. Per tant, afegim nosaltres, sembla que entre aquestes dues àphies menorquines que potser són els dos nonnati, el nom ros(s)eti entès com a 'vermellosos' (o com a 'groguencs' o com a 'rosats'!) seria més adient per A minuta.

  

                A.Gibert; Fauna ictiológica (sic) de Catalunya, 1913

                                                           ************************************

En aquest acudit de la revista Cu-cut el nom xanguet sembla aplicat a les cries de peix blau -les que es pesquen a l´encesa

Aprofitem per recomanar aquest llibre recent, la segona part del recopilatori d´acudits d´un dels millors dibuixants del Cu-cut 

http://ajuntament.barcelona.cat/barcelonallibres/ca/publicacions/feliu-elias-apa-2

Cuina antiga catalana -en català antic i versió moderna-

 http://www.editorialbarcino.cat/index.php/llibre-de-totes-maneres-de-potatges.html inclou unes quantes receptes d´una especialitat del Baix Camp de la qual hem gaudit més d´un cop a Cambrils: el menjar blanc 

EDIT 8-5: Una amable lectora ens pregunta (vegeu el comentari a sota) sobre el menjar blanc. Aquesta imatge està extreta d´un llibre que vam recomanar fa unes setmanes

Aquesta prové del llibre que hem recomanat avui:

i a continuació pengem la recepta que ens va escriure a mà una tieta nostra. Podem confirmar dues coses: la primera, que el seu menjar blanc és deliciós; la segona, que quan hem intentat, seguint fil per randa la seva recepta, cuinar nosaltres aquest plat, el resultat ha estat desastrós

  i aquí la que trobem al llibre La cuina tradicional de l´Alguer:

Potser us pot interessar també:
                                    l´increïble cas del peix minvant