Entrades
La paraula catalana res és sovint percebuda pels parlants com un mot de significat negatiu inclús en casos en que no va precedit de la negació no. El curiós
és que en els contextos en que per qualsevol parlant aquest pronom sí que manté la connotació positiva (quan el podem substituir amb alguna/qualque
cosa, o cosa, o l´inefable i cada cop més nostrat algo), el genovès segueix fent servir el pronom ninte, inequivocament negatiu. En altres paraules:
ninte és negatiu i res positiu però coincideixen en l´ús.
Així per exemple, tots dos pronoms serveixen per frases
interrogatives (en italià també existeix, tot
i que marginal, aquest ús de niente). Prenem un exemple tabarquí -aplicable al cas de res i també al de gaire, com vàrem veure-:
7.73. (..) Pronomi e
aggettivi negativi possono essere usati anche con un senso
affermativo in frasi interrogative o ipotetiche (nel qual caso si può
non avere la doppia negazione: (nu)
ti ne sè ninte? ‘ne
sai qualcosa?’). (F.Toso, Grammatica del tabarchino)
i el català gaire res (com a en els darrers anys no ha
canviat gaire res) té l´equivalent genovès:
Pescoei,
paizen,(..) pe lor no l’ea cangiou goæi ninte, poeivan
nasce, demoase, louar, patir e moir in zeneize.
(Gianfranco
Mangini, A-a
reversa. Pròza zeneize a rizo ræo. Text
penjat -amb alguns canvis de grafia respecte a l´original- a la web
d´Andrea Acquarone)
tot i
que en aquest segon cas creiem que la construcció és deguda més aviat a
les característiques del goæi
genovès, que permeten de combinar-lo amb pronoms negatius.
Molt ben trobat aquest post! Realment hi ha semblançes entre "res" i "ninte". N'afegeixo dues.
ResponEliminaSegond la definiciò del diccionari: "3) exclamació que es fa servir quan no es vol continuar parlant d'una cosa o pensant-hi : res, si hi vols anar, vés-hi!". En genovés és el meteix: "ninte, se ti ghe veu anar, vagghe".
4) "abans que ( o de) res. Abans de tot, abans de qualsevol altra cosa : abans que res, fes-te el llit". Aquì el cas és una mica menys evident, però és veritat que hi ha l'expressiò "ciutòsto che ninte" (literalment "més aviat che res") que significa "en canvi de non fer res"; ex. "ciutòsto che ninte vanni a fate o letto".
En ultim ensenyo que en el dialecte intemelio (Ligùria occidental) "ninte" es diu "ren", per evident proximitat amb França, el que fa que la semblança amb el "res" català sigui encara més evident.
p.d.
S'hauria da dir que en Mangini no va escriure amb "r muda", ex. louar. Es podria dir: grafia revisionada per Andrea Acquarone, amb el link sobre el nom. Dic jo, després es igual; és que el genovesistes son molt susceptibles, i ancara que segurament en Mangini no llegirà aquest blog, no voldria mai que em diguessin algo!
Hola Andrea, disculpa el retard, però és que avui s´han acabat les vacances i el temps lliure ;-)
ResponEliminaJa he afegit una puntualització sobre el tema de la grafia.
Gràcies pels apunts sobre l´Intemelio (que per mi és una assignatura pendent) i els altres usos del Ninte. Per cert que al teu web també vaig aquesta frase
"e famigge Cevasco e Acquaron aivan avuo un ròllo goæi ninte marginale.."
on "goæi ninte" sembla significar "gens" (it. "affatto"), pot ser?
M'en surt al cap un'altra, qui però per cert no li veig l'equivalent al català, que és: "ninte ninte", que annuncia una proposiciò ipotetica: "ninte ninte ghe piaxe, o ghe piggia gusto". Es un succedani del "maniman".
ResponEliminaQunat al "goæi ninte", no pot ser: és un meu "catalanisme". Aquì entreriem en un discurs molt llarg sobra el fait del genovés que parlo (molt poc, perqué visc fora, in familia no hi ha més ningù que ho parli - la meua avia de mara, que va neixre a Milà però va venir a Zena als anys 1930 ho ha dovut apprendre e ho parla perfecte, però amb mi no l'ha mai parlat, i no camviarà ara. Els altres se n'han anat, i ja s'ha perdut abit de parlar dialecte a can meu. ho parlaré als meus fills si en tindré, però serà un zeneize "colonial", perqué és evident que sent la llengua algo que ens ha da servir cada dia, ha da ser spontani i practic. jo parlo diariament quatres idiomes, i acabo escrivint "goæi ninte" traduint aquell texte aborrit tornant en barco da Barna a Zena el final de maig. El genovés ho parlo poquet, quand puc, als barris mig periferics de Zena, al poble on tenim la casa al camp - que però és una variant de transiciò al piemontés, que jo no conec, i pertant sempre acabem rapid a l'italià, i amb quatres persones de la meva etat, que veig rarament. d'questes son el que ho parla menys; és cert que també soc al que ho parla més raro: faig servir tots els espanyolismes, que son moltissims, i que en gran part s'han perdut els ultims anys - perqué eran tipics del parlar del centre, més relacionat amb l'estranger, i al moment actual la llengua viva és més fora de la ciutat. no volias parlar de fets sociolinguistics, però calia. i perdona si, no tenint l'ordenador apte, no puc posar tots el accents qui calen a la "llengua limosina", llengua molt maca al meu intendre.)
E donca ninte, hé da dir que ets molt atent llegidor. Aquests dies en Guasoni m'està ajudant a corregir la versiò en genovés de Hansel e Gretel que hé fait, i és interesant notar tots els "errors" que em trova en tres paginetes. Es pot veure ja quant el meu genovés sigui lluny de un genovés "classic"- No m'ha dit que no sigui bona llengua, ma que és altra cosa. Esclar que quand una llengua entra in fase final - i esperem que passi el miracle, ma és difficil - també comença a desferse. No és dit que no en surti una cosa maca, avans que s'apagui la llum. el meu proposit seria ser el grand escripotr d'aquesta fase de la llengua.
Hé parlat molt. Alegri!
Perdoneu tothom, hé operdut una mica el fil, es molt tard. Volia dir que poc a poc (de maniman) si continuem auqest tema pot donar lloc a moltes questions interesants. El tema de una llengua que esta desapareixent, però que al moment encara es viva, és molt afaixinant, trovo. D'altra part, havia posat alerta sobre el fet que part d'aquell zeneize de la web que hé fet podia ser mal genovés, o com a minim no classic. De tota manera passa una mica a tota la meva generaciò, que parlem diferents dels pares, i els pares diferents dels avis. L'influxe de l'italià ha fet mes els ultims trenta anys que els huit segles precedents. Aquì a Catalunya hi ha el "tinc que", nosaltres en tenim aixì (genovés: pe coscì, amb relatiu geste de la mà, tipic també aquì).
ResponEliminaEn enirem escrivint!
Per cert, "goæi ninte", avias intés bé, al meu cas volia dir "gens res", it. "niente affatto".
ResponEliminaTambé en certs cas el "goæi" genovés és fa servir com el "affatto" italià: "non è stato affatto gentile", "o no l'è stæto goæi agaibou", "no ha sigut gens gentil". Vull dir que, sì, és veritat que "goæi" vol dir "gaire", però en certs casos es diu com ironicament per dir "gens".
S'està dient "molt" a la forma negativa per dir "res".
D'altra part el "manco goæi" zeneize, esclamaciò tipica, es tradueix "neanche tanto" a l'iatlià.
Aix' com "no gaire" vol dir "no molt".
Donc "goæi", que vol dir "molt", al final a vegades acaba volent dir "res".
Aixì que a can meu es diu "goæi ninte" sigui per dir "gaire res" sigui per "gens res", a vegades, quand non volem dir "pe ninte" "pe un bello ninte", ò altres coses. Però no, no és el genovés de l'Académia.
Saluti da Rupià
Sí Andrea, si el català, llengua relativament forta, es castellanitza sense parar (a mi mateix em costa de vegades distingir vocals obertes i tancades, cosa que en canvi mon pare fa amb tota naturalitat), què no ha de passar amb llengües sense cap reconeixement com la vostra.
ResponEliminaUn cop inclús vaig fer una pregunta en un fòrum per saber fins a quin punt l´italià interfereix amb els “dialectes”. (http://projetbabel.org/forum/viewtopic.php?t=17721 )
Però d´altra banda segur que bona part dels pocs parlants sou gent concienciada, el que al web de Conrad Montpetit anomenaven (amb una connotació no 100% positiva) “cultori” . Jo crec que és bo que existeixin els cultori, a condició que no estudiin la llengua com si fos una peça de museu. I a condició que no siguin massa durs quan, per exemple, els Buio Pesto fan servir expressions poc genuines a les seves cançons.
Apa fins ara; i quan vulguis passes per la llibreria: també hi treballa una companya casada amb un noi de Bordighera , què petit és el món ;-)
Jo dic que en genovés hi ha d'aver llenuga escrita i llengua parlata; la parlata es pot parlar com es vol, basta endtendre'se lo millor possible, i la scrita no ha da ser per força com la parlata. Per mi es pot cantar, parlar, fer el que es vol amb la "nostra volgar lengoa zeneize", aixì que també jo escric una mica com m'agrada a mi: l'escrit és different del parlat, i si parlant al igual no diria "goei ninte" per dir "gens res", escrivint si que penso poder-ho fer: fins i tot tu que no és la teva lengoa has entés! Hé llegit que aquì a Torroella, a la llengua antigua fdel poble, a vegades es deien "avants" per dir "després", i al contrari. Evidement que s'entenien, però pensa que flipaos (perdona l'espressiò).
ResponEliminaAggi pasiensa, ma m'ha vingut molt bé poder escriure una mica el català, per agafar-hi la ma, qué no l'avia escrit mai fins ara al teu forum. A la proxima, vindré un dia a la llibreria!
p.s.
em jugo que el noi de bordighera no té ni idea del bordigòtto, o com diable es diu la seva varietat de l'area central savoneise de ligur... feliç, en el cas, de descovrir lo contrari!
Hé anat a llegirme la conversa del forum sobre laes llengues "imbastardite". Si t'has fixat molts dels exemples que portaven eran casos de paraules ja estrangeres (normalment francesismes) remplaçades per italianismes. Però això a mi no em fa tanta cosa. Em recordo que a Carloforte els joves eren orroritzat que els nens diguessin "asciugaman" per dir "macramé", que vé de l'arab. Sempre foresterismes son.
ResponEliminaMés perillos quand una paraula tipica del dialecte es perd en favor de una de la llengua dominant. Però encara no soc del tot contrari els "imbastardiments" a pacte que no s'acabi perdent la forma calssica. Exemple, "mantell" es diu "feriòllo", però es pot dir també "mantello", practicamnet igual que l'italià. A mi no em fa res si em diuen "mantello", l'important és que si algù diu "feriòllo" s'entengui.
Lo pitjor pot ser lo que afesta la costruciò de la frase, o la manera de parlar, el que es diu "idiomatic". Faig un exemple: atxecarse (levantarse) es diu en genovés "star sciù": "o no se deçideiva a star sciù". Jo vaig escriure aquesta frase: "o no se deçideiva a tiase sciù", més italianitzat, i en Guasoni m'ha dit que no, segon ell. No és que no sapigues que és diu en una manera, però és que jo ja no parlo sempre aixì, e "tiase sciù" em sona tant com "star sciù".
La veritat, també, és que fins a que no vaig venir a Catalunya i no vaig veure la cosciença que aqui teniu de la llengua, jo parlava un genovés molt bastard, perqué no hi feia cas; el parlava quand podia perqué em feia gracia, però no amb cosciença de llengua. Ara, estudiant una mica, i valorant el fet de la llengua, hi faig més cas. Però encara el meu genovés parlat, si ho relacionem amb el dels meus avis que ara ja no estan, és bastardo. Es que es parla, sobretot a Genova, que és el meu dialecte, una llengua molt bastarda, i costa aprendre dels altres. Els vells parlen molt millor.
Tantmaiteix , creg que l'important és la practicitat en les llengues. Els cultori, quan abocan un purisme, combaten una batalla perdida, a no sigui que hi hagi un us public de la llengua, que en aquest cas s'auria da definir el estandard. Llastima, que no és el nostre cas, per ara. (Diggo "per ara", perché podama da chì a çinquant’anni, di zeneixi e de seu stòie, ne restià giusto a dita, ma aréndise pe-o gusto de mogognar no me par ch’o segge un mòddo: a l’è sciña na farta de rispetto pe-i antighi. Mi ghe veuggio credde, e no me costa ninte, che maniman ghe sciortimmo a avardaçe, e a rexiste, e a vive comme zeneixi!).
Alegri!
i en tot cas, si volen mantenir la tradició de mogognar, que el mogogno vagi sempre acompanyat d´un ma no ghe mòllo, i d´aquest alegri! final ;-)
ResponEliminaTotalment d´acord amb el que dius dels usos "idiomatics".
(l´exemple de Torroella em fa molta gràcia perquè els meus nebots francesos de petits sempre confonien “avant” i “après”. Suposo que té a veure amb que el després és relatiu perquè sempre ha tingut un abans al davant, i en comptes de dir “abans hem fet això i en acabat (després) allò altre” deien “après...et après ..”)