Entrades
Tànt’ànni fa, quànde nisciùn de niâtri o l’êa ancón nasciûo, Sàn Pê d’Ænn-a a l’êa
’na bèlla çitadìnn-a in sciô mâ, co-ina spiâgia lónga pròpio davànti a-e câze. (..)pöi, ànno dòppo ànno, l’é arivòu
l’indùstria ch’a l’à trasformòu Sàn Pê d’Ænn-a inta Manchester italiànn-a, coscì
fàbriche e pòrto se son mangiæ a spiâgia, cómme l’é sucèsso a Cornigén e a Séstri. (Ebe Buono Raffo; Sàn Pê d’ Ænn-a e i bàgni)
L´antiga vila de Sàn Pê d’Ænn-a, annexionada a Gènova el 1926, va perdre la seva platja i els seus espais verds en favor d´indústries i urbanització descontrolada del territori. No gaire diferent del que ha passat en diferents punts de la geografia catalana.
Una coincidència més: cada cop és més gran l´oposició a que gran part del desenvolupament econòmic de la vila es basi en el model Las Vegas.
M'he anat a llegir l'article senyalat per en Pep, que va sobre la vella platge de Samperdarena avui en dia barri de Gènova, i constato que és ben trovat, perqué els punts en comun amb la Catalunya de fa un segle son molts. El punt en que hom parla de com és collien i és cuinaven els musclus é revelador, en aquest sentit. JO hé pogut coneixre histories de la Costa Brava en que encara ara és fa eixì (ancara que sigui prohibit, però això és per colpa dels restaurants qui han abusat de la naturaleza; els homes d'allà sempre avian cullit i cuinat els musclus, sixì tal com és feia a Sanpierdarena fa huitant'anys). I altres cose més.
ResponEliminaSenyalo una analogia gramatical entre els nostre dos idiomes, qui m'ha passat de descubrir aquesta setmana. JO vaig escriure en un compte: maniman porian continuar a studiar, i en Guasoni conregint'me m'ha dit "maniman porian continuar studiando. El meu era un italinisme (també m'ha confirmat que despres de "sciben che", qui ell recorda que és la junciò de "ascì ben che", no hi pot MAI anar el subjuntiu "sciben ch'o segge", ma sempre "sciben ch'o l'è" indicatiu); la forma correcte en genovés és més aviat catalanisme: Poder podran seguir estudiant.
En eltim, potser la forma colloquial de dir "aigua" en català, come "aiga" (amb la "a" ben neutra, per com la sento jo a l'Empurdà en molts parlants) no és un simple "error", come diu la gent istruida, ma ve da l'occità "aigo". Jo dic, poder. També sento: ideia, tinc que (declinat completament), la fred, la meu mare, on te vas?, i els finals en "ut": pujut, etc. Fins i tot "en Gordillot", politic andalus, pronunciat evidentement "gurdillut".
Pel meu intendre, si el genovés d'un costat pateix per falta de regolamentaciò i us public, en cambi l'us public que és fa del català produiex una exessiva formalisaciò del català "oficial", qui no conrespond a la llengua parlada. Deia un amic, que en català hi ha molt poc de slang, com en cambi passa en francés. Tot s'entend; tampoc el telediari ha da dir "tinc que", però si que al costat literari hom es podria prendre més llibertat (igual hi ha algù que ho fa i jo no ho sé...).
M'ha semblat bona la regla que m'ha ensenyat en Guasoni - qui per cert és el millor escriptor en llengua minoritaria, com és considera el genovés i no el català, de l'area mediterranea - contestant'me (deixo en grafia seva): A mae régola a l'é quella de çerne sempre e pòule ciù despaege da l'italian, ma de longo con 'n euggio a-a lengua parlà. (...) en merit a una forma idioamtica que avia fet servir, em diu: "anà à finì in strassé", se ti l'ae sentìo dì ti de personn-a, o va ciù che ben, appreuvo che l'uso parlòu - p'ou momento - o gh'à ancon a precedensa in sci reperti libbreschi, segondo mi. Maniman quande à parlà zeneise no ghe saià restòu ciù nisciun, o saià un atro descorso!
Aixì diu.
M'agradaria saver si la meva grafia gnovés és més clara, més facil a llgeir-se del aeva, si ho pots percebre. I si estic millorant el calatà escrit, tenitn en compte que no puc posar accents. Un agraiment a el que fa aquest blog, qui dona a pensar. Moltes cose s'han da dir sobre aqueste questiò.
Andrea, començo pel final:
ResponEliminano sabria dir si trobo la teva grafia més comprensible que l´"oficial". La presència de menys accents és d´agrair, però en general totes dues m´agraden molt més que la de u magister; la seva pàgina (http://www.zeneize.net/ziardua/magister/index.html) és interessantíssima i crec que va ser molt important en la seva època, però frases com "âtru che precizasyin e puntualizasyin" em fan mal a la vista.
(això sí, el tema de l´"ñ" per rendre el so de paraules com Barçeloña ja pots imaginar que a un catalanoparlant li crida l´atenció)
El teu català és molt bo. Evidentment se t´escapa algun italianisme o genovesisme (p.ex. “m'ha passat de descubrir aquesta setmana” che seria com el “mi è capitato di..” , o per exemple escrius s´entend amb una “d” final castellana) Però els catalans fem coses pitjors. Jo m´equivoco bastant i a més he de fer moltes visites als diccionaris perquè tinc dubtes, però no ho diguis a ningú ;-)).
Tema slang i català popular: d´una banda tenim la influència del castellà. Fa només uns anys tothom deia per exemple “se m´en fot” o "se m´en refot” per dir que una cosa no li importava (el famós italià “chi se en frega”). Ara tots els joves fan traduccions literals de les expressions castellanes: “me la sua” i companyia.
I de l´altra el català oficial i de Barcelona, que ha acabat fent desaparèixer o silenciant el català dialectal dels exemples que has posat. Dius que el català oficial “no conrespond a la llengua parlada” però a moltes zones crec que la llengua parlada ja no és diferent del català standard.
A itàlia, per cert, em va cridar l´atenció que molts joves no només no tenien accent regional, sinó que parlaven exactament igual que un presentador de notícies de la tele.
No em sorpren que el “continuare a” s´encomani en genovès, perque és totalment contagiós. Tornat a Catalunya, a mi se m´escapava “continuo a fer això?” i la gent em mirava “raro”. És tan contagiós com el romanesc che stai a ffa?
alegri i scialla (per cert. estic preparant una entrada sobre el scialla..)